El modelat del massís de Begur

In the present paper, the diverse morphologies observed in the Begur Mountain Range are described and the controlling development factors and their relationships are analized. Finally, a systematics of the different rock types macro and microforms is presented

Geologia del massís de les Gavarres

In the present paper, the diverse morphological aspects of the Les Gavarres Massif (Catalonian Coastal Ranges) are described. Also, the different outcrop rocks are shaped in a schematic geological chart

Sediments antics del litoral del Baix Empodà entre es Forn (Begur) i Vall-presona (Santa Cristina d'Aro)

A la Costa Brava hi ha, en comparació amb altres àrees mediterrànies, pocs testimonis de sediments litorals antics. El domini manifest dels processosd'erosió n'és la causa principal. Tanmateix, hi ha alguns dipòsits litorals fòssils, que se situen uns decimetres per sobre i per sota del nivell del mar actual. L'estudi detallat dels diferents nivells localitzats fins ara ha permès caracteritzar-los des d'un punt de vista estratigràfic. Així, s'ha pogut constatar que es tracta d'acumulacions de blocs aplegats al peu de penya-segats, de platges emergides sense cimentar, i de platges submergides que han patit un procés de cimentació. La seva edat és molt recent, en termes geològics, i es remunta a començaments de l'era cristiana

La reposició de Pedralta

En un treball anterior (Pallí & Roqué, 1997a) es van descriure les característiques morfològiques de la Pedralta i es van analitzar les causes que van produir la caiguda del bloc oscil·lant el 10 de desembre de 1996. En aquest, es detallen els fets esdevinguts amb posterioritat a aquesta data, especialment els relacionats amb els treballs de restitució que van culminar, el dia 26 de maig de 1999, amb la col·locació de la roca al damunt de la torre rocallosa que li serveix de base

Les inscultures de Montagut petit (Vall-Llobrega)

Descripció del conjunt de gravats repartits sobre la superfície de dues roques molt properes que es troben a l'eix de la divisòria d'aigües que separa les rieres de Bell-lloc i de Vall-llobrega, entre els cims de Montagut i Montagut Petit, dins el terme municipal de Vall-llobrega.

Un edifici volcànic inèdit a Caldes de Malavella (la Selva, Girona): el volcà del camp dels Ninots

Es descriu la morfologia i els dipòsits del volcà inèdit del camp dels Ninots (Caldes de Malavella)

La Pedralta

Article que descriu les característiques geològiques, la gènesi i evolució morfològica i els intents per protegir la Pedralta de Sant Feliu de Guíxols

Aplicación a la prospección geofísica electromagnética en la delimitación espacial de los depósitos travertínicos de la depresión de Banyoles (Girona)

Es presenten els resultats d'una campanya de prospecció geofísica electromagnètica amb l'objectiu de poder delimitar espaialment les formacions travertíniques quaternàries de la vall de Banyoles

Estudio prospectivo de sintomatología visual positiva en fase aguda de ictus: incidencia y características.

Desconocemos los mecanismos fisiopatológicos subyacentes a la aparición de alucinaciones/alucinosis visual en pacientes con ictus, su incidencia, características y valor predictivo topográfico o pronóstico. En este trabajo estudiamos prospectivamente 78 pacientes con ictus isquémico/hemorrágico agudo y ausencia de enfermedad neurodegenerativa/psiquiátrica basal o clínica alucinatoria previa, administrándoles cuestionario estandarizado sobre alucinaciones/alucinosis visual y realizándoles prueba de neuroimagen. Un subgrupo de pacientes también cuenta con EEG y evaluación neuropsicológica. La incidencia de alucinaciones/alucinosis fue del 16,7%, siendo la mayoría imágenes complejas, con presentación precoz y curso autolimitado. Se asoció con lesiones occipitales, defecto campimétrico inicial, y alteraciones del sueño entre otras variables.

Estudio prospectivo de la cefalea en pacientes con hemopatías malignas

Objetivo: describir las cefaleas en pacientes ingresados con neoplasias hematológicas, identificar los factores asociados a cefaleas secundarias graves. Estudio observacional prospectivo. Se incluyen 30 casos de cefalea correspondientes a 23 pacientes. Ocho cefaleas son primarias y 22 secundarias. Diez de estas, son secundarias a patología grave o potencialmente grave: encefalopatía hipertensiva, neoplasia intracraneal, hemorragia intracraneal, infección cefálica, trombosis venosa, fiebre tumoral e hipertensión sin encefalopatía. El riesgo de que una cefalea sea secundaria a patología grave es mayor en los casos que presentan esa cefalea por primera vez y en los que coincide con el debut de la enfermedad hematológica.

Tipologia de les roques emprades en la construcció de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols

Es descriuen les diferents menes de roques utilitzades en la construcció de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Les dades litològiques obtingudes permeten localitzar de manera aproximada les pedreres d'on procedeixen els carreus que la conformen. A més, la posició de les diferents varietats de roques dins el conjunt del monument permet arribar a distingir les parts que corresponen a l'edifici original d'aquelles que s'hi han afegit posteriorment

Depósitos litorales y variaciones del nivel del mar durante el Holoceno en la Costa Brava (NE de Catalunya)

Se describe un conjunto de depósitos litorales localizados en la Costa Brava, que aparecen unos pocos metros por encima y por debajo del nivel del mar actual. En base a su génesis se han agrupado en niveles de conglomerados de pie de acantilado, playas levantabas sincementar y playas sumergidas cementadas (beachrock). Su edad se ha establecido apartir de los fragmentos de cerámica que contienen y de dataciones absolutas de 14C. Estos depósitos permiten detectaroscilaciones recientes del nivel del mar que se enmarcan en los últimos estadios de la transgresión Flandriense

La Crosa de Sant Dalmai: un ejemplo de Patrimonio Geológico de Girona

The main volcanic edifice of the Crosa de Sant Dalmai is the largest in the catalonian volcanic area. The crater is 1.300 m long and 74 m deep. At present it is protected by the "Pla d'Espais d'Interès Natural" of the Generalitat de Catalunya

Restoration of a lost geological reference point: the loggingstone of Pedralta (Girona, Spain)

The Pedralta is a loggingstone formed of monzonitic leucogranites, which has a volume of about 38 m3 and weighs 101 tons. After its fall in December 1996, a public subscription was opened to meet the expenses of the restoration work, which was completed in May 1999

Mid Holocene in Sant Julià de Boada (Baix Empordà, Girona): Stratigraphical sequence and paleoenvironmental records of the paludal deposits

Descripció de la seqüència estratigràfica i dels registres paleoambientals dels sediments holocens de Sant Julià de Boada