Information and risk management during the first trimester care for pregnant women: Some reflections about the ethical challenges and the legal framework in Switzerland. [L'information et la gestion des risques dans le suivi de la grossesse lors du 1er trimestre : quelques réflexions sur le défi éthique et le cadre légal en Suisse.]

The progress in prenatal medicine raises complex questions with respect to the physician-patient relationship. The physician needs to reconcile medical aspects, ethical principles as well as judicial norms. Already, during the first trimester, the physician has to put into practice the schedule combining for each individual pregnancy physical, laboratory and other appropriate exams. Physicians are under the obligation to inform in a clear and comprehensive way without creating unnecessary anxiety for their patients. Legal requirements include informed consent, the respect for the patient's right to self-determination, and compliance with the Swiss federal law on genetic testing, especially with its articles on prenatal screening and diagnosis. This article discusses the complexity of obstetrical practice when it comes to delivering adequate information within the scope of ethical and legal requirements in Switzerland. L'évolution de la médecine prénatale soulève des enjeux complexes dans la relation médecin-patient. Il s'agit de concilier à la fois les aspects médicaux, les principes éthiques et les normes juridiques. Dès le premier trimestre de la grossesse le médecin doit poser le cadre du suivi et des examens appropriés pour chaque grossesse. Son devoir est d'informer de manière claire et précise sans inquiéter inutilement, en respectant l'exigence légale d'un consentement éclairé et plus largement le droit de la patiente à l'autodétermination ainsi que le cadre de la loi fédérale suisse sur l'analyse génétique humaine dans le domaine du dépistage et du diagnostic prénatal. Cet article discute de la complexité de l'information et de l'application des principes éthiques et légaux dans la pratique obstétricale en Suisse.

Instruments for investigating fitness to drive - needs and expectations in primary care: a qualitative study

Background: Primary care physicians are often requested to assess their patients' fitness to drive. Little is however known on their needs to help them in this task. Aims: The aim of this study is to develop theories on needs, expectations, and barriers for clinical instruments helping physicians assess fitness to drive in primary care. Methods: This qualitative study used semi-structured interviews to investigate needs and expectations for instruments used to assess fitness to drive. From August 2011 to April 2013, we recorded opinions from five experts in traffic medicine, five primary care physicians, and five senior drivers. All interviews were integrally transcribed. Two independent researchers extracted, coded, and stratified categories relying on multi-grounded theory. All participants validated the final scheme. Results: Our theory suggests that for an instruments assessing fitness to drive to be implemented in primary care, it need to contribute to the decisional process. This requires at least five conditions: 1) it needs to reduce the range of uncertainty, 2) it needs to be adapted to local resources and possibilities, 3) it needs to be accepted by patients, 4) choices of tasks need to adaptable to clinical conditions, 5) and interpretation of results need to remain dependant of each patient's context. Discussion and conclusions: Most existing instruments assessing fitness to drive are not designed for primary care settings. Future instruments should also aim to support patient-centred dialogue, help anticipate driving cessation, and offer patients the opportunity to freely take their own decision on driving cessation as often as possible.

Legal Issues for FOSS-based Supply Chain Management ¿ Black Duck Software

Open source is typically outside of normal commercial software procurement processes.The Challenges.Increasingly diverse and distributed set of development resources.Little/no visibility into the origins of the software.Supply Chain Comparison: Hardware vs Software.Open source has revolutionized the mobile and device landscape, other industries will follow.Supply chain management techniques from hardware are useful for managing software.SPDX A standard format for communicating a software Bill of Materials across the supply chain.Effective management and control requires training, tools, processes and standards.

Legal issues in promoting FOSS in R+D projects - Policy, Organisation and Management

Creating and using FLOSS in R+D projects raises several legal issues, which need to be managed as soon as possible - preferably during the project planning stage. Challenges in the areas of project structure and policy, licenses and licensing, exploitation strategies, community management, and FLOSS-friendliness in general all have their legal aspects, which are commented here. Some recommendations are made for assisting in the use of FLOSS in R+D projects, especially in multiple party consortiums.

Error en el consentimiento: swaps y preferentes

La problemàtica jurídica-social que ha sorgit aquests darrers anys amb les permutes financeres i les participacions preferents ha fet plantejar si s'ha produït un error en el consentiment contractual amb aquest tipus de productes financers. A partir del contingut del Codi Civil espanyol i la doctrina, s'han analitzat els elements essencials del contracte, així com, la legislació aplicable als instruments financers. Amb l’ ajuda de la jurisprudència s'ha pogut comprovar que en la majoria de casos portats als tribunals en relació a aquests contractes, en els quals, es demana l'anul·labilitat contractual, el fonament principal es basa en la vulneració de les entitats de crèdit dels seus deures legals . En el present treball queda palesa la importància d'enllaçar l'element contractual del consentiment amb l'obligació que tenen les entitats de crèdit d'informar els seus clients. Així, la incorrecta formació sobre la realitat contractual que els clients manifesten amb el consentiment, passa sense cap dubte per la necessitat d'obtenir tota la informació rellevant del contracte. L’obligació d’informació està estretament lligada al deure de classificar als clients, totes dues són un compromís legal que tenen les entitats en la seva funció de lleialtat empresària. Les entitats financeres deuen per tant classificar els seus clients i proporcionals la informació, amb més rigor si cap , en el cas de clients minoristes. Per tot això, veiem que en aquells casos de clients minoristes en els quals no s'ha pogut demostrar per part de les entitats de crèdit que es va proporcionar tota la informació necessària, s'ha produït un error en el consentiment. Els clients no coneixien l’autèntic abast de la vinculació ni els costos als quals s'havia obligat , no hi ha dubte que en molts dels casos d'haver conegut la realitat, no haguessin contractat.

Impact des instruments de recevabilité sur la mise en oeuvre des politiques d'insertion socioprofessionnelle en Suisse romande

Cette thèse vise à apporter des éléments concrets permettant d'évaluer l'efficacité et la pertinence de la nouvelle gestion publique (NGP) dans le contexte de l'assurance-chômage en Suisse. Ancrée dans une approche des politiques publiques partant de ces dernières telles qu'elles sont mises en oeuvre plutôt que de ce qu'elles devraient être, elle s'attache à observer l'impact d'une catégorie spécifique d'instruments de gestion caractéristiques de la NGP, les instruments de redevabilité. La redevabilité désigne la nécessité ou l'obligation qu'ont des individus ou des organisations de rendre compte de leurs activités, d'en accepter la responsabilité et d'en exposer les résultats de façon transparente. À partir d'un matériau empirique constitué d'entretiens semi-directifs et d'observations participantes et non-participantes, complété par l'analyse d'un corpus documentaire varié, elle répond à cinq questions de recherche liant les agents de base, les managers qui les encadrent et les instruments gestionnaires de redevabilité. Ces questions concernent les effets réels, désirés ou non, des instruments gestionnaires encadrant la mise en oeuvre des politiques d'insertion socioprofessionnelle. Elles permettent également d'évaluer la pertinence des instruments de la NGP au regard de l'objectif général d'amélioration de la qualité du service aux usagers. En résumé, les instruments étudiés incitent les managers et les agents à la conformité (légale et budgétaire) et entraînent des conséquences inattendues limitant l'efficacité des interventions, ce qui met en question la pertinence du lien entre NGP et qualité du service rendu aux usagers. Les résultats obtenus font également ressortir l'importance d'étudier l'ensemble de la chaîne d'exécution des politiques publiques en tenant compte des interactions entre niveaux.

Els serveis socials en l'administració comarcal : marc legal i institucional

El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya

Nuevo marco legal sobre prestaciones económicas: anotaciones críticas a la Ley 13/2006 + despliegue

Las prestaciones económicas son un complemento necesario y, a menudo, un soporte indispensable para los objetivos de inclusión y de autonomía que procura el sistema de Servicios Sociales. El Parlament de Catalunya aprobó hace un año la primera ley que regula específicamente las prestaciones de carácter económico vinculadas al sistema, y que se añade, por tanto, al ordenamiento jurídico de los Servicios Sociales. Este artículo quiere ser una presentación comentada de dicha ley –incluyendo su despliegue hasta la fecha2 – haciendo lo que se podría decir una lectura crítica y desde una perspectiva de Servicios Sociales. El análisis repasa, a grandes rasgos, los aspectos más importantes de la ley, e intenta hacer compatible una exposición pedagógica con una interpretación más personal de búsqueda de significado.

Conservation banking and the economization of nature : an institutional analysis

During the last decade, conservation banking mechanisms have emerged in the environmental discourse as new market instruments to promote biodiversity conservation. Compensation was already provided for in environmental law in many countries, as the last step of the mitigation hierarchy. The institutional arrangements developed in this context have been redefined and reshaped as market-based instruments (MBIs). As such, they are discursively disentangled from the complex legal-economic nexus they are part of. Monetary transactions are given prominence and tend to be presented as stand alone agreements, whereas they take place in the context of prescriptive regulations. The pro-market narrative featuring conservation banking systems as market-like arrangements as well as their denunciation as instances of nature commodification tend to obscure their actual characteristics. The purpose of this paper is to describe the latter, adopting an explicitly analytical stance on these complex institutional arrangements and their performative dimensions. Beyond the discourse supporting them and notwithstanding the diversity of national policies and regulatory frameworks for compensation, the constitutive force of these mechanisms probably lies in their ability to redefine control, power and the distribution of costs and in their impacts in terms of land use rather than in their efficiency.