1000 resultados para Jurisdicció -- Catalunya -- Barcelona -- S. XIV
Resumo:
Concurso internacional para la construcción de la nueva Facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona
Resumo:
Proposta presentada per al Concurs de Remodelació del Nou Camp del Futbol Club Barcelona.
Resumo:
Televisió Espanyola va començar la producció de programes a Catalunya amb la inauguració del estudis de Miramar el dia 14 de juliol de1959. El primer programa emès des d’aquest centre va ser realitzat als jardins de l’edifici i presentat per José Luis Barcelona. Era l’inici d’una història que ha superat ja el cinquantè aniversari i de la qual encara queden moltes coses per conèixer i per explicar. Tota la programació dels primers anys era en llengua castellana, fins la primera emissió de televisió en català , el 27 d'octubre de 1964. Va ser el punt de partida de molts anys de programes en català . Un dels valors que aporta TVE a Catalunya és la contribució als informatius d’à mbit estatal. És en aquesta especialitat dels programes d’informació que tant Miramar com Sant Cugat tenen una llarga experiència. Un indicador per estudiar aquest camà llarg i no sempre fà cil de les emissions de TVE des de Catalunya i en llengua catalana pot ser l’anà lisi de l’evolució dels informatius al llarg del temps. Aspectes com l’hora d’emissió, la durada, el nombre de notÃcies, la forma de presentar-les, els recursos utilitzats i en definitiva tot allò relacionat amb l’estructura d’aquests programes. Ens proposem descobrir els canvis que han tingut aquests informatius en català en diferents èpoques. En la mesura que sigui possible, quantificar les variacions que s’hagin produït en diversos aspectes del seu contingut i caracterÃstiques . En especial els relatius al text llegit i a la imatge. Aquest treball pretén ser una primera aproximació a l’estudi de les estructures dels programes informatius diaris, que certifiqui l’existència d’una lÃnia d’investigació que es pugui seguir en el futur.
Resumo:
En este trabajo se presenta la vinculación entre la Casa de América de Barcelona y la CompañÃa Hispanoamericana de Electricidad (CHADE) en Buenos Aires a través del estudio de tres momentos: primero, la fundación de la asociación y la presencia de Francisco Cambó en el Centro JurÃdico Iberoamericano; segundo, la fundación de la CHADE para salvar los capitales alemanes del pago de reparaciones económicas a los Aliados por su participación en la Primera Guerra Mundial; y tercero, la conversión de la asociación americanista barcelonesa en Instituto de EconomÃa Americana (IDEA)-Casa de América para reforzar su naturaleza internacional en consonancia con la Sociedad de Naciones, asà como el declive de la asociación por la interrupción de remesas de capital del Cono Sur que llegaban a Barcelona en forma de subsidios para la asociación americanista.
Resumo:
This paper presents an observational study of the tornado outbreak that took place on the 7 September 2005 in the Llobregat delta river, affecting a densely populated and urbanised area and the Barcelona International airport (NE Spain). The site survey confirmed at least five short-lived tornadoes. Four of them were weak (F0, F1) and the other one was significant (F2 on the Fujita scale). They started mostly as waterspouts and moved later inland causing extensive damage estimated in 9 million Euros, three injured people but fortunately no fatalities. Large scale forcing was provided by upper level diffluence and low level warm air advection. Satellite and weather radar images revealed the development of the cells that spawned the waterspouts along a mesoscale convergence line in a highly sheared and relatively low buoyant environment. Further analysis indicated characteristics that could be attributed indistinctively to non-supercell or to mini-supercell thunderstorms.
Resumo:
S'analitzen les funcions de la biblioteca pública previstes en les darreres pautes internacionals sobre la biblioteca pública de l'IFLA/UNESCO. Es destaca que, per poder fer front als nous reptes, la biblioteca pública necessita treballar en una doble perspectiva: el treball en xarxa i el treball de cooperació en el territori. Es consideren els plans municipals de biblioteques com una eina que ha de vetllar per l'adequació del servei bibliotecari a l'entorn on desenvolupa els serveis i per garantir aquest treball necessari de cooperació en el territori i s'analitza la situació a Catalunya pel que fa a l'elaboració de plans municipals de biblioteques. El treball es clou amb una bibliografia temà tica.
Resumo:
Com ja és costum des de fa vint anys (1985-2005), pel maig l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) convoca els seus associats i la comunitat arxivÃstica en general a les Jornades d'ArxivÃstica de Catalunya. Enguany han estat les desenes i amb el tÃtol "Els arxivers com (ens) comuniquem?" s'han dut a terme els dies 19, 20 i 21 de maig a la ciutat de Terrassa. L'objectiu de les X Jornades ha estat doble: en primer lloc, s'ha volgut reflexionar sobre les estratègies de què disposen els arxivers per fer difusió de la seva activitat professional ("com comuniquem") i a continuació s'ha produït el debat sobre la comunicació intraprofessional dels arxivers ("com ens comuniquem").
Resumo:
Els dies 10, 11 i 12 de maig de 2007 l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) ha celebrat a la Seu d'Urgell les jornades dels arxivers catalans. Enguany, però, no han estat les "onzenes jornades" sinó que l'organització les ha convertides en "congrés", l'onzè, tot i ser el primer que rep aquesta denominació. Amb el tÃtol "Innovació i desenvolupament professional", l'organització ha plantejat la reunió professional amb un extens objectiu: "conèixer, debatre i intercanviar experiències i continguts entorn de: la implantació de les ISO, la formació professional de l'arxiu, el desenvolupament professional davant de les tecnologies de la informació, els està ndards internacionals per intercanviar informació i el paper del servei d'arxiu com a centre per a la difusió i recuperació de la memòria del paÃs".
Resumo:
Els canvis que s'estan produint a les universitats provocats per l'adaptació dels estudis a l'anomenat Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que ha de fer-se realitat l'any 2010, representen també un gran repte per a les biblioteques università ries, que estan treballant per adaptar els seus recursos i serveis a les noves exigències de l'educació superior. Les biblioteques han establert models organitzatius i de col·laboració que, en un entorn marcat per l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i pel fenomen de l'èxit de cercadors com Google, han de permetre superar amb èxit reptes com ara el suport al desenvolupament dels nous plans d'estudi dissenyats per competències tot potenciant i introduint la formació dels usuaris en l'adquisició d'habilitats informacionals; el disseny de sistemes d'informació robustos que donin suport a la producció cientÃfica i acadèmica dels investigadors i dels professors i li aportin valor, mitjançant dipòsits oberts d'informació i de documentació; la personalització dels serveis o l'adaptació dels espais a un model educatiu centrat en l'aprenentatge actiu de l'estudiant. Aquest article resumeix les principals actuacions i reptes de futur que recull amb detall l'informe encarregat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) als directors de les biblioteques, en el marc de l'elaboració del futur llibre blanc de les universitats.
Resumo:
Estudi comparatiu dels serveis externs de catalogació i processament fÃsic oferts pels proveïdors de material bibliogrà fic a les biblioteques catalanes. Es fa un breu repà s al desenvolupament històric de la catalogació comercial i als elements considerats com a positiu i negatius d'aquesta prà ctica. S¿analitzen els serveis oferts per onze de les més importants companyies proveïdores d'arreu del món. En l'à mbit català s'estudien nou companyies que, en aquests moments, estan oferint la catalogació i el processament fÃsic com a valor afegit dels documents lliurats al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i a les biblioteques membres del Consorci de BibliotequesUniversità ries de Catalunya. Per últim, s'ofereix un directori d'empreses, aixà com el formulari emprat per a realitzar l'enquesta a les companyies proveïdores de l'à mbit català .