An investment social network beside the Banco de Barcelona, an unusual case?

[cat] L’extensió de les activitats bancàries al segle XIX va ser liderat per alguns grups socials connectats amb el comerç, que van treure profit de la seva experiència i coneixement per estendre la seva influència al voltant del món del crèdit. A la historiografia espanyola, hi ha un conjunt de treballs que s’han centrat en aquesta gent, però en molts pocs casos s’ha fet una classificació que permeti detectar el conjunt de grups econòmics que han liderat el procés de modernització financera de l’Espanya de mitjans del segle XIX. El principal objectiu del treball és l’anàlisi dels grups socials que van formar el Banco de Barcelona entre 1844 i 1854. Aquesta institució va ser important per a la història financera i bancària d’Espanya per ser pionera en la seva activitat creditícia i d’emissió: a més, la seva experiència va servir com a base en la constitució d’un sistema financer modern a Espanya. En una societat com la catalana de mitjans del segle XIX, la confiança era un factor important per explicar la decisió d’invertir. L’aparició de noves companyies i les seves necessitats d’inversió van transformar el comportaments previs. Quin va ser el comportament dels inversors potencials? Va ser el grup que hi havia al voltant del banc el que va ascendir econòmicament en els anys centrals del segle XIX? La resposta és prou clara, els membres del consell d’administració del Banc de Barcelona formaven un grup apart dins dels grups que sorgeixen a l’economia catalana en el seu conjunt.

Cotton manufacturers as bankers: the textile trade and credit in spain, 1840-1913

[cat] La historiografia ha assenyalat que en el segle XIX el crèdit que els fabricants cotoners catalans oferien als seus clients era de caràcter informal i, per tant, impossible de ser transferit al sistema bancari. Això hauria tingut un efecte negatiu en la rendibilitat de les empreses cotoneres. A partir de l’anàlisi de diversos arxius empresarials, així com de fonts judicials i notarials, aquest treball confirma aquesta descripció dels fets però proposa una interpretació més optimista. Els fabricants feien de banquers dels seus clients perquè eren els millor situats per a exercir aquesta funció. Havien construït una bona estructura d’informació, gestionaven eficientment el risc creditici i obtenien beneficis d’aquesta activitat.

Consumer Advisory Bulletin, Work-at-Home Scams:So You Didn’t Order That? Protecting yourself from unauthorized credit card charges, August 2012

The Attorney General’s Consumer Protection Division receives hundreds of calls and consumer complaints every year. Follow these tips to avoid unexpected expense and disappointments. This record is about: So You Didn’t Order That? Protecting yourself from unauthorized credit card charges

Valoración de credit default swaps: una aplicación del modelo de Hull-White al mercado español

En este trabajo se presenta una aplicación empírica del modelo de Hull-White (2000) al mercado de renta fija español. Este modelo proporciona la expresión por el cálculo de los pagos hechos por el comprador de un credit default swap (CDS), bajo la hipótesis de que no existe riesgo de contrapartida. Se supone, además, que la curva cupón cero, la tasa de recuperación constante y el momento del suceso de crédito son independientes. Se utilizan bonos del Banco Santander Central Hispano para mesurar la probabilidad neutra al riesgo de quiebra y, bajo hipótesis de no arbitraje, se calculan las primas de un CDS, por un bono subyacente con la misma calificación crediticia que la entidad de referencia. Se observa que las primas se ajustan bien a los spreads crediticios del mercado, que se acostumbran a utilizar como alternativa a las mismas.

Consumer Advisory Bulletin, Credit Card Offers: They’re Not All the Same, October 2012

The Attorney General’s Consumer Protection Division receives hundreds of calls and consumer complaints every year. Follow these tips to avoid unexpected expense and disappointments. This record is about: Credit Card Offers: They’re Not All the Same

Partial cricotracheal resection for pediatric subglottic stenosis: a single institution's experience in 60 cases.

In our study, 60 infants and children, each with a severe subglottic stenosis (SGS), underwent partial cricotracheal resection (PCTR) with primary thyrotracheal anastomosis. According to the Myer-Cotton classification, two were grade II, 41 were grade III and 17 were grade IV stenoses. Of the 60 patients, 57 (95%) are presently decannulated, and one patient sustained a complete restenosis. Two patients with better than 80% subglottic airways still are waiting for decannulation: one because of bilateral cricoarytenoid joint fixation and the second because of temporary stenting of the subglottis with a Montgomery T-tube. The rate of decannulation is 97% (36 of 37 cases) in primary PCTRs, 100% (13 of 13 cases) in salvage PCTRs for failed laryngotracheal reconstructions (LTR) and 70% (7 of 10 cases) in extended PCTRs (i.e., PCTR associated with an additional open-airway procedure).

The Unemployment Benefit System: a Redistributive or an Insurance Institution?

[eng] In this paper we analyze how the composition of labor taxation affects unemployment in a unionized economy with capital accumulation and an unemployment benefit system. We show that if the unemployment benefit system is gross Bismarckian then the unemployment rate is reduced if wage taxes are decreased (and thus payroll taxes are increased). However, if the unemployment benefit system is net Bismarckian then the unemployment rate does not depend on how the system is financed. Besides, in a Beveridgean system the labor tax composition does not affect the unemployment rate if and only if the unemployed do not pay taxes and the employed pay a constant marginal tax rate. We also analyze when an unemployment benefit budget-balanced rule makes the economy to have a hysteresis process.

Iowa Department of Commerce, Iowa Credit Union Division Performance Report, FY 2004

Agency Performance Report

Iowa Department of Commerce, Iowa Credit Union Division Performance Report, FY 2005

Agency Performance Report

Iowa Department of Commerce, Iowa Credit Union Division Performance Report, FY 2006

Agency Performance Report