Creació d'una discoteca: Amber Club

El món de l’oci nocturn és un món que molta gent disfruta però que ningú acaba de conèixer. Tothom sap per on van els trets principals, però ningú es preocupa profundament per saber realment com funciona, quins són els costos, si els beneficis són elevats, o si és difícil aconseguir que un negoci sigui viable. Aquest, doncs, ha estat el pilar sobre del qual s'ha construït el nostre treball.A través de la creació d’una discoteca i el seu anàlisi cost-benefici hem intentat esbrinar quina és la viabilitat d’un projecte d’aquestes característiques, analitzant tots els costs que s’han d’incórrer, i realitzant un supòsit a la baixa dels ingressos que s’obtindrien.Per dur a terme aquest anàlisi hem realitzat 200 enquestes repartides per les diferents universitats de la província de Barcelona. D’aquesta manera hem pogut analitzar si hi ha demanda per una nova discoteca i quines són les preferències del consumidor.Una vegada fet aquest anàlisi, hem procedit a la recerca d'un local que s'adapti a les nostres necessitats i a les mostrades pel públic enquestat. Al no voler entretenir-nos en qüestions com la decoració del local, o l’adaptació d’aquest a tota la normativa vigent, hem partit del supòsit que un local que actualment funciona estigués disponible pel lloguer, concretament Opium Mar. Hem introduït un seguit de reformes que creiem necessàries pel millor funcionament, i a continuació hem començat amb les estratègies de màrqueting i la determinació dels serveis oferts.Dos punts seran claus per tal que la discoteca funcioni correctament. Primer de tot, el fet que sigui coneguda per un gran públic, i llavors que aquest públic en qüestió estigui content amb el serveis oferts. És per això que hem destinat un gran nombre de recursos en màrqueting (pàgina web, mailing , SMS...) i ens hem centrat també amb tots els serveis que podem oferir (guarda-roba, sales VIP...). La reputació, ens han dit molts responsables, pot ser l’eina que pot fer del teu projecte una gran font d’ingressos, o el contrari, una gran pèrdua de diners.També ens hem centrat en el personal i el subministrament de begudes, calculant així quin és el nombre de treballadors necessaris per tirar endavant el projecte, i quin és l’estoc de begudes òptim que hem de tenir per cobrir tota la demanda.Finalment, hem tingut en compte els impostos que hem d'incórrer a un projecte d'aquest tipus, ja sigui impost de societats, el cost de la llicència per exercir l'activitat, IVA, etc.Una conclusió és clara després de la realització d’aquest projecte: la nostra discoteca és rendible, i per extensió qualsevol altre amb un nombre considerable d’assistència. El valor afegit que crea un projecte d’aquestes magnituds és tan gran, i la despesa mitjana de la gent en oci nocturn tan considerable, que un projecte capaç de portar un nombre de clients relativament petit en funció del local, pot presentar beneficis

El Sector del taxi

Aquest treball és una simple idea de quins són els costos, els ingressos i beneficisd’un taxista. Varem escollir aquest tema perquè ens vem informar avanç sobre elsector del taxi, tal i com ens van dir la demanda d’aquestes havia anat creixent en elsúltims anys. A partir d’aquí nosaltres vem formular la hipòtesi, que es centrava en lademanda de llicències. Per això ens vem pregunta si:És tan rentable l’explotació d’un taxi com per què la demanda d’accés a la professióno cessi?Un cop ja teníem la hipòtesi formulada vem començar a recollir informació. Aquestava ser treta des de institucions públiques com el STAC (Sindicat del Taxi Autònomde Catalunya) o la IMT (Institut Metropolità del Taxi) fins als propis taxistes.El treball està dividit en cinc parts, de les quals les dos primeres són una petitaintroducció al món del taxi i una comparativa amb altres ciutats pel que fa preus inúmeros de llicències. A les altres tres parts, en primer lloc, trobem quins son elscostos que té cada taxista, dividits en inicials, és a dir, sense haver iniciat l’activitat, ien aquells ja iniciada aquesta, en segon lloc, hi ha tot els ingressos que té i per últim,els beneficis, per tant, els ingressos menys els costos calculats en els apartatsanteriors.

El Impacte dels coolhunters

T'has preguntat mai per què tries Cola Cao i no pas Nesquik? O Coca-Cola en lloc de Pepsi? Què els fa diferents? Sensibilitat, originalitat, observació, intuïció, creativitat, innovació són substantius que les empreses han hagut d'incorporar a les seves estratègies comercials. És per això que en els últims anys els serveis d'un coolhunter s'han convertit en essencials per les empreses. Aquest treball consisteix en verificar quin han estat el impacte d'aquests caçadors de tendències en l'àmbit empresarial. Particularment, volem nvestigar si els coolhunters aporten més beneficis que costos a les empreses. També ens agradaria investigar quin tipus d'empreses són les que contracten aquests serveis i les que ho fan quins són els seus motius principals. “Innovar és una capacitat única del gènere humà que s’alimenta de les necessitats innates de crear i progressar. La capacitat d’innovar està programada en el nostre codi genètic, una qualitat afavorida per la força de la selecció natural, ja que contribueix a la supervivència i mou el motor de l’evolució” Dr. Luis Rojas Marcos

Residus reciclables o deixalles terminals?

El nostre projecte consisteix en l’anàlisi econòmic de les polítiques públiques de gestió de residus exclusivament municipals. Pretenem, mitjançant l’anàlisi d’un municipi representatiu com és Sant Cugat, dissenyar un sistema de reciclatge -adaptat a aquesta localitat en concret- que sigui el més eficaç possible, incrementant les quantitats recollides i controlant els costos tot i tenint en compte les preferències dels propis usuaris.Amb això, pretenem cercar la fórmula més exacta possible, adaptable a cada tipus de municipi (edificació vertical o horitzontal, extensió, densitat de població, etc.), per tal que els nivells de reciclatge del nostre país arribin a ser equiparables als europeus, avui encara molt llunyans.Tot i que valorem molts sistemes de reciclatge ja existents, ens centrem prioritàriament en l’estudi del Porta A Porta (PAP), el qual creiem el més adequat per a Sant Cugat després d’haver analitzat estadísticament el que opinen els ciutadans mitjançant unes enquestes, així com dades oficials de poblacions on ja hi està implementat.No obstant això, després d’haver comprovat que la satisfacció real dels usuaris del PAP a Vilassar de Mar, on hi funciona des de 2003, no és la que seria d’esperar, hem reflexionat sobre les causes i les solucions possibles a aquests problemes, de manera que ho puguem evitar de cara a crear el sistema per a la població objecte del nostre treball.

Automatització d’ una sala d’ elaboració de formatges

Aquest projecte es centra en una empresa d’ Ucraïna que elabora formatge. L’empresa pretén automatitzar la seva sala d’elaboració de formatges per tal que els seus productes es realitzin de forma automàtica reduint considerablement el contacte de l’home amb el producte. L’objectiu principal d’ aquesta automatització és el d’entrar en el mercat rus per tal d’augmentar les vendes. Al mateix temps es pretén incrementar la qualitat del producte, reduir costos en ma d’obra d’operació i millorar la flexibilitat del procés per adaptar-se així millor a futurs canvis que li plantegi el mercat

Condiciones y costo de la producción de la harina de pescado en el Perú

Estudio de las condiciones y costo de la producción de harina de pescado en el Perú, contiene las condiciones generales de abastecimiento, tratamiento y venta del producto, el costo y su estructura en la industria de harina de pescado y los factores de los cuales dependen el nivel y comportamiento de los costos.

Determinación del esfuerzo de muestreo requerido para el estimado de procucción de huevos de anchoveta Engraulis ringens, frente al Perú

Para obtener una primera aproximación del número de muestras requerido para un determinado nivel de precisión del estimado de producción de huevos de anchoveta por unidad de área superficial del mar, se han utilizado datos existentes de muestras de huevos provenientes de exploraciones efectuadas frente al Perú en los últimos 20 años. La anchoveta parece desovar en cardúmenes, produciendo una gran can­ tidad de huevos, de los que las muestras toman una pequeña proporción. Aproximadamente el 8º/o de las muestras positivas fueron superiores a 4096 huevos por m2. Un importante cambio en el tamaño de la población de la anchoveta peruana se ha notado en 1972. El rango de valores de huevos fue similar antes y después del cambio, pero el número promedio de huevos por muestra positiva fue aproximada­ mente el doble antes de la declinación en 1971. Se ha tomado en consideración la precisión de la estimación deseada y los costos y disponibilidad de tiempo de barco en la estación de desove para elaborar un plan de crucero a un costo razonable. El área investigada cubre 57600 millas cuadradas; con 640 millas a lo largo y 90 millas hacia afuera de la costa. En esta proyección una precisión del estimado de 30º/o requiere 924 muestras y 20º/o de precisión requiere 2078 muestras. Se discute los sesgos en la estimación de precisión. Se usa la distribución de probabilidad log-normal en la descripción de muestras positivas.

La pesquería en la caleta de Chorrillos

Presenta información sobre los factores productivos de la caleta de Chorrillos, los cuales incluye los recursos marinos, pescadores, embarcaciones, redes, aparejos cangrejeros y pinteros; así como el rendimiento y costos de la pesca.

Disseny i implementació d'una aplicació T.P.V. destinada al petit comerç

En el petit comerç i el seu entorn, es produeixen un seguit d'accions totes elles relacionades d'una manera o d'una altra, amb la venda d'articles als clients finals, començant per l'entrada dels articles comprats als proveïdors, passant per l'etiquetatge i acabant per la pròpia venda i el control de vendes posteriors a partir de llistats.Aquest projecte va adreçat a tot el petit negoci que necessita vendre productes d'una manera ràpida, àgil i eficient, així com portar una gestió dels aspectes més rellevants relacionats amb la venda. És en aquest escenari on sorgeix la idea de COMTPV. La finalitat de l'aplicació COMTPV serà la de cobrir les necessitats dels petits comerços per tal de poder informartitzar la venda d'articles als clients finals i les gestions relacionades.

CashControl : Aplicación para el control de gastos

El objetivo de cashCONTROL es poder capturar de forma fácil un gasto para su posterior consulta. El programa no pretende ser un sistema de gestión contable. El principal propósito de la aplicación es hacer que la captura (o generación) de un gasto sea sencilla y se pueda realizar con un par de clics. La posibilidad de asociar información de audio a un gasto hace que sea muy fácil pasar gastos. Posteriormente, esos gastos pueden ser consultados para su inclusión en la contabilidad de cualquier organización o particular.

Impacto de la captura ilegal en la pesquería del recurso ‘loco’ (Concholepas concholepas) en Áreas de Manejo y Explotación de Recursos Bentónicos: el caso de la Isla Mocha

En Chile, el gastrópodo Concholepas concholepas conocido popularmente como ‘loco’, es un importante recurso bentónico de las pesquerías artesanales, con el que el Estado introdujo en la segunda mitad de los 90s un régimen de co-manejo denominado Áreas de Manejo y Explotación de Recursos Bentónicos (AMERB). En él se asignan a pescadores artesanales formalmente organizados, derechos exclusivos de acceso a stocks de recursos bentónicos en áreas marino costeras geográficamente delimitadas, para su explotación y manejo. Actualmente, 758 AMERB decretadas se extienden en 38º latitudinales de la línea costera chilena, con un total de más de 124.000Ha asignadas, y más de 31.000 pescadores artesanales participantes; siendo consideradas por la comunidad académica internacional como uno de los más grandes experimentos de comanejo a escala global. A pesar de los importantes avances logrados con las AMERB, el régimen enfrenta todavía retos y amenazas, entre los que la captura Ilegal y/o No Declarada (captura IND), a pesar de ser considerada especialmente grave por los pescadores usuarios del sistema, es omitida por la administración central, que establece Capturas Totales Permisibles (CTPs) suponiendo niveles de captura IND nulos, lo que conlleva a arriesgar la sustentabilidad tanto económica como biológica del sistema, además de distorsionar y devaluar la información proveniente del sector formal. En la presente Tesis, se evalúa el impacto de la captura ilegal (robos) del recurso ‘loco’ sobre la sustentabilidad biológica y económica de un sistema AMERB en la Isla Mocha. Con tal propósito se realizaron, consultas formales a las principales entidades públicas fiscalizadoras, una evaluación socio-económica extractiva con los usuarios de AMERB de la Isla Mocha, además de la recopilación de data secundaria. En vista de la escasa respuesta obtenida con las consultas formales, basamos el estudio principalmente en la evaluación socio-económica extractiva. Ésta consistió en la aplicación de entrevistas semi-estructuradas, dirigidas a caracterizar al sector extractivo ilegal, a reconstruir una serie histórica de capturas ilegales intra-AMERB de ‘loco’ en Isla Mocha, y a sistematizar las percepciones de los pescadores sobre los factores causales y las propuestas de solución en torno al problema. Adicionalmente, se desarrolló un modelo bioeconómico simple para analizar el impacto de diferentes niveles de captura ilegal (robo) de ‘loco’, sobre la sustentabilidad económica y ecológica de una AMERB particular. El modelo supone un único stock cerrado, cuya abundancia mensual, es afectada positivamente por un reclutamiento. denso-dependiente y negativamente por la captura formal y la captura ilegal; y además incorpora aspectos económicos resultantes de calcular los costos asociados al despliegue del esfuerzo pesquero formal, los ingresos brutos asociados a la venta de las capturas formales, y los consiguientes beneficios netos obtenidos. Se evaluaron los impactos en 48 diferentes escenarios de simulación (combinación de 4 niveles de Robo, 3 Reglas de Cosecha, y 4 Precios en playa de ‘loco’), mediante el análisis de 4 variables anuales además de 4 indicadores descriptivos de las dinámicas bio-pesquera y económica del sistema en un lapso de simulación de 12 años, generándose 100 salidas por año, cuyos estadígrafos se compararon mediante ANOVA y Pruebas de Tukey. Los resultados indican que los factores más explicativos de la varianza de las salidas de simulación para los 4 indicadores propuestos, son el ‘Robo’, la ‘Regla-Cosecha’, seguidos de la interacción ‘Robo-Regla-Cosecha’; mientras que las proyecciones de abundancia a enero, reclutamiento, y capturas anuales formal e ilegal, muestran que el reclutamiento y dinámica poblacional del stock simulado de ‘loco’, serían resilientes en todos los escenarios, excepto en aquellos resultantes de combinar el nivel de ‘Robo Descontrolado’ con cualquier nivel de ‘Regla-Cosecha’, donde la pesquería formal colapsa. En un escenario “idóneo” para los usuarios del AMERB (ausencia de robos, una elevada tasa de cosecha formal, y buen precio del recurso), el indicador económico generaría promedios de hasta $8,8 millones/año por embarcación formal participante, sin afectar la sostenibilidad del stock simulado. En cuanto a las percepciones, los usuarios de AMERB de Isla Mocha consideran más grave y más compleja la problemática asociada a la captura ilegal de ‘loco’ intra-AMERB imputada a foráneos con respecto a aquella imputada a isleños; no obstante, identifican causas comunes a ambas, agrupadas en los componentes ‘distorsiones socioeconómicas’, ‘ineficacia del régimen de manejo pesquero’, ‘debilidades internas a la organización’, y ‘productividad pesquera artesanal reducida’. Dentro de las ‘distorsiones socioeconómicas’, el ítem “necesidad económica” es considerado como el principal incentivo para la captura ilegal de ‘loco’. En el componente ‘ineficacia del régimen manejo pesquero’, para el robo de infractores foráneos se considera como principal ítem causal a una “fiscalización ineficaz de la Armada”; mientras que para el robo de infractores isleños se consideran como principal ítem causal a una “fiscalización interna ineficaz”. Los ítems de solución propuestos para afrontar a los infractores foráneos, expresan que las acciones deben provenir más del lado institucional normativo público, identificando principalmente a la Armada como infractor protagónico de acción. Asimismo, las propuestas para afrontar a los infractores isleños, expresan que la mayor expectativa de solución de los usuarios de AMERB está puesta en mejoras de la sanción y vigilancia de sus propias organizaciones, algunas de ellas apoyadas por la Armada.

Los objetivos y plan de los experimentos de campo en la industria azucarera filipina

Muestra las investigaciones realizadas en la industria azucarera con el objetivo de reducir costos en relación a los sembríos y preparación del suelo y de esa formar generar mayor ganancias en el sector. Analiza la utilización de los tipos de abono que se encuentran en el mercado y selecciona los más adecuados para la producción del azúcar.

Preservació digital al núvol

Ara que ja ningú qüestiona les publicacions digitals, l'accés obert o els repositoris de tipus institucional o temàtic, cal co-mençar a treballar en els temes de preservació. Som responsables d'assegurar l'accés i l'ús futurs dels documents digitals, hagin nascut en format digital o siguin fruit dels projectes de digitalització. En aquest article es parla sobre la preservació digital i els tipus de continguts, així com els conceptes, tipologies, costos i usos de l'anomenat «núvol». També es mostra un exemple de núvol privat, la preservació de tesis doctorals del TDX i es comenta una experiència de núvol públic, el DuraCloud.

Creació d'una botiga virtual i automatització dels albarans, factures i cobraments

L’augment de la utilització de les noves tecnologies a la nostra societat permet a les empreses arribar al client d’una forma més rapida i facilitant la informació de manera àgil i ordenada. Amb aquest objectiu s’ha creat una botiga virtual que serà la part visible als usuaris i clients de l’empresa PRINTONER S.L , dedicada al sector dels consumibles, especialment els reciclats. Per l’empresa un dels objectius principals és oferir al client la possibilitat de comprar els seus productes de manera còmode a través d’Internet, ja que accedint amb un nom d’usuari i una contrasenya podrà obtenir totes les referències de les que es disposa, podrà tramitar les comandes i controlar-ne l’estat fins el moment de l’entrega. A part de les seccions destinades a usuaris i clients s’ha creat una zona d’administració, on els responsables de l’empresa podran gestionar tots els productes, modificar i visualitzar les comandes. A més aprofitant que aquestes quedaran guardades a una base de dades juntament amb els productes venuts, s’integrarà el sistema de facturació de l’empresa, cosa que fins el moment es feia de manera manual i maldestre. També es programarà una part on els responsables podran insertar reparacions i vendes informàtiques que s’hagin de facturar o per fer-ne un us estadístic en un futur. Tot això ens portarà a implementar un sistema d’usuaris registrats amb diferents permisos i diferents nivells d’accés a l’aplicació, fins a un total de 5. S’ha intentat fer de l’aplicació, un sistema a mida i que compleixi tots els requisits que l’empresa ens ha demanat, amb la previsió que més endavant s’hi pugui implementar un sistema de gestió d’estocs i altres millores per oferir als seus clients un servei inigualable. Per tal de portar a terme tot aquest treball s’ha utilitzat una tecnologia de lliure distribució com és el llenguatge PHP i la base de dades MySQL, aquesta opció a part d’una filosofia es produeix per intentar minimitzar els costos de l’aplicatiu. La finalitat de l’empresa amb aquest projecte és oferir millor imatge i servei, efectivitat i rapidesa en tot el procés de vendes, així com reduir costos de facturació i també de publicitat, ja que es podrà potenciar molt més la pàgina web via internet.

Projectes de modelatge i simulació avançada de sistemes mitjançant l'entorn ARENA

RESUM En l’exercici de les funcions típiques de qualsevol activitat humana, l’home ha de prendre decisions d’un o altre tipus permanentment i aquesta situació porta afegit, per lo general risc i incertesa, el que compromet la qualitat i l’èxit de la decisió. Per ajudar i contrarestar aquesta situació, l’home ha desenvolupat a través del temps una diversitat d’eines que li permeten minimitzar el risc i la incertesa en la presa de decisions. La simulació és una d’aquestes eines. Mitjançant la seva aplicació no només s’aconsegueix la comesa anterior, sinó que també es minimitzen els costos involucrats en la decisió mitjançant un millor ús dels recursos, la disminució del temps emprat per a la seva realització i la minimització de les probabilitats de risc. Aquest projecte representa la continuació d’un primer estudi introductori de la simulació anomenat: Estudi i guia docent per a modelatge i simulació de sistemes mitjançant l’entorn ARENA [9]. Realitzat per l’alumna d’Enginyeria en Organització Industrial de la Universitat de Vic, Montse Carbonell Crosas, l’any 2008 i sota la codirecció del director d’aquest segon projecte, el professor Juli Ordeix Rigo. Aquest nou projecte s’inicia amb una primera part teòrica, continguda dins del primer volum, la qual reforça els conceptes teòrics referents a la simulació amb ARENA, ja vistos en l’anterior projecte. Complementant aquells considerats bàsics i els de més utilitat i finalitza introduint nous conceptes avançats. Els nous capítols de temàtica avançada, junt als primers més bàsics de la primera part són exercitats dins de la segona, formant el segon volum d’aquest projecte. El mateix requereix la participació activa de l’alumne, per tal de realitzar cadascun dels 89 exercicis pràctics que es plantegen i poder onsolidar l’aprenentatge teòric d’aquesta eina avançada de simulació fent consultes als apartats teòrics recomanats dins de cada exercici. La complexitat dels exercicis anirà augmentant gradualment i s’insisteix en seguir la metodologia presentada en el projecte per a realitzar-los tots de forma ordenada i ascendent. L’ alumne quan acabi la part pràctica, haurà consolidat tota la part teòrica i serà capaç d’exercir com analista per tal de generar els seus propis projecte de simulació.