976 resultados para Cities and towns, Ancient.


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball s'explica com els habitants de Banyoles van aconseguir alliberar-se dels mals usos i com a diversos nuclis urbans, tot i la llibertat que suposadament oferien a llurs habitants, hi havia remences i s'exigien pagaments derivats de la servitud. A més, s'analitzen quins són els mals usos cobrats per una senyoria feudal i quins són els que més s'alliberen a les cartes de població i franquícia rebudes per les viles i ciutats catalanes medievals. La conclusió és que els menys exigits són els més eximits.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Transportation map of Iowa, updated march 1, 2014. map focuses on interstate highways, primary and secondary state roads, county roads, and scenic byways. Also includes railroad lines, airports, waterways, and locks and dams. All 99 counties are represented, as well as approximately 1,000 cities and towns. Points of interest are also marked.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Research project HR-234 was sponsored by the Iowa Highway Research Board and the Iowa Department of Transportation. In the preparation of this compilation of highway and street laws of Iowa, an attempt has been made to include those sections of the Code to which reference is frequently required by the Department of Transportation, counties, cities and towns in their conduct of highway and street administration, construction and maintenance. Because of the broad scope of highway and street work and the many interrelated provisions of Iowa law, and in the interests of keeping this volume in a convenient and usable size, some Code provisions which have some bearing on the principal subject were of necessity omitted. The volume has been compiled in loose leaf form with the expectation that periodic updates will keep the reader informed regarding changes in the law and/or new laws. A general index is provided at the end of the text of this volume. Each major topic is divided into relevant subtopics and are accompanied by appropriate Code sections. This publication is offered with the hope and belief that it will prove to be of value and assistance to those concerned with the problems of establishing, maintaining and administering a highway and street system. The reader is cautioned to consult legal counsel on all matters beyond the scope of this text.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

If you have ever flown in an airplane over Iowa, you would see that our woodlands are scattered along the rivers and streams and areas too steep to farm. You would also see a green carpet of trees within out cities and towns. Did you know the 90% of the over 2.7 million acres of forest in Iowa is owned by over 138,000 different private owners? Or that 30% of the land cover in a typical Iowa community if covered by trees? Trees are vital for the protection of our drinking water supply, critical for wildlife habitat, and help sustain employment of over 7,000 Iowans in the wood products industry. This booklet "20 Native trees to Plant" will help you gain a greater knowledge about Iowa's trees and forests. Learn about and enjoy Iowa's trees. Consider ways that you can improve our environment by planting and caring for Iowa's trees and forests.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Les ciutats que n’han tingut voluntat han esdevingut, en els darrers anys, ciutats educadores. L’any 1994 es formalitzà l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, amb seu a Barcelona. A la ciutat de Girona s’inicien, des de començaments dels vuitanta, accions per consolidar el paper educatiu del municipi i l’any 1993 neix el Programa d’Educació Ambiental i Coneixement de la Ciutat. Les diferents actuacions derivades del Programa s’emmarquen en dos grans àmbits: coneixement de la ciutat i foment de la consciència ambiental dels ciutadans. Les activitats que conformen el programa són guiades, sovint, per un educador o educadora

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Iowans who travel secondary roads regard these roads as a very important part of their lives. These highways provide a means of transporting products to market and children to school. They are also links to nearby cities and towns. Nearly 3.8 billion vehicle miles of travel occur each year on Iowa's nearly 90,000 mile secondary road system. Accidents do happen. However, improvements in highways, in vehicles, in driver education, in legislation, and in enforcement have combined to make driving in Iowa very safe. If our highways are to remain safe, these efforts need to be continued. This presentation was developed to help county highway department personnel in their effort to maintain and improve highway safety. The presentation is not a standard, specification or regulation.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

La dècada de 1980 va significar un punt i a part per als governs metropolitans. Després de viure una època daurada durant els 60 i 70, la reestructuració del sistema politicoeconòmic va comportar que les estructures de govern metropolità fossin qüestionades i fins i tot suprimides. Quan tot semblava indicar que restarien només com a record, la lògica de competència entre grans ciutats i la necessitat de reinventar-se en base a un desenvolupament sostenible va suposar un inesperat renaixement de la política metropolitana. Si fins aleshores la seva necessitat s'havia justificat bàsicament des d'un punt de vista funcional, seguint pautes tecnòcrates i burocratitzades, la nova metropolítica se centra en la competitivitat i en la sostenibilitat, alhora que posa èmfasi en assajar mètodes de governança. Londres, ciutat que presenta certs paral·lelismes històrics amb Barcelona, ha estat una ciutat pionera i de la seva experiència es pot aprendre per la capital catalana

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

La ciudad media o intermedia europea ha sido calificada de «OGNI» (Objeto Geográfico No Identificado) por la falta de teorizaciones propias. Esta afirmación es especialmente cierta en el campo del desarrollo local, en las particularidades que juegan en el proceso de aprovechamiento de los recursos locales para crear un desarrollo endógeno. Esta investigación pretende, en primer lugar, recoger las opiniones de varios autores e instituciones para definir las características cuantitativas y cualitativas de esta realidad urbana. En segundo lugar, se quiere contextualizar la ciudad media en el territorio europeo y en las políticas a esta escala. Finalmente, se describen tres ejemplos de desarrollo local en ciudades medias a partir de la implantación del Tren de Alta Velocidad para mostrar cuáles son los factores diferenciales del desarrollo local en este fenómeno urbano

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Transportation map of Iowa, updated march 1, 2014. map focuses on interstate highways, primary and secondary state roads, county roads, and scenic byways. Also includes railroad lines, airports, waterways, and locks and dams. All 99 counties are represented, as well as approximately 1,000 cities and towns. Points of interest are also marked. This record contains images of both the front and the back of the map.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El objetivo de este trabajo es discernir, en la medida de lo posible, si la ciudad de Russadir (Melilla) obtuvo en la antigüedad un estatuto jurídico romano. Se utilizan tanto las fuentes literarias grecolatinas y árabes medievales, como la arqueología. Los autores concluyen, en base a los datos de que se dispone en la actualidad, que la ciudad disponía de un estatuto jurídico romano desde el s. I a.C., no siendo posible determinar con precisión su evolución posterior.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Desde el s. XVIII todas las ciudades se plantean uno de los cambios fundamentales en la estructura de su paisaje. El aumento de población y de actividad económica conlleva la desaparición de las calles térreas y su sustitución por las calles que segregan la acera, convertida en la estructura de soporte de los servicios, de la calzada como espacio de circulación rodada. En Lisboa se extiende la pavimentación de la calzad a según el 'systema Portuguez' con piedras irregulares de basalto sobre arena y ya en 1834, se configura el 'Pelouro das Calçadas' responsable de experimentar, primero, el sistema 'macadam' (c. 1839) y, posterior y paulatinamente, de introducir el asfalto. º La acera, es tratada con losas de calcáreo que, sobre todo, a partir del último tercio de siglo serán substituidas por el 'empedrado ordinario á portuguesa' en piedra calcárea. Una derivación será el 'empedrado dito de mosaico'. Experimentado por Eusebio Pinheiro Furtado en el Castillo de São Jorge (1842), va a extenderse por la ciudad, especialmente, desde la pavimentación del 'Mar Largo' en el Rossio (1848). Así, con ocasión de la ampliación de las aceras del largo de Camões, Augusto César dos Santos, Inspector da Admistração das Calçadas expresa la política de substitución del enlosado por el empedrado 'O sistema a empregar no empedramento destos passeios, deverá ser mozaico, não só pela beleza que apresenta, como por ser uma especialidade nesta cidade, beleza que se pode levar ao efeito escolhendose um padrão simples que pela sua importância não exceda os 500‐600$ o metro superficial' (Cesar dos Santos 1869). Finalmente, en 1895 la Câmara Municipal decretará el uso del 'empedrado á portuguesa' en toda nueva pavimentación y reconstrucción de las aceras. Los sitios representativos de la ciudad se cualifican artísticamente con este modo de hacer tan característico e identitario, no en vano lo podríamos entender como una de las primeras producciones de arte público en el sentido contemporáneo del término. Este sistema de pavimentación se extiende por Portugal y se internacionaliza en España, cuando Júlio César Augusto Cordeiro patenta en Madrid (1895) el 'mosaico portugués' que cristalizará en las aceras laterales del Paseo de San Juan en Barcelona (1896) -antes de la Exposición de París de 1900, de la praça de São Sebastião de Manaus, de las avenidas Rio Branco y Atlántica de Río de Janeiro- llegando a convivir con las farolas modernitas que Pere Falqués diseñó para el 'Cincd'oros' barcelonés. La calçada á portuguesa forma parte de la identidad de Lisboa y afecta a la imagen de marca de la ciudad. Sin embargo, a pesar de su valor identitario y artístico, la calçada está en peligro de muerte. El pavimento -forma entre ellos la 'calçada-forma' está en la base de algunas de las operaciones emblemáticas de construcción de la imagen de la ciudad (La Habana, 1928; Alicante, 1957; las Ramblas de Barcelona, 1969; la reforma de la Avenida Atlántica de Río por Burle Marx, 1970). Sin embargo, estas mismas operaciones demuestran que la 'forma-calçada' no responde a muchos de los requisitos de economía, seguridad o accesibilidad universal que exige la ciudad contemporánea. En el artículo planteamos analizar los motivos y razones que planean sobre la muerte anunciada de la calçada á portuguesa.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Postprint (author’s final draft)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Postprint (author’s final draft)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Vuoden 2009 lopulla voimaan astuneet EU:n palvelusopimusasetus (PSA) ja kansallinen joukkoliikennelaki (869/2009) pakottavat avaamaan joukkoliikenteen markkinat kilpailulle koko Suomen alueella. Tästä johtuen Liikenne- ja viestintäministeriö on velvoittanut Liikenneviraston hankkimaan riittävän informaatiopohjan joukkoliikenteen kilpailutusten pohjaksi. Tämä pakottaa viraston uudistamaan bussipysäkkitiedon hallintansa ja -prosessinsa lähes kokonaan. Tämän työn tavoitteena oli selvittää, millaiset prosessit Liikenneviraston tulisi muodostaa, jotta tiedot jokaisen Suomen kunnan ja kaupungin katuverkon bussipysäkeistä saataisiin siirrettyä uuteen, kansalliseen joukkoliikenteen koontitietokantaan. Työssä tutkitaan, tarkastellaan ja kategorisoidaan Suomen kunnat ja kaupungit pysäkkitiedon hallinnoijan näkökulmasta. Tämän perusteella kehitetään vanhoja pysäkkitiedon prosesseja sekä luodaan uusia prosessimalleja pysäkkitiedon siirrolle ja päivitykselle. Jaottelun apuna käytetään kyselytutkimusta ja puhelinhaastatteluja. Kirjallisuusosa sisältää yleistä teoriaa prosesseista, niiden vaiheista ja kehittämisestä. Työn keskeisempänä tuloksena ovat prosessimallit siitä, miten pysäkkitiedon tulisi jatkossa siirtyä eri joukkoliikenneviranomaisilta Liikenneviraston kansalliseen koontikantaan. Lisäksi työssä huomattiin, että aktiivinen johtaminen ja yhteydenpito Liikenneviraston suunnalta ovat tärkeimmät edellytykset sille, että pysäkkitieto liikkuu ja tiedonsiirto paranee eri toimijoiden välillä.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Classified business directory of the principal cities and towns of the Province of Ontario, some 200 in number.