Investigating independent language learning in classroom-based EFL Learners

La recerca efectuada sobre les estratègies d’aprenentatge de llengües ha demostrat que els aprenents que utilitzen estratègies metacognitives (planificació, revisió i avaluació) desenvolupen estratègies cognitives més eficaces (Anderson, 2002). Aquest article descriu les activitats que 43 estudiants de llengua estrangera de la Universitat de Vic van emprendre de forma independent i dedueix les estratègies metacognitives que van utilitzar sense cap formació prèvia en estratègies. Els estudiants van completar un dossier on expressaven les necessitats d’aprenentatge, la planificació i supervisió de les activitats i finalment l’avaluació de l’aprenentatge que havien portat a terme de manera independent fora de les hores lectives. La primera fase de l’anàlisi de les dades revela que, tot i que els estudiants foren capaços d’expressar les necessitats d’aprenentatge en general, la formulació d’objectius i la supervisió de les activitats fou escassa. La discussió gira entorn de la formació dels estudiants de llengües estrangeres en estratègies metacognitives i la integració de l’aprenentatge autònom dins el currículum docent.

Figures femenines a escena: Ofèlia, Antígona i Medea

La present recerca aporta l´anàlisi de la figura femenina que es representa en l´escena teatral actual a partir de tres grans personatges clàssics: Ofèlia, Antígona i Medea. En la figura d´Ofèlia conflueix el debat sobre les dones-aigua de Katia Kavanova; l´enamorament i adulteri de Madame Bovary i la recerca d´identitat femenina de Nora, d´Ibsen. A partir d´Antígona i la seva rebel•lió, s´inscriuen artistes contemporànies com Angélica Liddell, Cindy Sherman i Marta Carrasco. El personatge de Medea, tractat a partir del mite, permet analitzar l´evolució de la feminitat cap a una nova manera d´entendre i representar la realitat en l´escena contemporània: la dona viril. Finalment, es demostra com Sarah kane conclou i aglutina les tres figures anteriors i desenvolupa la síntesi de la dona de l´Amor i la Mort.

Nitric oxide synthase 2 is required for conversion of pro-fibrogenic inflammatory CD133+ progenitors into F4/80+ macrophages in experimental autoimmune myocarditis.

AIMS: Experimental autoimmune myocarditis (EAM) model mirrors important mechanisms of inflammatory dilated cardiomyopathy (iDCM). In EAM, inflammatory CD133(+) progenitors are a major cellular source of cardiac myofibroblasts in the post-inflammatory myocardium. We hypothesized that exogenous delivery of macrophage-colony-stimulating factor (M-CSF) can stimulate macrophage lineage differentiation of inflammatory progenitors and, therefore, prevent their naturally occurring myofibroblast fate in EAM. METHODS AND RESULTS: EAM was induced in wild-type (BALB/c) and nitric oxide synthase 2-deficient (Nos2(-/-)) mice and CD133(+) progenitors were isolated from inflamed hearts. In vitro, M-CSF converted inflammatory CD133(+) progenitors into nitric oxide-producing F4/80(+) macrophages and prevented transforming growth factor-β-mediated myofibroblast differentiation. Importantly, only a subset of heart-infiltrating CD133(+) progenitors expresses macrophage-specific antigen F4/80 in EAM. These CD133(+)/F4/80(hi) cells show impaired myofibrogenic potential compared with CD133(+)/F4/80(-) cells. M-CSF treatment of wild-type mice with EAM at the peak of disease markedly increased CD133(+)/F4/80(hi) cells in the myocardium, and CD133(+) progenitors isolated from M-CSF-treated mice failed to differentiate into myofibroblasts. In contrast, M-CSF was not effective in converting CD133(+) progenitors from inflamed hearts of Nos2(-/-) mice into macrophages, and M-CSF treatment did not result in increased CD133(+)/F4/80(hi) cell population in hearts of Nos2(-/-) mice. Accordingly, M-CSF prevented post-inflammatory fibrosis and left ventricular dysfunction in wild-type but not in Nos2(-/-) mice. CONCLUSION: Active and NOS2-dependent induction of macrophage lineage differentiation abrogates the myofibrogenic potential of heart-infiltrating CD133(+) progenitors. Modulating the in vivo differentiation fate of specific progenitors might become a novel approach for the treatment of inflammatory heart diseases.

Application of standard and refined heat balance integral methods to one-dimensional Stefan problems

The work in this paper concerns the study of conventional and refined heat balance integral methods for a number of phase change problems. These include standard test problems, both with one and two phase changes, which have exact solutions to enable us to test the accuracy of the approximate solutions. We also consider situations where no analytical solution is available and compare these to numerical solutions. It is popular to use a quadratic profile as an approximation of the temperature, but we show that a cubic profile, seldom considered in the literature, is far more accurate in most circumstances. In addition, the refined integral method can give greater improvement still and we develop a variation on this method which turns out to be optimal in some cases. We assess which integral method is better for various problems, showing that it is largely dependent on the specified boundary conditions.

Effect of a smoking ban on respiratory health in nonsmoking hospitality workers: a prospective cohort study

OBJECTIVE: The aim of this study was to examine the effect of a smoking ban on lung function, fractional exhaled nitric oxide, and respiratory symptoms in nonsmoking hospitality workers. METHODS: Secondhand smoke exposure at the workplace, spirometry, and fractional exhaled nitric oxide were measured in 92 nonsmoking hospitality workers before as well as twice after a smoking ban. RESULTS: At baseline, secondhand smoke-exposed hospitality workers had lung function values significantly below the population average. After the smoking ban, the covariate-adjusted odds ratio for cough was 0.59 (95% confidence interval, 0.36 to 0.93) and for chronic bronchitis 0.75 (95% confidence interval, 0.55 to 1.02) compared with the preban period. CONCLUSIONS: The below-average lung function before the smoking ban indicates chronic damages from long-term exposure. Respiratory symptoms such as cough decreased within 12 months after the ban.

Personnes âgées et séjours hospitaliers en soins somatiques et psychiatriques au CHUV

[Table des matières] Résumé. Introduction. 1. Glossaire. 2. Soins somatiques aigus et de réadaptation (Données générales : séjours hospitaliers - Séjours en soins aigus - Séjours en soins subaigus). 3. Psychiatrie aiguë et de réhabilitation (Données générales : séjours hospitaliers - Séjours en soins aigus - Séjours en réhabilitation psychiatrique). 4. Discussion des résultats. 5. Conclusions. 6. Références. 7. Méthodologie.

Altering in vivo fate of heart-infiltrating progenitors from pro-fibrotic into F4/80+macrophages prevents progression of myocarditis into inflammatory dilated cardiomyopathy

Rationale: Experimental autoimmune myocarditis (EAM) mirrors important pathogenic aspects of inflammatory cardiomyopathy, a common cause of heart failure. In EAM, TGF-β-dependent conversion of heart-infiltrating prominin-1+ progenitors into myofibroblasts is critical for development of fibrosis and the end-stage heart failure phenotype. Therapeutic strategies modulating the in vivo fate of prominin-1+ progenitors might therefore prevent TGF-β-mediated cardiac fibrosis and pathological remodelling. Methods and Results: EAM was induced in BALB/c mice using alpha-myosin heavy chain (aMyHC) peptide/complete Freund's adjuvant (CFA) immunization. Prominin-1+ cells were isolated from the inflamed hearts at day 21 after immunization, expanded and treated with Macrophage Colony-Stimulating Factor (M-CSF) or Transforming Growth Factor-beta (TGF-β). Herein, we demonstrated that M-CSF turns, ex vivo and in the EAM, heart-infiltrating prominin-1+ progenitors into immunosuppressive F4/80/CD11b/CD16/32/NOS2-expressing, nitric oxide producing and E.coli bacteria phygocyting macrophages, and protect further TGF-β-stimulated differentiation into pathogenic myofibroblasts. Systemic M-CSF treatment during myocarditis completely prevented post-inflammatory fibrosis, T cell relapse and left ventricular dysfunction. Mechanistically, M-CSF-induced macrophage differentiation from prominin-1+ progenitors critically required nitric oxide synthase 2. Accordingly, M-CSF treatment failed to reduce myocardial fibrosis development in Nos2-/- mice. Conclusions: Altering the in vivo fate of inflammatory prominin-1 expressing progenitors from pro-fibrotic into the F4/80 expressing macrophage phenotype protects from myocarditis progression, cardiac fibrosis, and heart failure. These findings offer a modern therapeutic model and challenge former concepts, which attributed macrophages a detrimental role in inflammatory cardiomyopathy progression.

Evaluation du programme cantonal de soins palliatifs dans le canton de Vaud : rapport final

Il ressort que de l'avis largement majoritaire de tous les acteurs, institutions comme médecins privés, les soins palliatifs se sont améliorés dans le canton au cours des dix dernières années. Ce bilan positif est également confirmé par la comparaison des données qui avaient été recueillies en 2000 lors de la phase d'organisation des soins palliatifs dans le canton de Vaud. Trois éléments-clé sont évoqués comme cause de cette amélioration: les équipes mobiles en soins palliatifs (EMSP), les personnes-ressource et les formations en soins palliatifs . Cependant, des lacunes demeurent dans les institutions concernant, par exemple, l'inscription d'une définition des soins palliatifs dans les chartes institutionnelles ainsi que les différences observées entre les divers secteurs de soins et l'augmentation des déclarations de ressources inadéquates ou insuffisantes pour les soins palliatifs en comparaison à 2000. Les médecins quant à eux sont nombreux à faire part de leur difficulté à trouver le temps nécessaire à une formation spécifique mais aussi à faire reconnaître celui que requiert la coordination dans une prise en charge comprenant des soins palliatifs.

Application of the combined integral method to Stefan problems

In this paper we present a new, accurate form of the heat balance integral method, termed the Combined Integral Method (or CIM). The application of this method to Stefan problems is discussed. For simple test cases the results are compared with exact and asymptotic limits. In particular, it is shown that the CIM is more accurate than the second order, large Stefan number, perturbation solution for a wide range of Stefan numbers. In the initial examples it is shown that the CIM reduces the standard problem, consisting of a PDE defined over a domain specified by an ODE, to the solution of one or two algebraic equations. The latter examples, where the boundary temperature varies with time, reduce to a set of three first order ODEs.

Improving the accuracy of heat balance integral methods applied to thermal problems with time dependent boundary conditions

In this paper the two main drawbacks of the heat balance integral methods are examined. Firstly we investigate the choice of approximating function. For a standard polynomial form it is shown that combining the Heat Balance and Refined Integral methods to determine the power of the highest order term will either lead to the same, or more often, greatly improved accuracy on standard methods. Secondly we examine thermal problems with a time-dependent boundary condition. In doing so we develop a logarithmic approximating function. This new function allows us to model moving peaks in the temperature profile, a feature that previous heat balance methods cannot capture. If the boundary temperature varies so that at some time t & 0 it equals the far-field temperature, then standard methods predict that the temperature is everywhere at this constant value. The new method predicts the correct behaviour. It is also shown that this function provides even more accurate results, when coupled with the new CIM, than the polynomial profile. Analysis primarily focuses on a specified constant boundary temperature and is then extended to constant flux, Newton cooling and time dependent boundary conditions.

Recidiva de distrofias estromales corneales tras queratoplastia

Objectiu: valorar l'índex de recidiva simple o recidiva clínicament significativa dels diferents tipus de distròfies estromals anteriors en empelts corneals després cirurgia de queratoplàstia. Material i mètodes: S'ha realitzat una revisió retrospectiva del 1954 al 2008 al Centre d'Oftalmologia Barraquer, identificant a tots els pacients diagnosticats de distròfia corneal estromal anterior i de la membrana de Bowman (Distròfia de Reis Bücklers, Distròfia Granular, Distròfia reticular, distròfia macular) que han estat intervinguts de queratoplàstia penetrant (QP) o queratoplàstia laminar (QL). S'han utilitzat estadístics descriptius i la funció de supervivència amb les corbes de Kaplan Meier per dur a terme l'anàlisi de la mostra. Resultats: La mostra total del nostre estudi ha estat de 109 ulls de 66 pacients amb distròfies estromals anteriors operats de queratoplàstia: 8 casos de distròfies de la capa de Bowman (6 ulls amb CDRB o CDB-I (distròfia de Reis Bücklers), i 2 ulls amb CDTB o CDB-I (distròfia de Thiel Behnke)), 19 casos de distròfies granulars (CDG), 53 casos de distròfia de lattice (CDL) i 29 casos de distròfia macular (CDM). Amb un llarg de temps de seguiment (75-180 mesos de mitjana), la recurrència simple ha estat del 33% dels casos de CDRB amb 46 mesos de temps mitjà de supervivència, del 58, 8% dels casos de CDG amb 74.6 mesos de supervivència, el 41'5% de les CDL amb 106 mesos de supervivència i en el 10% dels casos amb CDM amb 96 mesos de temps mitjà de supervivència. La recurrència clínicament significativa es va manifestar en la seva majoria en els casos de CDL i CDG amb un temps mitjà de supervivència de 127.6 mesos i 124.1 mesos respectivament. El símptoma principal d'aquestes manifestacions clíniques va ser la disminució de la AV. Conclusió: La queratoplàstia penetrant és un tractament clàssic eficaç per als casos de distròfies estromals anteriors simptomàtics, amb opacitats profundes en l'estroma o fracàs previ d'altres teràpies menys invasives com la PTK. Com és d'esperar, per la seva origen genètic, l'aparició de recurrència de la distròfia després del trasplantament existeix i s'incrementa amb el major temps de seguiment. La tendència d'aquesta recidiva és a presentar inicialment en el pla cornial epitelial i requereix un llarg temps d'evolució per fer-se simptomàtica, especialment en els casos de CDG, CDL i CDM.