Disseny de controladors òptims per al robot Pioneer

Aquest projecte titulat: “Disseny de controladors òptims per al robot Pioneer”, té com a funció incloure en la recerca, que ja està iniciada, del control del Robot Pioneer 2DX, una nova versió d’agents go to per al funcionament del robot. La problemàtica que ens trobem és sobretot per al primer controlador. Fins ara el sistema multi-agent fet, feia servir un agent go to que generava la trajectòria a seguir i la controlava mitjançant un PID. Introduint un mètode geomètric com és el cas del pure pursuit la cosa es complica ja que és més complex l’ajustament del funcionament d’aquest. Centrant-nos en canvi el cas del segon controlador el problema es simplifica ja que l’ajustatge d’aquest mateix es pot realitzar de manera empírica i la problemàtica per a la situació en concret es millora amb major facilitat. És per aquest motiu, sobretot pel primer controlador, que s’han hagut de realitzar algunes modificacions en el plantejament del projecte al llarg d’aquest. En un principi estava pensat crear aquest controlador a través de Matlab® mitjançant l’eina Simulink® però per problemes de software en un moment donat hem hagut de redirigir el projecte cap al llenguatge base de l’estructura multi-agent com és el C++. Per aquest motiu també s’ha hagut de prescindir de la implementació d’aquests també en l’estructura LabView®.

Management of industrial wastewater discharges in river basins through agents'argumentation

La gestió de l'aigua residual és una tasca complexa. Hi ha moltes substàncies contaminants conegudes però encara moltes per conèixer, i el seu efecte individual o col·lgectiu és difícil de predir. La identificació i avaluació dels impactes ambientals resultants de la interacció entre els sistemes naturals i socials és un assumpte multicriteri. Els gestors ambientals necessiten eines de suport pels seus diagnòstics per tal de solucionar problemes ambientals. Les contribucions d'aquest treball de recerca són dobles: primer, proposar l'ús d'un enfoc basat en la modelització amb agents per tal de conceptualitzar i integrar tots els elements que estan directament o indirectament involucrats en la gestió de l'aigua residual. Segon, proposar un marc basat en l'argumentació amb l'objectiu de permetre als agents raonar efectivament. La tesi conté alguns exemples reals per tal de mostrar com un marc basat amb agents que argumenten pot suportar diferents interessos i diferents perspectives. Conseqüentment, pot ajudar a construir un diàleg més informat i efectiu i per tant descriure millor les interaccions entre els agents. En aquest document es descriu primer el context estudiat, escalant el problema global de la gestió de la conca fluvial a la gestiódel sistema urbà d'aigües residuals, concretament l'escenari dels abocaments industrials. A continuació, s'analitza el sistema mitjançant la descripció d'agents que interaccionen. Finalment, es descriuen alguns prototips capaços de raonar i deliberar, basats en la lògica no monòtona i en un llenguatge declaratiu (answer set programming). És important remarcar que aquesta tesi enllaça dues disciplines: l'enginyeria ambiental (concretament l'àrea de la gestió de les aigües residuals) i les ciències de la computació (concretament l'àrea de la intel·ligència artificial), contribuint així a la multidisciplinarietat requerida per fer front al problema estudiat. L'enginyeria ambiental ens proporciona el coneixement del domini mentre que les ciències de la computació ens permeten estructurar i especificar aquest coneixement.

Disseny d'agents físics: inclusió de capacitats específiques per a l'avaluació de l'eficiència d'accions

L'experiència de l'autor en la temàtica d'agents intel·ligents i la seva aplicació als robots que emulen el joc de futbol han donat el bagatge suficient per poder encetar i proposar la temàtica plantejada en aquesta tesi: com fer que un complicat robot pugui treure el màxim suc de l'autoconeixement de l'estructura de control inclosa al seu propi cos físic, i així poder cooperar millor amb d'altres agents per optimitzar el rendiment a l'hora de resoldre problemes de cooperació. Per resoldre aquesta qüestió es proposa incorporar la dinàmica del cos físic en les decisions cooperatives dels agents físics unificant els móns de l'automàtica, la robòtica i la intel·ligència artificial a través de la noció de capacitat: la capacitat vista com a entitat on els enginyers de control dipositen el seu coneixement, i a la vegada la capacitat vista com la utilitat on un agent hi diposita el seu autoconeixement del seu cos físic que ha obtingut per introspecció. En aquesta tesi es presenta l'arquitectura DPAA que s'organitza seguint una jerarquia vertical en tres nivells d'abstracció o mòduls control, supervisor i agent, els quals presenten una estructura interna homogènia que facilita les tasques de disseny de l'agent. Aquests mòduls disposen d'un conjunt específic de capacitats que els permeten avaluar com seran les accions que s'executaran en un futur. En concret, al mòdul de control (baix nivell d'abstracció) les capacitats consisteixen en paràmetres que descriuen el comportament dinàmic i estàtic que resulta d'executar un controlador determinat, és a dir, encapsulen el coneixement de l'enginyer de control. Així, a través dels mecanismes de comunicació entre mòduls aquest coneixement pot anar introduint-se als mecanismes de decisió dels mòduls superiors (supervisor i agent) de forma que quan els paràmetres dinàmics i estàtics indiquin que pot haver-hi problemes a baix nivell, els mòduls superiors es poden responsabilitzar d'inhibir o no l'execució d'algunes accions. Aquest procés top-down intern d'avaluació de la viabilitat d'executar una acció determinada s'anomena procés d'introspecció. Es presenten diversos exemples per tal d'il·lustrar com es pot dissenyar un agent físic amb dinàmica pròpia utilitzant l'arquitectura DPAA com a referent. En concret, es mostra tot el procés a seguir per dissenyar un sistema real format per dos robots en formació de comboi, i es mostra com es pot resoldre el problema de la col·lisió utilitzant les capacitats a partir de les especificacions de disseny de l'arquitectura DPAA. Al cinquè capítol s'hi exposa el procés d'anàlisi i disseny en un domini més complex: un grup de robots que emulen el joc del futbol. Els resultats que s'hi mostren fan referència a l'avaluació de la validesa de l'arquitectura per resoldre el problema de la passada de la pilota. S'hi mostren diversos resultats on es veu que és possible avaluar si una passada de pilota és viable o no. Encara que aquesta possibilitat ja ha estat demostrada en altres treballs, l'aportació d'aquesta tesi està en el fet que és possible avaluar la viabilitat a partir de l'encapsulament de la dinàmica en unes capacitats específiques, és a dir, és possible saber quines seran les característiques de la passada: el temps del xut, la precisió o inclòs la geometria del moviment del robot xutador. Els resultats mostren que la negociació de les condicions de la passada de la pilota és possible a partir de capacitats atòmiques, les quals inclouen informació sobre les característiques de la dinàmica dels controladors. La complexitat del domini proposat fa difícil comparar els resultats amb els altres treballs. Cal tenir present que els resultats mostrats s'han obtingut utilitzant un simulador fet a mida que incorpora les dinàmiques dels motors dels robots i de la pilota. En aquest sentit cal comentar que no existeixen treballs publicats sobre el problema de la passada en què es tingui en compte la dinàmica dels robots. El present treball permet assegurar que la inclusió de paràmetres dinàmics en el conjunt de les capacitats de l'agent físic permet obtenir un millor comportament col·lectiu dels robots, i que aquesta millora es deu al fet que en les etapes de decisió els agents utilitzen informació relativa a la viabilitat sobre les seves accions: aquesta viabilitat es pot calcular a partir del comportament dinàmic dels controladors. De fet, la definició de capacitats a partir de paràmetres dinàmics permet treballar fàcilment amb sistemes autònoms heterogenis: l'agent físic pot ser conscient de les seves capacitats d'actuació a través de mecanismes interns d'introspecció, i això permet que pugui prendre compromisos amb altres agents físics.

Dynamic management and restoration of virtual paths in broadband networks based on distributed software agents

La gestió de xarxes és un camp molt ampli i inclou molts aspectes diferents. Aquesta tesi doctoral està centrada en la gestió dels recursos en les xarxes de banda ampla que disposin de mecanismes per fer reserves de recursos, com per exemple Asynchronous Transfer Mode (ATM) o Multi-Protocol Label Switching (MPLS). Es poden establir xarxes lògiques utilitzant els Virtual Paths (VP) d'ATM o els Label Switched Paths (LSP) de MPLS, als que anomenem genèricament camins lògics. Els usuaris de la xarxa utilitzen doncs aquests camins lògics, que poden tenir recursos assignats, per establir les seves comunicacions. A més, els camins lògics són molt flexibles i les seves característiques es poden canviar dinàmicament. Aquest treball, se centra, en particular, en la gestió dinàmica d'aquesta xarxa lògica per tal de maximitzar-ne el rendiment i adaptar-la a les connexions ofertes. En aquest escenari, hi ha diversos mecanismes que poden afectar i modificar les característiques dels camins lògics (ample de banda, ruta, etc.). Aquests mecanismes inclouen els de balanceig de la càrrega (reassignació d'ample de banda i reencaminament) i els de restauració de fallades (ús de camins lògics de backup). Aquests dos mecanismes poden modificar la xarxa lògica i gestionar els recursos (ample de banda) dels enllaços físics. Per tant, existeix la necessitat de coordinar aquests mecanismes per evitar possibles interferències. La gestió de recursos convencional que fa ús de la xarxa lògica, recalcula periòdicament (per exemple cada hora o cada dia) tota la xarxa lògica d'una forma centralitzada. Això introdueix el problema que els reajustaments de la xarxa lògica no es realitzen en el moment en què realment hi ha problemes. D'altra banda també introdueix la necessitat de mantenir una visió centralitzada de tota la xarxa. En aquesta tesi, es proposa una arquitectura distribuïda basada en un sistema multi agent. L'objectiu principal d'aquesta arquitectura és realitzar de forma conjunta i coordinada la gestió de recursos a nivell de xarxa lògica, integrant els mecanismes de reajustament d'ample de banda amb els mecanismes de restauració preplanejada, inclosa la gestió de l'ample de banda reservada per a la restauració. Es proposa que aquesta gestió es porti a terme d'una forma contínua, no periòdica, actuant quan es detecta el problema (quan un camí lògic està congestionat, o sigui, quan està rebutjant peticions de connexió dels usuaris perquè està saturat) i d'una forma completament distribuïda, o sigui, sense mantenir una visió global de la xarxa. Així doncs, l'arquitectura proposada realitza petits rearranjaments a la xarxa lògica adaptant-la d'una forma contínua a la demanda dels usuaris. L'arquitectura proposada també té en consideració altres objectius com l'escalabilitat, la modularitat, la robustesa, la flexibilitat i la simplicitat. El sistema multi agent proposat està estructurat en dues capes d'agents: els agents de monitorització (M) i els de rendiment (P). Aquests agents estan situats en els diferents nodes de la xarxa: hi ha un agent P i diversos agents M a cada node; aquests últims subordinats als P. Per tant l'arquitectura proposada es pot veure com una jerarquia d'agents. Cada agent és responsable de monitoritzar i controlar els recursos als que està assignat. S'han realitzat diferents experiments utilitzant un simulador distribuït a nivell de connexió proposat per nosaltres mateixos. Els resultats mostren que l'arquitectura proposada és capaç de realitzar les tasques assignades de detecció de la congestió, reassignació dinàmica d'ample de banda i reencaminament d'una forma coordinada amb els mecanismes de restauració preplanejada i gestió de l'ample de banda reservat per la restauració. L'arquitectura distribuïda ofereix una escalabilitat i robustesa acceptables gràcies a la seva flexibilitat i modularitat.

Experimental method for teaching specific language structures to hearing-impaired children

This paper presents an experimental Receptive-Expressive Multi-Modal Learning Program of Patterned Language Practice for hearing-impaired children.

Combination therapy: opportunities and challenges for polymer-drug conjugates as anticancer nanomedicines.

The discovery of new molecular targets and the subsequent development of novel anticancer agents are opening new possibilities for drug combination therapy as anticancer treatment. Polymer-drug conjugates are well established for the delivery of a single therapeutic agent, but only in very recent years their use has been extended to the delivery of multi-agent therapy. These early studies revealed the therapeutic potential of this application but raised new challenges (namely, drug loading and drugs ratio, characterisation, and development of suitable carriers) that need to be addressed for a successful optimisation of the system towards clinical applications.

KNIME: the Konstanz Information Miner

The Konstanz Information Miner is a modular environment which enables easy visual assembly and interactive execution of a data pipeline. It is designed as a teaching, research and collaboration platform, which enables easy integration of new algorithms, data manipulation or visualization methods as new modules or nodes. In this paper we describe some of the design aspects of the underlying architecture and briefly sketch how new nodes can be incorporated.

Distributed intelligent management of active networks

This paper focuses on improving computer network management by the adoption of artificial intelligence techniques. A logical inference system has being devised to enable automated isolation, diagnosis, and even repair of network problems, thus enhancing the reliability, performance, and security of networks. We propose a distributed multi-agent architecture for network management, where a logical reasoner acts as an external managing entity capable of directing, coordinating, and stimulating actions in an active management architecture. The active networks technology represents the lower level layer which makes possible the deployment of code which implement teleo-reactive agents, distributed across the whole network. We adopt the Situation Calculus to define a network model and the Reactive Golog language to implement the logical reasoner. An active network management architecture is used by the reasoner to inject and execute operational tasks in the network. The integrated system collects the advantages coming from logical reasoning and network programmability, and provides a powerful system capable of performing high-level management tasks in order to deal with network fault.

General systems perspective on achieving continuous synergy in a project organisation

Studies of construction labour productivity have revealed that limited predictability and multi-agent social complexity make long-range planning of construction projects extremely inaccurate. Fire-fighting, a cultural feature of construction project management, social and structural diversity of involved permanent organizations, and structural temporality all contribute towards relational failures and frequent changes. The main purpose of this paper is therefore to demonstrate that appropriate construction planning may have a profound synergistic effect on structural integration of a project organization. Using the general systems theory perspective it is further a specific objective to investigate and evaluate organizational effects of changes in planning and potentials for achieving continuous project-organizational synergy. The newly developed methodology recognises that planning should also represent a continuous, improvement-leading driving force throughout a project. The synergistic effect of the process planning membership duality fostered project-wide integration, eliminated internal boundaries, and created a pool of constantly upgrading knowledge. It maintained a creative environment that resulted in a number of process-related improvements from all parts of the organization. As a result labour productivity has seen increases of more than 30%, profits have risen from an average of 12% to more than 18%, and project durations have been reduced by several days.

A conceptual design of a wireless sensor actuator system for optimising energy and well-being in a building

This article presents a prototype model based on a wireless sensor actuator network (WSAN) aimed at optimizing both energy consumption of environmental systems and well-being of occupants in buildings. The model is a system consisting of the following components: a wireless sensor network, `sense diaries', environmental systems such as heating, ventilation and air-conditioning systems, and a central computer. A multi-agent system (MAS) is used to derive and act on the preferences of the occupants. Each occupant is represented by a personal agent in the MAS. The sense diary is a new device designed to elicit feedback from occupants about their satisfaction with the environment. The roles of the components are: the WSAN collects data about physical parameters such as temperature and humidity from an indoor environment; the central computer processes the collected data; the sense diaries leverage trade-offs between energy consumption and well-being, in conjunction with the agent system; and the environmental systems control the indoor environment.

Coordinated management of intelligent pervasive spaces

The content of this paper is a snapshot of a current project looking at producing a real-time sensor-based building assessment tool, and a system that personalises workspaces using multi-agent technology. Both systems derive physical environment information from a wireless sensor network that allows clients to subscribe to real-time sensed data. The principal ideologies behind this project are energy efficiency and well-being of occupants; in the context of leveraging the current state-of-the-art in agent technology, wireless sensor networks and building assessment systems to enable the optimisation and assessment of buildings. Participants of this project are from both industry (construction and research) and academia.

Autonomous execution of tasks by swarm carrier agents in swarm-array computing

How can a bridge be built between autonomic computing approaches and parallel computing system? The work reported in this paper is motivated towards bridging this gap by proposing swarm-array computing, a novel technique to achieve autonomy for distributed parallel computing systems. Among three proposed approaches, the second approach, namely 'Intelligent Agents' is of focus in this paper. The task to be executed on parallel computing cores is considered as a swarm of autonomous agents. A task is carried to a computing core by carrier. agents and can be seamlessly transferred between cores in the event of a pre-dicted failure, thereby achieving self-ware objectives of autonomic computing. The feasibility of the proposed approach is validated on a multi-agent simulator.

Intelligent agents: are they feasible in swarm-array computing?

The work reported in this paper proposes 'Intelligent Agents', a Swarm-Array computing approach focused to apply autonomic computing concepts to parallel computing systems and build reliable systems for space applications. Swarm-array computing is a robotics a swarm robotics inspired novel computing approach considered as a path to achieve autonomy in parallel computing systems. In the intelligent agent approach, a task to be executed on parallel computing cores is considered as a swarm of autonomous agents. A task is carried to a computing core by carrier agents and can be seamlessly transferred between cores in the event of a predicted failure, thereby achieving self-* objectives of autonomic computing. The approach is validated on a multi-agent simulator.

Intelligent cores and intelligent agents: two approaches to achieve autonomy in swarm-array computing

How can a bridge be built between autonomic computing approaches and parallel computing systems? How can autonomic computing approaches be extended towards building reliable systems? How can existing technologies be merged to provide a solution for self-managing systems? The work reported in this paper aims to answer these questions by proposing Swarm-Array Computing, a novel technique inspired from swarm robotics and built on the foundations of autonomic and parallel computing paradigms. Two approaches based on intelligent cores and intelligent agents are proposed to achieve autonomy in parallel computing systems. The feasibility of the proposed approaches is validated on a multi-agent simulator.

Building reliable systems for space applications using swarm-array computing

Space applications demand the need for building reliable systems. Autonomic computing defines such reliable systems as self-managing systems. The work reported in this paper combines agent-based and swarm robotic approaches leading to swarm-array computing, a novel technique to achieve self-managing distributed parallel computing systems. Two swarm-array computing approaches based on swarms of computational resources and swarms of tasks are explored. FPGA is considered as the computing system. The feasibility of the two proposed approaches that binds the computing system and the task together is simulated on the SeSAm multi-agent simulator.