998 resultados para Turpeinen, Oiva: Oolannin sota. Itämainen sota Suomessa
Resumo:
Urho Kekkosen lausunto STT:lle
Resumo:
Urho Kekkosen lausunto STT:lle
Resumo:
Una de les causes principals que van motivar la creaci del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecci, per, no limitava la seva acci a aquest grup, sin que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanncia. Aix, a ms de definir-se unes rees de mxima protecci sota la denominaci de Reserves Naturals Integrals, els lmits del PNAE engloben rees potser menys emblemtiques, per que sn clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empord. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, per que t unes qualitats que, almenys des d'una aproximaci geogrfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes
Resumo:
Entre el 14 i el 18 de mar de 1998 es va celebrar a Barcelona la conferncia Earths Changing Land sota la tutela dels programes internacionals Global Change in Terrestrial Ecosystems (GCTE) i Land Use and Land Cover Change (LUCC). Lobjectiu principal de la trobada era presentar les darreres aportacions cientfiques sobre els efectes presents i previsibles del canvi global sobre els ecosistemes terrestres i la societat. Al mateix temps, es volia afavorir lestabliment de ponts de dileg entre els professionals implicats en el canvi global
Resumo:
L'objectiu daquesta comunicaci s fer una sntesi del treball de recerca Processos de canvi ambiental recent a les rees rurals mediterrnies realitzat per un equip dinvestigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Autnoma de Barcelona entre els anys 1997 i 2000. El treball fou publicat lany 2002 per la Ctedra de Geografia i Pensament Territorial i lInstitut de Medi Ambient de la Universitat de Girona sota el ttol de "Canvis socioambientals a lAlt Empord (1950-2000). Natura i histria en levoluci recent del paisatge altempordans". La seva fita fonamental fou la de proporcionar una explicaci detallada del recent canvi socioambiental (1950-2000) a les rees rurals mediterrnies, prenent com a exemple el gradient muntanya, transici, plana i litoral de la comarca de lAlt Empord. En aquesta comunicaci es presenta especialment una part daquest treball, la dedicada a lanlisi dels canvis en els usos i les cobertes del sl en cada un dels sectors diferenciats a la nostra rea destudi (muntanya, transici, plana i litoral)
Resumo:
En 1979 Y. Lacoste a publi dans la revue "Hrodote" un article surprenant intitul "A bas Vidal ... Viva Vidal" qui exhumait la dernire uvre de Vidal de la Blache: La france de I'Est (Loraine-Alsace) (1917). Dans cet article, Lacoste faisait l'loge de certains aspects conomiques, sociaux et surtout gopolitiques, non traits dans le traditionnel modle vidalien. Nous tenterons d'approfondir dans cet essai l'une des questions qu'a induite l'article de Lacoste, a savoir la place qu'occupe la Gographie Politique dans l'cole vidalienne. Les diffrents travaux et actions des disciples de Vidal ont fait preuve dun grand intrt pour la Gographie Politique en abandonnant provisoirement le schma descriptif prope la gographie rgionale franaise. la fin de la premire guerre mondiale, le problme frontalier de l'Alsace-Loraine devient l'axe central de La France de I'Est; On a fait ressortir les lments gopolitiques de cette uvre a fin de dmontrer que l'aspect gopolitique de l'cole vidalienne est mconnu
Resumo:
Several marine deposits in the southern Costa Brava shoreline have been studied. They appear at different heights above and below the present sea level. Three groups are defined in relation to their origin: conglomerate levels at the bottom of the cliffs, not-cementedemerged beaches and cemented submerged beaches. The age of the emerged beaches has been accurately determined by means of the ceramic content and radiocarbon dating. Chronological succession of the deposits and their stratigraphic and paleontological characteristics allow to define a sequence of the sea level changes during the latest stages of the versiliane transgression in the studied area
Resumo:
A la Costa Brava hi ha, en comparaci amb altres rees mediterrnies, pocs testimonis de sediments litorals antics. El domini manifest dels processosd'erosi n's la causa principal. Tanmateix, hi ha alguns dipsits litorals fssils, que se situen uns decimetres per sobre i per sota del nivell del mar actual. L'estudi detallat dels diferents nivells localitzats fins ara ha perms caracteritzar-los des d'un punt de vista estratigrfic. Aix, s'ha pogut constatar que es tracta d'acumulacions de blocs aplegats al peu de penya-segats, de platges emergides sense cimentar, i de platges submergides que han patit un procs de cimentaci. La seva edat s molt recent, en termes geolgics, i es remunta a comenaments de l'era cristiana
