Indicadores ópticos de actividad emisiva de radiación X en sistemas binarios Be

El estudio de los fenómenos emisivos en estrellas Be es de importancia porque agrega información que puede conducir a mejorar la interpretación de la actividad que existe en la alta atmósfera de estas estrellas. Los procesos que se desean estudiar se refieren a las interacciones entre la estrella Be y la de neutrones que componen un sistema Be emisor de radiación X. Un procedimiento posible consiste en utilizar la información prevista por las líneas de hidrógeno, especialmente la línea H gamma, cuyas variaciones permiten predecir la sucesiva emisión de la radiación X producida durante el pasaje por el periastro de la estrella de neutrones. Esto es válido, probablemente en todos los sistemas de este tipo y es justamente lo que se desea comprobar. Se trata de fenómenos que requieren, para ser analizados adecuadamente, de un eficaz seguimiento de los objetivos que se estudian; con este objeto se solicitarán turnos de observación en el Complejo Astronómico CASLEO (Complejo Astronómico Leoncito, provincia de San Juan) y en la Estación Astrofísica de Bosque Alegre del Observatorio Astronómico de Córdoba. Objetivos generales Estos hechos son de gran interés para el estudio de la física y la dinámica de la transferencia de materia en el periastro y la subsecuente emisión explosiva de radiación X. En consecuencia, si estas explosiones emisivas X están originadas por el movimiento orbital excéntrico, un seguimiento multifrecuencial de estos sistemas en su pasaje alrededor del periastro dará una respuesta a muchos de los problemas que presentan. En las longitudes de ondas ópticas, el seguimiento de estos sistemas durante un período orbital puede dar prueba definitiva de la existencia de indicadores ópticos de la siguiente actividad emisiva de radiación X. Objetivos específicos En una lista de alrededor de 25 sistemas pulsantes en radiación X, varios son TXTS. El propósito de este programa es el de buscar indicadores ópticos de emisión de radiación X en algunos sistemas como son: i) A 0538-66, sistema HXTS con un período de 0.07s, en la Nube Mayor de Magallanes. (...) ii) A 1118-615: éste es un sistema SXTS con un período de 405s. (...)

The genus Bostryx in central western Argentina: anatomical and distributional description of four of its southernmost species (Gastropoda, Bulimulidae)

ABSTRACT The genus Bostryx Troschel, 1847 is endemic to South America, extending from Ecuador to Chile and Argentina. The southernmost Argentinian species of the genus that inhabit San Luis, San Juan and Mendoza provinces, specially the pre-Andes, Andes and Sierras Pampeanas mountain ranges, were examined. This is the first time the anatomy of Bostryx pastorei (Holmberg, 1912), Bostryx reedi (Parodiz, 1947) and Bostryx strobeli (Parodiz, 1956) has been described.Bostryx cordillerae (Strobel, 1874) is re-described regarding shell and anatomy due to new morphological data. The main differences among the species examined are based on shell characters. The distribution ofBostryx mendozanus (Strobel, 1874) and Bostryx cuyanus (Pfeiffer, 1867), other species found in this region, was also discussed.

Recerca paleontològica als jaciments maastrichtians continentals de l'àrea de Fumanya (Alt Berguedà)

Memòria de la recerca realitzada a Vallcebre durant el 2006. S’ha estudiat el registre fòssil de l'àrea del sinclinal d’aquesta població de vertebrats i paleobotànic, concretament dels materials maastrichtians d'origen continental que hi afloren. S'han realitzat excavacions per recuperar restes òssies de vertebrats (per exemple dinosaures sauròpodes i cocodrils eosuquis) i cartografies d'icnites i rastres de titanosaure i de restes vegetals als megajaciments de Fumanya sud i Mina Esquirol. També s'ha avançat en l'estudi de postes de titanosaure excavades en campanyes d'anys anteriors. El treball realitzat està permeten acumular dades que seran de gran utilitat i rellevança científica per entendre com vivien els darrers dinosaures pirinencs.La recerca del projecte s'està realitzant en col•laboració amb l'Institut Català de Paleontologia, el Departament d'Estratigrafia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona i el Departament de Geociències de la Universitat de Rennes (França).

Cosa: arqueologia de un enclave comercial mediterráneo. Campaña de 2006

En el marco del proyecto “La ciutat romana de Cosa: arqueologia d’un enclau comercial mediterrani” , autorizado y apoyado por la Soprintendenza Archeologica por la Toscana, entre los dias 4 y 22 de septiembre de 2006 se ha realizado la segunda campaña de intervenciones arqueológicas en la ciudad romana de Cosa (Ansedonia, prov. Grosseto, Itàlia), colonia latina fundada en el 273 aC a unos 120 km. al norte de Roma. De acuerdo a los resultados obtenidos en la campanya del 2005 (localización/verificación de los límites precisos de la ínsula O-P/4-5 mediante la aplicación de técnicas de prospección geofísica completadas con la limpieza, registro y documentación arqueológica de las estructuras localizadas ) los trabajos del 2006 se han orientado hacia la identificación de la organización interna de la dicha ínsula tomando como referente el criptopórtico situado en el extremo N.E., el cual parece constituir el límite de una estructura singular (privada o pública ) estratégicamente ubicada en relación al fórum i a la Via Sacra. El trabajo de campo ha consistido en un intenso decapage con la finalidad de delimitar unidades de habitación complejas funcionalmente definidas y así la articulación existente entre ellas; en este sentido se ha podido documentar evidencias del espacio porticado superpuesto al criptopórtico así como, paralelamente a la calle 5 y en dirección a la Via Sacra, parte de habitaciones algunas de las cuales conservaban restos del pavimiento original, en un caso de mosaico. Paralelamente, se ha realizado el análisis en laboratorio de los materiales recuperados los cuales, aún procediendo de nivel superficial, empiezan a proporcionar datos sobre los diferentes momentos de ocupación de la zona, básicamente tardorepublicanos y augustales.

Estudi i revalorització dels paisatges culturals de l'alta muntanya pirinenca: la vall del Madriu (Andorra), patrimoni de la humanitat de la UNESCO

Estudi arqueològic integrat de la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) iniciat al 2004 sota la coordinació de l’ICAC. L’estudi s’insereix en la declaració de la vall com a Patrimoni de la Humanitat (UNESCO). Las recerques s’enfoquen des de l’Arqueologia del Paisatge, de manera diacrònica i pluridisciplinar, fent especial atenció a les relacions de les societats amb el medi. Les restes arqueològiques treballades s’associen a activitats ramaderes, metal•lúrgiques i de carboneig. La recerca paleoecològica se centra en sediments lacustres, torbosos i arqueològics. L’any 2006, s’han analitzat a alta resolució temporal dues seqüencies palinològiques: l’estany Blau (2471 m) i la torbera de Bosc dels Estanyons (2180 m), obtenint les principals fases d’explotació i antropització d’aquest espai altimontà, així com l’evolució del paisatge en els darrers 11000 anys . La campanya de camp s’ha centrat en l’obtenció de mostres de pluja pol•línica referencial a la vall i en el sondatge de l’estany Forcat (2539 m). Un total de tres mostres han estat enviades a datar per C14. Els treballs arqueològics s’han centrat en l’excavació de sondejos de diagnòstic als jaciments de Basses de Setut (2325 m) i Pleta de les Bacives ( 2530 m) i en la realització de prospeccions a les capçaleres de les valls de Madriu, Perafita i Claror. S’han documentat estructures arqueològiques i s’han realitzat estudis antracològics dels sediments excavats en aquestes. S’ha realitzat un transecte altitudinal de carboneres al llarg de la vall per tal de enregistrar una major diversitat cronològica dels espais de carboneig. S’han enviat datacions C14 per tal de determinar la cronologia de les estructures. Les datacions del 2005 mostren una intensa ocupació ramadera i de carboneig a partir del segle XIV, en època baixmedieval i moderna, així com un establiment metal·lúrgic d’època romana.

La alegoría de la prosa del Cántico como explicación de la experiencia mística

San Juan de la Cruz utiliza imágenes alegóricas en la prosa de Cántico para transmitirnos su experiencia mística, este recurso ha propiciado su lectura en diferentes culturas y épocas. En las explicaciones en prosa retoma ideas anteriores, profundiza y enlaza con nuevas; por ello hablamos de una alegoría de conjunto con influencia de los textos bíblicos, la teología vigente y las corrientes de su época. Las imágenes alegóricas recrean el espacio del encuentro entre el Amado (Jesucristo) y la amada (el alma); la transformación de la persona en todas sus dimensiones, los impedimentos y cómo es el matrimonio espiritual.

La vil·la romana dels Munts

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. Davant del desinterès imperant entre els joves d’avui dia respecte de la història, especialment l’antiga, s’han buscat les causes, que en un principi podrien respondre a la manera de viure actual. Un cop sabudes, calia intentar trobar-hi solucions: utilitzar el llenguatge de les noves tecnologies per difondre entre aquests un estudi del jaciment de la vil•la romana de Munts. En aquest document s'explica la recerca desenvolupada però no l'aplicació informàtica creada posteriorment.

¿Cómo practicar la etnografía? Hacia una teoría pragmática y política de la descripción

El artículo establece, en primer lugar, las bases de una antropología pragmática - principalmente el interés por la pregunta "¿cómo hace la gente?" - que deben orientar la investigación etnográfica. Posteriormente, describe por medio de un extracto etnográfico, diferentes prácticas en la fiesta de San Juan/Inti Raymi en Otavalo (Andes ecuatorianos). Éste, es una construcción textual elaborada a partir de una perspectiva pragmática. Por último, se desarrollan cuatro puntos que apoyan la descripción pragmática y minuciosa: la acción en situación, la superación del intelectualismo, las relaciones situacionales de poder y la co-experiencia de los lectores.

L'Home d'Orce: una controvèrsia pública

L’any 1983, el fragment de crani VM-0, trobat a Venta Micena (Orce, Granada), va ser atribuït al gènere Homo per Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí. Un any més tard, el mateix fragment va ser atribuït a Equus per altres investigadors mitjançant el diari El País. No és fins a tres anys més tard que es publica el primer article científic seguint aquesta atribució. Només Josep Gibert continua defensant el caràcter humà de VM-0, que mai serà totalment acceptat per la comunitat científica. Els mitjans de comunicació, concretament els diaris, esdevenen l’espai de debat científic. Aquest debat, i el gran rebombori que causen els diaris, tenen influència en el desenvolupament "normal" de la ciència.

On Simulium (Pternaspatha), with description of a new species (Diptera-Simuliidae)

Simulium (Pternaspatha) diamantinum n. sp. is described from females, males, pupae and larvae, collected at Mendoza, San Juan and Neuquén. Some specimens of this species from Laguna del Diamante were included before by Wygodzinsky and Coscarón (1967) in S. strigidorsum Enderlein. The new species is compared with closely related species of the S. (Pternaspatha) "nigristrigatum group". The following synonym is established: Simulium (Pternaspatha) bachmanni Wygodzinsky & Coscarón = Simulium (Pternaspatha) nigristrigatum (Enderlein).

Reappearance of Aedes aegypti (Diptera: Culicidae) in Lima, Peru

We report here the reappearence of Aedes aegypti in the Rimac district, and summarize the history of this mosquito species in Peru since its first detection in 1852. On March 17 2000 were found Ae. aegypti and Culex quinquefasciatus in Mariscal Castilla town, Flor de Amancaes, San Juan de Amancaes, El Altillo and Santa Rosa in the Rimac district, Lima Province.

Activity and Residual Effect of Two Formulations of Lambdacyhalothrin Sprayed on Palm Leaves to Rhodnius prolixus

The insecticidal activity and residual effect of two formulations of lambdacyhalothrin were evaluated with Rhodnius prolixus;laboratory and field tests were conducted in the State of Chiapas, Mexico. The results indicate that the lethal concentrations of the active ingredient of SC (LC50 = 2.37 and LC90 = 8.5 mg, a.i./m²) were 4-8 times than those with the insecticide WP applied on R. prolixus bugs in palm leaves, a common building material for thatched roofs. Other investigators in South America recommended applying 30 mg a.i./m² in porous materials; we obtained that the products WP and SC were 3.5 and 16 times more effective on palm leaves. Regarding the evaluation of the residual effects in field spraying, there was up to 15 months persistence after the application of WP in two doses (8.6 mg a.i./m² and 3.752 mg a.i./m²) with SC. We consider R. prolixus highly susceptible to the employed pyrethroids; they could be used to control this vector in the state of Chiapas, Mexico.

Metal•lúrgia del coure a la prehistòria recent del oest d'Europa.Una mirada des de les anàlisis de composició elemental dels artefactes metàl·lics

L’objecte principal que ha guiat la recerca dels darrers tres anys ha estat la arqueometal•lúrgia. Esta memòria s’estructura en 3 parts: Els objectius inicials, el treball realitzat cada any i els resultats de la meva investigació. Evidentment, és en aquest darrer apartat on s’emfatitza la tasca de recerca i s’exposen els 3 àmbits d’actuació principals. El primer d’ells, necessari, és la formació teòric-metodològica en arqueometal•lúrgia. El segon, l’estudi de la composició elemental de les societats del Ha B2 de l’oest d’Europa. El darrer queda configurat per la recerca en curs en torn a la producció metal•lúrgica argàrica. També s’adjunta una selecció d’annex amb informes i publicacions redactats durant la beca i que ofereixen mirades en detall dels diferents elements que composen la recerca.

Accreted fragments of the Late Cretaceous Caribbean-Colombian Plateau in Ecuador

The eastern part of the Western Cordillera of Ecuador includes fragments of an Early Cretaceous ( approximate to 123 Ma) oceanic plateau accreted around 85-80 Ma (San Juan unit). West of this unit and in fault contact with it, another oceanic plateau sequence (Guaranda unit) is marked by the occurrence of picrites, ankaramites, basalts, dolerites and shallow level gabbros. A comparable unit is also exposed in northwestern coastal Ecuador (Pedernales unit). Picrites have LREE-depleted patterns, high epsilonNd(i) and very low Pb isotopic ratios, suggesting that they were derived from an extremely depleted source. In contrast, the ankaramites and Mg-rich basalts are LREE-enriched and have radiogenic Pb isotopic compositions similar to the Galapagos HIMU component; their epsilonNd(i) are slightly lower than those of the picrites. Basalts, dolerites and gabbros differ from the picrites and ankaramites by flat rare earth element (REE) patterns and lower epsilonNd; their Pb isotopic compositions are intermediate between those of the picrites and ankaramites. The ankaramites, Mg-rich basalts, and picrites differ from the lavas from the San Juan-Multitud Unit by higher Pb ratios and lower epsilonNd(i). The Ecuadorian and Gorgona 88-86 Ma picrites are geochemically similar. The Ecuadorian ankaramites and Mg-rich basalts share with the 92-86 Ma Mg-rich basalts of the Caribbean-Colombian Oceanic Plateau (CCOP) similar trace element and Nd and Pb isotopic chemistry. This suggests that the Pedernales and Guaranda units belong to the Late Cretaceous CCOR The geochemical diversity of the Guaranda and Pedernales rocks illustrates the heterogeneity of the CCOP plume source and suggests a multi-stage model for the emplacement of these rocks. Stratigraphic and geological relations strongly suggest that the Guaranda unit was accreted in the late Maastrichtian (approximate to 68-65 Ma). (C) 2002 Elsevier Science B.V. All rights reserved.