Deciding where to belong: gender differences in educational trajectories and migration in a rural Spanish town

From an anthropological perspective, formal post-secondary schooling is not an abstractentity with an intrinsic value that everyone finds desirable, but rather one alternative among many that young people evaluate from their different positions in the social field. The problem discussed in this paper is the diverging life trajectories that young men and women in a concrete rural context, at the end of the 20th century, shape for themselves at the ages of 14-16, a moment of decision created by national legislation regarding mandatory education (LGE, 1970, General Education Law, and LOGSE, 1990, General Organic Law of the Education System). Despite a strong cultural norm of equal inheritance divided among all children, male and female, and despite the equal educational opportunities provided by the Spanish State, different meanings of possession and use-rights over land and the resulting culturally accepted gendered division of work converge to orient men and women differently towards post-secondary schooling. Observation of the age, gender, and civil status structure of the population led to the preliminary query: Why do men and women, in this town, behave differently with respect to migration and marriage? The main hypothesis was that women’s longer school trajectories and resulting migration and men’s anchoring in the town and their higher rates of celibacy were not drastic changes in values, in the positional-relational sense of Bourdieu (1988, 2002), but the current outcome of previously existing dissimilar relations to property that produce dissimilar mobility. Through their schooling and work choices, young men and women, at very early ages, locate themselves in, or decide to belong to, different contexts that later reveal very different possibilities of finding marriage partners. This paper is based on an ethnographic study of a small rural town (302 inhabitants in 1950; 193 in 2000) near Leon. Although this paper deals with the situation in the final decades of the 20th century, we must also consider the first half of the century, where some elements that shape this situation have their roots. Fieldwork was carried out between 1988 and 2001, in periods of differing length and intensity. The social subjects discussed here are the domestic unit and its component members. They were studied in conjunction, analyzing the life-trajectory decisions of specific persons in the framework of the domestic unit and the relations among people and property which comprise it. The tried-and-true methods of ethnographic research –participant observation, interviews, and life-histories, etc.- were employed. Archival research was also important for producing demographic data. Demographic analysis, the analysis of the composition and transformation of domestic units, and the creation of life trajectories were among the principal techniques used. The theoretical analysis was oriented by Bourdieu’s (2002) framework of the social field, habitus, and difference.

Comparison of the clientele of an anonymous HIV test centre and persons tested in the general population.

This study compares the clientele of a Swiss anonymous test centre with the general population tested. Information was obtained through similar questionnaires submitted to two samples of HIV-tested people aged from 17 to 45 years: the first administered in the context of a general population telephone survey (n = 245) and the second completed during face-to-face interviews of the clientele of an anonymous test centre (n = 250). The test centre sample has higher proportions of younger and single people. Attenders for anonymous testing were more likely to have acquired a new regular partner during the year preceding the interview (48.0% versus 14.4%). These differences remain when controlling for age and gender. Decision to test comes mostly from the respondent's own initiative, but suggestion from a doctor is more frequent in the general population (23.8% versus 0.8%), whereas suggestion from partner or friends is more frequent in the anonymous centre (44.4% versus 3.0%). The anonymous test centre clientele is not different from the general population tested except for the relational situation and origin of decision for testing. The test centre has become a place where the general population finds a response to a situation-specific need for HIV testing.

Attachment among Adoptive Families: Two Emipirical Studies in an International Context

The present dissertation analyzed the construct of attachment at different time points, specifically focusing on two phases of adoptive family life that have so far received little attention from investigators. Study 1 focused on the first months of adoption, and analyzed the development of the attachment relationship to new caregivers. The sample was composed of a small but homogeneous group (n=6) of Korean-born children, adopted by Italian parents. The Parent Attachment Diary (Dozier & Stovall, 1997) was utilized to assess the child's attachment behavior. We assessed these behavior for the first 3 months after placement into adoption. Results showed a double variability of attachment behavior: within subjects during the 3-months, and between subjects, with just half of the children developing a stable pattern of attachment. In order to test the growth trajectories of attachment behavior, Hierarchical Linear Models (Bryk & Raudenbush, 1992) were also applied, but no significant population trend was identified. Study 2 analyzed attachment among adoptees during the sensitive period of adolescence. Data was derived from an international collection (n= 104, from Belgium Italy, and Romania) of semi-structured clinical interviews (with adolescents and with their adoptive parents), as well as from questionnaires. The purpose of this study was to detect the role played by risk and protective factors on the adoptee's behavioral and socio-emotional outcomes. In addition, we tested the possible interactions between the different attachment representations within the adoptive family. Results showed that pre-adoptive risk predicted the adolescent's adjustment; however, parental representations constituted an important moderator of this relationship. Moreover, the adolescent's security of attachment partially mediated the relationship between age at placement and later behavioral problems. In conclusion, the two present attachment studies highlighted the notable rate of change of attachment behavior over time, which showed its underlying plasticity, and thus the possible reparatory value of the adoption practice. Since parents have been proven to play an important role, especially in adolescence, the post-adoption support acquires even more importance in order to help parents promoting a positive and stable relational environment over time. - L'objectif de cette thèse est de décrire la formation des relations d'attachement chez les enfants et les adolescents adoptés, lors de deux phases particulières de la vie de la famille adoptive, qui ont été relativement peu étudiées. L'Étude 1 analyse les premiers mois après l'adoption, avec le but de comprendre si, et comment, une relation d'attachement aux nouveaux parents se développe. L'échantillon est composé d'un petit groupe (n = 6) d'enfants provenant de Corée du Sud, adoptés par des parents Italiens. A l'aide du Parent Attachment Diary (Dozier & Stovall, 1997), des observations des comportements d'attachement de l'enfant ont été recueillies chaque jour au cours des 3 premiers mois après l'arrivée. Les résultats montrent une double variabilité des comportements d'attachement: au niveau inter- et intra-individuel ; au premier de ces niveaux, seuleme la moitié des enfants parvient à développer un pattern stable d'attachement ; au niveau intra-individuel, les trajectoires de développement des comportements d'attachement ont été testées à l'aide de Modèles Linéaires Hiérarchiques (Bryk et Raudenbush, 1992), mais aucune tendance significative n'a pu être révélée. L'Étude 2 vise à analyser l'attachement chez des enfants adoptés dans l'enfance, lors de la période particulièrement sensible de l'adolescence. Les données sont issues d'un base de données internationale (n = 104, Belgique, Italie et Roumanie), composée d' entretiens cliniques semi-structurées (auprès de l'adolescents et des ses parents adoptifs), ainsi que de questionnaires. Les analyses statistiques visent à détecter la présence de facteurs de risque et de protection relativement à l'attachement et aux problèmes de comportement de l'enfant adopté. En outre, la présence d'interactions entre les représentations d'attachement des membres de la famille adoptive est évaluée. Les résultats montrent que les risques associés à la période pré-adoptive prédisent la qualité du bien-être de l'adolescent, mais les représentations parentales constituent un modérateur important de cette relation. En outre, la sécurité de l'attachement du jeune adopté médiatise partiellement la relation entre l'âge au moment du placement et les problèmes de comportement lors de l'adolescence. En conclusion, à l'aide de multiples données relatives à l'attachement, ces deux études soulignent son évolution notable au fil du temps, ce qui sous-tend la présence d'une certaine plasticité, et donc la possible valeur réparatrice de la pratique de l'adoption. Comme les parents semblent jouer un rôle important de ce point de vue, surtout à l'adolescence, cela renforce la notion d'un soutien post-adoption, en vue d'aider les parents à la promotion d'un environnement relationnel favorable et stable. - Il presente lavoro è volto ad analizzare l'attaccamento durante le due fasi della vita della famiglia adottiva che meno sono state indagate dalla letteratura. Lo Studio 1 aveva l'obiettivo di analizzare i primi mesi che seguono il collocamento del bambino, al fine di capire se e come una relazione di attaccamento verso i nuovi genitori si sviluppa. Il campione è composto da un piccolo gruppo (n = 6) di bambini provenienti dalla Corea del Sud e adottati da genitori italiani. Attraverso il Parent Attachment Diary (Stovall e Dozier, 1997) sono stati osservati quotidianamente, e per i primi tre mesi, i comportamenti di attaccamento del bambino. I risultati hanno mostrato una duplice variabilità: a livello intraindividuale (nell'arco dei 3 mesi), ed interindividuale, poiché solo la metà dei bambini ha sviluppato un pattern stabile di attaccamento. Per verificare le traiettorie di sviluppo di tali comportamenti, sono stati applicati i Modelli Lineari Gerarchici (Bryk & Raudenbush, 1992), che però non hanno stimato una tendenza significativa all'interno della popolazione. Obiettivo dello Studio 2 è stato quello di esaminare l'attaccamento nelle famiglie i cui figli adottivi si trovavano nella delicata fase adolescenziale. I dati, provenienti da una raccolta internazionale (n = 104, Belgio, Italia e Romania), erano costituiti da interviste cliniche semi-strutturate (con gli adolescenti e i propri genitori adottivi) e da questionari. Le analisi hanno indagato il ruolo dei fattori di rischio sullo sviluppo socio-emotivo e sugli eventuali problemi comportamentali dei ragazzi. Inoltre, sono state esaminate le possibili interazioni tra le diverse rappresentazioni di attaccamento dei membri della famiglia adottiva. I risultati hanno mostrato che il rischio pre-adottivo predice l'adattamento dell'adolescente, sebbene le rappresentazioni genitoriali costituiscano un importante moderatore di questa relazione. Inoltre, la sicurezza dell'attaccamento dell'adolescente media parzialmente la relazione tra età al momento dell'adozione e problemi comportamentali in adolescenza. In conclusione, attraverso i molteplici dati relativi all'attaccamento, i due studi ne hanno evidenziato il cambiamento nel tempo, a riprova della sua plasticità, e pertanto sottolineano il possibile valore riparativo dell'adozione. Dal momento che i genitori svolgono un ruolo importante, soprattutto in adolescenza, il supporto nel post- adozione diventa centrale per aiutarli a promuovere un ambiente relazionale favorevole e stabile nel tempo.

TFC de base de dades relacionals

El projecte consisteix en crear un disseny de base de dades segons els requeriments del client, en aquest cas la comunitat Europea, que emmagatzemi les dades de la futura aplicació que gestionarà les votacions ciutadanes. A més del disseny de la base de dades, el projecte haurà d'incorporar una sèrie de processos que consultin dades que podran ser demanades pel programari que faci la interacció amb els usuaris. Programari que no està inclòs en aquesta fase del pla de la Comunitat Europea.

Bucumap: Buscador unificat de cursos, màsters i post-graus

Desenvolupar una aplicació web en Java j2ee, i més concretament un cercador de formacions.

Sistema de votació ciutadana a nivell europeu a través d¿Internet

Hem de dissenyar una base de dades que serveixi a la Comunitat Europea de magatzem d'informació per a la futura aplicació de votacions ciutadanes a través d'Internet. En aquest document presentem l'anàlisi, el disseny i l'estructura implementada detallant les taules i els seus atributs i les funcions i procediments emmagatzemats posats a disposició dels programadors de l'aplicació de gestió.

Disseny i implementació de la base de dades : Sistema de votació ciutadana a nivell Europeu a través d'Internet

La Comunitat Europea ha encarregat el disseny i implementació d'una base de dades per a un futur sistema de votacions ciutadanes per Internet. Aquest projecte realitza una proposta del disseny de la base de dades segons els requeriments especificats, i la seva implementació en un sistema de gestió de bases de dades, que en aquest cas és l'ORACLE.

Disseny i implementació d'una base de dades relacional

Bases de dades i magatzems de dades: disseny i implementació d'una base de dades relacional per al manteniment d'aparells d'una empresa.

Disseny i implementació de la base de dades d'un sistema de votació ciutadà a nivell Europeu a través d'Internet

La Comunitat Europea desitja implementar una aplicació per a gestionar les votacions ciutadanes a través d'Internet. Aquesta, dins de la partida pressupostària destinada a fomentar la participació ciutadana dins de l'àmbit polític Europeu, ha decidit obrir un concurs públic per rebre propostes sobre el disseny d'una base de dades (BD) que els hi serveixi de magatzem d'informació per a la futura aplicació.

Disseny i implementació de la base de dades d'un sistema de votació ciutadana a nivell europeu a través d'Internet

Disseny d'una base de dades (BD), que els hi serveixi de magatzem d'informació per a la futura aplicació de votacions ciutadanes a través d'Internet, que volen implementar.

Disseny i implementació d'un sistema de votació ciutadana a nivell Europeu a través d'Internet

Aquest treball consisteix en el desenvolupament d'un projecte de base de dades relacional implementat en Oracle que dóna resposta a la necessitat d'un sistema de votació ciutadana a nivell europeu a través d'Internet.

Sistema de votació ciutadana a nivell europeu a través d'Internet

Disseny d'una base de dades que serveixi de magatzem d'informació per a una futura aplicació de votacions ciutadanes a través d'Internet per a la Comunitat Europea.

Disseny i implementació de la base de dades d'un sistema de votació ciutadana a nivell europeu a través d'Internet

Disseny d'una base de dades que serveixi de magatzem d'informació per a una futura aplicació de votacions ciutadanes a través d'Internet per a la Comunitat Europea.

Disseny i implementació d'una base de dades relacional per al manteniment d'aparells d'una empresa

Una empresa ens contracta ja que té la necessitat de controlar la gestió del manteniment de tots els aparells que té instal·lats en els 32 centres de treball de que disposa (com poden ser extintors, calderes, aire condicionat, fotocopiadores, escàners, impressores, plotters, etc.), i el manteniment el porten a terme diferents empreses de serveis especialitzades. Aquesta gestió i l'accés a tota la informació necessària es realitzarà mitjançant procediments de Base de Dades.La Base de Dades que es crearà ha de ser capaç de portar a terme la gestió de manteniment de tot el maquinari existent en cadascun dels centres de l'empresa, i ha de disposar d'eines que permetin, per una banda, tractar correctament la informació referent als diferents tipus de manteniment (preventiu, correctiu, adaptatiu) que es pot aplicar als diferents equips, i per l'altra, que li permetin incorporar a la Base de Dades aquelles necessites futures, és a dir, que li permetin ser escalable.Aquesta Base de Dades també disposarà de mecanismes que li permetin tractar possibles problemes d'integració amb la resta del sistema, com per exemple, la creació d'un log de les diferents accions fetes amb la Base de Dades, o diferents mecanismes per fer diversos tests de les funcionalitats del sistema.A part de la gestió de manteniment, es disposarà també un magatzem de dades (DataWarehouse) per tal de poder analitzar la informació que conté la Base de Dades anteriorment esmentada, amb l'objectiu d'ajudar a prendre decisions sobre les dades existents en un moment donat.El projecte està dividit en dos blocs principals, on el primer es dissenyarà i s'implementarà una Base de Dades relacional, amb la seva definició de requeriments, l'anàlisi i disseny, desenvolupament de procediments de base de dades i proves per testejar el correcte funcionament, mentre que el segon es dissenyarà i s'implementarà un magatzem de dades (DataWarehouse) per explotar les dades existents en la base de dades relacional.