Escola inclusiva, pràctica educativa i organització escolar

La modificació de les característiques d'una part de l'alumnat del sistema educatiu de Catalunya manifesta la necessitat de trobar eines organitzatives i pedagògiques per treballar en el marc de l'escola inclusiva. Una de les característiques que provoquen més inquietud entre el professorat es refereix als diferents nivells lingüístics de l'alumnat a les aules en relació al coneixement de la llengua de l'escola. La recerca ha treballat amb el professorat de dues escoles d'infantil i primària amb un nombre elevat d’alumnat d’origen estranger, nascut a Catalunya i d’incorporació tardana, i amb l'aula d'acollida d'un IES. L'objectiu de la recerca consistia en desenvolupar un model organitzatiu que fes possible una major individualització de la pràctica educativa i formes de treball cooperatiu a les aules, així com trobar indicadors pel trànsit de l'aula d'acollida a l'aula ordinària. La recerca comptava amb el suport del professorat-tutor i dels equips directius dels centres escolars. La metodologia utilitzada ha estat de caire etnogràfic i ha consistit en observar setmanalment a les aules les modificacions de la pràctica de les persones tutores que es derivaven d’un nou marc organitzatiu. Igualment, hem observat especialment les condicions d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat d’incorporació tardana tant a l’aula ordinària com a l’aula d’acollida. Els resultats manifesten que la modificació de l’estructura organitzativa sobre la base d’implicar tots els recursos humans d’un cicle en un projecte comú que permet el treball amb petits grups heterogenis transforma la pràctica educativa del professorat. Aquest treball es recolza en la llengua oral, independentment de la tasca que ha de realitzar l’alumne, i s’adapta individualment a les diferents capacitats de comprensió i expressió oral de l’alumnat. A la vegada, aquesta pràctica educativa facilita la coordinació del professorat de l’aula ordinària i d’acollida, així com el trànsit d’una a l’altra.

El Bienestar del hogar y los funcionamientos elementales de la Infancia y juventud en edad escolar: aplicación de un Modelo de Estructura de Covarianza (MEC) al caso del departamento de Antioquia- Colombia

En la investigación planteo que el logro de las capacidades de los niños y jóvenes está sujeto a su entorno familiar, de manera que el bienestar del hogar en el espacio de los funcionamientos influye en los niveles de salud y de educación de los niños y jóvenes en edad escolar. La primera parte, es el marco basado en el enfoque de capacidades, donde se establece un soporte teórico entre el bienestar de la infancia y las capacidades. La segunda, es la aplicación de un Modelo de Estructura de Covarianza (MEC), aplicado al caso de Antioquia-Colombia. Palabras

El català escolar escrit a Catalunya CEsCa

La finalitat del projecte CESCA és proporcionar a la comunitat educativa, al món editorial, a pedagogs, lingüistes i sociolingüistes informació sobre aspectes clau de la llengua escrita activa dels escolars de Catalunya al llarg de l’educació obligatòria. Amb aquest objectiu s’han recollit i processat 2.396 textos produïts per nens i nenes des de l’últim curs d’educació infantil (P5) fins a l’últim curs d’educació obligatòria (4t d’ESO). Els alumnes participants provenen de 30 escoles repartides per tota l’àrea geogràfica de Catalunya, majoritàriament de centres públics, encara que també han participat alguns centres concertats. Els vocabularis, així com els textos de diferents gèneres, estan digitalitzats i organitzats en la base de dades CesCa. Les dades derivades del processament dels vocabularis són consultables a la pàgina web d’accés públic: http://clic.ub.edu/cesca/. Una vegada lematitzades les realitzacions dels cinc dominis semàntics –aliments, activitats de lleure, peces de roba, trets de caràcter i fenòmens de la natura- representats en el vocabulari, s’ha observat que el nombre de lemes augmenta amb el curs escolar de manera sostinguda fins al començament de la secundària per disminuir posteriorment. El domini de trets de caràcter és el més ric en producció de lemes diferents i el domini d’activitats és el que presenta una més gran diversitat de variants. Dos dels resultats obtinguts posen de manifest una certa avantatge del bilingüisme instal•lat al nostre entorn: la més gran quantitat de lemes diferents es troba entre els informants que parlen castellà i català i que diuen parlar català des de sempre. Moltes de les distincions acceptades dins del domini lexicogràfic són difícils d’aplicar a mostres de llengua produïda per parlants en procés d’aprenentatge en un entorn plurilingüe.

La gestió de la informació des de la biblioteca escolar

Memòria metodològica que recull el procés de treball del pràcticum, on l'autora s'ha plantejat analitzar quina ha de ser la funció de la biblioteca escolar com a gestora de la informació en un centre educatiu.

Informatitzar l'escola : projecte global d'informatització d'un centre escolar

En el moment actual la presència de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) es fa imprescindible en les activitats de la vida quotidiana. En l'escola d'una societat moderna està adquirint una presència transcendental i inqüestionable que està canviant les formes d'aprendre i transmetre els coneixements. L'escola millor preparada serà aquella que dispose d'aules autosuficients, és a dir aules en què es troben els recursos tecnològics necessaris per a possibilitar a l'alumnat l'accés a la informació i a la comunicació que ens proporciona la xarxa i els sistemes de presentació multimèdia disponibles en estos temps. La informàtica, Internet, el vídeo, la televisió, i els mitjans per a audicions i projeccions són necessitats que tant l'alumnat com el professorat han de tindre al seu abast en tot moment. Cada vegada més la majoria de les activitats que es realitzen en l'escola necessiten utilitzar estes tecnologies.

L'arquitectura escolar noucentista

El principal objectiu d'aquest article és presentar la complexitat -i les contradiccions- del procés de construcció d'escoles noucentistes. No es limita només a les escoles construïdes a l'etapa de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), sinó també es parla del període anterior (des del 1905 amb alguns pocs exemples d'escoles d'un cert deix modernista) i sobretot del posterior (la dictadura de Primo de Rivera)

Promoción de la salud bucodental en el ámbito escolar : "programa aprende a sonreír" : propuesta didáctica

En port.: Secretaría General de Salud Pública y Participación. Consejería de Salud. Dirección General de Innovación Educativa. Consejería de Educación. Publicado en la página web de la Consejería de Salud: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejería de Salud / Ciudadanía / Nuestra Salud / Vida sana / Salud bucodental / Materiales para la Salud Bucodental Infantil)

Pla d’actuació contra l’absentisme escolar a Palafrugell: Diagnosi de la realitat socioeducativa i protocol d’actuació contra l’absentisme escolar i la desescolarització

El treball té l’objectiu de dissenyar un protocol d’actuació que contempli aspectes sobre prevenció, detecció i intervenció contra l’absentisme escolar i la desescolarització al municipi. Per a això s’ha desenvolupat una diagnosi municipal d’anàlisi de la realitat sobre el tema, fent èmfasi en la intervenció socioeducativa que s’ha de realitzar per a tractar el fenomen des d’una perspectiva holística i global

Disseny d’un programa de prevenció d’assetjament escolar entre iguals (AEI) en primers i segons d’ESO

Disseny d’un programa pera al a prevenció de l’AEI en primers i segons d’ESO que pretén, al mateix temps que forma als joves assistents, formar als professionals dels centres per a què puguin aplicar-ho en futures convocatòries de manera autònoma

Desenvolupament d'una aplicació per Internet amb Java2 EE.TFC Intranet Escolar

L'objectiu principal de l'aplicació serà la de proporcionar una eina més de comunicació entre l'escola, els professors i les famílies dels alumnes. Aquest projecte s'ha desenvolupat en Java amb implementació del patró MVC amb Struts2. Per al tractament de la persistència de les dades, s'ha utilitzat Hibernate y MySql com a base de dades.

Comienzan los foros provinciales sobre el deporte en edad escolar

Boletín semanal para profesionales sanitarios de la Secretaría General de Salud Pública y Participación Social de la Consejería de Salud

Estudio HBSC, un análisis riguroso de las conductas, escenarios de vida y determinantes que influyen en la salud escolar

Boletín semanal para profesionales sanitarios de la Secretaría General de Salud Pública y Participación Social de la Consejería de Salud

El fracàs escolar lligat necessàriament a un QI baix? Estudi del fracàs escolar d'un grup classe de l'Escola Pit-Roig

Davant la diversitat de teories que acompanyen al concepte de fracàs escolar i a la seva relació amb la intel·ligència, a continuació es presenta un estudi d'un grup classe de primària en un centre escolar de Barcelona ciutat, enfocat a verificar o rebutjar algunes de les teories clàssiques que parlen sobre l'èxit i/o el fracàs escolar i els factors predictius d'aquest, en concret el quocient intel·lectual, a l'igual que d'altres factors determinants amb aquest rendiment escolar. D'aquest grup classe, han estat tres els subjectes que han estat sotmesos a un estudi més profund per ser els que presenten fracàs escolar. Els materials utilitzats han estat diferents tests psicomètrics per valorar la intel·ligència de tot el grup classe, i les conductes adaptatives i la part emocional i relacional d'aquests tres alumnes, i un qüestionari per obtenir informació dels hàbits d'estudi de tot el grup classe. Les activitats realitzades han inclòs el passar aquests tests, observacions a l'aula del grup classe, a l'aula de reforç i al pati, passar el qüestionari a tot el grup classe, entrevistes amb aquests tres alumnes en concret, amb les seves famílies, amb la tutora del grup classe i amb la monitora de reforç. Els resultats obtinguts en aquest estudi ens han permès rebutjar les teories que correlacionen directament el quocient intel·lectual amb un predictor del rendiment escolar i de les conductes adaptatives, i a reafirmar que la metodologia d'ensenyament-aprenentatge influeix de forma directa en la motivació de l'alumnat en els seus estudis, en la comprensió de la nova informació, en l'atribució d'un significat a l'aprenentatge i en rendiment escolar.