Reglamento para gobierno y uso del Imperial y Real Colegio de Niños Huérfanos de ambos sexos de San Vicente Ferrer de la ciudad de Valencia

Sign.: []3, 2-4(2), 5(3)

Elogio del Beato Juan de Ribera, Patriarca de Antioquia, Arzobispo y Virey de Valencia [Texto impreso] : que en celebridad de su exaltacion a los altares y haber expuesto a la publica veneración sus reliquias

Fecha sacada de título.

Instituciones economicas de la Sociedad de Amigos del Pais de la ciudad y reino de Valencia [Texto impreso] : primera parte ..

Sign. :[ ]2, A-H4, A-Cc4

Llibre de la visita del Col.legi de cerers y sucrers de la present ciutat y Regne de Valencia [Manuscrito]

Enc. piel sobre tabla con hierros dorados, cabujones y broches (deteriorado)

Pragmática

Hay un ejemplar encuadernado con: Real Pragmática ab la qual la magestat del Rey Don Felip ... prohibix tot genero de pedrenyals de qualseuol llargaria que sien, y los arcabuços de mecha menors de tres palms y mig de alna de Valencia. (XVI/461).

Pràctica 9: Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'entorn escolar

Les conseqüències educatives del desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i de la utilització d’aquestes als centres escolars és objecte d’un intens debat per la influència que tenen en el desenvolupament infantil. En l’etapa de 3 a 6 anys, els aspectes emocionals i de relació amb els iguals són fonamentals per a l’evolució dels xiquets i xiquetes; per aquest motiu l’ús de les TIC ha de fer-nos reflexionar sobre les interaccions socials que es generen o s’esbiaixen, a més d’analitzar la capacitat d’utilització d’aquestes, de forma creativa i responsable. En l’entorn escolar, les TIC es poden usar simplement per a transmetre informació totalment elaborada i fomentar una resposta passiva o repetitiva de part de l’alumnat o, per contra, la utilització de les TIC pot convertir-se en un instrument significatiu en el procés d’aprenentatge infantil. La presència i el impacte de les TIC és una realitat en la vida social i per aquest motiu també les trobem en l’àmbit educatiu. Una anàlisi rigorosa del seu ús serà fonamental per a fomentar un desenvolupament social i cognitiu adequat en els xiquets i xiquetes.

Pràctica 7. Història de vida personal, familiar i social

La incorporació per primera vegada d’un infant a l’escola és un dels esdeveniments més acuradament planificats i programats des de l’administració educativa i les institucions. Així, l’Ordre de 24 de juny de 2008 de la Conselleria d’Educació, sobre l’avaluació en l’etapa d’Educació Infantil, regula l’avaluació en aquesta etapa i estableix els documents oficials que formen part de l’historial educatiu que s’inicia en el començament de l’escolarització dels xiquets i xiquetes i els acompanyarà i completarà amb altres informes al llarg de les diferents etapes educatives. L’article 7 de l’esmentada Ordre destaca que, al començament de l’escolarització, el centre iniciarà l’historial educatiu de cada xiquet, que constarà, entre altres documents, d’un qüestionari d’inici de l’escolaritat segons l’annex I de l’Ordre. Aquest qüestionari s’emplenarà amb les dades obtingudes en una entrevista inicial que els tutors realitzaran amb cadascuna de les famílies durant el mes de setembre tant en l’inici del primer com en el segon cicle (art. 9) d’educació infantil. En aquesta entrevista apareixen factors i variables personals i contextuals a tenir en compte a l’hora d’iniciar el procés educatiu amb els infants.

Tirant lo Blanch plurilingüe. De la traducció com a eina per estudiar millor els originals i escampar-ne el coneixement

La novel·la del cavaller valencià Joanot Martorell, Tirant lo Blanch (València, 1490; amb una segona edició a Barcelona, també incunable, 1497), és un magnífic representant de la cultura dels valencians i, en general, de la Corona d'Aragó. Aquesta novel·la és una obra mestra de la literatura medieval i del Renaixement i una aportació fonamental de la Corona d'Aragó, i, més en concret, de les Lletres Valencianes, al desenvolupament de la novel·la moderna i al cànon cultural occidentals. L'obra de Martorell ha gaudit sempre un reconegut prestigi, ja d'ençà que Miguel de Cervantes, al capítol sisé del Quixot, en digués "el mejor libro del mundo"; i és establert que el Tirant va influir en diversos dels aspectes que han contribuït a individuar el Quixot com una obra que no encaixava en el panorama dels "libros de caballería" castellans de l'època i que, tanmateix -i per això mateix- contribueixen a l'enorme valor afegit de l'obra de Cervantes. Tirant lo Blanch, a través de Tirante el Blanco, aporta un cabal fonamental per a fer possible el to i inclús l'estil polifònic i el tractament en cert punt irònic de la mimesi literària tan característic en l'obra de Cervantes gràcies al contrast entre la bogeria llibresca d'Alonso Quijano i el sentit comú de Sancho (NAVARRO 2011). Tirant-Tirante no perd mai de vista la realitat, fins i tot mor al llit, d'un mal real i humà, una angina de pit, després de dictar personalment el seu testament i després de deixar els seus assumptes arreglats. El Quixot també morirà, en un context i ambient de realitat, i no com solia produir-se la mort en els llibres de cavalleries. En definitiva, de la mateixa manera que la seua versió original, aquesta versió en espanyol constitueix una obra excepcional en el context de la literatura de tema cavalleresc en l'Edat Mitjana i poc o no res té a envejar a les obres de Chrétien de Troyes o amb la Quête du Saint Graal o la Vulgata en conjunt (MARTINES, 1995; HAUF, 1995).

Reflexions al voltant del fòrum de debat «Literatura i identitats: personals i col·lectives»

Aquest article recull les aportacions abocades al voltant de la literatura com a eina per construir les identitats, personals (de gènere i/o sexual) i col·lectives (i/o nacionals) en el fòrum de debat del II Simposi d’Ensenyament de la Literatura i la Llengua. A partir de la proposta de diverses preguntes bastírem ponts de conversa referents a qüestions com ara la formació del professorat en qüestions de gènere, l'explicitació o no a l'aula les diverses formes de desig sexual, el trencament dels tòpics masculí/femení, el paper cabdal de l'etnopoètica com a eina per construir la identitat nacional o la delimitació i popularització dels símbols i mites col·lectius. El text inclou també propostes de textos per a treballar a l'aula els aspectes sobre els quals reflexionem.

Viage literario a̲ las iglesias de Espan̲a.

na. 1851.--t. XXI-XXII. Mallorca. 1851-1852.

Programas de tertulia política en Twitter: un modelo neurocomunicativo de análisis del discurso

En este trabajo aplicamos a la red social Twitter un modelo de análisis del discurso político y mediático desarrollado en publicaciones previas, que permite hacer compatible el estudio de los datos discursivos con propuestas explicativas surgidas a propósito de la comunicación política (neurocomunicación) y de la comunicación digital (la red como quinto estado, convergencia, inteligencia colectiva). Asumimos que hay categorías del encuadre discursivo (frame) que pueden ser tratadas como indicadores de habilidades cognitivas y comunicativas. Analizamos estas categorías agrupándolas en tres dimensiones fundamentales: la intencional (ilocutividad del tuit, encuadre interpretativo de las etiquetas), referencial (temas, protagonistas), e interactiva (alineamiento estructural, predictibilidad; marcas de intertextualidad y dialogismo; afiliación partidista). El corpus consta de 4116 tuits: 3000 tuits pertenecientes a los programas Al Rojo Vivo (La Sexta: A3 Media), Las Mañanas Cuatro (Cuatro: Mediaset) y Los Desayunos de TVE (RTVE), 1116 tuits de seguidores de los programas, que corresponden a 45 tuits de cada programa. Los resultados confirman que el modelo permite establecer diferentes perfiles de subjetividad política en las cuentas de Twitter.

"I'm the bitch who makes you a man" : En studie av genus och heteronormativ tvåsamhet i Gone Girl

Gone Girl är den bästsäljande romanen av Gillian Flynn. Trots försäljningssiffrorna så har inte mottagandet varit genomgående positivt. I denna studie analyseras Gone Girl på de nivåer som sträcker sig utanför deckarens ramar. Syftet med studien är att studera hur genus dels porträtteras i romanen men även hur den påverkar den heteronormativa tvåsamheten mellan Amy och Nick som är romanens huvudkaraktärer. Utöver detta kommer även karaktären Amy att analyseras för att studera hur hon framställer sig själv genom sitt skrivande.                       Den använda metoden för analysen är en närläsning av romanen med fokus på utvalda scener. Analysen kommer främst att fokusera på heteronormen, genuskonstruktion, stereotypa könsroller men även vad normen för deckare och kriminalromanen är och hur den porträtteras i Gone Girl. Till analysen används dels Judith Butlers performansteori och teorin om den heterosexuella matrisen men även genusforskning av Heléne Thomsson och Ylva Elvin-Nowak.                       Min studie leder mig till att porträtteringen av genus och en heteronormativ tvåsamhet i Gone Girl är psykiskt skadlig för huvudpersonerna Amy och Nick men även fysiskt farlig för Desi som får offra livet för idén om kärnfamiljen. Studien fokuserar även på flera händelseförlopp i romanen som målar upp Amy som en pastisch snarare än den kvinnliga psykopat medier anklagat henne för att vara. 

Aavan meren täällä puolen : Arkkityyppiset piirteet ja amerikkalaisvaikutteet suosituimmissa suomalaisissa molli-iskelmissä

What are the musical features that turn a song into a hit? The aim of this research is to explore the musical features of hit tunes by studying the 224 most popular Finnish evergreens from the 1930s to the 1990s. It is remarkable, that 80-90% of Finnish oldies are in a minor key, though parallel major keys have also been widely employed within single pieces through, for example, modulations. Furthermore, melodies are usually diatonic, staying mostly in the same key. Consequently, chromatically altered tones in the melody and short modulations in the bridge sections become more prominent. I have concentrated in particular on the melodic lines in order to find the most typical melodic formulas from the data. These analyzed melodic formulas play an important role, because they serve as leading phrases and punchlines in songs. Analysis has revealed three major melodic formulas, which most often appear in the melodic lines of hit tunes. All of these formulas share common thematic ground, because they originate from the triadic tonic chord. Because the tonic chord is the most conventional opening chord in the verse parts, it is logical that these formulas occur most often in verses. The strong dominance of these formulas is very much a result of the rhythmic flexibility they possess; for instance, they can be found in every musical style from waltz to foxtrot. Alongside the major formulas lies a miscellaneous group of other tonic-related melodic formulas. One group of melodic formulas consists of melodic quotations. These quotations appear in a different musical context, for instance in a harmonically altered form, and are therefore often difficult to recognize as such. Yet despite the contextual manipulation, the distinctive character of the cited melody usually remains the same. Composers have also made use of certain popular chord-progressions in order to create new but familiar-sounding melodies. The most important individual progression in this case is what is known as a "circle of fifths" and its shortened, prolonged and altered versions. Because that progression is harmonically strong, it is also a contrastive tool used especially in chorus parts and middle sections (AABA). I have also paid attention to ragtime and jazz influences, which can be found in harmony parts and certain melody notes, which extend, suspend or alter the accompaning chords. Other influences from jazz and ragtime in the Finnish evergreen are evident in the use of typical Tin Pan Alley popular song forms. The most important is the AABA form, which dominates over the data along with the verse/chorus-type popular song form. To briefly illustrate the main results, the basic concept of the hit tune can be traced back to Tin Pan Alley songs, whereas the major stylistic aspects, such as minor keys and musical styles, bear influences from Russian, Western European, and Finnish traditions.