MEDEX: a general overview

The general objective of the international MEDiterranean EXperiment (MEDEX) was the better understanding and forecasting of cyclones that produce high impact weather in the Mediterranean. This paper reviews the motivation and foundation of MEDEX, the gestation, history and organisation of the project, as well as the main products and scientific achievements obtained from it. MEDEX obtained the approval of World Meteorological Organisation (WMO) and can be considered as framed within other WMO actions, such as the ALPine EXperiment (ALPEX), the Mediterranean Cyclones Study Project (MCP) and, to a certain extent, THe Observing System Research and Predictability EXperiment (THORPEX) and the HYdrological cycle in Mediterranean EXperiment (HyMeX). Through two phases (2000 2005 and 2006 2010), MEDEX has produced a specific database, with information about cyclones and severe or high impact weather events, several main reports and a specific data targeting system field campaign (DTS-MEDEX-2009). The scientific achievements are significant in fields like climatology, dynamical understanding of the physical processes and social impact of cyclones, as well as in aspects related to the location of sensitive zones for individual cases, the climatology of sensitivity zones and the improvement of the forecasts through innovative methods like mesoscale ensemble prediction systems.

Reaseguro Finite Risk en ambiente financiero estocástico

Una de las características del reaseguro finite risk es la existencia de una cuenta de experiencia, que está formada por las primas que cobra el reasegurador, junto con su rendimiento financiero,y su finalidad es financiar los siniestros que éste ha de satisfacer a la cedente en el plazo establecido. El objetivo de este trabajo es diseñar un modelo que permita determinar el saldo estimado o reserva que debe de tener en cada periodo anual la cuenta de experiencia para garantizar su solvencia dinámica, teniendo en cuenta la experiencia de siniestralidad de la cartera del reasegurador y de cada cedente. Para el cálculo de la prima de reaseguro y del saldo de la cuenta de experiencia se asumirá ambiente financiero estocástico, de modo que la prima de reaseguro dependerá también de otros parámetros como la volatilidad del tipo de interés o de la aversión al riesgo.

L'enigma sobre l'origen dels mamífers s'amaga en un petit crani

ELS MAMÍFERS CONSTITUEIXEN EL GRUP D'ANIMALS més complex des del punt de vista morfològic i de comportament. Actualment hi ha unes 5.500 espècies, però la seva diversitat ha anat variant al llarg del temps. Molts mamífers prehistòrics encara són un enigma en termes científics, ja que de la majoria se n'han trobat únicament petites restes fòssils, com dents aïllades i fragments d'os i de crani a partir dels quals és complicat construir un perfil general. Els avantpassats dels mamífers menys coneguts són els gondwanaterians, molt abundants durant els períodes cretàcic i paleogen, fa entre 23 i 146 milions d'anys. David W. Krause i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca dels EUA, Alemanya i Madagascar, han publicat un article a Nature en què descriuen les característiques d'un crani complet de vintana, un mamífer prehistòric que pertanyia al grup dels gondwanaterians, trobat a Madagascar.

Does social capital reinforce technological inputs in the creation of knowledge? Evidence from the Spanish regions

In this paper we seek to verify the hypothesis that trust and cooperation between individuals, and between them and public institutions, can encourage technological innovation and the adoption of knowledge. Additionally, we test the extent to which the interaction of social capital with human capital and R&D expenditures improve their effect on a region’s ability to innovate. Our empirical evidence is taken from the Spanish regions and employs a knowledge production function and longitudinal count data models. Our results suggest that social capital correlates positively with innovation. Further, our analysis reveals a powerful interaction between human and social capital in the production of knowledge, whilst the complementarity with R&D efforts would seem less clear.

Universitat i coneixement

Sorprenentment llegia que el conseller Mas-Colell i alguns responsables universitaris deien que l'oferta de graus, 460, a Catalunya és excessiva i que això fa difícil la tria de l'estudi per l'alumne. A mi em sembla que això no és exactament cert. Cap estudiant no es planteja una tria entre 460 graus. Poso per exemple el grau de medicina. No crec que el problema sigui triar entre els sis llocs on estudiar medicina, els estudiants no dubten gaire, trien segons interessos. O fer Química en els quatre llocs possibles. Hi ha repeticions de graus que no hi haurien de ser, però em sembla que això hauria de corregir-se per la pròpia iniciativa de les universitats

Recursos ben dirigits

L'assignatura pendent dels diferents governs és saber destinar els recursos als llocs adients i en la quantitat suficient. Sovint s'ha encertat en el lloc però l'import ha estat massa petit i els diners no han produït resultats apreciables. La massa crítica només s'aconsegueix quan els recursos són suficients. Altres vegades s'ha gastat més del compte, amb desencert, sense que els recursos invertits produïssin resultats. Catalunya, fent servir la palanca Barcelona, ha d'apostar pel coneixement, la innovació i la creativitat, i el govern té l'obligació d'invertir perquè els fruits no es perdin

Transferència tecnològica

Es pot fer una anàlisi sobre les diferències entre les universitats que transfereixen molt coneixement i les nostres. També, es poden comparar les condicions socioeconòmiques, en relació a la creació d'empreses, i els 'clients' de les universitats, en relació als contractes de transferència. Aquesta informació ens pot ajudar a decidir què podem fer per millorar aquests pobres resultats

Coneixement i indústria

En síntesi, l'economia del coneixement, per la qual hem d'apostar, no és eliminar la indústria, és una cosa ben diferent. Apostar per la recerca i la innovació sí, però també una indústria forta que les integri. El govern explica en el seu pla d'acció que s'han identificat i definit set àmbits en els quals centrarà les seves prioritats en política industrial i orientarà les seves accions

Com generar i finançar els nuclis d'innovació

La qüestió és com generar i finançar els nuclis d'innovació. A parer meu, la transferència, més enllà dels discursos, no és una prioritat. Les prioritats estan en els pressupostos i en l'assignació dels recursos humans. Només s'estan considerant, i no prou, els productes de l'activitat dels investigadors que podrien produir beneficis a curt termini. Jo no actuaria així. Estic convençut que amb pocs recursos i petits incentius a un teòric fons perdut als projectes dels investigadors, el coneixement transferible identificat creixeria substancialment

Traslladar el coneixement

A Catalunya, a diferència d'altres països, no tenim eines públiques que afavoreixin que el fruit de la recerca serveixi per desenvolupar noves empreses de base científica. No tenim els mecanismes financers ni la cultura necessaris per fer que siguin els grups de recerca els que posin el coneixement al mercat. Aquests mecanismes financers els ha de crear l'administració, igualment que és ella qui ha de finançar la formació dels científics emprenedors