L'estat de la renovació pedagògica a les comarques gironines

Síntesi de les 3 ponències de la taula rodona "L'estat de la renovació pedagògica a les comarques gironines" sobre el perquè del naixement i la desaparició dels Moviments de Renovació Pedagògica a Girona

La nova formació professional a les comarques de Girona

A partir del curs 1999-2000 s'inicia a Catalunya l'aplicació generalitzada dels cicles formatius de la nova formació professional implantada per la Llei d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), aprovada el ja llunyà 1990. Amb tot, alguns centres de les comarques de Girona ja ho han fet aquest curs mateix i la majoria entraran el curs vinent en el nou sistema

Carme Vidal i la recerca educativa

La recerca ha de tenir ben clars els seus objectius: coneixer quina és la realitat, i proposar petites millores, que facin més rendibles els mitjans que s'hi aboquen, que facin més felices i mes lliures les persones implicades, que garanteixin l'acompliment dels objectius pretesos i que heneficiïn el màxim nombre possible d'homes i dones

Molts tresors amagats

La realitat en l'educació és que gairebé tots estem immersos en processos educatius, gairebé tots aprenem, amb ajut o sense de manera intencionada, coneixements i maneres de fer

Com ens veuen?

Reflexió sobre la visió que tenen dels gironins, els estrangers que viuen a les comarques gironines

Elogi de la vida

Problemàtica de les persones amb discapacitat, fent incís en la reivindicació de la seva dignitat com a persones i de la superació de les barreres físiques, socials i mentals

Els (nous?) estudiants de Magisteri

Anàlisi sobre la tipologia, característiques i condicions dels alumnes estudiants de Magisteri a Girona amb aportacions de dades estadístiques a mitjans dels anys 90

El primer congrés de la renovació pedagògica a Catalunya

Resum i conclusions del Primer Congrés de la Renovació Pedagògica de l’any 1996, fent especial atenció en la participació de persones i entitats de les comarques de Girona

Sindicats associacions i sigles

Mapa sindical de Girona. Tan globals a nivell de província com separades per comarques. Amb dades de nombre de delegats així com dels percentatges

De l'objecció a la prestació social substitutòria: algunes dades

Aporta dades sobre l'objecció de consciència i valora el canvi cap a la prestació social substitutòria

Educar en una societat plural

Crònica amb valoració personal d'un fet que va generar un fort dèbat social entorn al cas de tres nenes magrebines que varen deixar d'anar a escola

Els premis Baldiri Reixach

Els Premis Baldiri Reixach foren convocats per primer cop a final de l'any 1977 per la Fundacio Carulla-Font i s'atorgaren durant el curs escolar de 1978-79. En aquests 20 anys d'història no solament s'han produït canvis en el context social, cultural i escolar català, sinó també en els mateixos Premis

Les cultures en contacte

L’evidència de la multiplicitat de cultures a l’escola planteja molts interrogants sobre la manera com han de ser-hi presents aquestes cultures. Si volem que contribueixin a construir una cultura comuna plenament inserida en el nostre país, com podem convertir les dificultats d’aquest objectiu en clau d’oportunitat?

Canvis i permanències a les closes de l'Alt Empordà

Una de les causes principals que van motivar la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecció, però, no limitava la seva acció a aquest grup, sinó que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanència. Així, a més de definir-se unes àrees de màxima protecció sota la denominació de Reserves Naturals Integrals, els límits del PNAE engloben àrees potser menys emblemàtiques, però que són clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empordà. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, però que té unes qualitats que, almenys des d'una aproximació geogràfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes

Conceptos y métodos fundamentales en ecología del paisaje (landscape ecology). Una interpretación desde la geografía

L'ecologia del paisatge neix en una vinculació ben estreta amb la geografia i viu un espectacular desenvolupament a partir de la segona meitat del segle XX. En l’actualitat, és una perspectiva científica transdisciplinària, consolidada i reconeguda, que intenta comprendre i ajudar a resoldre els principals reptes ambientals contemporanis pel que fa a la conservació del patrimoni natural i cultural. En aquestes pàgines, es repassa de forma sintètica els conceptes clau i els mètodes, eminentment quantitatius, emprats per l’ecologia del paisatge per analitzar la situació i l’evolució dels paisatges