La propietat intel·lectual dels resultats de la recerca en l'àmbit universitari

S'hi analitza el procés de transmissió dels drets de propietat intel·lectual dels resultats de la recerca universitària. Habitualment les universitats renuncien als seus possibles drets en benefici dels autors que, sovint, quan publiquen un article en una publicació periòdica, assignen els drets a l'editor de la revista. Finalment, aquest ven el producte, en forma de subscripció a les seves publicacions, a les universitats, on s'havia originat el procés. La crisi motivada per l¿augment dels preus de subscripció a les publicacions periòdiques, unida a les limitacions que el procés de transmissió dels drets de propietat intel·lectual imposa en l¿accés a la informació científica, bàsicper als científics, ja que la difusió dels seus treballs és a la base de la seva promoció, són l¿origen del moviment de lliure accés (open access). Aquesta iniciativa intenta retornar al món acadèmic el control dels processos de comunicació i distribució de la informació científica. Finalment, el creixement de la informació electrònica disponible ha provocat que les biblioteques deixin d¿adquirir exemplars impresos de les publicacions per a disposar d¿accés remot als continguts d¿aquestes publicacions en format electrònic. Aquest canvi implica que les biblioteques han de fer front a una sèrie de qüestions de caràcter legal a l'hora d¿adquirir les llicència d¿ús d¿aquests recursosdigitals.

Els serveis de catalogació i processament físic comercials a Catalunya. Primera part: proveïdors

Estudi comparatiu dels serveis externs de catalogació i processament físic oferts pels proveïdors de material bibliogràfic a les biblioteques catalanes. Es fa un breu repàs al desenvolupament històric de la catalogació comercial i als elements considerats com a positiu i negatius d'aquesta pràctica. S¿analitzen els serveis oferts per onze de les més importants companyies proveïdores d'arreu del món. En l'àmbit català s'estudien nou companyies que, en aquests moments, estan oferint la catalogació i el processament físic com a valor afegit dels documents lliurats al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i a les biblioteques membres del Consorci de BibliotequesUniversitàries de Catalunya. Per últim, s'ofereix un directori d'empreses, així com el formulari emprat per a realitzar l'enquesta a les companyies proveïdores de l'àmbit català.

El projecte Telephassa: una experiència de cooperació entre biblioteques europees

Exposició dels objectius del Projecte Telephassa del Progrma COMETT-II de les Comunitats Europees, que es centra en la difusió i l'aplicació de com les noves tecnologies poden ajudar a proporcionar serveis d'informació cada vegada més innovadors.

Eppur si muove: un decenni de biblioteques escolars

Anàlisi de les diverses actuacions en el camp de les biblioteques escolars en l'àmbit territorial català des del 1980 fins al 1991. S'hi ressenyen les iniciatives tant institucionals com de caràcter privat que s'han dut a terme amb vista a la seva promoció, com també els estudis i altres treballs de recerca, les publicacions especialitzades i les activitats de formació per al personal que se n'ocupa.

Directrius de biblioteques de presons: un estudi comparatiu

S'analitzen de manera comparativa les directrius de biblioteques de presons de l'IFLA, la Library Association (LA) i l'American Library Association (ALA). Després de fer un breu repàs del procés d'elaboració de cadascuna d'aquestes directrius, es comparen les tres propostes dividides en nou apartats: administració, pressupost, personal, localització i condicionament, serveis, col·lecció, catàleg, accessibilitat i promoció. A partir d'aquesta anàlisi, es fa una recomanació sobre quina directriu podria ser el punt de partida per desenvolupar un text similar que es pogués aplicar a les biblioteques de presons de Catalunya.

Videotex i biblioteques

Proposta de sistematització de les possibilitats d'aplicació del videotex a biblioteques. Les aplicacions són de cinc tipus: bases de dades pròpies, bases de dades compartides, bases de dades alienes, missatgeria i transacció. Dins de cada tipus, n'hi ha d'adreçades als professionals i d'altres als usuaris. El conjunt posa de manifest la gran versatilitat d'aquesta nova tecnologia de la informació.

Digitalització dels llibres de les biblioteques

Es descriuen els diversos projectes d¿abast global que darrerament s'han presentat per digitalitzar de forma massiva els llibres de les biblioteques. S'analitzen els objectius d'aquest tipus de projectes i els aspectes tecnològics i d'organització que comporten. Finalment, es comenten les implicacions que aquests nous serveis poden tenir pels que ja proporcionen les biblioteques i en la funció social d'aquests centres.

Les biblioteques públiques i les biblioteques escolars: estat de la situació i línies de futur

Panoràmica de les biblioteques públiques i les biblioteques escolars a Catalunya i tendències de futur. Les biblioteques públiques catalanes s¿articulen en xarxes però són encara a distància d¿articular una única plataforma d¿accés a tota la informació que contenen. Pel que fa a l¿oferta de serveis, es reflexiona sobre la necessitat de modificar les conductes d¿estancament en la prestació de serveis bibliotecaris, en favor d¿augmentar el nivell dels serveis clàssics, alhora que se n¿impulsen de nous, d¿acord amb el fenomen de l¿economia de l¿atenció. Es presenten les biblioteques públiques com a eines d¿integració dels públics diversos, i també d¿impuls democràtic en totes les esferes de la societat. S¿analitza el present, necessàriament gris, i el futur possible de les biblioteques escolars a Catalunya. Les biblioteques públiques i les escolars han d¿ajudar les generacions futures a esdevenir persones autònomes en l¿ús de la informació.

El patrimoni bibliogràfic i la política de digitalització a Catalunya

L'article fa un repàs a les polítiques aplicades a Catalunya de digitalització del patrimoni bibliogràfic per part de les biblioteques i també de les polítiques de preservació digital. Es constata que les actuacions en digitalització no s¿estan fent seguint una planificació o uns objectius àmpliament acceptats, sinó sobre la base de projectes de curt abast i fragmentaris. També s'observa una gran dependència de les biblioteques dels recursos tècnics externs, que es poden obtenir per externalització dels processos o per l'establiment de convenis de col·laboració. En el camp de la preservació digital no s'han iniciat actuacions malgrat que els dipòsits digitals estan creixent en volum de documents emmagatzemats.

La contractació de serveis externs: un recurs imprescindible per a les biblioteques escolars

El Servei de Biblioteques Escolars L'Amic de Paper ofereix als centres educatius recursos orientats a donar suport a l'organització, manteniment i dinamització de les biblioteques escolars per tal de millorar la situació en què es troben, amb l'objectiu final d'aconseguir que aquestes siguin el centre de formació i informació que la comunitat educativa necessita.

Historia local de Catalunya: fonts d'informació

Selecció comentada de fonts d'informació sobre historia local de Catalunya: col-leccions, bibliografies, actes de congressos, biblioteques, i altres entitats i publicacions de tipología diversa.

Les biblioteques de Verne

Amb motiu del centenari de la mort de Jules Verne es comenta la relació de l'autor amb les biblioteques. Verne va ser un gran usuari de les biblioteques de París, per a trobar-ne les dades necessàries per a les seves novel·les. En aquestes, la presència de les biblioteques no abunda, però s'hi presenten com a fonts d'informació en un sentit bastant modern del terme. Se'n comenten alguns fragments, principalment un de Voyage au centre de la Terre, referent a la circulació dels llibres d'una biblioteca.

La xarxa de biblioteques i els serveis informatius de l'Instituto Cervantes

Breu presentació de l'origen, objectius i funcionament de l'Instituto Cervantes. Els centres a l'exterior. Els serveis d'informació i documentació. Els serveis centrals i la seva xarxa de biblioteques: organització, fons, serveis i usuaris. Característiques segons el país d'acollida.

La xarxa Internet: aplicacions en biblioteques i centres de documentació

La xarxa Internet és, sens dubte, la xarxa de comunicacions més gran que existeix arreu del món. Des de fa molts anys els investigadors l'han fet servir com a mitjà d'intercanvi d'informació amb companys d'altres paísos que treballaven en línies de recerca semblants. Però Internet és molt més que un macrosistema de correu electrònic; aquests últims anys, amb la incorporació d'empreses privades de documentació i la informatització de les biblioteques, s'ha obert tot un ventall de serveis dirigits al món de la biblioteconomia i documentació. Aquests serveis es basen en la consulta interactiva d'ordinadors remots, transferència de fitxers i sistemes de correu electrònic.