[Archives de la parole]. , [Je n'en regarde pas] : [chanson] / [Ferdinand Brunot], collecteur ; [Solange Rémi, 79 ans, cultivatrice], chant. [Voilà six mois que c'était le printemps] : [chanson] / [Ferdinand Brunot], collecteur ; [Françoise Dupont, 65 ans, cultivatrice], chant. [Chanson du laboureur]... [etc] / [Ferdinand Brunot], collecteur ; [Jean Berger, 26 ans, garçon de ferme], chant

[Traditions. France. Berry]

[Archives de la parole]. , [Les Vêpres d'Asnières] : [chanson] ; [J'ai fait une maîtresse, trois jours y a pas longtemps] : [chanson] / [Ferdinand Brunot], collecteur ; [Amélie Moutard, 71 ans, cultivatrice], chant

[Traditions. France. Berry]

Manuel lexique ou Dictionnaire portatif des mots françois : dont la signification n'est pas familière à tout le monde... ([Reprod.]) / [abbé Prévost]

Collection : Archives de la linguistique française ; 328

Dictionnaire canadien-français ou Lexique-glossaire des mots, expressions et locutions ne se trouvant pas dans les dictionnaires courants... ([Reprod.]) / par Sylva Clapin

Collection : Archives de la linguistique française ; 85

Avantprojecte d'una instal·lació solar tèrmica de baixa temperatura a la província de Lleida

Disseny d'una instal·lació de col·lectors solars tèrmics per aigua calenta sanitaria i calefacció en una casa de Lleida. Aprofitant l'instal·lació de calefacció existent, modificant-la per adaptar-la a la nova instal·lació d'energia solar. Realització d'un estudi de viabilitat per determinar el període de retorn de l'instal·lació. Tot seguint les pautes que indica la norma UNE 157001.

Le fait de ne pas informer un enfant quant à sa paternité biologique, dans le cas ou celle-ci est douteuse ou différente de la paternité légale, relève-t-il de la matraitance ?

La connaissance de ses origines biologiques est une question constitutive et existentielle pour chaque individu. Dans les cas d'incertitude, les expertises en paternité apportent leur contribution dans l'inclusion ou l'exclusion d'un lien de paternité/filiation biologique. La sous-commission « Filiation et droits de l'enfant » a été chargée d'apporter une réponse à plusieurs questions sur les origines biologiques dont la question suivante : "S'il est considéré comme étant de la maltraitance envers un enfant de lui cacher la véritable identité de son père biologique (marié à sa mère ou pas) ?» La sous-commission a entrepris un travail de réflexion et a départagé la question en 3 volets : juridique, psychologique et médical. Le but de notre travail est d'apporter une réponse médicale, fondée sur l'expérience pratique des médecins, à la question suivante : « Le fait de ne pas informer un enfant quant à sa paternité biologique, dans le cas ou celle-ci est douteuse ou différente de la paternité légale, relève-t-il de la maltraitance ? » Nous présentons tout d'abord une revue de la littérature concernant les sujets de la paternité, de la filiation, de la maltraitance. Nous avons consulté 935 praticiens généralistes, psychiatres et pédiatres par le biais d'un questionnaire à choix multiple de 25 questions et nous avons analysé les 263 exemplaires retournés. Nous avons investigué la révélation des patients aux médecins, la révélation aux enfants (par qui, à quel âge, etc.), le vécu des patients et des enfants, l'avis des praticiens sur le sujet de la révélation, de la connaissance des origines biologiques, de la maltraitance, leurs conseils, etc. Nous observons que 93 praticiens ont été les confidents de situations de paternité légales différentes de la paternité biologique ou d'un doute à ce sujet. D'après les médecins, les patients (les mères, les pères et les enfants) vivent généralement mal la situation de paternité particulière. La moitié des enfants concernés étaient informés de leur filiation atypique. La majorité des enfants informés se sentaient victimes. Une proportion élevée de problèmes affectifs et psychologiques était signalée parmi les enfants informés et non informés. A la question ci-dessus, nous avons observé une différence entre la réponse globale des praticiens consultés et la littérature psychologique et psychiatrique relative au secret des origines. Nous apportons également une réflexion sur la situation des enfants dont la filiation est particulière et sur une hypothèse de prise en charge de ces patients.

Pla de Prevenció d’Incendis Forestals a la Serra de Cardó (província de Tarragona)

Els incendis forestals són actualment les majors pertorbacions del sistema mediterrani, ocasionant pèrdues econòmiques, ambientals i alarma social. La nostra àrea d’estudi és la Serra de Cardó, serra prelitoral i meridional catalana representativa de l’ecosistema mediterrani, on llur règim d’incendis de baixa intensitat ha canviat en els últims anys. L’èxode rural i l' abandonament agrícola han augmentat considerablement la colonització d’aquests espais per brolles mediterrànies i masses arbrades de pi blanc, amb la conseqüent acumulació de combustible i continuïtat entre estrats. A més, l’abandonament dels aprofitaments forestals tradicionals i les polítiques medi ambientals dels últims temps, han contribuït a canviar el règim d’incendis d’aquesta zona generant sovint episodis de Grans Incendis Forestals (GIF), provocant incendis intensos, de grans proporcions i d’altes velocitats de propagació que sobrepassen la capacitat de treball dels nostres mitjans d’extinció. Partint d’una anàlisi profunda de tot el territori i per tal d’optimar la planificació territorial i la gestió forestal, analitzarem el context espacio-temporal en el que es donaren els episodis de grans incendis forestals per tal de caracteritzar el nou règim d’incendis. També analitzarem la dinàmica vegetal que afronta el territori per albirar la tendència vegetal futura. Com a resultat d’aquesta anàlisi determinarem punts estratègics de gestió i planificarem infraestructures de prevenció d’acord amb els resultats obtinguts. Analitzarem les zones d’interfície urbano-forestal i classificarem els tipus d’interfase existents, analitzarem el comportament del foc i finalment, d’acord amb els resultats obtinguts i amb la normativa vigent justificarem i pressupostarem les obres de prevenció d’incendis planificades, contribuint a la defensa de la Serra davant possibles focs forestals.

Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla (Coturnix c. coturnix) a la província de Valladolid durant la mitja veda de l’any 2008

S'estudia la dinàmica poblacional de la guatlla en diversos vedats de Valladolid. Primerament, hi ha una justificació del perquè d’aquest treball i desprès d' aquesta es procedeix a l’estudi de l’espècie. Així com les seves característiques forma de vida i altres factor que l’afecten com amenaces i legislació. Un cop acaba aquesta introducció, hi ha diversos objectius com determinar edat de naixement, diverses raons, estudi de la densitat i altres. I desprès l’explicació a materials i mètodes i l’exposició de resultats en la discussió s’obtenen diverses conclusions.

Incidencia, etiología y epidemiología de la brucelosis en una área rural de la província de Lleida

Fundamentos: Este estudio investiga, de forma prospectiva, la incidencia, la etiología y el perfil epidemiológico de la brucelosis humana en las comarcas del Pallars Jussà y Sobirà (Lleida), durante el período 1995-1998. Métodos: Fueron estudiados 55 pacientes diagnosticados de brucelosis. Se registró información sobre el sexo, edad, municipio de residencia, riesgo ocupacional, contacto con animales y consumo de productos lácticos no higienizados, y se obtuvieron muestras de sangre para hemocultivo. Resultados: Se registraron 10, 14, 15 y 16 casos para los años 1995, 1996, 1997 y 1998 respectivamente, y las tasas medias acumuladas fueron de 52 en el Pallars Jussà y de 129 en el Pallars Sobirà. El número de casos fue cuatro veces superior en hombres (81,8%) que en mujeres (18,2%) (RR: 4,4; IC95% 2,2-8,7). La incidencia máxima se produjo en los meses de Marzo-Abril y la mínima en los meses de verano. El 71% de los pacientes desarrollaba una actividad profesional de riesgo y hubo un claro predominio del mecanismo de contagio directo (71%). La especie animal más frecuentemente considerada fuente de infección fue la ovina (65%), seguida de la bovina (47%) y de la caprina (25%). En el Pallars Jussà hubo predominio ovino (OR: 0,3; IC95% 0,1 - 0,9) y en el Pallars Sobirà de bovino (OR: 6,6; IC95% 1,8 - 26,2). Se aislaron 27 cepas de Brucella sp, correspondiendo todas ellas a la especie melitensis. Conclusiones: La incidencia de la zoonosis en las comarcas estudiadas ha aumentado durante el período 1995-1998. Los resultados del estudio configuran un perfil epidemiológico característico de enfermedad profesional. El agente etiológico ha sido Brucella melitensis con claro predominio de la biovariedad 1.