Els Atropellaments com un probema de seguretat|

Un dels principals aspectes que engloba la (in)seguretat ciutadana és precisament la (in)seguretat viària. De fet, els accidents de trànsit són el quart problema que més preocupa a la ciutadania. Tanmateix, quan es parla de (in)seguretat viària s’acostuma a centrar-se excessivament en els vehicles i en els seus ocupants, deixant sovint de banda la part més dèbil: els vianants. Tot i així, si analitzem les estadístiques existents sobre sinistralitat viària podem observar que els accidents de trànsit amb vianants (els atropellaments) representaven l’any 2010 un percentatge molt important, en concret més d’un 12’7% dels accidents amb víctimes a Catalunya i, dins l’àmbit urbà, representaven més del 18% dels accidents amb víctimes. El municipi de Vic no ha quedat al marge d’aquesta problemàtica. Tot el contrari. Darrerament el nombre d’atropellaments s’ha incrementat considerablement, la qual cosa, unit a l’ampli ressò informatiu per part dels mitjans de comunicació locals, ha original una creixent sensació d’inseguretat en el municipi. Per aquest motiu, el consistori local ha començat a emprendre un seguit d’actuacions per tal de poder fer front a aquest tipus de sinistralitat. En aquest estudi es pretén delimitar l’abast real d’aquest tipus de sinistralitat, així com destacar els tres elements principals que podrien explicar perquè els atropellaments, tot i ser una problemàtica de (in)seguretat viària i formar part de les agendes polítiques institucionals des de fa més de quaranta anys, no s’ha pogut afrontar amb prou èxit. En concret, es destaca la manca de coordinació institucional, el paper del sistema de la justícia penal i l’escassa atenció als vianants per part de la diferent normativa sobre seguretat viària. Així mateix, a través d’un enfocament sistèmic, es pretén també identificar els principals riscos i amenaces que podrien explicar aquest tipus de problemàtica, per tal de, finalment, poder proposar un seguit de mesures d’actuació que es podrien adoptar per fer front als atropellaments de vianants, juntament amb un breu pla d’acció, el qual, tenint en compte el caràcter transversal de la gran majoria de propostes, s’hauria d’ajustar als objectius i al contingut del Pla Local de Seguretat Viària de Vic que actualment està en fase de revisió.

IoWoman, January/February 2003, Vol. 32, no. 1

Newsletter for the Iowa Commission on the Status of Women

[Archives de la parole]. , Biaini / M. Alexis Ben Kori, chant. Première surate du Coran / M. Alexis Ben Kori, voix

Enregistrement : Paris, Université de Paris, La Sorbonne, 28-01-1914

Differential transgene expression profiles from rAAV2/1 vectors using the tetON and CMV promoters in the rat brain.

The biodistribution of transgene expression in the CNS after localized stereotaxic vector delivery is an important issue for safety of gene therapy for neurological diseases. The cellular specificity of transgene expression from rAAV2/1 vectors using the tetON expression cassette in comparison with the CMV promoter was investigated in the rat nigrostriatal pathway. After intrastriatal injection, although GFP was mainly expressed into neurons with both vectors, the relative proportions of DARPP-32+ projection neurons and parvalbumin+ interneurons were respectively 13:1 and 2:1 for the CMV and tetON vectors. DARP32+ neurons projecting to the globus pallidus were strongly GFP+ with both vectors, whereas those projecting to the substantia nigra pars reticulata (SNpr) were efficiently labeled by the CMV but poorly by the tetON vector. Numerous GFP+ cells were evidenced in the subventricular zone with both vectors. However, in the olfactory bulb (OB), GFP+ neurons were observed with the CMV but not the tetON vector. We conclude that the absence of significant amounts of transgene product in distant regions (SN and OB) constitutes a safety advantage of the AAV2/1-tetON vector for striatal gene therapy. Midbrain injections resulted in selective GFP expression in tyrosine hydroxylase+ neurons by the tetON vector whereas with the CMV vector, GFP+ cells covered a widespread area of the midbrain. The biodistribution of GFP protein corresponded to that of the transcripts and not of the viral genomes. We conclude that the rAAV2/1-tetON vector constitutes an interesting tool for specific transgene expression in midbrain dopaminergic neurons.

Pancreatic stone protein as an early biomarker predicting mortality in a prospective cohort of patients with sepsis requiring ICU management.

ABSTRACT: INTRODUCTION: Biomarkers, such as C-reactive protein [CRP] and procalcitonin [PCT], are insufficiently sensitive or specific to stratify patients with sepsis. We investigate the prognostic value of pancreatic stone protein/regenerating protein (PSP/reg) concentration in patients with severe infections. METHODS: PSP/reg, CRP, PCT, tumor necrosis factor-alpha (TNF-α), interleukin 1 beta (IL1-β), IL-6 and IL-8 were prospectively measured in cohort of patients ≥ 18 years of age with severe sepsis or septic shock within 24 hours of admission in a medico-surgical intensive care unit (ICU) of a community and referral university hospital, and the ability to predict in-hospital mortality was determined. RESULTS: We evaluated 107 patients, 33 with severe sepsis and 74 with septic shock, with in-hospital mortality rates of 6% (2/33) and 25% (17/74), respectively. Plasma concentrations of PSP/reg (343.5 vs. 73.5 ng/ml, P < 0.001), PCT (39.3 vs. 12.0 ng/ml, P < 0.001), IL-8 (682 vs. 184 ng/ml, P < 0.001) and IL-6 (1955 vs. 544 pg/ml, P < 0.01) were significantly higher in patients with septic shock than with severe sepsis. Of note, median PSP/reg was 13.0 ng/ml (IQR: 4.8) in 20 severely burned patients without infection. The area under the ROC curve for PSP/reg (0.65 [95% CI: 0.51 to 0.80]) was higher than for CRP (0.44 [0.29 to 0.60]), PCT 0.46 [0.29 to 0.61]), IL-8 (0.61 [0.43 to 0.77]) or IL-6 (0.59 [0.44 to 0.75]) in predicting in-hospital mortality. In patients with septic shock, PSP/reg was the only biomarker associated with in-hospital mortality (P = 0.049). Risk of mortality increased continuously for each ascending quartile of PSP/reg. CONCLUSIONS: Measurement of PSP/reg concentration within 24 hours of ICU admission may predict in-hospital mortality in patients with septic shock, identifying patients who may benefit most from tailored ICU management.

Revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere (GAT-VIG-R)

L’actual document és el resultat final d’un treball engegat l’any 2009 per la comunitat de pràctica dels Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal arran de la implementació progressiva del programa Compartim, de gestió del coneixement al Departament de Justícia. És en aquest marc de treball col·laboratiu que els psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal vam decidir que el contingut del producte de coneixement a elaborar havia de centrar-se en una tasca en què tots i totes ens hi sentíssim vinculats i motivats perquè respongués a una necessitat tècnica important: l’anàlisi de la credibilitat dels testimonis en violència de gènere atesa l’increment demanda per part dels òrgans judicials sobre el testimoni en violència de gènere, des de la creació l’any 2004 del Jutjat de Violència vers la Dona. Així és en aquest camp en què decidim, l’any 2009, fer un pas endavant i analitzar en profunditat les tècniques que hi ha actualment sobre l’anàlisi de la credibilitat del testimoni adult en violència de gènere per tal de valorar la seva possible eficàcia i la seva posterior administració mitjançant la revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere, instrument de Juárez, J.R., Mateu, A. i Sala, E. el 2007 (publicat pel CEJFE, Departament de Justícia, 2007). Ja el novembre de 2010 publicàvem un primer estudi on es presentaven unes primeres conclusions fetes arran de la revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere esmentada. Després d’aquests 3 anys, a hores d’ara ja estem en disposició de poder presentar els resultats d’un treball que, independentment dels seus resultats, de la seva futura aplicació i de la seves possibles repercussions en l’àmbit de la justícia, volem remarcar que és fruit d’un treball conjunt, col·laboratiu i cooperatiu, fruit del debat, de l’intercanvi de coneixements, de la reflexió i de l’optimització tècnica de professionals especialitzats en l’àmbit com són el conjunt dels psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal de Catalunya. Així en aquest espai s’ha aconseguit el que ja s’havia iniciat a l’anterior estudi: convertir el coneixement implícit en explícit, l’informal en formal, de privat a públic, en definitiva socialitzar i compartir el coneixement dels membres individuals de la comunitat per tal de poder dotar la nostra organització d’un patrimoni intel·lectual col·lectiu de més qualitat i, finalment, poder donar un millor servei públic des de la globalitat del territori. D’aquesta manera, i en la mateixa línia de treball, des de la publicació de l’anterior estudi (novembre 2010) i fins ara, es va continuar amb l’ampliació de la mostra incrementat aquesta de 31 a 83 casos cosa que ja ens permet amb més seguretat dibuixar un perfil sociodemogràfic, psicològic i del testimoni en casos de violència de gènere sobre els quals els òrgans judicials demanen pericials psicològiques de la denunciant.

Avaluació del programa d’acompanyament a judici: instruments i primeres aproximacions estadístiques

Estudi que mitjançant enquestes d’opinió avalua el programa d’acompanyament a judici elaborat per les oficines d’atenció a la víctima del delicte (OAVD) per tal esbrinar el nivell de satisfacció de les persones usuàries del programa i d’unificar els criteris tècnics i metodològics de la intervenció per part dels i les professionals de les OAVD.

Suomen Voimisteluliiton Puheenjohtaja 9/9 1960

Kirje