Frequency and risk factors for extraintestinal manifestations in the Swiss inflammatory bowel disease cohort.

OBJECTIVES: Data on the frequency of extraintestinal manifestations (EIMs) in Crohn's disease (CD) and ulcerative colitis (UC) and analyses of their risk factors are scarce. We evaluated their prevalence and risk factors in a large nationwide cohort of inflammatory bowel disease (IBD) patients. METHODS: IBD patients from an adult clinical cohort in Switzerland (Swiss IBD cohort study) were prospectively included. Data from validated physician enrolment questionnaires were analyzed. RESULTS: A total of 950 patients were included, 580 (61%) with CD (mean age 41 years) and 370 (39%) with UC (mean age 42 years). Of these, 249 (43%) of CD and 113 (31%) of UC patients had one to five EIMs. The following EIMs were found: arthritis (CD 33%, UC 21%), aphthous stomatitis (CD 10%, UC 4%), uveitis (CD 6%, UC 4%), erythema nodosum (CD 6%, UC 3%), ankylosing spondylitis (CD 6%, UC 2%), psoriasis (CD 2%, UC 1%), pyoderma gangrenosum (CD and UC each 2%), and primary sclerosing cholangitis (CD 1%, UC 4%). Multiple logistic regression identified the following risk factors for ongoing EIM in CD: active disease (odds ratio (OR)=1.95, 95% confidence interval (CI)=1.17-3.23, P=0.01), and positive IBD family history (OR=1.77, 95% CI=1.07-2.92, P=0.025). No risk factors were identified in UC patients. CONCLUSIONS: EIMs are a frequent problem in CD and UC patients. Active disease and positive IBD family history are associated with ongoing EIM in CD patients. Identification of EIM prevalence and associated risk factors may result in increased awareness for this problem and thereby facilitating their diagnosis and therapeutic management.

A biodegradable drug delivery system for the treatment of postoperative inflammation

Cataract surgery is often performed in patients suffering from associated pathologies. Our goal is to develop a biodegradable drug delivery system (DDS) combined with the artificial intraocular lens (IOL). DDS were manufactured using poly(D,L-lactide-co-glycolide), or PLGA, and were loaded with triamcinolone acetonide (TA). The loading capacity was approximately 1050 microg of TA per DDS. The higher the molecular weight of PLGA (34,000, 48,000 and 80,000Da), the slower was the release of TA in vitro. Cataract surgery was performed on the right eye of rabbits. IOL was inserted with (i) no DDS, (ii) unloaded DDS PLGA48000, (iii) one loaded DDS PLGA48000, (iv) two loaded DDS. The number of inflammatory cells and the protein concentration were measured in the aqueous humor (AH). Unloaded DDS showed good ocular biocompatibility. One DDS PLGA48000 loaded with TA significantly reduced postoperative ocular inflammation. Two loaded DDS PLGA48000 was even more effective in inhibiting such inflammation. On long-term observation (days 63 and 84), reduction of inflammation could be obtained by insertion of one DDS PLGA48000 and a second DDS PLGA80000. Therefore, our "all in one" system is very promising since it could replace oral treatment and reduce the number of intraocular injections

MAP kinase pathways in UV-induced apoptosis of retinal pigment epithelium ARPE19 cells.

The retinal pigment epithelium (RPE) is constantly exposed to external injuries which lead to degeneration, dysfunction or loss of RPE cells. The balance between RPE cells death and proliferation may be responsible for several diseases of the underlying retina, including age-related macular degeneration (AMD) and proliferative vitreoretinopathy (PVR). Signaling pathways able to control cells proliferation or death usually involve the MAPK (mitogen-activated protein kinases) pathways, which modulate the activity of transcription factors by phosphorylation. UV exposure induces DNA breakdown and causes cellular damage through the production of reactive oxygen species (ROS) leading to programmed cell death. In this study, human retinal pigment epithelial cells ARPE19 were exposed to 100 J/m(2) of UV-C and MAPK pathways were studied. We first showed the expression of the three major MAPK pathways. Then we showed that activator protein-1 (AP-1) was activated through phosphorylation of cJun and cFos, induced by JNK and p38, respectively. Specific inhibitors of both kinases decreased their respective activities and phosphorylation of their nuclear targets (cJun and cFos) and reduced UV-induced cell death. The use of specific kinases inhibitors may provide excellent tools to prevent RPE apoptosis specifically in RPE diseases involving ROS and other stress-related compounds such as in AMD.

¿Es relevante la culpabilidad en la Ley de Responsabilidad Penal del Menor?

Aquest treball representa la culminació d’una de les etapes més importants en la vida d’una persona, la formació universitària. Quatre anys de formació y creixement tant personal com professional finalitzen amb l’elaboració d’aquest treball y, es degut a això, la importància d’aquest. En aquest treball d’investigació tractarem la rellevància de la culpabilitat en la Llei de Responsabilitat Penal del Menor. En l’estudi d’aquesta qüestió desenvoluparem els punts fonamentals per tractar de dilucidar si es necessari o no una reforma de la Llei de Responsabilitat Penal del Menor que suposi un enduriment de les mesures que es recullen en aquesta. Per a això, partirem del conceptes més bàsics per poder entendre la qüestió a tractar, passarem pels principis fonamentals de la Llei Penal del Menor, per les reformes de les que ha estat objecte la mateixa y finalitzarem amb un estudi de casos reals.

Hierarchy of Notch-Delta interactions promoting T cell lineage commitment and maturation.

Notch1 (N1) receptor signaling is essential and sufficient for T cell development, and recently developed in vitro culture systems point to members of the Delta family as being the physiological N1 ligands. We explored the ability of Delta1 (DL1) and DL4 to induce T cell lineage commitment and/or maturation in vitro and in vivo from bone marrow (BM) precursors conditionally gene targeted for N1 and/or N2. In vitro DL1 can trigger T cell lineage commitment via either N1 or N2. N1- or N2-mediated T cell lineage commitment can also occur in the spleen after short-term BM transplantation. However, N2-DL1-mediated signaling does not allow further T cell maturation beyond the CD25(+) stage due to a lack of T cell receptor beta expression. In contrast to DL1, DL4 induces and supports T cell commitment and maturation in vitro and in vivo exclusively via specific interaction with N1. Moreover, comparative binding studies show preferential interaction of DL4 with N1, whereas binding of DL1 to N1 is weak. Interestingly, preferential N1-DL4 binding reflects reduced dependence of this interaction on Lunatic fringe, a glycosyl transferase that generally enhances the avidity of Notch receptors for Delta ligands. Collectively, our results establish a hierarchy of Notch-Delta interactions in which N1-DL4 exhibits the greatest capacity to induce and support T cell development.

Initial assessment of safety and clinical feasibility of irreversible electroporation in the focal treatment of prostate cancer.

BACKGROUND: To evaluate the safety and clinical feasibility of focal irreversible electroporation (IRE) of the prostate. METHODS: We assessed the toxicity profile and functional outcomes of consecutive patients undergoing focal IRE for localised prostate cancer in two centres. Eligibility was assessed by multi-parametric magnetic resonance imaging (mpMRI) and targeted and/or template biopsy. IRE was delivered under transrectal ultrasound guidance with two to six electrodes positioned transperineally within the cancer lesion. Complications were recorded and scored accordingly to the NCI Common Terminology Criteria for Adverse Events; the functional outcome was physician reported in all patients with at least 6 months follow-up. A contrast-enhanced MRI 1 week after the procedure was carried out to assess treatment effect with a further mpMRI at 6 months to rule out evidence of residual visible cancer. RESULTS: Overall, 34 patients with a mean age of 65 years (s.d.=±6) and a median PSA of 6.1 ng ml(-1) (interquartile range (IQR)= 4.3-7.7) were included. Nine (26%), 24 (71%) and 1 (3%) men had low, intermediate and high risk disease, respectively (D'Amico criteria). After a median follow-up of 6 months (range 1-24), 12 grade 1 and 10 grade 2 complications occurred. No patient had grade >/= 3 complication. From a functional point of view, 100% (24/24) patients were continent and potency was preserved in 95% (19/20) men potent before treatment. The volume of ablation was a median 12 ml (IQR=5.6-14.5 ml) with the median PSA after 6 months of 3.4 ng ml(-1) (IQR=1.9-4.8 ng ml(-1)). MpMRI showed suspicious residual disease in six patients, of whom four (17%) underwent another form of local treatment. CONCLUSIONS: Focal IRE has a low toxicity profile with encouraging genito-urinary functional outcomes. Further prospective development studies are needed to confirm the functional outcomes and to explore the oncological potential.

Armonización del Derecho penal europeo para la lucha contra el cybercrimen

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Centro di Documentazione Europea della Facoltà di Giurisprudenza dell’Università di Verona,Itàlia , entre setembre del 2007 i l’agost del 2008. Tot i que, generalment, la doctrina penalista encara no és gaire inclinada a reconèixer que les comunitats europees ostentin cap tipus de competència penal, el cert és que a través de certes vies indirectes s’ha anat creant la base d’un Dret penal europeu. Més encara, i fixant-los en les darreres sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i en el procés de ratificació del Tractat de Lisboa, sembla poder afirmar-se la creació d’un Dret penal europeu creat directament per les institucions comunitàries, si bé amb la deguda atenció al principi de subsidiarietat per part dels parlaments nacionals que, al seu torn, permeten assegurar el respecte al principi de legalitat penal i a les garanties i llibertats individuals, patrimoni de la Ciència penal europea.

El Creuament d'indicadors de fonts diferenciades : instrument de millora en l'anàlisi i la planificació de les polítiques públiques de seguretat

El Projecte que aquí es presenta, té la voluntat d’aprofundir en una nova metodologia -emprada en altres països del nostre entorn europeu-, consistent en l’encreuament de varies fonts d’informació. En aquest cas, les dues principals i, fins els moment, utilitzades en les anàlisis de l’estat de la seguretat a Catalunya; la pròpiament estreta del registre policial i la de la victimització i la percepció ciutadana. Aquest anàlisi se centra en l’àmbit territorial de la ciutat de Barcelona i en els seus 10 districtes. De manera més específica, l’anàlisi pretén mostrar la correlació entre ambdós resultats i la consistència dels diferents indicadors triats, tant respecte el nivell de victimització com respecte la percepció de seguretat i la valoració de la policia. Aquest estudi, doncs, pretén esdevenir una eina útil per a la diagnosi, ja sigui respecte un determinat àmbit territorial o tipologia delinqüencial, mitjançant la definició de determinats blocs d’indicadors prou fiables i, que alhora, puguin ajudar a la presa de decisions dels òrgans directius de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Així com senyalar, en quins àmbits concrets és aconsellable l’estudi, la planificació i el desenvolupament de polítiques públiques de seguretat. Alhora que, amb l’establiment d’aquest estudi de manera periòdica, es podrà disposar d’unes sèries temporals suficientment estables, així com facilitar el seguiment, l’evolució i avaluació de l’àmbit concret analitzat.

Dificultats de convivència entre els grups d'estrangers i d'autòctons als barris del nord de l'Hospitalet de Llobregat i afectació en la seguretat

Per a realitzar aquest estudi he triat la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat perquè, té els principals condicionants necessaris per a aquest treball de recerca: en primer lloc aquesta ciutat és una de les ciutats de Catalunya que, en termes absoluts i relatius, ha acollit d’una forma més accelerada, un flux migratori en la darrera dècada. Generalment em referiré als barris del nord de la ciutat, que són els que han hagut de suportar una major pressió migratòria i on, segons les dades oficials, actualment l’índex d’immigració es situa prop del 40 per cent. En segon lloc aquesta ciutat ha viscut uns processos de transformació urbanístic econòmic i social en aquest període que, lògicament han influït en la seguretat, tan en les seves vessants objectives com en les subjectives. En tercer lloc perquè des de les administracions s’han desenvolupat des de fa anys diferents projectes de seguretat i convivència (desplegament dels Mossos d’Esquadra, policia de proximitat, programes de mediadors, educadors de carrer, etc.) que, amb tota seguretat, han pogut tenir impacte sobre la percepció general de la seguretat. El problema de seguretat objecte d’aquesta recerca està ubicat doncs, com ja he exposat, en els barris nord de l’Hospitalet de Llobregat , concretament els barris de Collblanc, La Torrassa, La Florida, Les Planes i Pubilla Casas. En relació a aquest espai analitzaré minuciosament cinc aspectes: Els principals conflictes socials, les relacions d’aquests conflictes amb la seguretat, els principals riscos potencials o amenaces socials, la percepció del risc i la seguretat que té la població autòctona i immigrada en relació al seu entorn, les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i d’autòctons de la ciutat. En aquest treball s’estudiaran tots els fenòmens que envolten a la seguretat d’una forma integral, intentant transgredir els límits de les simples estadístiques per a aprofundir en un nivell d’estudi més qualitatiu basat en les enquestes. Malgrat no passaré per alt les dades objectives, en aquest treball ultrapassaré l’estadi dels simples riscos objectius per analitzar en profunditat l’essència de les pors individuals i col·lectives. Sense oblidar que la ciutat és un espai viu i variable, on de manera permanent es produeixen transformacions que afecten d’una forma més o menys directa, però en definitiva indiscutible a la seguretat. L’objecte d’aquesta recerca serà situar al fenomen de la immigració dins el complex procés de la (in)seguretat, per això un element clau del meu treball serà el de l’estudi de les dificultats de convivència entre grups d’estrangers i autòctons de la ciutat, ja que entenc que aquest és un dels factors més crítics del complex procés de la (in)seguretat, si entenem aquest fet com una evolució multi direccional en el qual tots els actors formen part activa i passiva del propi fenomen.

Anàlisi de les diverses polítiques públiques de seguretat per abordar la problemàtica de les bandes de joves, organitzats i violents d'origen llatinoamericà a Catalunya

L’objecte de l’estudi és conèixer la problemàtica social i policial que genera l’arribada de nous grups juvenils organitzats i violents a Catalunya i en concret a l’àrea metropolitana de Barcelona. Valorar quines han estat fins ara les actuacions de les administracions públiques i en concret en l’àmbit policial davant aquesta nova realitat. Així com proposar les mesures i iniciatives que es poden dur a terme, per evitar que aquest nou fenomen no es converteixi amb un greu problema de seguretat, en la nostra societat.

Protecció i detecció preventiva de la violència masclista a Terrassa

La violència que pateixen les dones esdevé un fenomen que afecta totes les cultures, grups socials i edats d’arreu del món i, per tant, Catalunya no n’està exempta. Es tracta d’un fenomen universal que, fruit del sistema patriarcal, és present a gairebé totes les cultures i a tots els nivells socials i econòmics i està vinculat a les mancances de les nostres societats pel que fa a les cotes d’igualtat. La violència contra les dones és el resultat més greu d’unes relacions socials basades en la discriminació per raó de sexe. Si la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans bàsics de les dones i la definició actual de “seguretat pública” és aquella que la presenta com a les “actuacions dels poders públics adreçades a la protecció de les persones i béns davant possibles agressions d’origen humà o natural i que comprèn les mesures de prevenció i protecció eficaces en l’assegurament dels drets i llibertats dels ciutadans ide les ciutadanes”, la violència masclista, doncs, esdevé un objectiu prioritari per a les polítiques públiques de seguretat en un Estat de dret. Així doncs, en el cas de Terrassa estan sent eficaces i eficients les polítiques públiques implementades per reduir i minimitzar la violència masclista?

El perdó de l’ofés: la via adecuada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

Hipovitaminosis D y obesidad. Relación con el grado de obesidad y el síndrome metabólico.

En 343 sujetos con sobrepeso u obesidad demostramos la existencia de una relación inversa entre los niveles (r -0,403, p & 0,001) y el estado de la vitamina D con el grado de obesidad, especialmente para IMC& 40 Kg/m2. Asimismo, los pacientes con síndrome metabólico tenían niveles de calcidiol inferiores (43,35 ± 29,01 nmol/L y 55,26 ± 29,6 nmol/L) y presentaban una mayor prevalencia de hipovitaminosis D, independientemente del grado de obesidad. Estos datos sugieren, que como ocurre para otras comorbilidades asociadas con la obesidad, la distribución de la adiposidad parece desarrollar un papel en el estado de la vitamina D.

El perdó de l’ofés: la via adequada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.