A imprensa e o império na África Portuguesa, 1842-1974

Este estudo analisa as dinâmicas da imprensa e do jornalismo nos territórios da África Portuguesa (Cabo Verde, Angola, Moçambique, São Tomé e Príncipe e Guiné) ao longo do período colonial, entre 1842-1974. Os papéis desempenhados pelo jornalismo e as características do sistema de imprensa são observados, discutidos e analisados no contexto sociopolítico do império colonial português nos séculos XIX e XX. No estudo das relações entre a imprensa e o império adopta-se uma perspectiva multidisciplinar, na qual dialogam a história, a sociologia e a ciência política, permitindo uma compreensão aprofundada das interacções e interdependências entre a imprensa, o império colonial e os regimes políticos. O estudo de caso da África Portuguesa demonstra que a imprensa e o jornalismo nos cinco territórios apresentaram dinâmicas e características similares no período colonial. A imprensa foi decisiva na afirmação do colonialismo português, mas o jornalismo também contestou e opôs-se e ao projecto imperial. Foi ao longo do colonialismo que a imprensa emergiu, desenvolveu-se e consolidou-se como uma instituição de perfil político e como plataforma dos conflitos sociais.

Did colonization matter for growth? An empirical exploration into the historical causes of Africa's underdevelopment

We investigate the impact of 20th--century European colonizationon growth in Africa. We find that in the 1960--88 period growth has beenfaster for dependencies than for colonies; for British and Frenchcolonies than for Portuguese, Belgian and Italian ones; and for countrieswith less economic penetration during the colonial period. On average,African growth accelerates after decolonization. Proxies for colonialheritage add explanatory power to growth regressions and make indicatorsfor human capital, political and ethnic instability lose significance.Colonial variables capture the same effects of a sub--Saharan dummy andreduce its significance when jointly included in a cross sectionalregression with 98 countries.

Ordföranden i Finlands Gymnastikförbund 9.9.1960 Herr Erkki Palolampi Helsingfors

Kirje

Vuorineuvos Wm. Lehtinen 27/4 1960

Kirje

Professori Esko Aaltonen 10/12 1960

Kirje 10.12.1960

The curse of aid

Foreign aid provides a windfall of resources to recipient countries and may result in the same rent seeking behavior as documented in the curse of natural resources literature. In this paper we discuss this effect and document its magnitude. Using data for 108 recipient countries in the period 1960 to 1999, we find that foreign aid has a negative impact on democracy. In particular, if the foreign aid over GDP that a country receives over a period of five years reaches the 75th percentile in the sample, then a 10-point index of democracy is reduced between 0.6 and one point, a large effect. For comparison, we also measure the effect of oil rents on political institutions. The fall in democracy if oil revenues reach the 75th percentile is smaller, (0.02). Aid is a bigger curse than oil.

Productivity growth and the exchange rate regime: The role of financial development

This paper offers empirical evidence that a country's choice of exchange rate regime can have a signifficant impact on its medium-term rate of productivity growth. Moreover, the impact depends critically on the country's level of financial development, its degree of market regulation, and its distance from the global technology frontier. We illustrate how each of these channels may operate in a simple stylized growth model in which real exchange rate uncertainty exacerbates the negative investment e¤ects of domestic credit market constraints. The empirical analysis is based on an 83 country data set spanning the years 1960-2000. Our approach delivers results that are in striking contrast to the vast existing empirical exchange rate literature, which largely finds the effects of exchange rate volatility on real activity to be relatively small and insignificant.

Uudenvuodenpuhe (radiossa 1.1.1960)

Puhe

La restitució econòmica a les víctimes

El tema de la restitució econòmica sempre s’ha tingut en compte dins del programa de mediació i reparació a la víctima, ja que sempre hi ha víctimes interessades en la reparació del dany que han sofert. Ara bé, els infractors no sempre tenen les possibilitats econòmiques suficients per a fer-ho. Això crea un conflicte d’interessos al qual cal trobar una sortida si es vol continuar un determinat programa. En el àmbit de menors, aquest tema presenta encara més controvèrsia. Abans de l’any 2001 la responsabilitat civil derivada del delicte no estava prevista en la legislació de menors ni en la Llei de tribunals tutelars de 1948 ni en la reforma disposada per la Llei 4/92. No és fins a l’aparició de la Llei 5/2000 de responsabilitat penal del menor que s’inclou aquest tema. L’any 2001, quan es va començar a aplicar la llei 5/2000, el col·lectiu de mediadors va prioritzar altres aspectes de la seva intervenció abans d’entrar a reflexionar de forma col·lectiva sobre el tema econòmic i el fet que els jutges de menors tinguessin competència en temes de responsabilitat civil. De tota manera, els temes econòmics sempre s’han tractat dins del programa de mediació i reparació a la víctima. Això s’ha fet de forma ininterrompuda des de l’inici del programa, l’any 1990, amb les evolucions que el pas del temps obliga. En els darrers anys, i amb l’augment de personal en el col·lectiu, s’han anat observant diferències de criteris i formes d’aplicació dels diferents professionals. És per això que es considera que ha arribat el moment de reprendre el tema i ajudar a crear unes mínimes línies comunes.