Aprendre a Ensenyar a Resoldre Problemes

La finalitat general del projecte és la millora de la formació dels estudiants de magisteri i de professorat, pel que fa a la seva visió i els seus coneixements sobre l'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques, a partir d'una redefinició de les diferents assignatures de didàctica de les matemàtiques. Es pren l'aprenentatge de l'ensenyament de la resolució de problemes com a eix vertebrador de les assignatures, introduint la realitat de l'aula per mitjà de la interpretació de casos professionals gravats en videoclips. El projecte pretén elaborar materials docents així com dissenyar i experimentar noves metodologies, tant en l'àmbit presencial com virtual, i al mateix temps fomentar la coordinació del professorat que imparteix les assignatures de didàctica. Tot el material es recollirà en una base de dades en l'ADRE, que permetrà la consulta tant presencial com virtual dels materials docents i casos professionals recollits per parts de l'alumnat i professorat. Els objectius a assolits responen a la finalitat del projecte i estan relacionats amb moltes de les prioritats de la convocatòria, ja que impliquen, entre altres coses, la producció de material docent, l’experimentació de noves metodologies i la interrelació entre teoria i pràctica professional.

Animació de les rutes glucolítica i gluconeogènica : una eina no presencial per a aprendre de manera amena

La incorporació del Moodle com a eina de docència, i l’augment de hores no presencials a les diverses assignatures fa que calgui incorporar les noves tecnologies perquè els alumnes disposin de més material docent al seu abast. Però l’acumulació de material fa que només sigui útil aquell material que es guanyi a l’alumne. En aquest sentit, creiem que les animacions i les eines interactives poden ser materials atractius pels alumnes. En aquest projecte hem creat una eina d’animació interactiva perquè l’estudiant de Bioquímica practiqui i aprengui dues rutes principals del metabolisme de hidrats de carboni: la glucòlisi i la gluconeogènesi. Aquesta eina consta d’una pantalla separada en 3 zones: 1) una zona lateral que inclou la ruta metabòlica completa, i en la que l’alumne pot prémer sobre cada un dels passos que estructuren la ruta (finestra del metabolisme); 2) una zona inferior que presenta la reacció individual de la ruta metabòlica, en la que s’observa l’estructura química de les molècules i informació de l’enzim implicat en la reacció (finestra de l’enzim); i 3) una zona central en la que a través d’una animació amb Macromedia Flash MX, l’alumne observa el mecanisme químic de la reacció (finestra del mecanisme químic). Les tres zones són interactives i en prémer sobre elles donen informació, respectivament sobre la ruta completa, l’enzim de cada pas en particular i el mecanisme d’acció. A més, la finestra del mecanisme químic permet aturar en qualsevol moment la animació, tornar enrere i veure els intermediaris. Durant el segon semestre del curs 2007-2008 hem avaluat l’eina amb alumnes de Bioquímica de la Llicenciatura de Química, incorporant-la als dossier electrònics i al Moodle. Creiem que hem assolit els objectius que es proposaven: que l’alumne aprengui les dues rutes metabòliques, de manera divertida; el mecanisme de cada un dels passos de les rutes i l’estructura química dels metabòlits intermediaris de les rutes.

Accuracy of sentinel lymph node dissection for melanoma staging in the presence of a collision tumour with a lymphoproliferative disease.

Sentinel lymph node dissection (SLND) identifies melanoma patients with metastatic disease who would benefit from radical lymph node dissection (RLND). Rarely, patients with melanoma have an underlying lymphoproliferative disease, and melanoma metastases might develop as collision tumours in the sentinel lymph node (SLN). The aim of this study was to measure the incidence and examine the effect of collision tumours on the accuracy of SLND and on the validity of staging in this setting. Between 1998 and 2012, 750 consecutive SLNDs were performed in melanoma patients using the triple technique (lymphoscintigraphy, gamma probe and blue dye). The validity of SLND in collision tumours was analysed. False negativity was reflected by the disease-free survival. The literature was reviewed on collision tumours in melanoma. Collision tumours of melanoma and chronic lymphocytic leukaemia (CLL) were found in two SLN and in one RLND (0.4%). Subsequent RLNDs of SLND-positive cases were negative for melanoma. The patient with negative SLND developed relapse after 28 months with an inguinal lymph node metastasis of melanoma; RLND showed collision tumours. The literature review identified 12 cases of collision tumours. CLL was associated with increased melanoma incidence and reduced overall survival. This is, to our knowledge, the first assessment of the clinical value of SLND when collision tumours of melanoma and CLL are found. In this small series of three patients with both malignancies present in the same lymph node basin, lymphocytic infiltration of the CLL did not alter radioisotope uptake into the SLN. No false-negative result was observed. Our data suggest the validity of SLND in collision tumours, but given the rarity of the problem, further studies are necessary to confirm this reliability.

Glucose competence of the hepatoportal vein sensor requires the presence of an activated glucagon-like peptide-1 receptor.

Activation of the hepatoportal glucose sensors by portal glucose infusion leads to increased glucose clearance and induction of hypoglycemia. Here, we investigated whether glucagon-like peptide-1 (GLP-1) could modulate the activity of these sensors. Mice were therefore infused with saline (S-mice) or glucose (P-mice) through the portal vein at a rate of 25 mg/kg. min. In P-mice, glucose clearance increased to 67.5 +/- 3.7 mg/kg. min as compared with 24.1 +/- 1.5 mg/kg. min in S-mice, and glycemia decreased from 5.0 +/- 0.1 to 3.3 +/- 0.1 mmol/l at the end of the 3-h infusion period. Coinfusion of GLP-1 with glucose into the portal vein at a rate of 5 pmol/kg. min (P-GLP-1 mice) did not increase the glucose clearance rate (57.4 +/- 5.0 ml/kg. min) and hypoglycemia (3.8 +/- 0.1 mmol/l) observed in P-mice. In contrast, coinfusion of glucose and the GLP-1 receptor antagonist exendin-(9-39) into the portal vein at a rate of 0.5 pmol/kg. min (P-Ex mice) reduced glucose clearance to 36.1 +/- 2.6 ml/kg. min and transiently increased glycemia to 9.2 +/- 0.3 mmol/l at 60 min of infusion before it returned to the fasting level (5.6 +/- 0.3 mmol/l) at 3 h. When glucose and exendin-(9-39) were infused through the portal and femoral veins, respectively, glucose clearance increased to 70.0 +/- 4.6 ml/kg. min and glycemia decreased to 3.1 +/- 0.1 mmol/l, indicating that exendin-(9-39) has an effect only when infused into the portal vein. Finally, portal vein infusion of glucose in GLP-1 receptor(-/-) mice failed to increase the glucose clearance rate (26.7 +/- 2.9 ml/kg. min). Glycemia increased to 8.5 +/- 0.5 mmol/l at 60 min and remained elevated until the end of the glucose infusion (8.2 +/- 0.4 mmol/l). Together, our data show that the GLP-1 receptor is part of the hepatoportal glucose sensor and that basal fasting levels of GLP-1 sufficiently activate the receptor to confer maximum glucose competence to the sensor. These data demonstrate an important extrapancreatic effect of GLP-1 in the control of glucose homeostasis.

Teaching foreign languages through translation: considering multiple intelligences

Aquest treball de recerca tracta de la relació existent entre pedagogia, traducció, llengües estrangeres i intel•ligències múltiples. El debat sobre si la traducció és una eina útil a la classe de llengües estrangeres és un tema actual sobre el qual molts investigadors encara indaguen. Estudis recents, però, han demostrat que qualsevol tasca de traducció -en la qual s’hi poden incloure treballs amb les diferents habilitats- és profitosa si la considerem un mitjà, no una finalitat en ella mateixa. Evidentment, l’ús de la traducció dins l’aula és avantatjosa, però també hem de tenir presents certs desavantatges d’aquesta aplicació. Un possible desavantatge podria ser la creença que, al principi, molta gent té referent a l’equivalència, paraula per paraula, d’una llengua vers una altra. Però després de presentar vàries tasques de traducció als estudiants, aquests poden arribar a controlar, fins i tot, les traduccions inconscients i poden assolir un cert nivell de precisió i flexibilitat que val la pena mencionar. Però l’avantatge principal és que s’enfronten a una activitat molt estesa dins la societat actual que combina dues llengües, la llengua materna i la llengua objecte d’estudi, per exemple. De tot això en podem deduir que utilitzar la llengua materna a la classe no s’ha de considerar un crim, com fins ara, sinó una virtut, evidentment si és emprada correctament. En aquest treball de recerca s’hi pot trobar una síntesi tant de les principals teories d’adquisició i aprenentatge de llengües com de les teories de traducció. A la pregunta de si les teories, tant de traducció com de llengües estrangeres, s’haurien d’ensenyar implícita o explícitament, es pot inferir que segons el nivell d’estudis on estiguin els aprenents els convindrà aprendre les teories explícitament o les aprendran, de totes maneres, implícitament. Com que qualsevol grup d’estudiants és heterogeni -és a dir que cada individu té un ritme i un nivell d’aprenentatge concret i sobretot cadascú té diferents estils de percepció (visual, auditiu, gustatiu, olfactiu, de moviment) i per tant diferents intel•ligències-, els professors ho han de tenir en compte a l’hora de planificar qualsevol programa d’actuació vers els alumnes. Per tant, podem concloure que les tasques o projectes de traducció poden ajudar als alumnes a aprendre millor, més eficaçment i a aconseguir un aprenentatge més significatiu.

Presence of Panstrongylus rufotuberculatus (Champion, 1899) (Hemiptera: Reduviidae: Triatominae) in Argentina

Panstrongylus rufotuberculatus is reported for the first time in Argentina. Four adults were attracted by the light of human dwellings in Calilegua National Park, Jujuy, at 1150 masl within the subtropical humid forest. The individuals were similar to those described in the literature. The epidemiological significance of this species is very low in the area, although deforestation might increase its role in the transmission of Trypanosoma cruzi.

Use of antibiotics in pediatric intensive care and potential savings.

OBJECTIVE: Minimizing unwarranted prescription of antibiotics remains an important objective. Because of the heterogeneity between units regarding patient mix and other characteristics, site-specific targets for reduction must be identified. Here we present a model to address the issue by means of an observational cohort study. SETTING: A tertiary, multidisciplinary, neonatal, and pediatric intensive care unit of a university teaching hospital. PATIENTS: All newborns and children present in the unit (n = 456) between September 1998 and March 1999. Reasons for admission included postoperative care after cardiac surgery, major neonatal or pediatric surgery, severe trauma, and medical conditions requiring critical care. METHODS: Daily recording of antibiotics given and of indications for initiation. After discontinuation, each treatment episode was assessed as to the presence or absence of infection. RESULTS: Of the 456 patients 258 (56.6%) received systemic antibiotics, amounting to 1815 exposure days (54.6%) during 3322 hospitalization days. Of these, 512 (28%) were prescribed as prophylaxis and 1303 for suspected infection. Treatment for suspected ventilator-associated pneumonia accounted for 616 (47%) of 1303 treatment days and suspected sepsis for 255 days (20%). Patients were classified as having no infection or viral infection during 552 (40%) treatment days. The average weekly exposure rate in the unit varied considerably during the 29-week study period (range: 40-77/100 hospitalization days). Patient characteristics did not explain this variation. CONCLUSION: In this unit the largest reduction in antibiotic treatment would result from measures assisting suspected ventilator-associated pneumonia to be ruled out and from curtailing extended prophylaxis.

Presence of Triatominae (Hemiptera, Reduviidae) and Risk of Transmission of Chagas Disease in Colima, México

With the purpose of evaluating the risk of transmission of the Chagas disease in the State of Colima, México, an entomological survey was performed to obtain triatominae and the rate of infection by Trypanosoma cruzi determined by examination of its dejections. Two hundred eighteen houses located in 16 villages were sampled. In each house the intradomestic and peridomestic habitats were examined by the man-hour-house method, sensor boxes and mouse-baited traps. Also, 12 silvatic places were explored around the same areas using the same techniques as the ones sampled. In total, 456 specimens were captured, of which 139 correspond to Triatoma phyllosoma pallidipennis; 80 to T. p. longipennis; one specimen of T. dimidiata and 236 nymphs of Triatoma sp. Two hundred ninety seven insects were captured in the intradomestic habitat, 132 in the peridomestic and 26 in the silvatic. The index of positive houses was 27%, located in the central area of the state. The rate of natural infection with T. cruzi showed 25.6%. This results confirmed the presence of two important vectors of the Chagas disease in Colima. Its preference for the domestic habitat and its high levels of natural infection with T. cruzi suggested the existence of a significant risk for its transmission in this area of the country.