Aspectes físics i químics del destintatge de paper revista mitjançant tensioactius catiònics

En una tesi anterior (Puig, 2004) es varen estudiar els aspectes mecànics vinculats al desfibratge i als consums energètics associats al procés de desintegració per acabar quantificant les forces implicades en el procés d'individualització dels components de diferents paperots. Aquest estudi, ha permès conèixer les condicions de desintegració que condueixen a un mínim consum energètic, aspecte complementari al reciclatge i destintatge del paperot però molt important per aconseguir un procés realment sostenible. Degut als requeriments del mercat, hi ha un altre aspecte o vessant realment important com és l'eliminació de tinta. Aquest procés, malgrat la complexitat industrial, es pot reduir o simplificar en dues etapes: la desintegració i la flotació. Ambdues, per raons d'eficàcia i condicionades pels agents químics que s'utilitzen, es realitzen en medi fortament alcalí (entorn d'un pH a 12). Aquest fet, genera una forta contaminació (DQO elevada) i per tant, és un procés poc respectuós amb el medi ambient. Els factors que condicionen treballar en medi alcalí són principalment, el despreniment de la tinta del suport, clarament accelerat en medi bàsic i fonamental per un bon destintatge i la utilització de tensioactius aniònics. Aquests tensioactius són sensibles al pH i la seva eficàcia disminueix en medi neutre o quasi neutre. Atès el que s'ha exposat, s'ha plantejat aquesta tesi que porta per títol "Aspectes Físics i Químics del Destintatge de Paper Revista mitjançant Tensioactius Catiònics", com un estudi del procés de destintatge de paper revista recuperat parant especial atenció a les variables físico-químiques i mecàniques del procés i a la seva influència en el despreniment i fragmentació de la tinta, així com en el procés d'eliminació de la tinta per flotació per tal d'avaluar la viabilitat d'un procés de destintatge en medi neutre enfront del destintatge alcalí convencional. S'ha utilitzat, com a paperot a destintar, el paper revista ja que aquest tipus de paper representa un percentatge elevat del paper recuperat a la Unió Europea. A més, aquest tipus de paper és utilitzat habitualment en les plantes de destintatge industrials per millorar les propietats de les suspensions destintades de paper de diari. La utilització de tensioactius catiònics és deguda a que la seva activitat no es veu afectada pel pH de la suspensió. Així, durant la comparació dels processos de destintatge en medi neutre i en medi alcalí, les eficàcies dels processos no es veuran influenciades pel grau d'ionització del tensioactiu. Donada l'absència d'estudis sobre la influència de les variables del procés en les mesures de concentració efectiva de tinta residual (ERIC) i ja que s'ha emprat aquest paràmetre per avaluar el despreniment i fragmentació de la tinta durant l'etapa de desintegració. En primer lloc, s'ha plantejat un estudi fonamental de la influència que poden tenir les variables del procés (granulometria, concentració de tinta i tipus de suport) en aquest paràmetre. Pel que fa a l'etapa de flotació, s'estudiarà l'efectivitat d'aquesta etapa, posant especial atenció a la capacitat del tensioactiu per eliminar tota la tinta despresa en l'etapa de desintegració. A més, donada la poca informació bibliogràfica referida als mecanismes de flotació amb tensioactius catiònics i la influència que té l'adsorció d'aquests agents per part de la suspensió paperera en l'etapa de flotació, s'ha dut a terme un estudi de l'adsorció dels tensioactius catiònics per part dels components d'una suspensió paperera. Per tant, la tesi realitzada té com a objectius:  Estudi fonamental de les mesures de ERIC (concentració efectiva de tinta residual) amb suports específics.  Estudi de la desintegració en medi neutre i comparació amb la desintegració clàssica.  Modelització del desfibratge de paperot a l'etapa de desintegració.  Estudi de l'eliminació de tinta per flotació en medi neutre i comparació amb la flotació clàssica.  Estudi del mecanisme d'adsorció de tensioactius en suspensions de cel·lulosa sintètica i de paperot.

Noves aproximacions a la síntesi i caracterització de poliglicols al·lílics, polihidrosiloxans i surfactants copolimèrics. Avaluació d'aquests surfactants en formulacions de poliuretà

Els polímers són una sèrie de compostos que troben un ampli ventall d'aplicacions en la indústria actual. Un exemple són les espumes de poliuretà, estructures de tipus cel·lular obtingudes mitjançant la reacció química entre compostos de tipus isocianat i compostos de tipus poliol (polièters amb diferent nombre de grups hidroxil). És imprescindible l'ús d'additius d'estructura tensioactiva (surfactants de silicona) per estabilitzar el procés d'espumació i per proporcionar una estructura cel·lular ordenada i homogènia en mida i distribució. La síntesis i caracterització de les molècules precursores (polihidrosiloxans i polièters al·lílics), l'estudi de la reacció d'hidrosililació com a via d'obtenció dels diferents surfactants per reacció d'addició entre els polihidrosiloxans i els polièters al·lílics i la caracterització i avaluació en formulacions comercials de poliuretà dels surfactants sintetitzats han constituït els objectius del present treball. MEMÒRIA La Tesi Doctoral ha estat presentada seguint el següent esquema: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA DEL POLIURETÀ. Es presenten els principis de la química del poliuretà, fent esment dels recents avenços en la síntesis i caracterització d'aquests compostos polimèrics, així com un apartat concret centrat en els surfactants de silicona. Es presenten les estructures habituals d'aquests compostos comercials i es detallen les reaccions de síntesi i les característiques físiques que aquests compostos proporcionen a les espumes de poliuretà. CAPÍTOL II. OBJECTIUS. 1.- Síntesis y caracterització d'una àmplia gamma de poliglicols al·lílics i de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, ambdós precursors d'estructures polimèriques de tipus surfactant. 2.- Estudi de la reacció d'hidrosililació com a via de formació d'enllaços Si-C no hidrolitzables, mitjançant la reacció d'addició entre els substrats al·lílics insaturats i els polisiloxans amb grups hidrur reactius. 3.- Caracterització de les estructures polimèriques de tipus surfactant sintetitzades i avaluació d'aquestes en formulacions de poliuretà, a fi de relacionar l'estructura química d'aquests oligómers amb els efectes físics que originen en l'espuma de poliuretà. CAPÍTOL III. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE SUBSTRATS AL·LÍLICS INSATURATS DE TIPUS POLIGLICOL. S'han caracteritzat per HPLC-UV una sèrie de polietilenglicols comercials. S'ha estudiat la reacció de derivatització al·lílica sobre els grups hidroxil dels polièters comercials (PEG, PPG i copolímers PEG-PPG) i s'han caracteritzat exhaustivament els productes sintetitzats (1H,13C-RMN, GC, GC-MS, FTIR, ESI-MS, HPLC-UV). S'ha iniciat un estudi de polimerització aniònica sobre nous epòxids amb un punt de diversitat molecular, sintetitzant-se i caracteritzant-se els corresponents nous polièters obtinguts. CAPÍTOL IV. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE POLIHIDROSILOXANS REACTIUS. S'estudia la síntesis de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, mitjançant la reacció de polimerització aniònica d'obertura d'anell ("AROP, anionic ring opening polimerization") i mitjançant la reacció de polimerització per equilibració catiònica. Es presenta una caracterització exhaustiva dels productes sintetitzats i es descriu la naturalesa de la microestructura polimèrica a partir de la distribució bivariant dels copolímers PDMS-co-PHMS (poli(dimetilsiloxà)-co-poli(hidrometilsiloxà)). CAPÍTOL V. ESTUDI SISTEMÀTIC DE LA REACCIÓ D'HIDROSILILACIÓ. S'ha estudiat la reacció d'hidrosililació amb la finalitat de sintetitzar estructures copolimèriques poliglicol-polisiloxà a partir de la reacció de polisiloxans hidrur reactius i polièters al·lílics. S'han provat diferents catalitzadors (Pt/C 5%, cat. de Speier i cat. de Karstedt), s'han sintetitzat diferents estructures tensoactives (lineals i ramificades) i s'ha modelitzat les diferents reaccions secundàries observades, per presentar un estudi mecanístic de la reacció d'hidrosililació aplicada a la síntesis de molècules d'elevat PM a partir de la reacció entre substrats al·lílics insaturats i polihidrosiloxans. CAPÍTOL VI. AVALUACIÓ DELS SURFACTANTS EN FORMULACIONS DE POLIURETÀ. S'ha estudiat la idoneïtat dels surfactants de silicona sintetitzats en diferents formulacions de poliuretà comercials. S'ha relacionat el comportament físic d'aquests surfactants en les espumes de poliuretà amb la seva estructura química a partir de l'anàlisi per microscòpia electrònica de rastreig. CAPÍTOL VII. CONCLUSIONS. S'han esposat les conclusions extretes de cada capítol.

Synthesis and evaluation of cyclic cationic peptides as antimicrobial agents for use in plant protection

Aquesta tesi doctoral se centra en l'estudi de l'aplicació de pèptids antimicrobians en la lluita contra agents patògens de cultius de plantes d'interès econòmic.L'estratègia sintètica s'ha portat a terme utilitzant metodologies convencionals de síntesi de pèptids en fase sòlida com l'estratègia tridimensional ortogonal Fmoc/tBut/Allyl. Ha calgut fer la recerca de les condicions òptimes per a l'eliminació del grup Allyl i la ciclació. D'entre els pèptids cíclics de 4-10 aminoacids sintetitzats, el decapèptid c(Lys-Leu-Lys-Leu-Lys-Phe-Lys-Lys-Leu-Gln) ha resultat ésser el més efectiu i s'ha pres com a base per al disseny d'una quimioteca de 56 pèptids. Dels resultats obtinguts s'ha sintetitzat una segona quimioteca basada en l'estructura general c(X1-X2-X3-X4-Lys-Phe-Lys-Lys-Leu-Gln) determinada com la que posseix el millor perfil d'activitat. Els pèptids més efectius obtinguts constituixen els primers exemples de pèptids cíclics actius contra E. amylovora i poden ser considerats com a bons candidats pel desenvolupament d'agents antimicrobians efectius en protecció vegetal.

Aqueous gels of mixtures of ionic surfactant SDS with pluronic copolymers P123 or F127

Gel diagrams based on tube inversion and oscillatory rheometry are reported for Pluronic copolymers F127 (E98P67E98) and P123 (E21P67E21) in mixtures with anionic surfactant sodium dodecyl sulfate (SDS). Total concentrations (e, SDS+copolymer) were as high as 50 wt% with mole ratios SDS/copolymer (mr) in the ranges 1-5 (F127) a lid 1-7 (PI 23). Temperatures were its high as 90 degrees C. Determination of the temperature dependences of the dynamic moduli served to confirm the gel boundaries from tube inversion and to reveal the high elastic moduli of the gels, e.g., compared at corn parable positions in the gel phase, a 50 wt% SDS/P123 wit h mr = 7 had G' three times that of a corresponding gel of P123 alone. Sin all-angle X-ray scattering (SAX S) was used to show that the structures of all the SDS/F127 gels were bee and that the structures of the SDS/P123 gels with mr = I were either fcc(c = 30 wt%) or hex (c = 40 wt%). Assignment of structures to SDS/P123 gels with values of mr in the range 3-7 was more difficult, as high-order scattering peaks Could be very weak, and at the higher values of c and mr, the SAXS peaks included multiple reflections.

Interactions of an anionic surfactant with poly(oxyalkylene) copolymers in aqueous solution

The interactions of sodium dodecyl sulfate (SDS) with poly(ethylene oxide)/poly(alkylene oxide) (E/A) block copolymers are explored in this study: With respect to the specific compositional characteristics of the copolymer, introduction of SDS can induce fundamentally different effects to the self-assembly behavior of E/A copolymer solutions. In the case of the E18B10-SDS system (E = poly(ethylene oxide) and B = poly(butylene oxide)) development of large surfactant-polymer aggregates was observed. In the case of B20E610-SDS, B12E227B12-SDS, E40B10E40-SDS, E19P43E19-SDS (P = poly(propylene oxide)), the formation of smaller particles compared to pure polymeric micelles points to micellar suppression induced by the ionic surfactant. This effect can be ascribed to a physical binding between the hydrophobic block of unassociated macromolecules and the non-polar tail of the surfactant. Analysis of critical micelle concentrations (cmc*) of polymer-surfactant aqueous solutions within the framework of regular solution theory for binary surfactants revealed negative deviations from ideal behavior for E40B10E40-SDS and E19P43E19-SDS, but positive deviations for E18B10-SDS. Ultrasonic studies performed for the E19P43E19-SDS system enabled the identification of three distinct regions, corresponding to three main steps of the complexation; SDS absorption to the hydrophobic backbone of polymer, development of polymer-surfactant complexes and gradual breakdown of the mixed aggregates. (C) 2008 Elsevier Inc. All rights reserved.

Recovery of lactoferrin and lactoperoxidase from sweet whey using colloidal gas aphrons (CGAs) generated from an anionic surfactant, AOT

The recovery of lactoferrin and lactoperoxidase from sweet whey was studied using colloidal gas aphrons (CGAs), which are surfactant-stabilized microbubbles (10-100 mum). CGAs are generated by intense stirring (8000 rpm for 10 min) of the anionic surfactant AOT (sodium bis-2-ethylhexyl sulfosuccinate). A volume of CGAs (10-30 mL) is mixed with a given volume of whey (1 - 10 mL), and the mixture is allowed to separate into two phases: the aphron (top) phase and the liquid (bottom) phase. Each of the phases is analyzed by SDS-PAGE and surfactant colorimetric assay. A statistical experimental design has been developed to assess the effect of different process parameters including pH, ionic strength, the concentration of surfactant in the CGAs generating solution, the volume of CGAs and the volume of whey on separation efficiency. As expected pH, ionic strength and the volume of whey (i.e. the amount of total protein in the starting material) are the main factors influencing the partitioning of the Lf(.)Lp fraction into the aphron phase. Moreover, it has been demonstrated that best separation performance was achieved at pH = 4 and ionic strength = 0.1 mol/L i.e., with conditions favoring electrostatic interactions between target proteins and CGAs (recovery was 90% and the concentration of lactoferrin and lactoperoxidase in the aphron phase was 25 times higher than that in the liquid phase), whereas conditions favoring hydrophobic interactions (pH close to pI and high ionic strength) led to lower performance. However, under these conditions, as confirmed by zeta potential measurements, the adsorption of both target proteins and contaminant proteins is favored. Thus, low selectivity is achieved at all of the studied conditions. These results confirm the initial hypothesis that CGAs act as ion exchangers and that the selectivity of the process can be manipulated by changing main operating parameters such as type of surfactant, pH and ionic strength.

An insight into the mechanism of protein separation by colloidal gas aphrons (CGA) generated from ionic surfactants

Colloidal gas aphrons (CGA), which are surfactant stabilised microbubbles, have been previously applied for the recovery of proteins from model mixtures and a few studies have demonstrated the potential of these dispersions for the selective recovery of proteins from complex mixtures. However there is a lack of understanding of the mechanism of separation and forces governing the selectivity of the separation. In this paper a mechanistic study is carried out to determine the main factors and forces influencing the selectivity of separation of whey proteins with CGA generated from ionic surfactants. Two different separation strategies were followed: (i) separation of lactoferrin and lactoperoxidase by anionic CGA generated from a solution of sodium bis-(2-ethyl hexyl) sulfosuccinate (AOT); (ii) separation of beta-lactoglobulin by cationic CGA generated from a solution of cetyltrimethylammonium bromide (CTAB). Separation results indicate that electrostatic interactions are the main forces determining the selectivity however these could not completely explain the selectivities obtained following both strategies. Protein-surfactant interactions were studied by measuring the zeta potential changes on individual proteins upon addition of surfactant and at varying pH. Interestingly strongest electrostatic interactions were measured at those pH and surfactant to protein mass ratios which were optimum for protein separation. Effect of surfactant on protein conformation was determined by measuring the change in fluorescence intensity upon addition of surfactant at varying pH. Differences in the fluorescence patterns were detected among proteins which were correlated to differences in their conformational features which could in turn explain their different separation behaviour. The effect of conformation on selectivity was further proven by experiments in which conformational changes were induced by pre-treatment of whey (heating) and by storage at 4 degrees C. Overall it can be concluded that separation of proteins by ionic CGA is driven mainly by electrostatic interactions however conformational features will finally determine the selectivity of the separation with competitive adsorption having also an effect. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Synthesis of cationic water-soluble copolymers and hydrogels based on [2-(methacryloyloxy)ethyl]trimethylammonium cloride and 2-hydroxyethylacrylate and their complex formation with poly(acrylic acid)

Water-soluble cationic copolymers and hydrogels were synthesized by radical copolymerization of [2-(methacryloyloxy)ethyl]trimetilylammonium chloride (MADQUAT) and 2-hydroxyethylacrylate (HEA). The kinetics of copolymerization has been studied and the reactivity ratios were determined. It was found that MADQUAT exhibits higher reactivity in copolymerization. The complexation between linear MADQUAT-HEA and linear poly(acrylic acid) (PAA) has been studied in aqueous solutions at different pH. It results in the formation of insoluble polyelectrolyte complexes, whose composition and stability to aggregate depends on MADQUAT content in copolymers and pH. The hydrogels were synthesized by three-dimensional radical copolymerization of MADQUAT and HEA in the presence of a crosslinker. The effects of the feed mixture composition on yield and swelling properties of the hydrogels were studied. The interactions of these hydrogels with linear PAA result in formation of gel-polyelectrolyte complexes and contraction of the samples. It was found that the contraction depends on copolymer composition, PAA molecular weight, and solution pH. (c) 2006 Wiley Periodicals, Inc.

Mucoadhesive interactions of amphiphilic cationic copolymers based on [2-(methacryloyloxy)ethyl]trimethylammonium chloride

Three series of water-soluble cationic copolymers have been synthesised by free-radical copolymerisation of [2-(methacryloyloxy)ethyl]-trimethylammonium chloride (MADQUAT) with methyl acrylate (MA), butyl acrylate (BA) and butyl methacrylate (BMA). The interactions between these copolymers and porcine stomach mucin have been studied in aqueous solutions using dynamic light scattering, zeta-potential measurements, turbidimetric titration and transmission electron microscopy (TEM). It was demonstrated that mixing aqueous dispersions of mucin with solutions of the cationic copolymers results in significant changes in size distribution and zeta-potential of its particles. It was found that an increase in the content of hydrophobic groups in copolymers leads to more efficient adsorption of macromolecules on the surface of mucin particles, which evidences the importance of hydrophobic effects in mucoadhesion. The efficiency of mucoadhesive interactions was found to be significantly dependent on pH, which affects the surface charge and aggregation stability of mucin. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

Polymer − surfactant vesicular complexes in aqueous medium

The introduction of ionic single-tailed surfactants to aqueous solutions of EO18BO10 [EO = poly(ethylene oxide), BO = poly(1,2-butylene oxide), subscripts denote the number of repeating units] leads to the formation of vesicles, as probed by laser scanning confocal microscopy. Dynamic light scattering showed that the dimensions of these aggregates at early stages of development do not depend on the sign of the surfactant head group charge. Small-angle X-ray scattering (SAXS) analysis indicated the coexistence of smaller micelles of different sizes and varying polymer content in solution. In strong contrast to the dramatic increase of size of dispersed particles induced by surfactants in dilute solution, the d-spacing of corresponding mesophases reduces monotonically upon increasing surfactant loading. This effect points to the suppression of vesicles as a consequence of increasing ionic strength in concentrated solutions. Maximum enhancements of storage modulus and thermal stability of hybrid gels take place at different compositions, indicating a delicate balance between the number and size of polymer-poor aggregates (population increases with surfactant loading) and the number and size of polymer−surfactant complexes (number and size decrease in high surfactant concentrations).

Rhodium cationic complexes using dithioethers as chiral ligands. Application in styrene hydroformylation

Addition of the dithioethers (−)-DIOSR2 (R=Me, iPr) (2,3-O-isopropylidene-1,4-dimethyl (and diisopropyl) thioether-L-threitol) to a dichloromethane solution of [Rh(COD)2]ClO4 (COD=1,5-cyclooctadiene) yielded the mononuclear complexes [Rh(COD)(DIOSR2)]ClO4. X-ray diffraction methods showed that the [Rh(COD)(DIOSiPr2)]ClO4 complex had an square-planar coordination geometry at the rhodium atom with the iPr groups in anti position. Cyclooctadiene complexes react with carbon monoxide to form dinuclear tetracarbonylated complexes [(CO)2Rh(μ-DIOSR2)2(CO)2](ClO4)2. [Rh(COD)(DIOSR2)]ClO4 are active catalyst precursors in styrene hydroformylation at 30 atm and 65°C which give conversions of up to 99% with a regioselectivity in 2-phenylpropanal as high as 74%. In all cases enantioselectivities are low.

Modulating self-assembly of a nanotape-forming peptide amphiphile with an oppositely charged surfactant

A peptide amphiphile (PA) C16-KTTKS, containing a pentapeptide headgroup based on a sequence from procollagen I attached to a hexadecyl lipid chain, self-assembles into extended nanotapes in aqueous solution. The tapes are based on bilayer structures, with a 5.2 nm spacing. Here, we investigate the effect of addition of the oppositely charged anionic surfactant sodium dodecyl sulfate (SDS) via AFM, electron microscopic methods, small-angle X-ray scattering and X-ray diffraction among other methods. We show that addition of SDS leads to a transition from tapes to fibrils, via intermediate states that include twisted ribbons. Addition of SDS is also shown to enhance the development of remarkable lateral ‘‘stripes’’ on the nanostructures, which have a 4 nm periodicity. This is ascribed to counterion condensation. The transition in the nanostructure leads to changes in macroscopic properties, in particular a transition from sol to gel is noted on increasing SDS (with a further reentrant transition to sol on further increase of SDS concentration). Formation of a gel may be useful in applications of this PA in skincare applications and we show that this can be controlled via development of a network of fine stranded fibrils.

Tuning chelation by the surfactant-like peptide A6H using predetermined pH values

We examine the self-assembly of a peptide A6H comprising a hexa-alanine sequence A6 with a histidine (H) “head group”, which chelates Zn2+ cations. We study the self assembly of A6H and binding of Zn2+ ions in ZnCl2 solutions, under acidic and neutral conditions. A6H self-assembles into nanotapes held together by a β-sheet structure in acidic aqueous solutions. By dissolving A6H in acidic ZnCl2 solutions, the carbonyl oxygen atoms in A6H chelate the Zn2+ ions and allow for β-sheet formation at lower concentrations, consequently reducing the onset concentration for nanotape formation. A6H mixed with water or ZnCl2 solutions under neutral conditions produces short sheets or pseudocrystalline tapes, respectively. The imidazole ring of A6H chelates Zn2+ ions in neutral solutions. The internal structure of nanosheets and pseudocrystalline sheets in neutral solutions is similar to the internal structure of A6H nanotapes in acidic solutions. Our results show that it is possible to induce dramatic changes in the self-assembly and chelation sites of A6H by changing the pH of the solution. However, it is likely that the amphiphilic nature of A6H determines the internal structure of the self-assembled aggregates independent from changes in chelation.

Fluorinated ionic surfactant microemulsions in hydrofluorocarbon 134a (HFC 134a)

The factors influencing the formation of water-in-134a-propellant microemulsions using the fluorinated ionic surfactants ammonium perfluorooctanoate, ammonium perfluoroheptanoate, and sodium perfluorooctanoate has been determined. None of the fluorinated ionic surfactants could be used to prepare clear, one-phase systems when used as sole surfactant, but they could be when combined with a short-chain fluoro- or hydrocarbon alcohol in surfactant:cosurfactant weight-mixing ratios (K(m)) in the range 1:2 to 2:1. When hydrocarbon alcohols were used this clear region extended over a wide range of compositions and was confirmed by means of photon correlation spectroscopy (PCS) to contain microemulsion droplets in the propellant-rich part of the phase diagram. PCS studies performed in the presence of the water-soluble drug terbutaline sulfate showed that it was possible to solubilize the drug within water-in-propellant microemulsion droplets. These studies confirm for the first time that it is possible to prepare water-in-propellant 134a microemulsions using fluorinated ionic surfactants and to solubilize water-soluble drugs within these systems.

Formation of fluorinated nonionic surfactant microemulsions in hydrofluorocarbon 134a (HFC 134a)

A structurally related series of fluorinated nonionic oxyethylene glycol surfactants of the type C(m)F(2m+1)(CH(2))(n)O[(CH(2)CH(2)O)(p)H], denoted C(m.n)E(p) (where m=4, 6, or 7, m=1 or 2, and p=4 or 6) were synthesized and their surface behavior in aqueous solution was characterized. The ability of these surfactants to form water-in-hydrofluorocarbon (HFC) propellant 134a microemulsions suitable for use in the aerosolized delivery of water-soluble drugs has been investigated. Phase studies showed that, regardless of the composition used, clear one-phase systems could not be prepared if a fluorinated nonionic surfactant was used alone, or in combination with a short or medium fluorocarbon alcohol cosurfactant. Clear one-phase systems could, however, be prepared if a short-chain hydrocarbon alcohol, such as ethanol, n-propanol, or n-pentanol, was used as cosurfactant, with the extent of the one-phase region increasing with decreased chain length of the alcohol cosurfactant. Light-scattering studies on a number of the hydrocarbon-alcoholcontaining systems in the propellant-rich part of the phase diagram showed that only systems prepared with C(4.2)E(6) and propanol contained microemulsion droplets (all other systems investigated were considered to be cosolvent systems).