Ecologia demogràfica de la perca americana (Micropterus salmoides) a l'Estany de Banyoles

L'Estany de Banyoles, sistema peculiar tant des del punt de vista de la seva formació geològica com de les seves característiques limnològiques, conté actualment una comunitat de peixos profundament modificada respecte de la comunitat original. La perca americana (Micropterus salmoides), introduïda a finals dels anys seixanta del segle XX, és avui una de les espècies dominants en aquesta comunitat, i ocupa sobretot l'hàbitat litoral de l'Estany. Es tracta d'una espècie molt ben estudiada a Nord Amèrica des de diverses disciplines de la biologia i des de fa diverses dècades, cosa que ha comportat que actualment es disposi d'un gran volum d'informació sobre ella. Amb tot, fora del seu continent d'origen ha rebut poca atenció, malgrat l'amplia expansió que ha experimentat arreu del món. En aquesta tesi doctoral s'han abordat, amb un enfocament descriptiu, aspectes fins ara desconeguts per a l'espècie a l'Estany de Banyoles, a la península ibèrica i fins i tot a Europa. Concretament, se n'ha analitzat la condició, el creixement i la demografia, així com les seves variacions temporals. Amb aquesta finalitat, s'ha dissenyat un mostreig composat de deu campanyes de pesca intensives més alguns petits mostrejos addicionals intercalats, mostreig que s'ha allargat des del juliol del 1997 i fins el novembre del 1999. La captura dels exemplars s'ha realitzat mitjançant una tècnica de pesca elèctrica amb una embarcació posada a punt expressament per a aquest estudi, la qual s'ha mostrat considerablement eficient malgrat les dificultats que ofereix el medi. S'ha realitzat un mostreig de marcatge-recaptura basat en la mutilació d'aletes i, en alguns casos, en el marcatge amb pintura acrílica. Només en la darrera campanya (novembre del 1999) s'ha sacrificat una part important de les captures a fi de retirar-ne els otòlits per a la determinació de l'edat. Pel que fa a l'anàlisi de les dades, s'ha aplicat un ampli ventall de mètodes i models per a cada un dels aspectes estudiats, a fi de contrastar-ne els resultats i validar-ne la seva fiabilitat. En el cas de la condició, s'han aplicat mètodes d'anàlisi de la covariància (ANCOVA) i altres mètodes anàlegs, així com, paral·lelament, regressions i anàlisis derivades a partir de la relació longitud-pes. En l'estudi del creixement, s'han realitzat ajustaments de diversos models mitjançant regressions sobre dades de mida a l'edat i sobre dades d'increments de mida observats per interval de temps. També s'han aplicat anàlisis de freqüències de longitud, i, finalment, s'han aplicat mètodes de retrocàlcul a partir dels increments anuals del radi observats en els otòlits. Finalment, en el cas de l'estudi de la demografia, s'han aplicat models de marcatge-recaptura per a l'estimació de la grandària poblacional i de la supervivència, i, a més, s'han ajustat diversos models continus de supervivència sobre aquestes estimacions prèvies. També s'han estimat les capturabilitats associades a la nova tècnica de captura. Per una altra banda, s'ha implementat i realitzat un mostreig sobre la població de pescadors esportius de l'Estany encarat a determinar, bàsicament, la pressió de pesca a què es veu sotmesa l'espècie. Els resultats mostren sobretot una alta estabilitat interanual en tots els aspectes estudiats, que s'explica per l'estabilitat ambiental que, al seu torn, és característica d'aquest ecosistema lacustre. Això reverteix en una longevitat màxima observada que iguala la màxima descrita a la literatura per a l'espècie. Alhora, també s'han descrit fortes oscil·lacions estacionals tant en la condició, com en el creixement, com també en la supervivència, les quals, però, presenten certes diferències en la seva temporalitat, cosa que indica una certa diferenciació en els factors que les regulen.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Two Boats in the Mediterranean and their Unfortunate Encounters with Europe’s Policies towards People on the Move. CEPS Liberty and Security in Europe No. 48, 20 July 2012

Two stark reminders of the difficulties that people on the move encounter in the Mediterranean have been grabbing headlines recently: the so-called ‘left-to-die’ boat report and the ground-breaking Hirsi judgment. These two instances present the worst of both worlds: the first concerns a migrant boat that was ignored altogether, resulting in many deaths, whereas the second concerns a migrant boat being intercepted but subsequently dealt with in a way that contradicts Europe’s human rights standards. These two cases are neither isolated nor incidental. Instead they are of wider concern to the EU and reminders of structural deficiencies in Europe’s approach to people on the move in the Mediterranean. This paper identifies those cross-cutting deficiencies and proposes recommendations to correct them.

Sewage effluent clean-up reduces phosphorus but not phytoplankton in lowland chalk stream (River Kennet, UK) impacted by water mixing from adjacent canal

Information is provided on phosphorus in the River Kennet and the adjacent Kennet and Avon Canal in southern England to assess their interactions and the changes following phosphorus reductions in sewage treatment work (STW) effluent inputs. A step reduction in soluble reactive phosphorus (SRP) concentration within the effluent (5 to 13 fold) was observed from several STWs discharging to the river in the mid-2000s. This translated to over halving of SRP concentrations within the lower Kennet. Lower Kennet SRP concentrations change from being highest under base-flow to highest under storm-flow conditions. This represented a major shift from direct effluent inputs to a within-catchment source dominated system characteristic of the upper part to the catchment. Average SRP concentrations in the lower Kennet reduced over time towards the target for good water quality. Critically, there was no corresponding reduction in chlorophyll-a concentration, the waters remaining eutrophic when set against standards for lakes. Following the up gradient input of the main water and SRP source (Wilton Water), SRP concentrations in the canal reduced down gradient to below detection limits at times near its junction with the Kennet downstream. However, chlorophyll concentrations in the canal were in an order of magnitude higher than in the river. This probably resulted from long water residence times and higher temperatures promoting progressive algal and suspended sediment generations that consumed SRP. The canal acted as a point source for sediment, algae and total phosphorus to the river especially during the summer months when boat traffic disturbed the canal's bottom sediments and the locks were being regularly opened. The short-term dynamics of this transfer was complex. For the canal and the supply source at Wilton Water, conditions remained hypertrophic when set against standards for lakes even when SRP concentrations were extremely low.

Cytenamide acetic acid solvate

In the crystal structure of the title compound (systematic name: 5H-dibenzo[a,d]cycloheptatriene-5-carboxamide ethanoic acid solvate), C16H13NO center dot C2H4O2, the cytenamide and solvent molecules form a hydrogen-bonded R-2(2)(8) dimer motif, which is further connected to form a centrosymmetric double ring motif arrangement. The cycloheptene ring adopts a boat conformation and the dihedral angle between the least-squares planes through the two aromatic rings is 54.7 (2)degrees.

Structure and spectra of dichloro(hydroxy-methoxy-di(2-pyridyl)methane)copper(II)

The non-electrolyte dichloro(hydroxy-methoxy-di(2-pyridylmethane)copper(II), resulting from the reaction of di(2-pyridyl)ketone and copper(II) chloride in methanol solution, was isolated and characterized and its structure was determined by X-ray diffraction. The pyridyl nitrogens and the chloride anions virtually from a basal plane in which lies the copper atom, while the oxygen of the methoxy group is in an apical position at a distance of 2.497 (3)Å. The nitrogenous base adopts the boat conformation with the pyridyl rings forming a dihedral angle of 108.72 (14)°. The nearest interatomic copper distance of 3.940(3)Å precludes copper-copper interactions, while the proximity of copper to the out-of-plane chlorine atoms [3.109(3)Å] suggests weakly bound chloro-bridged dimers. Spectral changes indicate that protic molecules displace the methoxy group and water affords the corresponding 1,1-diol.

Prehistoric activity in Peterstone Great Wharf Palaeochannels: field survey 2005-6

This is an interim report on research carried out at the intertidal site of Peterstone Great Wharf, located on the Wentlooge Levels, c. 7 km east of Cardiff. The project is the first detailed survey and excavation of a site originally recorded in 1996-7 as part of a larger survey of the intertidal zone from Cardiff to the Second Severn Crossing. The 1997 survey produced important evidence for prehistoric human activity preserved within four palaeochannels. Significant erosion has taken place since then. A new survey of the foreshore has identified additional palaeochannels not seen in 1997 which form part of a more complex system of inter-cutting channels, many containing wood structures including short lines of timbers on the channel edge. Artefacts include a wooden axe handle, antler artefacts, an animal bone assemblage and some pottery of Beaker and Bronze Age date. The finds are thought to derive from a nearby, possibly eroded, settlement. The channels have trapped artefacts and preserved evidence of a range of activities, including what are interpreted as possible boat landings and fishing structures.

Archaeological evidence for a previously unrecognised Roman town near the Sea of Galilee

Fieldwalking in the Ginosar valley recorded an extensive spread of Late Hellenistic, Roman-period and Byzantine ceramics, tesserae, glass shards, and stone vessel fragments. Architectural stonework in modern Migdal, on the hilltop immediately west of this, seems, in part, to derive from the same site, which extended into the area of the present town. This suggests an urban centre immediately adjacent to, but probably separate from, the Roman-period site usually identified asMagdala, providing a context for the first-century boat currently displayed in the Yigdal Allon museum. The settlement may be identified with one of the un-located toponyms of the coast.

Morgawr: an experimental Bronze Age-type sewn-plank craft based on the Ferriby boats

This paper reports on the construction of a full-scale Bronze Age-type sewn-plank boat based on the Ferriby boats. The boat, which was named Morgawr, was constructed in the National Maritime Museum Cornwall in Falmouth, England, during 2012 and the first months of 2013, as part of a larger exhibition in the museum. This paper provides the background and context of the project, describes the process of building the craft, and reflects in particular on differences between Morgawr and the ‘hypothetical reconstruction of a complete sewn-plank boat’ published in 1990 by Ted Wright and John Coates which formed the basis for this project.

Bathymetric distribution of the shrimp Rimapenaeus constrictus (Stimpson, 1874) (Decapoda, Penaeidae) in two locations off the southeastern Brazilian coast

The distribution of benthic organisms is directly or indirectly associated with the physical and chemical properties of the water and sediment. This study analysed the spatial and temporal distribution of Rimapenaeus constrictus in unconsolidated sublittoral sediments of two areas off the northern coast of the state of Sao Paulo, Brazil. We also analysed the association of environmental factors with the occurrence of this species. Shrimp were collected monthly from July 2001 to June 2003, with a fishing boat equipped with two double-rig nets, in the regions of Ubatuba (UBA) and Caraguatatuba (CA). The collections were made during the day, along five transects with mean depths of 5, 10, 15, 20, 25, 30, and 35 m. We obtained a total of 5478 individuals, 3403 (UBA = 2025 and CA = 1378) during the first year, and 2075 (UBA = 875 and CA = 1200) during the second year. Significant differences in abundance were observed in relation to depth, season of the year, and also in the interaction between region and depth. Higher abundances occurred in fall and winter, independently of the sampling year. The largest numbers of shrimp were caught on the 20-m transect in UBA and the 25-m transect in CA. It is concluded that the distribution pattern of this species is closely related to environmental factors, and the temperature of the bottom water and the sediment texture were the most significant variables affecting the distribution.

A putative gnetalean gymnosperm Cariria orbiculiconiformis gen. nov et spec. nov from the Early Cretaceous of northern Gondwana

Cariria orbiculiconiformis gen. nov. et spec. nov., a gymnosperm with gnetoid characters is described from the upper Aptian Crato Formation of the Araripe Basin in northeastern Brazil. Gross-morphology and anatomical details have been studied and characters have been discussed in respect to various seed plants. Several of these characters fit best with those of Gnetales and their putative fossil allies. However, the fossil plant cannot be assigned to any known extinct or extant group of seed plants in their current circumscription. Stem gross-morphology, xylotomical characters and epidermal features indicate a gnetophytic relationship, whereas characters of the reproductive organs are rather distinct from those found in extant taxa. The reproductive unit of the new taxon represents a triple organ consisting of two dichasial ovulate structures and one median pollen-producing structure containing smooth, monosulcate, boat-shaped pollen in-situ. Each ovulate structure consists of two distinct pairs of bracts, a sterile one at the base and a fertile one forming a terminal orbicular capsule. Stiff processes found in the apex of the ovulate structure may represent micropylar tubes of seeds, as seen in the Bennettitales-Erdtmanithecales-Gnetales group. C orbiculiconiformis gen. nov. et spec. nov. was ans herbaceous or semi-shrub-like plant that may have been adapted to the r-strategy in a stressful environment. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.

Feasibility of using in situ fusion for the determination of Co, Cr and Mn in Portland cement by direct solid sampling graphite furnace atomic absorption spectrometry

In situ fusion on the boat-type graphite platform has been used as a sample pretreatment for the direct determination of Co, Cr and Mn in Portland cement by solid sampling graphite furnace atomic absorption spectrometry (SS-GF AAS). The 3-field Zeeman technique was adopted for background correction to decrease the sensitivity during measurements. This strategy allowed working with up to 200 mu g of sample. The in situ fusion was accomplished using 10 mu L of a flux mixture 4.0% m/v Na(2)CO(3) + 4.0% m/v ZnO + 0.1% m/v Triton (R) X-100 added over the cement sample and heated at 800 degrees C for 20 s. The resulting mould was completely dissolved with 10 mu L of 0.1% m/v HNO(3). Limits of detection were 0.11 mu g g(-1) for Co, 1.1 mu g g(-1) for Cr and 1.9 mu g g(-1) for Mn. The accuracy of the proposed method has been evaluated by the analysis of certified reference materials. The values found presented no statistically significant differences compared to the certified values (Student`s t-test, p<0.05). In general, the relative standard deviation was lower than 12% (n = 5). (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Direct determination of iron in sand using solid sampling graphite furnace atomic absorption spectrometry

A fast and reliable method for the direct determination of iron in sand by solid sampling graphite furnace atomic absorption spectrometry was developed. A Zeeman-effect 3-field background corrector was used to decrease the sensitivity of spectrometer measurements. This strategy allowed working with up to 200 mu g of samples, thus improving the representativity. Using samples with small particle sizes (1-50 mu m) and adding 5 mu g Pd as chemical modifier, it was possible to obtain suitable calibration curves with aqueous reference solutions. The pyrolysis and atomization temperatures for the optimized heating program were 1400 and 2500 degrees C, respectively. The characteristic mass, based on integrated absorbance, was 56 pg, and the detection limits, calculated considering the variability of 20 consecutive measurements of platform inserted without sample was 32 pg. The accuracy of the procedure was checked with the analysis of two reference materials (IPT 62 and 63). The determined concentrations were in agreement with the recommended values (95% confidence level). Five sand samples were analyzed, and a good agreement (95% confidence level) was observed using the proposed method and conventional flame atomic absorption spectrometry. The relative standard deviations were lower than 25% (n = 5). The tube and boat platform lifetimes were around 1000 and 250 heating cycles, respectively.