1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
L'any 1342 el rector de l'Hospital de la Seu de Girona, Pere Miquel, encarrega la redacci d'un inventari detallat dels bns d'aquesta instituci, relaci que s'acompanya de la valoraci d'aquests per a un possible encant o subhasta pública; el seu crrec, nomenat pel captol catedralici, l'obliga a vetllar per la conservaci d'aquests bns. s per aquest motiu que ordena aquesta escripturaci davant notari i testimonis: registra el patrimoni moble i immoble de l'hospital i jura davant els Evangelis guardar- lo i mantenir-lo fins que s'esgoti el seu mandat; promet protegir aquestes possessions dels actu malorum hominum i respondre de qualsevol prdua. [...]
Resumo:
Presentem els resultats de dos processos davaluació de programes educatius de lmbit de leducaci no formal que comparteixen un mateix entorn cultural i una filosofia de fons comuna, encara que aplicada a dos mbits dacci ben diferents. Duna banda, vam avaluar el funcionament dun programa educatiu ofert per lAjuntament de Girona i vinculat fonamentalment a la seva qualitat de ciutat histrica, amb un predomini, per tant, de les activitats referents al patrimoni histric i cultural. De laltra, un programa educatiu ofert per la Diputaci de Girona per a la coneixena despais dinters natural situats en diferents punts de la geografia gironina
Resumo:
Adivinar cul es la situacin de los medios audiovisuales en las escuelas públicas de enseanza obligatoria de Catalua y saber qu evolucin haban tenido. Escuelas públicas de enseanza obligatoria de Catalua. El estudio comprende dos partes, la primera tiene tres captulos, en el primero se hace una descripcin genrica de la disciplina cientfica en que se sita la bsqueda: la tecnologa educativa. El segundo se centra en los medios audiovisuales. Y en el tercero y ltimo, se realiza el mbito terico conceptual, en el campo sociohistrico. La segunda parte comprende el estudio emprico donde se presentan el mbito, los objetivos y la metodologa del estudio, el anlisis de datos y los resultados obtenidos. Finaliza con las conclusiones. Las escuelas tendran que tener una infraestructura adecuada a sus necesidades, adems hace falta una concienciacin por parte de todos los estamentos educativos para asumir el reto que las tecnologas plantean. Tambin sera necesario que en las escuelas hubiese una persona con formacin y disposicin para llevar a cabo las tareas de organizacin, de informacin, de asesoramiento y de formacin. Finalmente, es imprescindible que los maestros en formacin reciban una educacin tecnolgica, ya que considera que lo que estn recibiendo actualmente es insuficiente.
Resumo:
Evaluar las actividades de formacin permanente. Proponer un modelo innovador de formacin. Estudiar si los profesionales de la enseanza reciben la formacin que quieren. 3066 docentes que participaban en diferentes escuelas de verano de Barcelona: Blanquerna, Rosa Sensat, Colegio de Licenciados, Secretariado de la Escuela Cristiana de Catalua, entre otros, de los aos 1993 y 1994; tambin participantes en algunos cursos de postgrado y magisterio para profesionales de la enseanza de 1993 a 1995 y a maestros que ampliaban su formacin con la licenciatura de Psicopedagoga o Ciencias de la Educacin en la Facultad de Psicologa y Pedagoga Blanquerna en el curso 1994/95. La investigacin objeto de inters comienza con un estudio exhaustivo y completo de todos los tipos de actividades de formacin permanente que se han llevado a cabo durante cinco aos, fuese quien fuese el grupo organizador, poniendo nfasis en aquellas pertenecientes a la Formacin Continuada Blanquerna. El marco referencial lo plantea entorno al concepto y las teoras de la educacin. Los antecedentes tericos los relaciona con el sistema educacional actual, la educacin superior y la formacin de profesores en diferentes universidades, y en especial a Blanquerna y la Universidad Ramn Llull. Para el diseo y desarrollo de la investigacin ha utilizado el mtodo descriptivo en una perspectiva interpretativa. El trabajo finaliza con las conclusiones. La formacin permanente no puede quedar aislada de la comunidad. Es necesario establecer un dilogo entre los maestros y el mundo exterior porque las dos partes tienen que escucharse, coordinarse, comprenderse, etc., eso significa innovar. Si la eficacia de la innovacin reclama este protagonismo de los docentes, y por tanto un cambio significativo, hacen falta unos docentes que compartan un marco referencial y que hagan de su prctica educativa una fuente de reflexin.
Resumo:
Determinar con profundidad las caractersticas de la realidad escolar en Catalua, muy particularmente en lo referente a los costes. Las necesidades de la escolarizacin en la EGB. La oferta de plazas escolares en la EGB. Caractersticas de la escolarizacin. La fuerza de trabajo. El coste global de la EGB pública. Ajuntament de Barcelona. CIDC. INE. Cuadros estadsticos.
Resumo:
Ampliar cuantitativamente los estudios histricos sobre la educacin en Catalua en el siglo XVIII. Investigar la organizacin de los centros de enseanza de la ciudad de Girona en el siglo XVIII. Documentar aspectos diversos del mbito escolar cotidiano en los centros de enseanza de Girona en el siglo XVIII: -Ubicacin de los centros. -Material escolar usado. -Quines son los profesores. -Qu contenidos se imparten. El objeto de la investigacin son los centros de enseanza de la provincia. Mediante el estudio de la documentacin el autor analiza y traza las lneas caractersticas de: -Escuelas de Letras, -Escuelas de Latinidad, -Universidad Literaria o Estudio General, -Escuela de Dibujo, -Academia Natica, -Escuela del Auspicio de la Ciudad; en base a los siguientes apartados: -visin de conjunto, -alumnado, -profesorado, -el currculum, -ubicacin fsica de los centros; de la ciudad y provincia de Girona entre los aos 1700 y 1809. Anlisis de textos. La enseanza en Girona en el periodo 1700-1809 no presenta ningn rasgo extraordinario que la distinga del resto de Catalunya. No obstante, el autor destaca la actuacin del Ayuntamiento de la ciudad para asumir las responsabilidades educativas y para mejorarlas, haciendo la enseanza pública y abierta a todos los ciudadanos.
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
L'Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari Catal i les set universitats pbliques catalanes analitzen regularment la inserci dels graduats universitaris en el mn laboral. La darrera avaluació s'ha fet en forma d'enquesta, realitzada durant el 2005 als graduats el curs 2000-2001
Resumo:
En este artculo se presenta la metodologa y los resultados derivados de la aplicacin de una adaptacin del denominado modelo de evaluacin de reduccin de amenazas (Threat Reduction Assesment) en el Parque Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa (PNZVG). En definitiva, se pretende valorar la efectividad de la gestin a partir del grado de reduccin de amenazas en el PNZVG. El estudio se realiz a partir de la elaboracin de una evaluacin externa e independiente, que ha contado a la vez con una estrecha colaboracin de los rganos gestores y rectores del Parque, as como con una activa participacin de distintos agentes sociales clave. Se concluye que, despus de veinticinco aos de existencia del Parque, muchas de las amenazas iniciales slo se han reducido de forma modesta e incluso a partir del ndice adaptado, considerado un enfoque ms realista; con lo cual se llega a la preocupante conclusin de que algunas de las amenazas ms importantes se han incrementado
Resumo:
El Prcticum en Infermeria representa un total del 32% dels crdits de la titulaci. Aquest espai formatiu precisa d'una atenci especial pel fet de ser on l'estudiant on s'han d'integrar l'assoliment de les seves competncies. Per aconseguir avaluar l'assoliment de competncies en aquest espai formatiu, s necessari treballar de forma conjunta amb tot el professorat i realitzar una proposta d'avaluació complexa, amb activitats alhora formatives i avaluadores. Aquestes activitats a partir d eles quals s'avaluar a l'estudiant a travs de la creaci d'unes rbriques, sn la observaci, la tutoria, els seminaris, el diari reflexiu i el portafoli
Resumo:
Un dels grans canvis que es planteja ara, s passar dun ensenyament centrat en els coneixements acadmics a un ensenyament centrat en les competncies bsiques, on lalumne s el centre de leducaci i el professor el guia en el seu procs daprenentatge, s a dir, per ajudar-lo en ladquisici de competncies. Aquestes, posen laccent en els aprenentatges, en el qu lalumne s capa de fer i en els procediments que li permetran continuar aprenent al llarg de la vida. Per tant, les competncies bsiques es presenten com la resposta a un canvi en la metodologia de lensenyament tradicional. Aix implica una modificaci a nivell curricular i a nivell prctic, ja que, per un costat, suposa que els coneixements terics recuperen el seu sentit, al ser ensenyats no per la mera reproducci sin com instruments per lacci, s a dir, per a la comprensi i intervenci en situacions reals, i per un altra banda, per lampliaci amb altres coneixements, habilitats i actituds relacionades amb lmbit personal, interpersonal i social
Resumo:
El projecte consisteix en realitzar lavaluació dels sls del municipi de Sant Gregori i la seva posterior classificaci per Capacitat Agrolgica. Aquest projecte es va portar a terme per palliar la manca dinformaci sobre sls que hi ha nivell local
Resumo:
Aquesta tesi utilitza l'anlisi econmica per a estudiar les hisendes locals, especialment els aspectes relacionats amb la provisi i finanament dels bns i serveis pblics locals. Les hisendes locals, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, pateixen diversos problemes. Dos sn especialment rellevants per a aquesta tesi. El primer s la reduda dimensi dels municipis, l'altre la seva insuficient dotaci financera. A la tesi es tracten aquestes dues qestions en cinc captols. Primer s'introdueix la problemtica, exposant-ne els antecedents, la situaci actual i la metodologia per al seu anlisi. A continuaci s'aborda la relaci entre la grandria dels municipis i la seva capacitat per a proveir bns i serveis pblics. De manera recurrent es produeixen debats sobre els problemes que pateixen els municipis petits. El problema ms evident d'aquests municipis s el dficit de serveis pblics. Es sol argumentar que els municipis petits pateixen aquests dficits en la provisi de serveis pblics a causa de la manca d'un nombre crtic d'habitants. Normalment es presenta la consolidaci municipal com a soluci a aquest problema. En aquest treball analitzem les diferents vessants de la qesti dels dficits de serveis municipals. Es continua analitzant com influeix sobre el sector privat la incapacitat per part dels municipis de prestar la quantitat i/o qualitat correcta de bns i serveis pblics. Sembla clar que l'atractiu d'un hotel per als seus clients depn tant dels serveis que ofereix com de l'entorn en qu es troba. Com s'ha dit sovint "un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles". Aquests atributs que configuren l'entorn sn complementaris a l'oferta privada dels serveis hotelers i sn essencials a l'hora de definir les opcions de comercialitzaci, ja que sembla raonable que diferncies en les dotacions de serveis pblics, capital natural i imatge de la localitat generaran diferncies en els preus d'hotels que altrament sn idntics. A la segent etapa s'estudia la situaci financera a la qual s'enfronten els municipis a l'hora de proveir els bns i serveis pblics, especialment en el cas de les localitats amb forta implantaci de l'activitat turstica. L'objectiu d'aquest estudi s doble. Primer, realitzar una anlisi i un diagnstic del finanament als municipis turstics i, segon, discutir diferents vies de millora. En una primera part s'exposa el marc que cal tenir en compte a l'hora de considerar les qestions de provisi de serveis pblics i els consegents aspectes pressupostaris. Desprs es presenta un model estilitzat de provisi de bns pblics i d'estructura pressupostria que explicita, amb la intenci de portar a terme l'anlisi economtrica, les interrelacions rellevants entre provisi de serveis pblics, ingressos fiscals i despeses. Tot seguit es presenten les dades que han de servir per a una anlisi emprica que t dues vessants. Primer, estudiar si realment els municipis amb un fort pes de l'activitat turstica presenten diferncies en l'mbit pressupostari i, segon, concretar quantificar en qu consisteixen i de qu depenen les diferncies. El sis apartat tracta la complementarietat entre bns i serveis pblics des d'un marc normatiu, posant de manifest els aspectes que ha de tenir en compte un municipi turstic en les qestions de provisi i finanament dels bns pblics i que fan que tingui un comportament diferent d'un municipi no turstic. El penltim apartat del treball inclou la discussi i l'avaluació d'algunes propostes correctores dels problemes detectats a l'anlisi estadstica i economtrica. El treball conclou amb un resum de les principals conclusions. La tesi conclou amb una discussi dels resultats obtinguts.
Resumo:
Socially responsible human resource management constitutes the conceptual-theory framework of the thesis. The results obtained from the empirical part show the existence of three clusters inasmuch as the application of socially responsible practices for promoting job quality in the case of Catalonia: the group of workers in organizations with low-level of social responsibility; those who work in a environment of work practices for implication and the group of workers in a environment oriented to health and safety at work. Among the determining factors in applying these practices we can find characteristics of the firms where the employees work as well as personal characteristics and those of the job. The research also shows that, in general, applying socially responsible management in human resources does have positive effects on the worker and therefore creates greater trust in management, increased job satisfaction, less stress at work and a lower intention to quit a job.
Resumo:
Objectius: a) avaluar la utilitat de la mesura de la pressi arterial a la consulta pel diplomat d'infermeria; b) establir quin s el punt de tall pel valor normal de l'automesura de la pressi arterial al domicili del propi malalt; c) determinar si l'exploraci del fons d'ull als malalts hipertensos permet una millor estratificaci del risc cardiovascular. Resultats: a) primer objectiu: els valors de la PAC de la infermera sn molt similars a l'AMPA i les decisions s'han de prendre en funci d'aquesta mesura. b) segon objectiu: el risc de presentar alguna AOD en els hipertensos recent diagnosticats amb hipertensi clnica allada passa de forma progressiva d'una OR de 2.5 per un punt de tall de <125/80 mmHg a una OR de 4.0 pel punt de tall <135/85 mmHg. c) tercer objectiu: un nombre significatiu de pacients canvien de grup de risc quan es consideren els resultats de l'exploraci del fons d'ull.
