Iowa Civil Rights Commission Annual Report, 1974

Annual report for the Iowa Civil Rights Commission

Anàlisi sòcio-demogràfica del reagrupament familiar a Catalunya 2004-2010

Aquest treball parteix de l’anàlisi de les dades sobre informes d’adequació de l’habitatge per a l’obtenció d’una autorització de reagrupament familiar realitzats per l’Ajuntament de Barcelona des de 2005 fins 2009, i del registre administratiu de les sol•licituds de reagrupament familiar presentades a les quatre subdelegacions del Govern a Catalunya des de 2004 fins 2010. Per a procedir a la seva anàlisi s’ha hagut de fer un important treball de depuració, harmonització i anonimització d’unes dades procedents de registres administratius no pensades per la seva explotació estadística. L’anàlisi demogràfica ha posat en relleu la importància dels rols de gènere en les estratègies familiars que acabaran conformant el perfil sociodemogràfic tant de les persones reagrupades com de les reagrupadores. També s’ha pogut veure com no hi ha una relació directa entre les persones estrangeres residents en cada municipi i les pautes de reagrupament familiar. La davallada del reagrupament familiar és deguda en bona part a la crisi econòmica, no obstant per a entendre la seva evolució en conjunt cal tenir en compte a més els factors legislatius (la Normalització del 2005 que explica el creixement de 2006 i 2007, però també l’entrada dels romanesos a la UE en 2007), així com la pròpia dinàmica familiar de la població immigrada, amb un esgotament del potencial reagrupadors per a les nacionalitats que precisament protagonitzaren el boom migratori (llatinoamericans). La legislació en matèria de reagrupament familiar s’ha basat en tres principis que han tingut un efecte indubtable i de vegades contrari a l’esperat: 1) la discriminació entre raons econòmiques i familiars en les migracions; 2) La restricció del dret de reagrupar a la definició nuclear de la família; i, 3) L’assumpció de la formació pre-migratòria de la família a reagrupar. Els resultats d’aquest informe aporten indicis que aquesta aproximació apriorística ha tingut efectes perversos, començant pel volum considerable de reagrupacions de facto.

The “Death of environmentalism” debates: forging links between SEA and civil society discourses

Social and environmental accounting (SEA) is currently going through a period of critical selfanalysis.Challenging questions are being raised about how SEA should be defined, who should be doing the defining, and what the agenda should be. We attempt to engage and enrich these debates from both a process and content perspective by drawing on the political philosophy of agonistic pluralism and a set of debates within the environmental movement – “the death of environmentalism” debates. The contribution of the paper is twofold: to set forth the death of environmentalism debates in the accounting literature and, in doing so, to contextualize and theorize the contested nature of SEA using agonistic pluralism. In contrast to consensually oriented approaches to SEA, the desired outcome is not necessarily resolution of ideological differences but to imagine, develop, and support democratic processes wherein these differences can be recognized and engaged. We construe the “Death” debates as illustrative of the contestable practical and political issues facing both SEA and progressive social movements generally, demonstrating the context and content of the deliberations necessary in contemplating effective programs of engagement. The SEA community, and civil society groups, can benefit from the more overtly political perspective provided by agonistic pluralism. By surfacing and engaging with various antagonisms in this wider contested civic sphere, SEA can more effectively respond to, and move beyond, traditional politically conservative, managerialist approaches to sustainability.