Immoralitat higiènica

Recordo que quan era menut i anava a l'escola, als escolapis, a la dècada de 1970, durant la Quaresma els professors de religió ens feien llegir la passió i mort de Jesús tal com està escrita als evangelis. De tots els passatges, un dels que em cridava més l'atenció era el de Ponç Pilat rentant-se les mans mentre accedia a condemnar Jesús a mort per crucifixió. Per quins set sous se les havia de rentar?, em preguntava. Després vaig saber que era costum dels romans rentar-se les mans com a símbol que s'eximien de qualsevol responsabilitat, tal com encara indica l'expressió homònima que ha perdurat fins a l'actualitat [...].

Violència XY

Una enquesta realitzada per l'Institut de la Dona ha posat de manifest que a l'Estat espanyol hi ha 1,8 milions de dones que són víctimes de maltractaments tècnics, que inclouen agressions físiques, verbals i menyspreus sistemàtics, i arriben al paroxisme amb els assassinats de dones per les seves parelles o ex-parelles (68 víctimes mortals el 2006). Una de les preguntes que tot sovint em faig és sobre el perquè de la violència en els humans, i en concret la de gènere [...].

Seny, rauxa i lliure albir

Fins fa pocs dies estàvem convençuts que la nostra existència era deguda a un aleatori caprici celestial. Es deia que l'eclosió de la gran varietat de mamífers actuals fou una conseqüència directa de l'extinció dels dinosaures, deguda a l'impacte catastròfic d'un asteroide. Un treball publicat a Nature a finals de març ha donat un nou caire a la situació, i m'ha suggerit paral·lelismes amb algunes qüestions polítiques i socials actuals [...].

Tauromàquia

Un dels debats científics sens dubte més apassionants és el de l'evolució de la nostra espècie, atès que hi conflueixen tots els aspectes bàsics que ens caracteritzen. Els humans som un complex compendi de característiques biològiques, socioculturals i tècniques, que es condicionen mútuament i esta- bleixen la nostra particular idiosincràsia. Com tota la resta d'éssers vius, hem estat sotmesos a un llarg procés de selecció i evolució biològica, l'hominització, des dels primats no homínids fins a assolir les característiques pròpies de la nostra espècie [...]

Espiritualitat genètica

Els humans hem tingut experiències espirituals des de l'alba de la nostra espècie, i probablement com a conseqüència d'aquest fet hem establert una gran varietat de pràctiques religioses. Segons la psicologia, l'espiritualitat implica un conjunt de sensacions i pensaments íntims difícilment verbalitzables de pertinença a un tot més gran. La religiositat, en canvi, és la pràctica de preceptes religiosos compartits ,per la qual cosa és culturalment transmissible i, a diferència de l'espiritualitat, es pot ensenyar i imposar [...].

Exhibicionisme energètic

Tots els organismes, per realitzar les funcions vitals, necessiten consumir energia. El nostre cos, per exemple, ha de consumir una mitjana de 2.500 a 3.000 quilocalories diàries que obté de l'aliment, encara que aquest valor varia considerablement en funció de l'activitat de cada persona i de la riquesa econòmica de què gaudeixi. Un infant d'un país subdesenvolupat, per exemple, en pot rebre menys de la quarta part, mentre que un habitant del primer món en pot menjar fins al triple. Aquesta energia s'anomena endosomàtica, paraula composta del prefix endo, que vol dir "a l'interior", i soma, o "cos" [...].

Invasions gelatinoses

Fa anys, durant la meva adolescència, vaig ser un devorador voraç de llibres de ciència-ficció, i no només de ciència-ficció. En un d'aquests llibres, titulat La legió de l'espai (1934), Jack Williamson descriu la invasió de la Terra per uns éssers monstruosos procedents d'un arcaic planeta, als quals anomena els meduses per llur semblança amb els seus homònims terrestres: "John Star [el protagonista] va captar la semblança superficial, la configuració en forma de volta, l'orla de tentacles que els havia fet merèixer el nom de meduses. Vistos de lluny no resultaven imponents. No semblaven intel·ligents [...].

Fanatisme mortífer

Aquests darrers anys hem viscut amb estupor la sensació d'un creixent fanatisme suïcida, que de forma simplista s'associa a determinats grups i ideologies. Fa unes setmanes, per exemple, a Catalunya es van detenir més d'una dotzena de persones acusades d'estar vinculades a una xarxa que enviava voluntaris i diners per perpetrar atemptats suïcides a altres països, que viuen amb molta intensitat els rigors d'aquest fanatisme [...].

Lladres del temps

Fa uns mesos, en un viatge que vaig fer als UA, vaig tenir ocasió de visitar les restes de diversos pobles construïts pels nadius americans segles abans de l'arribada dels europeus, incloent-hi ciutats, temples, granges, estadis esportius i un gran nombre de gravats i pintures rupestres, tots ells magnífics representants d'una important i civilitzada cultura al santípodes dels cànons imposats per Hollywood. En un d'aquests llocs vaig poder llegir un advertiment que, traduït al català, deia: "Es processarà els lladres del temps". Lladres del temps. Què volien dir amb aquesta expressió? No tenia pas cap intenció d'incórrer en un delicte pel qual pogués ser processat [...].

El cervell d'Estocolm

Un dels temes que darrerament m'ha fet meditar molt és el dels maltractaments. En concret, per què hi ha persones que senten l'impuls de maltractar els seus congèneres, i per què tot sovint les persones maltractades, tant en la violència de gènere com en qualsevol altre tipus d'assetjament, mantenen o desenvolupen vincles amb els seus maltractadors,culpant-se a si mateixes de la situació. La resposta és dins el cervell, en els nostres gens i en la nostra història evolutiva [...].

Fills de l'atzar

Des de temps immemorials, totes les cultures humanes han atorgat un estatus especial als humans. Alguna cosa d'especial tenim: som l'única espècie animal viva que ha generat una cultura capaç de plantejar-se el seu origen i, encara més abstracte, el seu destí tant individual com col·lectiu. Aquest fet ha quedat reflectit en les llegendes, els mites i les pràctiques religioses, i àdhuc en els tractats científics. Fills de Déu o al capdamunt de l'arbre evolutiu; tant se val la formulació concreta que en fem, la idea socialment més estesa és que som la culminació d'un procés. L'evolució, però, no té cap direcció predeterminada [...].

Dejuni mental

Una de les tendències actuals de molts musulmans il·lustrats és buscar paral·lelismes entre les descobertes científiques i les escriptures de l'Alcorà. Molts textos apologètics comencen dient que "la ciència ha confirmat les ensenyances de l'Islam amb tant detall que és impossible negar l'existència d'Al·là i la veritable natura del sant Alcorà". No pretenc discutir si aquests paral·lelismes són reals o bé si són interpretacions subjectives afavorides per la lírica de l'Alcorà, que fa uns anys vaig llegir de la mà de la fantàstica traducció al català de Míkel de Epalza, malgrat que trobo infinitament més versemblant la segona alternativa [...].

Intel·lecte plaent

Una de les maneres com els instints afavoreixen la seva satisfacció és associant-la a plaer. Tothom sap que quan realitzem les funcions vitals, com per exemple quan mengem, bevem o practiquem el sexe, experimentem un plaer físic associat als sentits.Quan un individu sent plaer, el seu cervell indueix la producció d'hormones com l'endorfina, l'oxitocina i la serotonina,que causen un estat general de benestar. Tanmateix, el plaer físic, que habitualment ha estat considerat com el més baix dels plaers, no n'és pas l'única forma. Una altra forma de plaer és l'emocional, que ve de la satisfacció de les necessitats d'afecte i admiració,i que es relaciona directament amb la capacitat social humana [...].

Socilització científica

La ciència definida com el conjunt de coneixences d'un cert ordre de coses i la tècnica que és l'aplicació de la ciència tenen un impacte cabdal en tots els aspectes de la nostra vida, i hi confiem bona part del nostre futur. Només cal que fem una ullada al nostre voltant. Des dels objectes més quotidians fins als més sofisticats tractaments biomèdics tenen el seu origen en la ciència o bé en són conseqüència. Paradoxalment, però, per a moltes persones la ciència és una gran desconeguda, la qual cosa genera incomptables contradiccions [...].

Capacitat evolutiva

A finals d'estiu vaig publicar un article titulat Fills de l'atzar (AVUI, 31/8/07), en què, centrant-me en l'evolució del cervell humà, discutia que l'evolució de les espècies és atzarosa, i em comprometia a parlar en un altre article de les principals teories evolutives. Avui és un bon dia, perquè em permet fer certes reflexions respecte a les preocupants dades revelades recentment per la Fundació Jaume Bofill, segons les quals a Catalunya més d'un 34% dels nois i noies abandonen els estudis en finir l'ESO, i l'informe PISA, que indica que a Catalunya els alumnes de 15 anys saben menys ciències que la mitjana europea (AVUI,21/11/07 i 29/11/07) [...].