Sexual dimorphism in Amphisbaena nigricauda (Reptilia, Squamata, Amphisbaenidae) from Southeastern Brazil

Amphisbaena nigricauda Gans, 1966 is a small, poorly known amphisbaenid endemic to the restinga of the states of Espírito Santo and Bahia, Brazil. We analyze 178 specimens collected in Vitória municipality, state of Espírito Santo, Brazil, to investigate whether this species show sexual dimorphism in pre-cloacal pores and in morphological characters. Sex was determined by a ventral incision and direct inspection of gonads. A PCA analysis was performed to generate a general body size measurement. A T test and the non-parametric Mann-Whitney test were used to assess whether this species show sexual dimorphism on five morphometric and five meristic characters, respectively. Sex could not be determined in 36 specimens because they were mutilated in the posterior portion of their bodies. The diagnosis of the species is redefined based on this sample size: the smallest number of body annuli changes from 222 to 192, the number of dorsal and ventral segments in an annulus in the middle of the body changes to 9-11/13-16 (instead of 10/16), and the autotomic tail annulus lies between annulus 7-10 (instead of 6-9). The number of tail annuli remained within the known range of variation of the species (19-24). None of the 80 females analyzed showed pre-cloacal pores, whereas within males 59 out of 62 specimens displayed four and two specimens displayed five pre-cloacal pores. A single male did not possess pre-cloacal pores, but showed irregular scales on its cloacal region. Sex-based difference based on presence or absence of pre-cloacal pores as well as males with wider head was seen in other Neotropical amphisbaenids. However, a pattern of body size differences between males and females has not been identified so far in the few amphisbaenid species studied in this regard. Further studies on this taxonomic group are still needed to elucidate the existence of general patterns of sexual dimorphism and to identify the selective pressures driving these patterns.

Contribuição ao estudo dos Embiídeos: IV. Polimorfismo sexual da região cefálica de Embolyntha batesi Mac lachlan, 1877 (Embiidina, Embiidae)

Em continuação as pesquisas que vimos realizando nos Embiídeos é feito um estudo comparado das peças bucais entre machos e fêmeas de Embolyntha batesi. A cabeça é prognata recoberta por diminutas cerdas. É a região mais resistente do inseto, devido proteger, além de outros órgãos, principalmente, o sistema nervoso. Varia de tamanho nos dois sexos com os índices (comprimento : largura) na fêmea de 1,06 e nos machos de 1,36; a cabeça da fêmea é achatada, enquanto que a dos machos é alongada. Quase tôdas as suturas são visíveis nos sexos, com excessão de algumas, como é o caso da coronal e post-frontal dos machos. De tôdas as suturas, a temporal é a mais interessante, limita a região do vertex com as genas, ao mesmo tempo que origina um sulco profundo, que penetra na cápsula craniana fazendo parte do esqueleto interno da cabeça, e sendo responsável pelo aspecto diferente das mesmas. A sutura temporal, na região ventral, separa as genas das subgenas. A sutura hipostomal, em ambos os sexos, é muito acentuada, e na sua parte mais interna, vêm se inserir os ramos posteriores do tentório, e, ainda lateralmente, as maxilas. O tentório é primitivo, tendo um corpo central, de forma quadrangular e, de cada ângulo parte um ramo; dois anteriores, menores, que se dirigem para a região dorsal onde se bifurcam, indo ter próximo á base das antenas e mandíbulas, e dois ramos posteriores que seguem a direção ventral, indo ter á região hipostomal. As antenas são filiformes, variando o número de segmentos. Os olhos dos machos são reniformes, salientes e grandes, enquanto que os das fêmeas são pequenos, ovais e achatados. O número de omatídeos de macho é 34, e, na fêmea é 41, em uma determinada área. O clípeo quase não se diferencia da fronte, porém encontra-se dividido em anti-clípeo e post-clípeo. A sutura do clípeo-labro é bem acentuada, deixando transparecer, após a diafanização do material, um espessamento da cutícula na sua região mais interna, destinada a implantação dos músculos que movimentam o labro. Na parte ventral o labro apresenta sensilas, que variam quanto a forma, tamanho e estrutura nos dois sexos. As mandíbulas apresentam-se muito diferentes devida sua função, isto é, trituradora nas fêmeas e preensora nos machos. Pela simples morfologia das mandíbulas podemos identificar o sexo nos Embiídeos. Em ambos temos dentes incisivos e molares, porém mais acentuados nas fêmeas. Nos machos a região interna da mandíbula tem a forma côncava, com cutícula...

La fundamentación de los códigos de conducta de la Administración Pública

L’entorn administratiu d’aquests últims anys ha evidenciat la proliferació dels codis de conducta de l’Administració pública, un instrument procedent de l’experiència anglosaxona, especialment de la nord-americana, que en el present està en apogeu a l’Estat espanyol. La realitat ha exigit el desenvolupament d’un mecanisme extrínsec capaç de procurar la comprensió de determinats estàndards ètic-institucionals, així com d’orientar l’actuació d’uns empleats públics que, amb caràcter general, es troben lluny d’encarnar aquella que podríem considerar característica del mite de l’administrador ben educat. Així, sorgeix la voluntat ferma de recórrer a una figura que alguns han qualificat d’organitzativa, la finalitat de la qual rau en cobrir aquelles àrees de l’activitat administrativa que presenten una situació especialment sensible, responent a la necessitat d’una reforma administrativa multidireccional que afronti els nous reptes. El fenomen actual dels codis ètics no ha romàs immune a la influència d’uns determinats corrents de pensament, que no només han definit els fonaments específics dels mateixos –subjacents en la formulació dels principis que incorporen−, sinó també la base del marc ètic-públic en el qual els codis es troben immersos. Els codis de conducta dels funcionaris públics anglosaxons estan arrelats, principalment, en les ètiques fundacionals (teleològica utilitarista i deontològica kantiana) i, de manera indirecta, en aquells preceptes jurídics que en el seu moment varen acollir els principis ètic-públics fundacionals, conformant el que avui denominem ètica institucional, inserida en un marc jurídic-positiu. Per aquest motiu podem afirmar la naturalesa híbrida dels codis de conducta, majoritàriament ètica però no exclusiva que, atenent als principis constitucionals, encapçalarà el diàleg entre la tradicional disjuntiva Ètica-Dret. La necessitat d’elaboració i d’implantació dels codis de conducta al servei del bé dels ciutadans ha conduït, sense més ni més, a la recepció del model nord-americà a l’Estat espanyol, desproveïda de qualsevol element distintiu entre ambdues cultures. D’aquesta manera, l’Administració pública espanyola ha incorporat uns codis ètics de fonamentació únicament fundacional, sense ni tan sols procurar un marc d’aplicació conforme a les exigències públiques del nostre Estat. En desavinença a aquest fet, proposem un model en el que, prescindint –i fins i tot assumint− d’una irreversible formulació fundacional dels codis, l’aplicació d’aquestes figures assenti la base en l’ètica de les virtuts. Les normes i els deures definits en els codis de conducta dels empleats públics no poden esdevenir realitats morals primàries, sinó que han d’estar en funció de la vida segons la virtut. Aquesta concepció ètica dirigeix l’home fins a un nivell de reflexió que li permet indagar racionalment sobre el bé veritable de la vida humana, obrint camí a la perfecció d’una conducta que, en última instància, li proporcionarà l’autèntica llibertat d’acord amb les seves pròpies conviccions.

Sexual dimorphism in resource acquisition and deployment: both size and timing matter.

Background and Aims The males and females of many dioecious plant species differ from one another in important life-history traits, such as their size. If male and female reproductive functions draw on different resources, for example, one should expect males and females to display different allocation strategies as they grow. Importantly, these strategies may differ not only between the two sexes, but also between plants of different age and therefore size. Results are presented from an experiment that asks whether males and females of Mercurialis annua, an annual plant with indeterminate growth, differ over time in their allocation of two potentially limiting resources (carbon and nitrogen) to vegetative (below-and above-ground) and reproductive tissues.Methods Comparisons were made of the temporal patterns of biomass allocation to shoots, roots and reproduction and the nitrogen content in the leaves between the sexes of M. annua by harvesting plants of each sex after growth over different periods of time.Key Results and Conclusions Males and females differed in their temporal patterns of allocation. Males allocated more to reproduction than females at early stages, but this trend was reversed at later stages. Importantly, males allocated proportionally more of their biomass towards roots at later stages, but the roots of females were larger in absolute terms. The study points to the important role played by both the timing of resource deployment and the relative versus absolute sizes of the sinks and sources in sexual dimorphism of an annual plant.

Bases per crear un tractament de prevenció secundaria per pacients amb fuetada cervical

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al departament d’anestesiologia de la University of Washington durant juliol i agost del 2006. La fuetada cervical és una lesió molt freqüent. Encara que els problemes associats es resolen en un període de temps curt en la majoria de casos, un percentatge de casos que oscil·la entre el 12 i el 42% desenvolupa dolor cervical crònic i discapacitat associada. Aquesta situació provoca un elevat cost econòmic per a la societat i un elevat patiment per a les persones que pateixen dolor crònic cervical i discapacitat com a conseqüència de la fuetada cervical. Ambdues conseqüències podrien ser evitades dissenyant estratègies de prevenció secundaria efectives. Aquest és precisament l’objectiu de la tesis del doctorant Aquesta va ser considerada essencial perquè en aquesta universitat esta l’únic grup de recerca que esta realitzant un tractament de prevenció secundaria per a pacients amb fuetada cervical. La realització de totes aquestes tasques ha permès al doctorant millorar el seu treball de recerca i començar a dissenyar un programa de prevenció secundaria per a la nostra població de pacients amb fuetada cervical. A més, s’han establert lligams de col·laboració.

Paper de les técniques d’imatge en la sel•leccio i seguiment dels pacients amb insuficiencia cardiaca candidats a terapia de reisincronització cardiaca

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Leiden University Medical Center durant l’any 2007. La teràpia de resincronització cardíaca (TRC), mitjançant l'estimulació biventricular, millora el pronòstic dels pacients amb insuficiència cardíaca i asincronia ventricular. Tot i així, fins a una tercera part dels pacients que reben TRC no presenten cap milloria clínica ni en la funció cardíaca. L'absència d'asincronia ventricular és una de les raons que explicarien la falta de resposta. Les tècniques actuals d'ecocardiografia permeten caracteritzar la mecànica ventricular i definir l'asincronia ventricular acuradament. Mitjançant tècniques ecocardiogràfiques s’ha estudiat la mecànica i sincronia ventriculars dels pacients amb insuficiència cardíaca tractats amb TRC per obtenir predictors de resposta a aquesta teràpia per optimitzar la seva relació cost-eficàcia. En 161 pacients tractats amb TRC es varen realitzar ecocardiografies seriades (abans i després de la implantació del marcapàs biventricular, amb el dispossitiu activat i desactivat). Els volums i la fracció d'ejecció ventriculars esquerres varen ser quantificats. L'asincronia ventricular esquerra va ser estudiada amb imatge en 2D strain, calculant el retard d'activació entre diferents segments ventriculars en diferents direccions: longitudinal, circumferencial i radial. Tanmateix, els efectes de la TRC sobre el remodelat i la mecànica ventricular esquerra es varen avaluar amb tècniques de 2D strain, mesurant el pic sistòlic d'escurçament longitudinal (GLPSS). Una reducció d'un 15% o més del volum telesistòlic del ventricle esquerre al final del seguiment va ser considerat com a marcador de resposta favorable a la TRC. Els resultats han mostrat que les tècniques de 2D strain permeten estudiar àmpliament la sincronia i mecànica ventriculars esquerres per identificar pacients que potencialment responedors a la TRC.

On the fate of sexual traits under asexuality.

Environmental shifts and life-history changes may result in formerly adaptive traits becoming non-functional or maladaptive. In the absence of pleiotropy and other constraints, such traits may decay as a consequence of neutral mutation accumulation or selective processes, highlighting the importance of natural selection for adaptations. A suite of traits are expected to lose their adaptive function in asexual organisms derived from sexual ancestors, and the many independent transitions to asexuality allow for comparative studies of parallel trait maintenance versus decay. In addition, because certain traits, notably male-specific traits, are usually not exposed to selection under asexuality, their decay would have to occur as a consequence of drift. Selective processes could drive the decay of traits associated with costs, which may be the case for the majority of sexual traits expressed in females. We review the fate of male and female sexual traits in 93 animal lineages characterized by asexual reproduction, covering a broad taxon range including molluscs, arachnids, diplopods, crustaceans and eleven different hexapod orders. Many asexual lineages are still able occasionally to produce males. These asexually produced males are often largely or even fully functional, revealing that major developmental pathways can remain quiescent and functional over extended time periods. By contrast, for asexual females, there is a parallel and rapid decay of sexual traits, especially of traits related to mate attraction and location, as expected given the considerable costs often associated with the expression of these traits. The level of decay of female sexual traits, in addition to asexual females being unable to fertilize their eggs, would severely impede reversals to sexual reproduction, even in recently derived asexual lineages. More generally, the parallel maintenance versus decay of different trait types across diverse asexual lineages suggests that neutral traits display little or no decay even after extended periods under relaxed selection, while extensive decay for selected traits occurs extremely quickly. These patterns also highlight that adaptations can fix rapidly in natural populations of asexual organisms, in spite of their mode of reproduction.

Sexual dysfunction among young men : prevalence and associated factors

Les dysfonctions sexuelles représentent une préoccupation importante et parfois mésestimée dans la population masculine générale. L'éjaculation précoce et les dysfonctions érectiles faisant partie des dysfonctions sexuelles les plus fréquentes, nous avons choisi, dans le présent article, de nous concentrer sur ces deux aspects. Selon plusieurs études, la prévalence d'éjaculation précoce se situe entre 17 et 30%. Les associations décrites avec l'éjaculation précoce concernent le stress, la dépression et un jeune âge (<25 ans). La prévalence de dysfonction érectile, quant à elle, oscille entre 2 et plus de 80% dépendant principalement de l'âge. Beaucoup d'autres facteurs associés ont été décrits dans la littérature, tels que le diabète, les pathologies cardiovasculaires ou neurologiques, les médicaments, l'obésité ou l'inactivité physique. Tous ces facteurs étant plus fréquents au sein de populations vieillissantes, nous disposons de peu d'études concernant la dysfonction érectile chez de jeunes hommes. Notre étude propose donc d'évaluer la prévalence d'éjaculation précoce et de dysfonction érectile chez une population de jeunes hommes et d'étudier les associations possibles avec les consommations de substances, l'index de masse corporelle (IMC), l'activité physique ou la santé mentale. Chaque homme suisse entre 18 et 25 ans est appelé à participer à 2 journées de recrutement militaire. De septembre 2010 à mai 2011, les jeunes hommes recrutés à Lausanne et à Zürich (N= 9761) ont été invités à participer à l'étude C-SURF (Cohort Study on Substance Use Risk Factors). 5276 d'entre eux acceptèrent de répondre au questionnaire complet, et 73% (N=3886) le firent de manière effective. Le but de notre recherche étant d'étudier les dysfonctions sexuelles, nous nous sommes concentrés sur les participants sexuellement actifs (N=2507) et les avons divisés en 2 groupes, selon qu'ils présentaient ou non la dysfonction étudiée. Pour chaque dysfonction (éjaculation précoce et dysfonction érectile), nous avons utilisé une analyse bivariée afin de comparer les deux groupes (avec ou sans trouble) quant à d'éventuels facteurs associés. A cause de la nature transversale de l'étude, nous ne pouvions pas postuler de lien de cause à effet entre ces facteurs et les dysfonctions sexuelles, raison pour laquelle nous avons choisi d'utiliser des modèles log-linéaires pour mettre en exergue les associations significatives. Nos résultats montrent une prévalence d'éjaculation précoce de 11.4% avec comme associations principales la consommation de tabac et de drogues illégales (autres que le cannabis). La prévalence des dysfonctions érectiles est quant à elle proche du 30% et s'associe principalement avec l'usage de médicaments, ainsi qu'avec la santé physique et la santé mentale. Un jeune homme suisse sur trois souffre ainsi d'au moins une dysfonction sexuelle. Beaucoup de facteurs compromettants pour la santé y sont possiblement associés, raison pour laquelle les professionnels de la santé devraient saisir chaque occasion pour parler de sexualité avec leurs jeunes patients de sexe masculin.

Genetics of decayed sexual traits in a parasitoid wasp with endosymbiont-induced asexuality.

Trait decay may occur when selective pressures shift, owing to changes in environment or life style, rendering formerly adaptive traits non-functional or even maladaptive. It remains largely unknown if such decay would stem from multiple mutations with small effects or rather involve few loci with major phenotypic effects. Here, we investigate the decay of female sexual traits, and the genetic causes thereof, in a transition from haplodiploid sexual reproduction to endosymbiont-induced asexual reproduction in the parasitoid wasp Asobara japonica. We take advantage of the fact that asexual females cured of their endosymbionts produce sons instead of daughters, and that these sons can be crossed with sexual females. By combining behavioral experiments with crosses designed to introgress alleles from the asexual into the sexual genome, we found that sexual attractiveness, mating, egg fertilization and plastic adjustment of offspring sex ratio (in response to variation in local mate competition) are decayed in asexual A. japonica females. Furthermore, introgression experiments revealed that the propensity for cured asexual females to produce only sons (because of decayed sexual attractiveness, mating behavior and/or egg fertilization) is likely caused by recessive genetic effects at a single locus. Recessive effects were also found to cause decay of plastic sex-ratio adjustment under variable levels of local mate competition. Our results suggest that few recessive mutations drive decay of female sexual traits, at least in asexual species deriving from haplodiploid sexual ancestors.

Meta-analysis identifies 13 new loci associated with waist-hip ratio and reveals sexual dimorphism in the genetic basis of fat distribution.

Waist-hip ratio (WHR) is a measure of body fat distribution and a predictor of metabolic consequences independent of overall adiposity. WHR is heritable, but few genetic variants influencing this trait have been identified. We conducted a meta-analysis of 32 genome-wide association studies for WHR adjusted for body mass index (comprising up to 77,167 participants), following up 16 loci in an additional 29 studies (comprising up to 113,636 subjects). We identified 13 new loci in or near RSPO3, VEGFA, TBX15-WARS2, NFE2L3, GRB14, DNM3-PIGC, ITPR2-SSPN, LY86, HOXC13, ADAMTS9, ZNRF3-KREMEN1, NISCH-STAB1 and CPEB4 (P = 1.9 × 10⁻⁹ to P = 1.8 × 10⁻⁴⁰) and the known signal at LYPLAL1. Seven of these loci exhibited marked sexual dimorphism, all with a stronger effect on WHR in women than men (P for sex difference = 1.9 × 10⁻³ to P = 1.2 × 10⁻&supl;³). These findings provide evidence for multiple loci that modulate body fat distribution independent of overall adiposity and reveal strong gene-by-sex interactions.

Sexual distinction between 5th instar nymphs of six species of Triatominae (Hemiptera, Reduviidae)

The aim of this paper is to present the analysis of sexual morphological differences observed in 5th instar nymphs of the following species: Panstrongylus megistus; Rhodnius neglectus; Triatoma brasiliensis; T. infestans; T. matogrosensis and T. tibiamaculata. Male and female nymphs were examined and photographed with a Scanning Electron Microscope. The 9th segment dimensions of dorsal and ventral faces were determined through a Profile Projector. Results and statistical analysis showed significant differences: the 9th sternite is significantly broader in male than female nymphs, while in five species; tergites in female nymphs are broad and in male are narrow.

Inconsistency between different measures of sexual selection.

Measuring the intensity of sexual selection is of fundamental importance to the study of sexual dimorphism, population dynamics, and speciation. Several indices, pools of individuals, and fitness proxies are used in the literature, yet their relative performances are strongly debated. Using 12 independent common lizard populations, we manipulated the adult sex ratio, a potentially important determinant of the intensity of sexual selection at a particular time and place. We investigated differences in the intensity of sexual selection, as estimated using three standard indices of sexual selection-the standardized selection gradient (β'), the opportunity of selection (I), and the Bateman gradient (βss)--calculated for different pools of individuals and different fitness proxies. We show that results based on estimates of I were the opposite of those derived from the other indices, whereas results based on estimates of β' were consistent with predictions derived from knowledge about the species' mating system. In addition, our estimates of the strength and direction of sexual selection depended on both the fitness proxy used and the pool of individuals included in the analysis. These observations demonstrate inconsistencies in distinct measures of sexual selection and underscore the need for caution when comparing studies and species.

La conducta de los empleados públicos: un análisis empírico

Aquest treball està dedicat a l’estudi del comportament dels empleats públics a través dels principis establerts en el Còdic de Conducta. Per això, s’han analitzat 15 resolucions judicials i quatre Informes anuals del Síndic de Greuges. La finalitat última consisteix en destacar el principi que es veu més vulnerat.

Sexual behaviour and stridulation during mating in Triatoma infestans (Hemiptera: Reduviidae)

Factors affecting mating behaviour in the bug Triatoma infestans were quantitatively studied in the laboratory. Experimental conditions were established so that the probability of copulation increased with the time elapsed since the first adult meal. Copulatory attempts by males did not vary as a function of time, but rejections by females became significantly less frequent with the post feeding time. Non-receptive females displayed four types of rejection behaviour, i.e. flattening, stridulation, evasion and abdominal movements. The occurrence of stridulation performed by females in a sexual context was observed in a regular fashion and was quantified for the first time in this species.