990 resultados para Hurwitz, Phinehas Elijah, 1765-1821. Sefer ha-berit
Resumo:
La innovaci i metodologia a la Universitat dintre de l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES) implica un canvi en tres mirades: el paper del professorat universitari en l"ensenyament, el mitj d"aprenentatge que es fa servir i el paper de l"alumnat a les aules. Encara que tot aix no s nou, la implicaci institucional que ocasiona l"EEES pot ser una oportunitat de reflexionar sobre aix. Per perqu la innovaci sigui una realitat no s suficient amb dir-ho sin que s"haurien d"engegar diverses mesures: augmentar els recursos econmics i humans; preocupar-se per la relaci ensenyament-aprenentatge; modificar les relacions d"autoritat, saber i poder en els departaments; crear la possibilitat de formar-se i autoformar-se en la impartici docent de la disciplina, i especialitzar-se en l"oferta formativa.
Resumo:
Tant l'tica com la religi formen part d'un llarg aprenentatge de la humanitat. Aquesta ha d'aprendre tamb a sobreposar-se de les seves grans contradiccions, no solament a adaptar-se al medi i transformar-lo d'acord amb els seus interessos i necessitats. Vull recordar aquestes contradiccions que encara avui ens fan sentir molt avall en l'escala ideal del progrs.
Resumo:
Aquest projecte final de postgrau tracta sobre el desenvolupament de DogsON, una aplicaci mbil per ajudar a les persones que tenen gossos a evitar que el seu gos estigui sol durant les seves hores d'esplai en les rees canines i parcs habilitats.
Resumo:
L"ACTIVITAT INDUSTRIAL INCLOU PROCESSOS molt diversos que sovint generen productes potencialment contaminants, que s"han estat abocant al medi ambient amb ms o menys control des de l"inici de la Revoluci Industrial. Alguns d"aquests productes poden ser reciclats pels mateixos cicles naturals, geoqumics i biolgics, per d"altres es van acumulant, com s el cas del mercuri. Un estudi publicat a la revista Nature, encapalat per Carl H. Lamborg, de la Woods Hole Oceanographic Institution de Massachusetts, als EUA, indica que la quantitat de mercuri als oceans s"ha triplicat des de la Revoluci Industrial i, malgrat que el nivell actual encara s raonablement lluny de ser considerat txic per a les persones, pot comenar a alterar els ecosistemes marins. A ms, com assenyalen els autors del treball, la capacitat dels oceans per dissoldre el mercuri acumulat es podria estar esgotant, la qual cosa implicaria que, si no es prenen mesures que evitin els abocaments incontrolats, el seu ritme de penetraci dins els ecosistemes i, a la llarga, en l"alimentaci humana, podria augmentar de manera exponencial.
Resumo:
L'objecte del projecte s la optimitzaci de la explotaci agrria d'un conjunt de parcelles ubicades al terme municipal de Castelldans, a la partida coneguda popularment com 'La Devesa', a petici dun promotor particular, propietari en aquell moment de les parcelles implicades. El conjunt de la superfcie afectada (16,12 ha) s'identifica en el projecte com a Finca La Devesa. Alguns dels aspectes que es tracten en el projecte sn: la construcci d'un magatzem agrcola; la construcci d'una bassa per a l'abastiment d'aigua de reg; la installaci d'un sistema de reg per goter; la plantaci de 15 ha de fruiters de llavor i l'explotaci dels fruiters de llavor, acollint-se a la normativa vigent de producci integrada.
Resumo:
Catalunya ha apostat per una poltica de recerca que cada dia aconsegueix bons resultats. Aquesta setmana s'ha fet pblic que 14 investigadors que treballen en centres i universitats catalanes han rebut les prestigioses 'Starting Grants de l'European Research Council'. El resultat s destacable si es considera que tot l'Estat espanyol, amb Catalunya, n'ha rebut 29. Catalunya est per sobre de Dinamarca, ustria, Finlndia, Noruega, Portugal, Irlanda, Grcia, Hongria, Turquia, Polnia i Eslovquia
Resumo:
En aquest treball es discuteix lafirmaci de Kripke de que certes identitats teriques sn exemples de veritats necessries a posteriori
Resumo:
El febrer passat, en aquesta mateixa secci, parlava de la teoria del disseny intelligent, que intenta conjugar la teoria neodarwinista de l'evoluci amb una certa intervenci divina. Fa un mes, la revista 'Nature' va publicar un estudi sobre el suport que aquesta teoria t als EUA, que contrasta vivament amb un estudi igual que s'acaba de fer a Catalunya.
Resumo:
Arkit: 1 arkintunnukseton lehti, A4 B2.
Resumo:
La sisena hora incideix plenament en lhorari escolar. Les combinacions i les solucions que es podien adoptar eren mltiples. A larticle, s'hi fa una radiografia de la situaci actual, alhora que s'hi convida a iniciar una reflexi entorn de les possibilitats i les condicions necessries per dur a terme canvis que afectin els aspectes estructurals bsics del sistema
Resumo:
In this paper I provide a concise plan about Hegel's Lectures on the Philosophy of Religion critical editions, laying stress on the method followed by editors in order to build a coherent text with the sources at their disposal. The Marheineke's edition (1832) is analysed with special attention since it was the edition that caused the division between a Right and a Left, opening the discussion on speculative theism as a consequence of the difficulty to distinguish the systematic part from the historical one in the reasoning carried out by Hegel.
Resumo:
Laborationerna utgr i mnga skolor inom den grundlggande utbildningen en sjlvklar del av kemiundervisningen. Laborationerna r vanligen formulerade som recept och eleverna skall flja en given beskrivning d de genomfr laborationen. Kravet p eget tnkande frn elevernas sida kan hrigenom bli litet. Laborationerna r drfr utsatta fr en hel del kritik p olika hll i vrlden, drfr att de anses ineffektiva ur lrande-synvinkel. S.k. ppna laborationer r en annan typ av laboration som innebr att eleverna stlls infr ett problem eller en utmaning. Eleverna skall sjlva inom sin laborationsgrupp komma underfund med och planera hur de skall genomfra laborationen. Denna form av laborationer stller andra krav p elevernas tnkande n traditionella kokbokslaborationer. I denna studie har elever i en klass i rskurs 7 under sin frsta kemikurs arbetat med ppna laborationer. Laborationerna har av klassens lrare formulerats som utmaningar fr eleverna. Eleverna har som ett hjlpverktyg under laborationen anvnt s.k. V-diagram. V-diagram utgr ett grafiskt verktyg som kan anvndas som en laborationsrapport. I V-diagrammet synliggrs de olika momenten som ingr i en laboration eller i en underskning. Vilken r forskningsfrgan, hur planerar man att ska svar p sin frga, vilka resultat har man kommit till och vilka slutsatser kan man dra? V-diagrammet innehller ocks en teoretisk och begreppslig sida dr laborationens teoretiska frankring synliggrs. Resultaten frn underskningen visar att arbetet med ppna laborationer i kombination med V-diagram hade positiv inverkan p elevernas uppfattning om sitt eget lrande. Eleverna upplevde att laborationerna krvde tnkande men att detta samtidigt ledde till frstelse. Eleverna hjlpte varandra att frska frst d de gemensamt skulle lsa problem. I diskussionen med sina kamrater och med lraren fick eleverna mjlighet att formulera sina egna uppfattningar och konfrontera dem mot andra uppfattningar. V-diagrammets struktur fungerade som vgledning d eleverna planerade sin laboration, men gav ocks en verblick ver laborationer i efterhand d eleverna frberedde sig infr kursprovet, vilket fr en del elever bidrog till deras frstelse. Grupperna var i allmnhet mycket fokuserade p uppgiften d de planerade en ppen laboration. Laborationerna hade alla en frankring i vardagen vilket gjorde att eleverna kunde gra kopplingar mellan sina egna erfarenheter och laborationen. Majoriteten av eleverna uppgav efter kemikursen att de upplevt den som intressant och laborationerna lyftes fram speciellt. De ppna laborationerna stllde stora krav p laborationsgrupperna och p elevernas samarbetsfrmga och gjorde laborationerna knsliga fr grupprelaterade problem, genom att eleverna skulle klara av utmaningar gemensamt. Fr en elev med svag sjlvuppfattning kan tillrttalagda laborationer med klara instruktioner knnas tryggare n en ppen laboration, dr utmaningen r strre. Samtidigt hade just utmaningarna, som var p en niv som eleverna klarade av efter att ha tnkt och diskuterat med varandra, en positiv inverkan p sjlvuppfattningen fr ett flertal av eleverna. Att klara av utmaningar p rtt niv kan inverka positivt p den egna sjluppfattningen. De ppna laborationerna stller krav p lraren att vara flexibel och kunna g in i rollen av bl.a. handledare och coach. Samtidigt utgr lrare en representant fr det naturvetenskapliga samfundet och har ansvar fr att gra teori och begrepp tillgngliga fr eleverna d de behver dessa i sina underskningar. Fr lrare kan de ppna laborationerna knnas problematiska, eftersom de sjlva sllan har erfarenheter av denna typ av laborationer frn sin egen skoltid eller utbildning.
