Nanopartikel am Arbeitsplatz

Nanopartikel sind sehr kleine Partikel, die gezielt so hergestellt sind, dass ihr Durchmesser kleiner als etwa 100 nm ist. Sie werden in der Industrie eingesetzt, weil Materialien mit solch kleinen Dimensionen oft neue Eigenschaften aufweisen, die sie vom Ursprungsmaterial unterscheidet. Das Potenzial für mögliche Gesundheits- und Umwelteffekte von Nanomaterialien wird zurzeit intensiv diskutiert, denn die möglichen Effekte der neuen Eigenschaften auf Umwelt und Gesundheit sind erst unvollständig geklärt. Für die Abklärung der Risiken ist es wichtig, Informationen über die möglichen Expositionen und mögliche Freisetzungen in die Umwelt zu haben. Bisher wurden aber Daten über eingesetzte Stoffmengen und Materialarten selten systematisch erhoben. Wir haben in der Schweiz eine repräsentative Studie durchgeführt, um den Einsatz von Nanopartikeln im gesamten Industriesektor abschätzen zu können. Diese Studie ist unseres Wissens weltweit die erste solche Studie. Sie verwendete die Definition von Nanopartikeln, welche Nanofasern und Agglomerate von Nanopartikeln mit einschließt. Geschätzte 1.300 Arbeiter in 600 Firmen sind direkt an einer Nanopartikelanwendung beteiligt und könnten somit exponiert werden. Dies sind etwa 0,6% der Firmen und etwa 0,08% der Arbeiter des Schweizer Produktionssektors. Um nun zu bestimmen, ob solche Arbeiter mit Nanopartikel in Kontakt kommen oder nicht, stehen verschiedene Messmethoden zur Verfügung. Die aktuelle Technik erlaubt eine quantitative Messung der Anzahl der Partikel in der Luft, deren Masse oder auch Oberfläche. Diese Messgrößen allein geben zwar Hinweise auf die Präsenz von Nanopartikeln, die möglichen Gesundheitseffekte einer Exposition sind aber erst unvollständig abgeklärt und erlauben keine abschließende Risikoanalyse für den Arbeitsplatz. Mehrere Aktionspläne für die Entwicklung eines sicheren und nachhaltigen Umgangs mit Nanomaterialien wurden in den letzten Jahren gestartet (EU, Schweiz). Internationale und nationale Organisationen entwickelten Guidelines und Empfehlungen für industrielle Anwendungen (Internationale Organisation für Normung - ISO, Schweizerische Unfallversicherungsanstalt - SUVA, Bundesanstalt für Arbeitsschutz und Arbeitsmedizin - BAuA, zusammen mit dem Verband der Chemischen Industrie - VCI). Diese generellen Informationen müssen nun in die Industrie transferiert und an die spezifischen Bedürfnisse der betroffenen Unternehmen angepasst werden. Die aufgezeigte, relativ geringe Verbreitung von Nanopartikelanwendungen in der Industrie weist darauf hin, dass heute Schutzmaßnahmen noch proaktiv und kostengünstig entwickelt und eingeführt werden können. Aber sollte die vorhergesagte "Nano-Revolution" wirklich eintreten, ist die Zeit gekommen, jetzt aktiv zu werden. [Autoren]

Exhumation history of eastern Ladakh revealed by 40Ar/39Ar and fission-track ages: the Indus River-Tso Morari transect, NW Himalaya

Fission-track and (40)Ar/(39)Ar ages place time constraints on the exhumation of the North Himalayan nappe stack, the Indus Suture Zone and Molasse, and the Transhimalayan Batholith in eastern Ladakh (NW India). Results from this and previous studies on a north-south transect passing near Tso Morari Lake suggest that the SW-directed North Himalayan nappe stack (comprising the Mata, Tetraogal and Tso Morari nappes) was emplaced and metamorphosed by c. 50-45 Ma, and exhumed to moderately shallow depths (c. 10 km) by c. 45-40 Ma. From the mid-Eocene to the present, exhumation continued at a steady and slow rate except for the root zone of the Tso Morari nappe, which cooled faster than the rest of the nappe stack. Rapid cooling occurred at c. 20 Ma and is linked to brittle deformation along the normal Ribil-Zildat Fault concomitant with extrusion of the Crystalline nappe in the south. Data from the Indus Molasse suggest that sediments were still being deposited during the Miocene.

La primacia de la pràctica en la filosofia de l’últim Wittgenstein

Amb aquest treball ens proposem bàsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein atès que les seves últimesentrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comença a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sinó tres obres majors. El relat estàndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qüestionat o si més no matisat, a mesura que va creixent l’interès pels últims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca serà doncs, una lectura de De la certesa, convençuts com estem de la seva rellevància, tant pel què fa a la comprensióde la pròpia filosofia de Wittgenstein i la seva evolució, com pel què fa a algunes qüestions centrals en el debat de l’epistemologia contemporània. Ensproposem dir alguna cosa sobre l’obra en si mateixa, el seu lloc en el corpuswittgensteinià, i sobre la rellevància dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de l’escepticisme i el relativisme

Monitorització de la qualitat de l'electricitat d'un edifici universitari mitjançant l'analitzador CM4000

Es va instal.lar un analitzador CM4000 a la Facultat de Ciències per tal de poder enregistrar en temps real les incidències en la xarxa elèctrica que s'estaven produint (caigudes de tensió i problemes amb els harmònics). El projecte vol monotoritzar la qualitat dels registres d'aquest analitzador que queden enregistrats a la base de dades Power Server. A partir d'aquestes dades es realitza un estudi sobre la freqüència de les incidències, buscant el patró dels dies i hores en què les incidències són màximes

Officium et missa beatae Isabellae.

F. 1 « Officium b. Ysabellis, sororis s. Ludovici, regis Francie, fundatricis monasterii Longicampi » (AA. SS., Aug. VI, 798). F. 23 « Ad missam. » F. 31v et 37 Prose de Thomas de Celano sur s. François, et « Dies irae ». Cf. Chevalier, nos 6569 et 4626.

Collectio sermonum de dominicis, de festis et de sanctis, ad usum Fratrum Minorum.

« Sermo adaptabillis b. Laurentio... Dispersit, dedit pauperibus... Quia secundum b. Dionixium in De ecclesiastica Yerarchia... » (1-2) ; — « Sermo de assumptione b. Marie... Quid hoc audio de te... Quid nos tantilly... » (2v-3), suivi d'une note à l'usage des prédicateurs : « Nota quod ne sermo sit deffectuosus... » (3) ; — « Sermo de conceptione b. Marie. Que est ista que progreditur... Karissimi, predicator evangelicus, beatitudinis eterne preco... » (3v-4v) ; — « Sermo de quatuor festis principalibus b. Marie... Que est ista que progreditur... Verba ista sunt tocius curie celestis... » (4v-5v) ; — « Sermo de Purificatione. In mansuetudine suscipite... Secundum b. Gregorium, Mor. 23... » (6-7) ; — « Sermo de b. Francischo... Cujus est ymago hec et superscriptio... Secundum b. Gregorium, omelia 30... » (7v-8v) ; — « Sermo in dominica [in Quinquagesima]. Ecce ascendimus Jerosolimam... Karissimi, sicut scitis, finis est... » (9-10) ; — [Sermo in dominica IIa post Epiphaniam] « Tu servasti vinum bonum usque adhuc... In verbis istis spiritualiter intellectus... » (10-10v) ; — « Sermo de b. Francischo. Ad ymaginem similitudinis sue... Verba ista ad litteram scripta... » (11-12) ; — « Sermo de b. Johane Baptista. Magnus es tu et faciens mirabilia... Secundum Gregorium quia tute... » (12v-13) ; — « Sermo de angelis. Inmittit angelus Domini... Sanctus ille David, acceptus de ovibus... » (13v-14) ; — « In ascensione Domini. Exultavit ut gigas... Duo sunt inter cetera Christi misteria... » (14v-16) ; — « De asumpcione Domine nostre. Ad preceptum tuum elevabitur aquila... Quia, karissimi, Mater Domini... » [FRANCISCUS DE MAYRONIS] ; cf. éd. Bâle, 1498, f. CIV-CIIIV, avec variantes (16v-18) ; — « De Maria Magdalena. Permittuntur [sic pro : Remittuntur] tibi peccata tua... Sicut solent maximi principes... » [Idem], sermon abrégé ; cf. éd. cit., f. LXXXVIIIV-XCI (18-19v) ; — « De s. Johane Evangelista. Dillectus meus michi... Ostenditur b. Johannes prout inflamatus... » [Idem], résumé ; cf. éd. cit., f. XXIX-XXIXV (20) ; — « In festo apostolorum Petri et Pauli. Accepimus gratiam et apostolatum... Gloriosissimi christiane fidei religionis... » (20v-23v) ; — « Sermo de gratia divina acquirenda. Accepimus gratiam etc. Vivat, obsecro, anima mea ... quoniam... » (24) ; — « Accepimus gratiam etc. Restat ostendere via physionomica... » (24v-26) ; — « Sermo de beatitudine, sive gloria celesti, sive in festo Omnium sanctorum. Fons sapientie verbum Dei... Ecce ego sto prope fontem... In hoc festo precipue et anno... » (26-29) ; — « De nativitate Domine nostre. Egredietur virga de radice Jesse... Percutiet terram virga... Clementissimus pastor ovium... » (29v-32) ; — « Sermo de uno confessore pontifice. Rector fratrum et stabilimentum populi... Inter viros eximie sanctitatis... » (32v) ; — « De nativitate Domini. Transeamus usque Bethelem... Innocencius in quodam sermone de predicatione... » (34v-36) ; — « In die nativitatis Domini. Sol ortus est et humiles exaltati sunt... Beatus Augustinus, De Civitate Dei : Anima participacione... » (36-37v) ; — « Dominica infra octavas Nativitatis. Ecce positus est hic in ruinam... Secundum doctrinam Philosophi in diversis locis... » (38-38v) ; — « Dominica quarta in quadragesima. Sequebatur eum multitudo magna... Secundum Damascenum libro primo, capitulo XV°, diversitas actionum... » (39-40v) ; — « De Canane[a], dominica secunda [sic] in quadragesima [Feria 5a post dom. Ia in XLa]. Dimitte illam quia clamat... Si attendamus ordinem generacionis... » (41-42v) ; — « Dominica de Passione. Si veritatem dico vobis... Secundum sententiam Phylosophi primo Metaphysice... » (43-43v) ; — « In cena Domini. Hodie est rex et cras morietur... Omne agens ordinate prius inquirit... » (44-45) ; — « De resurectione. Hec dies quam fecit Dominus... Scilicet est ex dictis Philosophi in diversis locis... » (45v-47) ; — « Dominica in Quadragesima. Ecce nunc tempus acceptabile... Ut dicit Philosophus, secundo de Celo et mundo... » (47-48v) ; — « De b. Clara. Sicut lux meridiana clara est... Secundum Philosophum tertio Methaphysice, si res creatas... » (48v-49v) ; — « Sermo de Cruce. Vidit mulier quod bonum esset lignum... Sicut ex doctrina Philosophi primo Ethicorum... » (50-51) ; — « De s. Anthonio. Misit servum suum hora cene... Sicut in rebus naturalibus docet experiencia... » (51v-52v) ; — « De b. Johane Batista. Tu puer propheta Altissimi... Secundum doctrinam Hugonis in commento de angelica Jerarchia... » (53-54) ; — « De b. Bertholameo [sic]. Dedit illi contra inimicos potenciam... Racio docet et experiencia manifestat... » (54v-55) ; — « De b. Francischo. Amice, ascende superius... Dicit Philosophus quinto Physicorum quod motus... » (55v-56) ; — [De b. Bernardo] « Omnia parata sunt, venite ad nupcias... Sicut videmus in motu naturali... » (56v-57) ; — « De sacerdote novo. Vos elegit Dominus... Ut potest haberi ex dictis Dyonisii... » (57v-58v) ; — « De assumpcione Virginis gloriose. Elevetur tronus David super Israel... Videmus quod triplici racione aliqua corpora... » (58v-59v) ; — « De assumpcione Virginis. Veni de Libano sponsa mea... Secundum testimonium Scripturarum et humane consuetudinis... » (59v-61) ; — « De Trinitate. Tripliciter sol exurens montes... Secundum quod dicit Philosophus, tota nostra noticia... » (61-61v) ; — « De b. Francischo. Hic beatus in facto suo erit... Post doctrinam philosophorum et experienciam... » (62-62v) ; — [De b. Eligio] « Provideat rex virum sapientem... Secundum sententiam (secundum) sapientis primo Metaphysice . » (63-64) ; — « De resurrectione Domini. Tercia dies est hodie... Tripliciter alicujus rei non vise accipimus fidem certam... » (64-65) ; — «Stetit in medio discipulorum et dixit : Pax vobis... Ut dicit b. Augustinus undevicesimo de Civitate Dei... » (65v-67) ; — « De Omnibus sanctis... Gloriosa dicta sunt de te... Aperta est civitas... Doctore egregio Bernardo scilicet attestante... » (67-69) ; — « De b. Johane Batista. Hic venit in testimonium... Sicut potest probari ex dictis Philosophi et exemplis... » (69v-70) ; — « De b. Petro apostolo. Tu pasce populum meum Israel... Secundum sententiam Philosophi tertio Politicorum... » (70v-71) ; — « De assumpcione Virginis gloriose. Transibo in locum tabernaculi... Triplici ratione secundum philosophorum doctrinam aliqua moventur... » (71v-72v) ; — [De b. Francisco] « Adolescens, tibi dico surge... Consideranti sciderum revolucionem... » (73-74v) ; — [De s. Michaele] « Michael et angeli preliabantur... Sicut ex doctrina Phylosophi in pluribus locis patet... » (74v-76) ; — « De b. Nicholao. Petra fundebat michi rivos olei... Secundum philosophicam doctrinam, diversitas effectuum... » (76-77) ; — « In festo apostolorum Petri et Pauli. Fecit Deus duo luminaria magna... Secundum sententiam Philosophi secundo Methaphysice... » (77v-78) ; — « De b. Bertholameo. Vidi angelum fortem... Secundum dictum Philosophi, omnes transferentes... » (78v-79) ; — « Dominica in Quadragesima. Ductus est Jhesus in desertum... Sicut naturalium operationum multiplex experiencia... » (79v-80v) ; — « De s. Thoma apostolo. Ecce cognovi quoniam Deus meus es... Bernardus in sermone : Deus noverim me... » (81-81v) ; — « De sacerdote novo. Misit Dominus servum suum... Secundum quod dicit Philosophus primo Ethicorum, diversarum operationum... » (82-82bis) ; — « In purificatione Virginis. Parasti ante faciem omnium populorum... Si attendamus formationem rerum temporalium... » (82bisv-83v) ; — « De uno martire. Esto vir fortis, et prelia bella Domini... Secundum consuetudinem hominum... » (84-85) ; — « De festo Purificacionis. Lucerna splendens super candelabrum... Doctrina philosophorum et tradit... » (85v-86v) ; — « Feria quarta Cinerum. Cum jejunas unge caput tuum... Morum Philosophi doctrinam perlegens et attendens... » (87-88v) ; — « In quarta feria Cinerum. Cum jejunatis, nolite fieri sicut ypocrite... Sicut ex doctrina Philosophi primo Ethicorum potest colligi... » (88v-89v) ; — « In festo b. Lodovici [episcopi]. Surrexit rex de solio suo... Ut dicit Philosophus quarto Methaphysicorum... » (90-91v) ; — « De b. Jacobo. Vox tonitrui tui in rota... Secundum doctrinam philosophicam formarum naturalium... » (91v-92v) ; — [In festo Annunciationis] « Ecce concipies in utero... Secundum doctrinam Philosophi septimo de Animalibus, ad generationem... » (93-94) ; — « De s. Ludovico [episcopo]. Reposita est michi corona justitie... Secundum sententiam Philosophi secundo Phisicorum, omne agens... » (94-96).

A genealogical conceptual model using ontologies

Roughly fifteen years ago, the Church of Jesus Christ of Latter-day Saints published a new proposed standard file format. They call it GEDCOM. It was designed to allow different genealogy programs to exchange data.Five years later, in may 2000, appeared the GENTECH Data Modeling Project, with the support of the Federation of Genealogical Societies (FGS) and other American genealogical societies. They attempted to define a genealogical logic data model to facilitate data exchange between different genealogical programs. Although genealogists deal with an enormous variety of data sources, one of the central concepts of this data model was that all genealogical data could be broken down into a series of short, formal genealogical statements. It was something more versatile than only export/import data records on a predefined fields. This project was finally absorbed in 2004 by the National Genealogical Society (NGS).Despite being a genealogical reference in many applications, these models have serious drawbacks to adapt to different cultural and social environments. At the present time we have no formal proposal for a recognized standard to represent the family domain.Here we propose an alternative conceptual model, largely inherited from aforementioned models. The design is intended to overcome their limitations. However, its major innovation lies in applying the ontological paradigm when modeling statements and entities.

Variables de la concessió de la llibertat condicional a Catalunya

Aproximadament un 40% dels subjectes de la mostra de 1.14a subjectes no han arribat a ser considerats per a l’alliberament condicional, tot i haver complert les 3/4 parts de la condemna. La modalitat de llibertat condicional ordinària en complir les ¾ parts de la condemna predomina sobre la resta de modalitats d’alliberament. En el cas d’aquest estudi, només un 7,6% havia accedit al benefici de la llibertat condicional avançada. Respecte a la incidència de les variables personals en l’accés a la llibertat condicional, ser dona, tenir nacionalitat espanyola i un nivell molt baix o un nivell alt de formació influeix positivament en l’obtenció de la llibertat condicional. La variable nacionalitat estrangera té una influència molt negativa en la concessió de la llibertat condicional. Respecte a les variables penals, els delictes de lesions, seguits dels delictes contra la propietat, com tots els tipus de robatoris, tenen els percentatges de denegació de la llibertat condicional més alts. Respecte a les variables penitenciàries, es conclou que com més obert sigui el règim inicialment aplicat, més probabilitats hi ha de sortir en llibertat condicional. Les activitats realitzades durant el compliment de la condemna no semblen tenir, en general, una incidència positiva en la concessió de la llibertat condicional. En aquest sentit, es podria dir que ja a l’inici de la condemna es pot determinar les possibilitats que es tindran de sortir en llibertat condicional, independentment dels progressos o canvis que es realitzin durant el compliment de la condemna. Les variables més significatives en la concessió de la llibertat condicional, segons l’anàlisi de regressió logística, són 4: l’habitualitat, els dies totals de sortida en funció del temps, el temps passat com a preventiu i el nombre de faltes greus. La regressió logística ha permès construir una equació amb aquestes 4 variables independents, que dibuixa el perfil d’un intern en llibertat condicional, i també descriu quins són els interns susceptibles de gaudir de la llibertat condicional o no, amb la probabilitat d’encertar en 80 de cada 100 casos.

Festival de Cinema Asiàtic de Terrassa

Aquest treball vol presentar la següent iniciativa cultural: la creació d'un Festival de Cinema Asiàtic a la ciutat de Terrassa. La primera edició del festival es desenvoluparia entre els dies 16 i 18 de setembre del 2011, essent per a la ciutat una introducció a la cultura asiàtica, que és quelcom que ens sembla molt llunyà, però que avui en dia és present en la nostra vida quotidiana de diverses maneres, ja sigui per la immigració, la gastronomia o mitjançant Internet i les noves tecnologies de la comunicació. Així doncs, el projecte té la finalitat bàsica de fomentar el coneixement de la cultura asiàtica i apropar aquesta cultura mil·lenària al terme municipal de Terrassa utilitzant com a suport les arts audiovisuals.

Tratamiento de las roturas crónicas del tendón de Aquiles mediante la plastia de Christensen

Entre el 20 y 30% de las roturas del tendón de Aquiles permanece sin diagnóstico ni tratamiento. El objetivo del trabajo es evaluar la técnica quirúrgica de Christensen conservando el tejido fibroso como opción terapéutica en el tratamiento de estas lesiones. Se realizó un estudio retrospectivo descriptivo con seguimiento medio de 50 días. A los 4 meses de la intervención todos los pacientes habían recuperado la capacidad de caminar de puntas. No se reportaron complicaciones ni re-rupturas con un seguimiento de 30 semanas. La técnica descrita presenta buenos resultados funcionales y una reincorporación temprana a las actividades habituales.

Tratamiento ambulatorio de la diverticulitis aguda no complicada: impacto sobre los costes sanitarios

OBJETIVOS: Se ha demostrado previamente que el tratamiento ambulatorio de la diverticulitis aguda no complicada es seguro, eficaz y aplicable en la mayoría de los pacientes que toleran la dieta oral y que tienen un adecuado apoyo familiar. El objetivo de este estudio es cuantificar el impacto que el tratamiento ambulatorio tiene en la reducción de costes sanitarios. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio comparativo retrospectivo realizado sobre una base de datos mantenida de forma prospectiva. Periodo de estudio: enero del 2005 hasta junio del 2011. Grupo de estudio: pacientes diagnosticados de diverticulitis aguda no complicada tratados con antibióticos vía oral de forma ambulatoria (7-10 días). Grupo control: pacientes diagnosticados de diverticulitis aguda no complicada que cumplían criterios de tratamiento ambulatorio pero que fueron ingresados con tratamiento antibiótico endovenoso (7-10 días). El diagnóstico se confirmó mediante TC abdominal. Se han analizado las características de los pacientes y los motivos del ingreso así como el resultado del tratamiento. El análisis de costes se ha realizado mediante el sistema “full costing”, sumación de todos los costes variables (costes directos) más el conjunto de costes generales repartidos por actividad (costes indirectos) y que incluye los gastos en urgencias, unidad de hospitalización, laboratorio, radiología y farmacia. Se ha añadido el coste del tratamiento ambulatorio tanto en el grupo de estudio (tratamiento completo) como en el grupo control, cuando completaron el tratamiento una vez dados de alta. Se ha realizado el análisis comparativo según intención de tratamiento. RESULTADOS: Se incluyeron 136 pacientes, 90 en el grupo de estudio y 46 en el grupo control. No hubo diferencias en la edad, sexo, número de episodios anteriores, fiebre o leucocitosis entre los dos grupos. Los motivos de tratamiento hospitalario más frecuentes fueron: ingreso en la fase inicial del protocolo, decisión del médico de guardia o negativa del paciente al tratamiento ambulatorio. Cinco de los 90 pacientes del grupo de estudio precisaron ingreso por persistencia del dolor o vómitos mientras que 2 de los pacientes del grupo control reingresaron por recurrencia de la sintomatología (5,5% vs. 4,3%; p=0,7). Ninguno de estos pacientes precisó cirugía urgente. El coste global por episodio fue de 882±462 euros en el grupo de estudio frente a 2376±830 euros en el grupo control (p=0,0001). CONCLUSION El tratamiento ambulatorio de la diverticulitis agua no sólo es seguro y eficaz sino que también reduce más de un 50% los costes sanitarios. Palabras clave: Diverticulitis aguda. Tratamiento ambulatorio. Impacto sobre coste sanitario

Paraula i poètiques del desig. Tres itineraris del subjecte líric postmodern: alteritat, identitat i escriptura al l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercé Marçal i Enric Casasses

La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen l’àmbit de la representació del desig. Sota aquest paraigües teòric i la seva estricta vinculació amb les noves formulacions del subjecte líric postmodern, he proposat un estudi comparatiu entre tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, he investigat i esclarit les variables retòriques (teoria literària ) i ontològiques (discursos filosòfics) que coparticipen en la instal•lació d’un subjecte líric i un quefer poètic postmoderns. Un nou posicionament de la veu lírica que transforma la identitat textural en un procés, en una recerca. Així és que l’alteritat amorosa s’evidencia com el centre de representació i experimentació dels límits del jo líric. A partir de les aproximacions teòriques sobre la representació del desig –que des del postestructuralisme han arribat, mitjançant la crítica literària feminista, fins als nostres dies -, he establert les coordenades metodològiques que justifiquen el triangle comparatiu i m’han permès mostrar com la poesia eròticoamorosa és epicentre de la poesia i la poètica dels tres autors. L’exègesi de les seves obres ha guiat la investigació cap a l’abordatge de les construccions dels “jo” lírics, tot prenent com a centre: a) l’escriptura, obertura cap a l’Altre, b) el subjecte de l’enunciació com a subjecte desitjant, c) les representacions de l’altre/a amorós, d) les retòriques del desig, e) la recerca del plaer textual, i f)moral i poètiques. L’objectiu final ha estat dibuixar un mapa de carreteres per guiar els itineraris de l’escriptura del desig en la nostra poesia i, palesar, a mode de síntesi i d’obertura, com l’obra d’Enric Casasses recull la retòrica de l’alteritat amorosa i funda, des d’ella, la necessitat de la paraula oral i l’acció poètiques.

The History of the European Union (Chinese version)

Descriu i analitza el procés d'integració europea des dels seus inicis, els anys cinquanta, fins als nostres dies. L'objectiu consisteix a oferir una visió de conjunt d'un procés que va començar modestament amb la integració dels mercats del carbó i de l'acer dels sis membres fundadors i que ha derivat en una Unió Europea de 27 estats membres i més de 500 milions d'habitants, amb polítiques comunes, una cooperació estreta en els àmbits més sensibles de la sobirania estatal i una moneda única en setze estats

The Voting Practice of the Fifteen in the UN General Assembly: Convergence and Divergence

The EU has, since the early days of the Community, had the ambition to speak with ‘a single voice’ in international fora, in particular in the United Nations’ General Assembly. This aspiration, which has become more pronounced since the inauguration of the CFSP, has not always been easy to achieve due to domestic or international level factors affecting the EU member states. However, in the last decade there has been a dramatic increase in convergence in the Fifteen’s voting record. This paper contemplates the underlying reasons for such a convergence

Chipre: escenarios para un futuro incierto

Fa més d'un quart de segle que Xipre està dividit, després que l'exèrcit turc intervingués a l'illa, davant l'intent de cop d'estat greco-xipriota recolzat per Grècia. Aquest episodi va concloure amb l'ocupació turca de la part nord de l'illa i el transvasament de població entre nord i sud fins a configurar dos territoris ètnicament homogenis i separats físicament per la "Línia verd" de Nacions Unides. Aquest conflicte que secciona l'illa ha quedat congelat fins als nostres dies, tot i els repetits intents i propostes de pau promoguts per la comunitat internacional1. L'11 de novembre de 2002, el Secretari General de Nacions Unides, Kofi Annan, va presentar un nou pla als líders xipriotes i als governs dels estats garants Grècia, Turquia i el Regne Unit. Donada la conjuntura actual, sobretot arran del procés d'ampliació europea, aquesta proposta constitueix una oportunitat "històrica" per desbloquejar la situació i arribar a un acord definitiu. En aquestes pàgines, plantegem els possibles escenaris de futur per Xipre, tenint en compte els diferents elements que poden condicionar les polítiques exteriors dels actors implicats en el contenciós.