Common Quail (Coturnix coturnix) post-breeding movements and migration patterns: from knowledge to management.

Hemos investigado los patrones de los movimientos postcría de la codorniz común (Coturnix coturnix) en la península ibérica con el fin de describir su fenología de paso migratorio y algunas características fisiológicas de los individuos. Esta información es necesaria para un ajuste óptimo de los períodos de caza. Hemos trabajado a partir de dos conjuntos de datos: a) capturas efectuadas en una zona que no es de cría (Garraf) de agosto a octubre en 2009 y 2010; b) recuperaciones, posteriores a la presunta época de cría, de individuos anillados en Europa y recapturados en España durante el período 1933-2005. Los resultados obtenidos muestran que los movimientos postcría en Garraf están formados por dos oleadas: una primera, que se produce sobre el 10 VIII, formada principalmente por jóvenes del año inactivos sexualmente que no son fisiológicamente migrantes; y una segunda, mucho más intensa, que se produce sobre el 17 IX, formada principalmente por migrantes jóvenes del año inactivos sexualmente. La época de caza en España tiene lugar principalmente durante la primera oleada, preservando el paso de los migrantes provenientes de España y de otros países europeos. La información de los movimientos postcría en otras regiones españolas y en otros países europeos en los que la codorniz común es una especie cinegética popular, permitiría mejorar el ajuste entre el período de caza y la migración, proporcionando recomendaciones de gestión cinegética más precisas para esta especie.

El Patrimonio paleontológico en los museos y colecciones visitables de Cataluña: evaluación de su gestión

La riqueza del patrimonio paleontológico de Cataluña ha hecho que la Paleontología catalana haya tenido un importante recorrido que se remonta a la segunda mitad del siglo XIX . Este desarrollo histórico ha originado que el patrimonio paleontológico"mueble" se encuentre ubicado dentro de instituciones museísticas de alcance y situaciones muy contrastadas. Para evaluar la situación del patrimonio paleontológico mueble presente en los museos y colecciones visitables de Cataluña, se ha realizado este trabajo de investigación, seleccionando una muestra de las 57 instituciones que tienen colecciones de Paleontología en Cataluña. Los tres objetivos que se pretendían alcanzar eran saber: [1] cuál era la situación y cómo se gestionaba el patrimonio paleontológico, que se encontraba en los museos y colecciones visitables de Cataluña, [2] si el patrimonio paleontológicos se encontraba suficientemente valorado por sus gestores en los museos y colecciones visitables, y por la Administración responsable, [3] cuál podía ser la gestión del patrimonio paleontológico mueble de Cataluña en tiempos de crisis, basándose en experiencias descritas en otros países. Con respecto al primer objetivo se puede decir que las colecciones de Paleontología presentes en los museos y las colecciones visitables de Cataluña son importantes tanto por el número de ejemplares como por su calidad. Indicadores de esta importancia los encontraríamos con los más de 675.000 unidades de registro , y en los más de 1.000 tipos descritos. Pero existen también colecciones de Paleontología de propiedad privada, de las que no se dispone de datos fiables. Las colecciones de Paleontología continúan creciendo tanto por las donaciones y cesiones que se producen por parte de particulares, como los depósitos provisionales provenientes de las actividades de investigación (excavaciones, prospecciones, muestreos, etc....) que realizan los museos y otras instituciones. La comparación de los datos obtenidos en este trabajo, con uno previo de Loran (2006) sobre colecciones de Historia Natural en Cataluña, permiten deducir que la situación prácticamente no ha cambiado. Las carencias y deficiencias que se registran en la gestión y conservación de estas colecciones, son esencialmente las mismas que las descritas para las colecciones de Historia Natural, y tienen su origen en la falta de recursos humanos y materiales. En cuanto al segundo objetivo, la opinión de la gran mayoría de los entrevistados ha confirmado que el patrimonio paleontológico no estaba suficientemente valorado por la Administración competente. Las causas se han atribuido a que el Departament de Cultura de la Generalitat de Cataluña no ha invertido ni los suficientes recursos humanos ni económicos para poner en valor este patrimonio, ni tampoco ha mostrado el suficiente interés en su gestión, conservación y difusión. Finalmente el tercer objetivo que era saber ¿cómo podría afectar la crisis al patrimonio paleontológico conservado en los museos y las colecciones visitables?, partiendo de lo que se ha descrito en otros países. Las respuestas obtenidas permiten afirmar que se podrían producir situaciones de vulnerabilidad en la conservación de los fondos de Paleontología. Tres instituciones podrían tener problemas de conservación, y en otros tres museos peligra su supervivencia. La crisis se ha añadido a situaciones de manifiesta precariedad que se vienen arrastrando desde hace muchos años y que tienen su origen en la falta de inversiones económicas, y de recursos humanos y materiales.

Presentació Monogràfic 1: Didàctica del Patrimoni

El concepte de patrimoni, paraula complexa i polisèmica, ha anat variant al llarg del temps gràcies al fet que no és un concepte tancat. Tot el contrari; és un concepte obert que permet noves interpretacions lligades tant als canvis socials com a l"aportació de noves disciplines, les quals han contribuït a la diversificació del concepte de patrimoni en si mateix i al servei de l"educació. Quan se"ns va demanar que coordinéssim un monogràfic sobre didàctica del patrimoni, vam pensar a presentar un seguit d"articles que mostressin el ventall ampli de possibilitats d"aquesta disciplina emergent dins la didàctica de les ciències socials, tant en l"educació formal com en la no formal com en el camp de les noves professions vinculades als béns patrimonials i al turisme cultural.

¿Arqueología y aviación?: la excavación de aerodrómos de campaña en el Penedés

El objetivo de este artículo es presentar el enfoque metodológicodesarrollado para estudiar una serie de aeródromos situados en Cataluña y asociados con el Gobierno republicano (1931-1936/1939) y la Guerra Civil Española (1936-1939), que fueron estudiados desde 2008 hasta 2010 por detector de metales. Además, parte de los diferentes edificios de cada complejo campo de aviación se registraron para una mejor comprensión. El trabajo de campo se combinó con el uso de fuentes orales y textuales y fotografías aéreas históricas. Toda esta información se integra en una base de datos diseñada expresamente y también en un SIG. Estos restos reflejan el impacto de la guerra aérea en el territorio y también los esfuerzos para establecer una red de infraestructuras relacionadas con la aviación.

Feromones: el paper de l'olor en la comunicació animal

Chemical perception is considered one of the first senses used as a communication system between living organisms. Such communication is based on the emission of signals between a sender and a receiver; if the communication is chemical, these signals are called pheromones. These signals have evolved via natural selection through a mechanism known as ritualization, which converts cues (which are not adapted to communication and which the receiver picks up regardless of the interests of the sender) into signals (information that the sender transmits as an adaptative response to its previously developed perception of the receiver). When communication has evolved between actors (sender and receiver) with common interests, the honesty of the signal is taken for granted, since both want the same thing (i.e., there is no reason to deceive). If the actors have conflicting interests, however, then the possibility of deception seeps into the possible array of adaptations. This can be observed in the case of communicative mimicry. However, in other situations natural selection imposes conditions that screen the possible signals, allowing only those that meet the requirement of honesty to stabilize. These include indices and added-cost signals. The emission of pheromones plays a variety of roles in the life processes of living beings. It facilitates encounters between individuals of the same species and is heavily involved in the mechanisms of recognition of relatives. It also fosters behaviours such as altruism (cooperation between individuals that share a percentage of their genetic inheritance). In many species, including humans, chemical communication works behind the scenes to guide the choice of a sexual partner.

Presentació. Monografia sobre Arquitectura i Educació

«La meva terra no és finalment una abstracció». d'aquesta manera conclou Paulo Freire l'escrit autobiogràfic «Mi primer mundo»,1 on ens descriu, amb un llenguatge carregat de detalls de sensibilitat i emoció, les seves primeres experiències viscudes al seu primer món, casa seva. Allà va ser el seu «primer no-jo geogràfic». Un lloc que, ens explica, juntament amb altres persones (no-jos) li van permetre fer-se al seu través.

Sota terra: excavant als escenaris de la Batalla de l'Ebre. Televisió de Catalunya, 14 de juny de 2010

Sembla que donar a conèixer l"arqueologia com a disciplina amb metodologia científica i caràcter professional no sigui una tasca fàcil. Vèncer la idea que es ven en pel·lícules de l"estil d"Indiana Jones implica que cal fer una tasca de difusió de la disciplina cap al gran públic, mostrant les diferents cares que té avui dia de forma didàctica, entretinguda i rigorosa. En un principi la idea del programa Sota Terra, emès per TV3 entre el juny i el setembre del 2010, era precisament aquesta. Tal i com ho afirmen els responsables a la plana web del programa:"Hi ha diversió, humor, aventura i rigor. Per l"ordre que es vulgui". En realitat, però, veurem que alguns elements no són tan clars, com a mínim en el capítol que ressenyem: Excavant als escenaris de la Batalla de l"Ebre, emès el 14 de juny del 2010.

Pedagogies de la liquiditat

«Escriu més ràpid del que jo puc llegir», va dir Nikolas Rose el Convenor del departament de sociologia de la London School of Economics and Political Science referint-se a Zygmunt Bauman. Ho va dir en el brindis de la recepció que aquest departament va oferir després de la darrera de les tres lliçons que Bauman va explicar durant el mes de novembre de 2005 a l"Old Theather de la LSE, i l"anècdota no és debades. La crítica recurrent en àmbits acadèmics com ara l"espanyol, segons la qual els darrers llibres de Bauman no fan altra cosa que parafrasejar la idea afortunada de la modernitat líquida, també és compartida a l"acadèmica britànica. I a més, com és habitual en aquelles contrades, es comenta sense embuts en presència de la persona implicada. Que quedi palès, doncs, que aquest text no serà pas un pretext per fer-li un panegíric. Ara bé, les coses com són, malgrat que s"hagi acusat Bauman d"engiponador i a banda de l"abundància de llibres publicats, i la reiteració constant d"algunes idees cal dir que els seus continguts no deixen de ser reveladors, alhora que reclamen l"atenció, per a totes les ciències socials.

EDUMAT: Fòrum sobre Educació Matemàtica. Una eina electrònica al servei de la comunitat de professionals de l'Educació Matemàtica.

EDUMAT va sorgir d'una iniciativa personal, en el marc del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, el mes de novembre de 1998. No es tracta d'una iniciativa pionera. Dues llistes modèliques van precedir EDUMAT: l'una a la Universitat de Barcelona, que funciona des del 1995, el Fòrum sobre la Docència Universitària, coordinat per la professora Begoña Gros, que va ser presentat a Temps d'Educació, nº 16. 1, en l'àmbit de l'educació matemàtica, també des del 1995, funciona un altre fòrum internacional de debat coordinat per Peter Gates, de la Universitat de Nottingham, a Anglaterra. I les llistes de distribució a Internet es compten per milers.

Literatura: de l'acadèmia a la societat

Quan es parla de la relació entre el món universitari i la societat no és estrany que es digui que la universitat moltes vegades es dedica a qüestions excessivament allunyades de la gent. Aquesta consideració, que també afecta l'àmbit de les ciències, és especialment rigorosa quan fa referència a les humanitats. I més en una època de crisi i retallades com l'actual. És com si, posats a prioritzar, les lletres i el pensament poguessin esperar temps millors.

El Proyecto CLARIN: Una infraestructura de investigación científica para las Humanidades y las Ciencias Sociales

En aquest article presentem CLARIN (Common Language Resources and Technologies), un projecte de col·laboració europea a gran escala l"objectiu del qual és potenciar l"ús d"instruments tecnològics en la recerca en els àmbits de les humanitats i les ciències socials. CLARIN és un dels trenta-cinc projectes seleccionats pel Comitè ESFRI (European Strategy Forum on Research Infraestructures) per a la llista de les infraestructures que s"han d"haver construït, per la seva importància per a la recerca, d"aquí a deu anys. CLARIN vol portar a les humanitats i a les ciències socials els beneficis de l"accés compartit i en col·laboració a recursos digitals, i també l"ús del còmput intensiu amb instruments específics d"anàlisi i explotació per a l"accés intel·ligent a grans bases de dades. Amb aquest objectiu, CLARIN crearà la infraestructura necessària per a poder donar un accés genèric a grans bancs de dades i als instruments d"anàlisi i explotació d"aquestes dades mitjançant la utilització de tecnologia. Per a això implementarà, en una estructura de xarxa grid, i mitjançant tecnologia de serveis web i de web semàntic, una única interfície d"accés a les dades i als instruments d"anàlisi, i també a eines de processament i altres serveis necessaris. Aquesta interfície, pel fet de ser dissenyada per a servir els objectius comuns de la recerca en humanitats i ciències socials, en facilitarà l"ús a investigadors de diferents àmbits sense necessitat de tenir coneixements sobre les tecnologies implicades.

Sociolingüística versus política y planificación lingüísticas: distinciones entre los campos y nociones integradoras

En el marc de la visió del fenomen lingüístic com a complex més que no pas com a «objecte», l"aproximació sociolingüística se centra en la llengua i els seus contextos eco-socio-cognitius. Així, la perspectiva sociolingüística es constitueix ineluctablement de forma inter- i transdisciplinària, i se situa clarament en una cruïlla de camins i perspectives que ha d"interrelacionar. No obstant, avui dia la sociolingüística és encara una àrea fragmentada i amb moltes línies d"estudi poc integrades i comunicades, i per tant el seu repte actual i de cara al futur immediat és construir un marc teòric integrador propi en el qual puguin convergir els diferents angles i plans d"estudi. En aquesta recerca d"elements generals unificadors sobresurt una noció que podria actuar si més no d"element cohesionador, i és la que es refereix al fenomen de la sociosignificació extragramàtica relacionat amb la diversitat de «com diem les coses» els humans. Així en societats amb presència de llengües distintes, dir alguna cosa fent-ne servir una o altra pot ser considerat com a significatiu per als interlocutors, tal com pot succeir en el cas de la concurrència de distintes varietats geodialectals o sociodialectals, que poden ser valorades de diferent manera pels parlants. Així mateix, més en el pla interpersonal, la selecció de formes lingüístiques i paralingüístiques adequades és crucial si, per exemple, volem indicar enuig o bé alegria i actitud festiva. Aquesta perspectiva se situa més a prop del «gir cognitivista» en les ciències socioculturals, ja que postula la centralitat del cervell-ment en el control de la conducta humana i, per tant, del comportament lingüístic.

Protocol de conservació ex situ del Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l'Ebre

En aquest Treball de Fi de Grau es pretén establir un protocol per a la conservació ex situ de les espècies que hi ha en el Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Les espècies que es troben en el CI són espècies vulnerables o en perill: espinós, samaruc, fartet, rabosa, llopet de riu i tritó palmat. Els objectius d’aquest protocol són: que el CI tingui un protocol propi, aprendre com funciona tot el centre, totes les espècies, com alimentar-les, com manipular-les i com tractar-les durant tot el seu cicle de vida. Un altre objectiu és el de veure si a finals d’any s’obté una alta població de cada espècie, quines són reintroduïdes, les patologies sorgides i els valors dels paràmetres químics de les basses naturals exteriors. El protocol s’elabora a partir de les pràctiques realitzades durant l’estiu del 2013 i els coneixements adquirits, la bibliografia i les dades del CI. Gràcies a això s’ha elaborat el treball. S’ha tractat la conservació ex situ; la problemàtica que sofreixen les espècies; cadascuna d’aquestes espècies; com funciona el CI a nivell de centre i a nivell de personal; les tasques que hi ha diàriament, setmanalment i ocasionalment segons les necessitats de l’estoc; el maneig sanitari; les patologies i com tractar-les; i l’anàlisi genètic. Els resultats obtinguts d’aquest protocol són els resultats numèrics obtinguts de l’any 2013 que són: 1. El gran nombre de cries nascudes de samaruc i fartet, menys de raboseta de riu, poques d’espinós i tritó palmat, i menys de llopet que tot just comença ara en el CI. 2. El total d’uns 5700 individus reitnroduits (samaruc, raboseta de riu i espinós de Girona). 3. La patologia més sorgida és el punt blanc. 4. I els paràmetres químics (amoni, nitrits, nitrats i fòsfor) no són molt elevats. La conclusió final i més important a la que arribo en fer el protocol és la gran importància que té el CI per a conservar aquestes espècies que no es saben apreciar fins que comencen a desparèixer. La existència del CI és més aviat una mesura correctora de tots els impactes que han sofert els habitatges de les espècies tractades i de la introducció d’espècies exòtiques que són una amenaça per les autòctones.

Apoderament juvenil: com i cap a on?

El treball que es presenta a continuació consisteix en una anàlisi teòrica sobre el concepte d'apoderament juvenil partint d'una aproximació al context actual i les relacions de poder que condicionen la construcció social de la joventut. L'anàlisi es basa en la relació del concepte d'apoderament amb els processos de transformació social així com de qüestionament de les estructures de poder existents avui. D'altra banda, es realitza una reflexió sobre l'ús del terme des de l'àmbit de les ciències socials, específicament des de les polítiques públiques de joventut

Tastets d'economia número 2: Psicologia i Economia

Peer-reviewed