Instal•lacions d'una hípica sostenible

L'objecte del projecte és la construcció d'una hípica i el disseny de les seves instal•lacions utilitzant energies renovables i aprofitant al màxim els recursos d’una finca que està destinada principalment al cultiu de vinya i olivera. El terreny disposa d'una barraca de dues plantes de 36 metres quadrats cada una, una bassa d'aigua que només s'omple quan plou gràcies a un rec, un dipòsit d'aigua fet d'obra amb capacitat per a 50000 litres, un petit garatge de 10 metres quadrats i dos dipòsits metàl•lics de 25000 litres situats a una altura de 25 metres respecte el pla del terreny

Disseny i desenvolupament d’un sistema de monitorització en continu de la qualitat de l’aigua de riu

Disseny i muntatge d’un sistema de monitorització a temps real de la qualitat fisico-química de l’aigua en rius mediterranis, que sigui autònom telegestionat i de baix manteniment. Aquest sistema permet realitzar un seguiment de la dinàmica de la qualitat de l’aigua de riu, essent possible detectar episodis d’empitjorament sobtat de la qualitat. El desenvolupament de sensors per mesurar la qualitat de l’aigua en continu ha estat una realitat en la darrera dècada, millorant-ne la robustesa i baixant-ne els costos. Cada instrument cobreix diferents aplicacions dins el cicle de l’aigua, des d’aigües superficials de riu, aigües residuals o aigües potables. Actualment la dificultat no està en la sensorística, sinó en el desenvolupament d’estacions de monitorització autònomes i de baix manteniment

Braving the Storm: How Are Global Biofuel Policies Sustained Despite Being Contested? An Analysis of the Biofuel Discourses of the EU, Brazil and Mozambique

Considered as a remedy to multiple problems that our world is facing, biofuels are nowadays promoted on a global scale. Despite this globalised approach, however, biofuels are heavily contested. Not only the social implications of biofuels are disputed and uncertain, particularly in countries of the global South, but also their environmental and economic rationales. Given these huge controversies, policies promoting biofuels would seem difficult to maintain. Yet, support for them has been surprisingly well established on the political agendas. With the aim of understanding this puzzle, this study asks how the dominant approach to biofuels has been sustained on a global level. In order to answer this question, the meanings and assumptions in biofuel discourses are explored through the lens of Maarten Hajer’s “argumentative” discourse analysis. Based on the existence of a “partnership for sustainable bioenergy” between the EU, Brazil and Mozambique, the study takes these three locations as case studies. The analysis reveals that various discursive strategies, including a particular problem construction and the use of two main story-lines, have played an important role in ensuring the permanence of the global approach to biofuels. Moreover, while the discourse of critics against biofuels demonstrates that there is room for contestation, the analysis finds that the opponents’ discourse largely fails to target the most salient justification for biofuels. A more effective strategy for critics would therefore be to also question the problem constructions underpinning this main justification in the global discourse.

Descripció geoambiental i paisatgística del sistema platja-duna de cala Borró (cap Ras, Alt Empordà- Costa Brava, Girona)

The geoambiental and landscape description of the beach-dune system of Cala Borró, (Cap Ras), placed in the town of Colera (Alt Empordà), is carried out. The dunar system, developed with orientation and N-S, links three beach pockets following the topographic slopes of the torrential basins. We find coalescence of dunes in the upper zones, which were possibly an object of reafforestation in the 19thC. to avoid erosion

Avaluació de les emissions de gasos d’ efecte hivernacle a la ciutat de Girona i propostes de reeducació

En els últims 30 anys, la comunitat internacional ha anat agafant consciència dels efectes que pot tenir l’ increment de les emissions de gasos d’ efecte hivernacle (GEH). És per aquest motiu, entre d’ altres que es fan inventaris d’ emissions de GEH a nivell estatal i a gran escala. Aquest projecte té com a principal objectiu determinar i quantificar les emissions de GEH a escala local del municipi de Girona. Per tal de poder dur a terme aquest treball ha calgut buscar metodologies i softwares, que s’ han hagut d’ adaptar a la singularitat que té Girona, sobretot pel que fa al transport. Finalment es fan propostes que s’ adapten a la problemàtica del municipi

ETÓ_04_AMPOSTA: habitatges a Amposta, Tarragona

Postprint (published version)

Hexaclorobenzè a Sidney : estudi de bioremediació i percepció social

El magatzem de residus de l'empresa Orica de Sidney, Austràlia, és el magatzem d'hexaclorobenzè (HCB) més gran del món. El HCB és un dels compostos més tòxics i persistents que es coneixen, i està inclòs a la llista de la Convenció d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents (POPs). Durant molts anys, Orica ha intentat exportar els seus residus a diversos països d'Europa. Però un tractament alternatiu com la bioremediació podria ser una solució més segura, econòmica i ambientalment responsable.

La ramaderia de muntanya sota el canvi climàtic : estudi sobre la vulnerabilitat i la capacitat adaptativa de les explotacions ramaderes convencionals del Pallars Sobirà

La continuïtat de la ramaderia a les zones muntanyoses es troba en risc sever. El canvi climàtic és un fenomen que es suma a la ja precària situació de la ramaderia al Pallars Sobirà, castigada pel despoblament, l’envelliment de la població i la crisi econòmica. En aquest context, les entrevistes realitzades mostren com els ramaders, tot i ser conscients dels creixents fenòmens climàtics extrems, com les sequeres, a la zona, la seva capacitat adaptativa es veu reduïda per causa d’aquests estressos socioeconòmics. Entre ells, el procés d’envelliment posa en risc el manteniment del coneixement tradicional que és un dels aspectes clau en l’adaptació. Tanmateix, les estratègies d’adaptació a estressos climàtics posades en pràctica actualment pels ramaders són limitades i tenen un marcat caràcter reactiu.

Efecte del canvi climàtic sobre la ramaderia ecològica al Pirineu Occidental de Catalunya

Per tal d’arribar a la conclusió de si realment el Canvi climàtic és un factor limitant en el de venir de la Ramaderia ecològica al Pirineu Català, es proposen un seguit d’enquestes als afectats reals; els ramaders. La intenció és veure la percepció que se’n té i comparar-la amb la realitat de canvi climàtic, i més en zones d’alta muntanya: pujada de temperatures, disminució de la pluja i sequera, i desgel i tardança de les nevades. També el tema de l’erosió del sòl és de vital importància pel seu tractament. Cal desenvolupar una sèrie de millores per combatre els problemes de canvis climàtics, tot i que no són l’únic mal de cap del ramaders.

Alimento humano : viabilidad y encaje del diseño permacultural como sistema agrícola

La Permacultura, los Paisajes de retención de agua y la Economía del bien común, se configuran como una alternativa a la situación actual de la agricultura. Mediante la combinación de estas corrientes, se puede desarrollar una agricultura más respetuosa con el entorno natural capaz de ayudar a regenerarlo. Una buena gestión del suelo fija y estabiliza el CO2 y gracias a los paisajes de captación de agua, se consigue cosechar el agua, infiltrándose en los ecosistemas y llenándolos de vida. Sumado a una correcta gestión del agua se mitigan los efectos del cambio climático en nuestras latitudes. Finalmente la economía del bien común, nos permite crear sistemas económicos más justos y sociales, encajando a la perfección con los principios de la Permacultura. Para poder aplicar dicho concepto actualmente, establecer el sistema agrícola como un sistema asociativo (asociación sin ánimo de lucro), nos permite fijar unos precios estables y sociales, dando especial importancia a la mano de obra y a la autosuficiencia.

Impacto de las proliferaciones de medusas en la valoración económica ambiental de las playas de Denia (Sudoeste Mediterráneo), Alicante, España

El actual incremento de medusas en las costas mediterráneas, percibido como un factor negativo en la calidad de las playas, supone un factor reductor de la demanda turística en las ubicaciones costeras, sobre todo en aquellas más afectadas por éstas proliferaciones. Debido a que la época de mayor presencia de fitoplacton disponible (principal fuente de alimento de las medusas), relacionada a la alta incidencia lumínica, coincide con la temporada alta de turismo en el verano; las notificaciones de incidencias por picaduras de medusa en esta época son frecuentes. Ejemplo de ello, es el caso de Denia (Alicante, España) donde, desde 2008, se ha detectado un considerable aumento de incidencias sanitarias a causa de picaduras de medusa, paralela a la aparición de la especie invasora de cubomedusa Carybdea marsupialis (Bordehore et al, 2011). En este estudio se ha realizado una valoración económica de la playa como un bien ambiental recreativo, mediante encuestas semi-estructuradas elaboradas por Paulo Nunes (CIESM), aplicadas a una muestra inicial de 300 individuos; y evaluado cual sería el impacto social y económico en la valoración ambiental de Denia, si las proliferaciones de medusa no se estabilizaran. Se ha estimado el valor económico del impacto sicial causado por las bioinvasiones marinas en las playas recreacionistas según Nunes and Van den Bergh (2004) y Nunes and Markandya (2008); el método que también ha sido aplicado en el mismo estudio aplicado en Israel (B. Galil, J. Gowdy and P. Nunes 2012) y en Cataluña (2013, Paulo Nunes, M. Loureiro, L. Piñol, S. Sastre, L. Voltaire). En ambos casos los resultados en el impacto económico son considerables pero menores a los esperados, al igual que en los resultados obtenidos en Denia (Alicante).

II Congreso español de gestión integral de deyecciones ganaderas : Barcelona, 9-10 de junio 2010. International workshop on anaerobic digestion of slaughterhouse waste : Barcelona, 11 junio 2010

La fuerte demanda de alimentos que ha tenido lugar a nivel mundial en los últimos años, ha provocadoun cambio en los sistemas de producción agraria y para el caso de la ganadera se ha pasado de lastípicas explotaciones extensivas ligadas al terreno a las granjas intensivas, en donde se ha incrementadola carga ganadera, bien aumentando el número de cabezas en pastoreo o mediante la construcción degranjas intensivas sin suelo

Datação radiocarbônica de sítios arqueológicos do tipo sambaqui pela técnica de absorção de CO2: uma alternativa à síntese benzênica

The sambaquis are archaeological sites with remains of pre-historical Brazilian civilizations. They look like small hills containing different kinds of shells, animal and fish bones, small artifacts and even human skeletons. Since the sambaqui sites in the Rio de Janeiro state are younger than 6000 years, the applicability of CO2 absorption on Carbo-Sorb® and 14C determination by counting on a low background liquid scintillation counter was tested. The International Atomic Energy Agency standard reference material IAEA-C2 was used in order to standardize the method. Nine sambaqui samples from five different archaeological sites found in the Rio de Janeiro state were analyzed and 14C ages between 2100 and 3600 years BP were observed. The same samples were sent to the 14C Laboratory of the Centro de Energia Nuclear na Agricultura (CENA/USP) where similar results were obtained.