La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).

Avaliação de cinco seleções de laranjeira 'valência' sobre dois porta-enxertos

O presente trabalho teve por objetivo avaliar cinco seleções de laranjeira 'Valência', quanto ao potencial industrial e de consumo in natura com relação às variedades 'Natal' e 'Valência', enxertadas sobre o citrumeleiro 'Swingle' (experimento I) e a tangerineira 'Sunki' (experimento II). Os experimentos foram conduzidos na Estação Experimental de Citricultura de Bebedouro (E.E.C.B.)-SP. A implantação dos experimentos foi em fevereiro de 2001, sob espaçamentos de 7,0 m entre linhas e 5,0 m entre plantas (285 plantas/ha) e 7,0 m entre linhas e 3,0m entre plantas (476 plantas/ha), respectivamente, para os experimentos I e II. O delineamento experimental foi em blocos ao acaso, duas plantas por parcela, quatro repetições e 7 tratamentos, constituídos pelas seguintes variedades-copa: 1) 'Natal'; 2) 'Valência'; 3) 'Valência-Don João'; 4) 'Valência-late-Burjasot' IVIA 35-2; 5) 'Valência-Rohde-Red' SRA-36; 6) 'Valência-Temprana' IVIA25; 7) 'Valência Camphell'. A seleção 'Valência late' é a que se destaca por ser a que mais se assemelhou às variedades tradicionais Valência e Natal.

Avaliação de seleções de laranjeiras 'Valência' sobre dois porta-enxertos

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragón, conde de Barcelona, señor de Montpeller : según las crónicas y documentos inéditos

Antep

Historia de D. Jaime I de Aragón

Hay un ejemplar encuadernado con: "Apuntes sobre el clero beneficial del Arzobispado de Valencia" (Carreres/4410)

¡La sombra de carracuca! joguet cómic-líric bilingüe en un acto i en vers

Nº 1147 del catálogo Fons de Teatre Valencià de la Biblioteca Bas Carbonell

La morería en Valencia : ensayo de descricción [i.e. descripción] topograficohistórica de la misma

Hay un ejemplar encuadernado con: Hospitales de Valencia en el siglo XV : (NP36/3).

Orige i significació del "Drach Alat" i del "Rat Penat" en les insignies de la ciutat de Valencia

Sello de José Sanchis Sivera

Carta I advertencias al tomo primero de Observaciones sobre la geografia, agricultura y poblacion del Reyno de Valencia que ha publicado ... Antonio Josef Cavanillas

Autor consta en fin de texto

Carta II aduertencias al tomo I de la Historia Natural del Reyno de Valencia, que publicó ... Antonio Joseph Cavanilles

Autor consta en fin de texto

Los orígenes de los Furs de València y de las Cortes en el siglo XIII

Incluye (p. [103]-362) transcripción del ms. de los "Furs" de Jaime I, conservado en el Archivo Municipal de Valencia

Mar, llum i passió historia de la Junta Mayor de la Semana Santa Marinera de Valencia

Incluye (p. 927-1142) apéndice documental