Histology of Organogenic and Embryogenic Responses in Cotyledons of Somatic Embryos of Quercus Suber L.

In cork oak (Quercus suber L.), recurrent embryogenesis is produced in vitro through autoembryony without exogenous plant growth regulators (PGRs); secondary embryos appear on the embryo axis but seldom on cotyledons. Focusing mainly on the histological origin of neoformations, we investigated the influence of the embryo axis and exogenous PGRs on the embryogenic potential of somatic embryo cotyledons. Isolated cotyledons of somatic embryos became necrotic when cultured on PGR-free medium but gave secondary embryos when cultured on media containing benzyladenine and naphthaleneacetic acid. Cotyledons of cork oak somatic embryos are competent to give embryogenic responses. Isolated cotyledons without a petiole showed a lower percentage of embryogenic response than did those with a petiole. In petioles, somatic embryos arose from inner parenchyma tissues following a multicellular budding pattern. Joined to the embryo axis, cotyledons did not show morphogenic responses when cultured on PGR-free medium but revealed budlike and phylloid formations when cultured on medium with PGRs. The different morphogenic behavior displayed by somatic cotyledons indicates an influence of the embryo axis and indicates a relationship between organogenic and embryogenic regeneration pathways

Aportaciones al conocimiento taxonomico de Verbascum blattaria L. y V. virgatum Stok.

Se estudia la variabilidad de los caracteres utilizados tradicionalmente en la taxonomía de los afínes Verbascum blattaria L. y V. virgatum Stokes, sobre la base de materiales procedentes de la Península Ibérica. El estudio comparado de ambas entidades ha comportado la creación de un nuevo taxon: V. virgatum Stokes subsp. dertosense Benedí and Rovira, restringido por ahora a las montañas tarraconenses de los Ports de Beseit (Horta de Sant Joan, Tarragona).

Macromicets de l'illa de Menorca.II.

Donem a conèixer els resultats de les prospeccions micològiques realitzades a Menorca entre els anys 1980 i 1988, i els presentem en forma de catàleg. S'han estudiat 193 tàxons (10 Ascomycetes i 183 Basidiomycetes), dels quals 127 creiem corresponen a citacions noves per a l'illa, entre els quals destaquem: Agaricus pequinii (Boud.) Konr. & Maubl., Amanita boudieri Barla, Dermoloma pseudocuneifolium Henrink, Hebeloma sarcophyllum (Peck) Sacc., Inocybe tenebrosa Quél., Psathyrella ammophila (Dur. & Lev.) Orton, Lactarius cistophilus Bon & Trimb. Russula seperina Dupain i Battarraea phalloides (Dicks.) Pers

Basidiomicets de les torberes dels Pirineus catalans. Primera contribució

Es donen a conèixer els primers resultats dels estudis sobre la flora dels Basidiomicets que fructifiquen a les torberes d'esfagnes dels vessants catalans dels Pirineus. Es citen i comenten 9 espècies noves o poc conegudes a la Península Ibèrica, com són: Hygrocybe coccineo crenata (Ort.) Mos., H. lepida Arnolds, Hypholoma elongatum (Pers.: Fr.) Ricken, H. udum (Pers.: Fr.) Kühner, Omphalina oniscus (Fr.: Fr.) Quél., Hebeloma helodes Favre, Cortinarius palustres Moser, C. sphagneti P.D. Orton i C. uliginosus Berk.

El programa Biodiversitat Micològica de les terres de Ponent. Notícia i primers resultats.

La tardor de 1994 ha presentat unes condicions molt favorables de pluviositat, humitat i temperatura, que han permès un estudi intensiu (59 excursions, 64 localitats) de la part occidental, baixa i seca, de Catalunya, de la qual es tenien molt poques dades micològiques. E1 catàleg preliminar que oferim, amb tot i l'absència de moltes espècies pendents d'estudi o confirmació, i també de les més eurioiques, considerades poc característiques, conté 170 espècies, i permet fer-se una idea de la flora fúngica xero-termòfila mediterrània, especialment, la de les brolles, pinedes i espais oberts. Al costat d'algunes espècies poc citades, com Eutryblidiella hysterina, Helvella villosa, Agaricus pilatianus, Amanita boudieri, Calyptella capula, Ceriporia bresadolae, Coprinus vosoustii, Henningsomyces puber, Hygrophorus carneogriseus, Marasmius corbariensis, Phellinus punctatus, Ramicola iberica, Skeletocutis percandida, Tulostoma nanum, T. occidentale, T. xerophilum, Typhula setipes, Xerocomus ichnusanus, d'altres han mostrat una abundància inusitada, com Mycocalicium minutellum, Amanita ovoidea, Clitocybe alexandrí, C. umbilicata, Entoloma rusticoides, Hebeloma edurum, Inocybe roseipes, Lepista rickenii, Lopharia spadicea, Omphalotus olearius, Phaeotellus rickenii, Polyporus meridionalis, Suillus bellinii, S. collinitus, Volvariella speciosa, Mucilago crustacea. És previst continuar les prospeccions, per a completar aquesta primera visió.

Lactarius tesquorum a Catalunya

G. Malençon (1979) descriví Lactarius tesquorum, que pertany a l'estirp torminosus, especie xerotermófila i acidófila. En el present treball assenyalem la presencia d'aquesta especie a Catalunya, en fem una descripció macroscópica i microscópica detallada i n'estudiem els carácters diferencials respecte a les altres especies de l'estirp. Es clou l'article amb una revisió de les citacions catalanes de Lactarias torminosus.

Contribució a la flora dels macromicets de l'illa de Mallorca

Com a resultat de les prospeccions micològiques realitzades a Mallorca entre els anys 1983 i 1990, donem a conèixer un catàleg de 218 taxons (8 Ascomycetes i 210 Basidiomycetes), dels quals creiem que 74 corresponen a citacions noves per a l'illa. En destaquem, entre d'altres: Cordyceps militaris (L.) Link, Daldinia vernicosa (Schw.) Ces. et de Not., Dichomitus campestris (Quél.) Domanski et Ori., Agaricus lanipes (Moell. et Schaeff.) Sing., Amanita boudieri Barla, Clitocybe lituus (Fr.) Metr., Hygrocybe reai Mre., Inocybe tenebrosa Quél., Leucopaxillus tricolor (Peck) Kühn, i Russula seperina Dupain.

Características produtivas e qualitativas de pastagem de braquiária em monocultivo e consorciada com estilosantes

O objetivo deste trabalho foi avaliar a massa de forragem e a composição botânica de pastagens de Brachiaria decumbens Stapf em monocultivo e consorciada com Stylosanthes guianensis (Aubl.) Sw. var. vulgaris cv. Mineirão, em diferentes meses do ano. As amostras obtidas em janeiro e maio foram submetidas a ensaio de degradabilidade in situ da matéria seca. Foram utilizados três piquetes (repetições), cada um dividido em duas parcelas (monocultura e consorciação). Após cada amostragem, o pasto foi submetido a pastejo com vacas secas. A massa de forragem de B. decumbens não variou com o sistema de cultivo; foi menor no mês de outubro (291 kg/ha) e não diferiu entre os demais meses (1.571 kg/ha). A massa de forragem da leguminosa decresceu ao longo do ano e sua porcentagem na pastagem foi maior em outubro/2001 e menor em janeiro/2002. A massa de forragem total na pastagem consorciada (2.158 kg/ha) foi maior que a do monocultivo (1.481 kg/ha). A taxa de degradação e a degradabilidade efetiva média de S. guianensis foram, respectivamente, de 6,8%/h e 61,5%, e de B. decumbens foram de 5,3%/h e 49,2%. A leguminosa contribui no aumento da quantidade e na melhoria da qualidade da forragem disponível na pastagem.

Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l'assentament de Sant Jaume/Mas d'en Serrà (Alcanar, Montsià)

Els resultats de l'estudi arqueobotànic realitzat sobre diferents àmbits de l'assentament de Sant Jaume aporta noves dades al coneixement de la gestió dels recursos vegetals de la protohistòria del nordest peninsular. El registre arqueològic constata una certa homogeneïtzació en la funcionalitat dels àmbits, que s'interpreten com a magatzems en el pis superior i espais d'estabulació a l'inferior. L'àmbit millor representat és l'A4, que conserva com a fet singular un elevat nombre de restes de llavors i fruits amb molt bon estat de conservació. Els tàxons conreats més importants són la pisana (Triticum dicoccum) i les guixes i guixols (Lathyrus sativus i Lathyrus cicera), seguits d¿una menor proporció d'ordi vestit (Hordeum vulgare), blat nu (comú/dur) (Triticum aestivum/durum), pèsol (Pisum sativum), llentia (Lens culinaris) i erb (Vicia ervilia). D'altra banda, el registre arqueobotànic del pis inferior de l'àmbit A4 sembla posar en evidència la presència de l¿associació de pisana i guixa, destinada a l'alim.

Relação entre número de estegmata na epiderme foliar e intensidade da antracnose em Stylosanthes spp

O objetivo deste trabalho foi quantificar o número de estegmata em cinco espécies de Stylosanthes e relacioná-lo à severidade da antracnose. Quantificaram-se os estegmata em secções foliares paradérmicas, coradas com safranina a 1%. A antracnose foi avaliada no 12º dia, depois da inoculação de Colletotrichum gloeosporioides. As espécies apresentaram número semelhante de estegmata na epiderme foliar, à exceção de S. guianensis, que apresentou menor quantidade. Maior severidade da antracnose foi observada em S. macrocephala e, em seguida, em S. capitata. Não foi constatada correlação significativa entre número de estegmata na epiderme foliar e a severidade da doença.

Caracterização da vegetação de Caatinga e da dieta de novilhos no Sertão de Pernambuco

O objetivo deste trabalho foi avaliar a composição botânica, a disponibilidade e a qualidade da forragem e da dieta de animais fistulados alimentados na Caatinga, no período chuvoso, em Pernambuco. Avaliaram-se a composição botânica e a disponibilidade de fitomassa dos estratos herbáceo, arbustivo e arbóreo, nos meses de março e junho. A avaliação da qualidade da forragem foi feita por meio da análise bromatológica, realizada em todos os meses do período chuvoso. Foram encontradas 67 espécies, das quais 28 herbáceas, 20 arbustivas e 19 arbóreas. Destas, 19 foram encontradas na dieta dos animais. A disponibilidade de fitomassa do componente herbáceo variou de 1.369 kg ha-1 de matéria seca (MS), em março, para 452 kg ha-1 de MS em junho. A disponibilidade do estrato arbustivo aproximou-se do herbáceo, enquanto o componente arbóreo contribuiu com apenas 178 kg ha-1 de MS. Apesar de a disponibilidade de fitomassa ser relativamente alta, apenas uma pequena porcentagem do material encontrado pode ser considerada como forragem. Foi observada baixa digestibilidade da proteína, provavelmente em conseqüência do alto teor em lignina.

L"herbari de la Institució Catalana d"Història Natural.

El herbario de la Institució Catalana d"Història Natural En este trabajo presentamos un estudio sobre el herbario de la Institució Catalana d"Història Natural. Mostramos estadísticas sobre los recolectores, los años y las localidades de recolección, las familias y los grupos taxonómicos representados, así como un listado de pliegos tipo y otros ejemplares de interés taxonómico. El herbario consta, actualmente, de 1.202 pliegos. Está constituido, casi en su totalidad, por plantas cedidas por la familia de Frederic Trèmols y por parte de la exsiccata «Plantes d"Espagne» del hermano Sennen. Los materiales proceden principalmente de Cataluña (532 pliegos, un 44 %), del resto del Estado Español (218, un 18 %) y del continente europeo (125, un 10 %), e incluyen una proporción de crucíferas poco habitual en nuestros herbarios (253, un 21 %). Por otra parte, de los 112 pliegos tipos presentes en el herbario, muy pocos taxones son reconocidos en floras actuales, como la Achillea millefolium L. subsp. ceretanica (Sennen) O. Bolòs & Vigo o el Eryngium × chevalieri Sennen. Sin embargo, el interés científico de esta colección resulta limitado, dado que una gran parte de los pliegos son duplicados de otras colecciones depositadas también en el Instituto Botánico de Barcelona.

Crònica (il·lustrada) d’un viatge al paradís: expedició a les Illes Salvatges

Entre l’11 i el 27 de març va tenir lloc l’expedició “Savage Islands Botanical Expedition 2013 – Expedição Botânica Ilhas Selvagens 2013”, que va constituir un dels moments més àlgids i alhora emocionants del projecte “Conservation of the critically endangered endemic flora of the Selvagens Islands, Atlantic Ocean”, finançat per The Mohammed bin Zayed Species Conservation Fund (http://www.speciesconservation.org/). Aquest projecte se centra en l’estudi de tres endemismes exclusius de l’arxipèlag de les Salvatges greument amenaçats, amb l’objectiu final d’implementar mesures efectives per a la seva conservació (vegeu http://www.speciesconservation.org/case‐studies‐projects//1651 per a més informació). Aquests tres endemismes (Euphorbia anachoreta, Asparagus nesiotes subsp. nesiotes i Argyranthemum thalassophilum) compten amb molts pocs efectius (abans de l’expedició s’estimava una mida poblacional inferior a la cinquantena per als dos primers, i de menys de 250 per al darrer) i tenen un gran interès des del punt de vista biogeogràfic atesos l’aïllament de l’arxipèlag (el territori terrestre més proper són les Illes Canàries, situades a uns 165 quilòmetres al sud) i la seva antiguitat geològica (prop de 30 milions d’anys, essent l’arxipèlag més antic de tota la Macaronèsia; Geldmacher et al., 2001).

Flora ornamental de Cerdanyola del Vallès, idoneïtat respecte les al·lèrgies i mesures pal·liatives

El pol·len de plantes alliberat durant la pol·linització pot produir al·lèrgies a persones sensibles amb tendència ascendent en el temps, provocant malestar i elevades pèrdues econòmiques. La mala planificació en flora ornamental urbana és, en part, responsable; aquest estudi identifica, ajudant-se de plànols de simple interpretació, els principals problemes d’aquesta en relació a les al·lèrgies en Cerdanyola. S’observa una elevada presència de gèneres amb alta al·lerginicitat, molts concentrats en determinades localitzacions, essent especialment perillosos en març i abril, i una sobreplantació d’Acer negundo. Millorar la qualitat de vida dels afectats passa principalment per disminuir el nombre d’espècies altament al·lergògenes prioritàriament en les localitzacions amb més perill, tasca que ha de ser idealment realitzada per un equip d’experts.

Teucrium x mailhoi Giraudias nothosubsp. orientalis nova, un nou híbrid del vessant meridional dels Pirineus.

Teucrium × mailhoi Giraudias nothosubsp. orientalis nova, un nou híbrid del vessant meridional dels Pirineus.- Donem notícia de l"observació d"una petita població de l"híbrid entre Teucrium aureum Schreb. subsp. aureum i T. pyrenaicum L. subsp. guarensis P. Monts. al vessant sud de la serra de Moixeró (Pirineus orientals), que proposem com a nova notosubespècie. Fem també una comparació morfològica entre l"híbrid i els dos presumptes parentals, i en presentem imatges de materials d"herbari i de la població natural.