Not all university degrees yield the same return: private and social returns to higher education for males in Spain

In this paper we use micro data from the Spanish Family Expenditure Survey for 1990 to estimate, for the first time, the private and social rates of return of different university degrees in Spain. We compute internal rates of return and include investment on higher education financed by the public purse to estimate social rates of return. Our main finding is that, as presumed, there is large heterogeneity in rates of return amongst different university

La transmissió dels models bizantins d’Itàlia a Hispània

Estudi realitzat a partir d’una estada a Roma entre el 7 de gener i el 28 de febrer de 2006. S’ estudia la influència de les produccions bizantines i orientals a la península Ibèrica, a l’època visigoda i més enllà, fins i tot justificant una cronologia dels segles VIII-X dC per a molts dels capitells tradicionalment denominats mossàrabs del nord-oest peninsular. A més, s’enuncia una via per la investigació de les possibles influències llombardes a la península Ibèrica. També es comenten les relacions entre els capitells del nord-est peninsular i els de la Gàl.lia.

Desenvolupament de mesures per comparar transculturalment xarxes personals (USA i Estats Units)

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Universitat de Florida durant Abril i Maig de 2006. “Application to Immigrant Populations in South Florida and Northeastern Spain" ha permès recollir les xarxes personals d’immigrants en els dos països mitjançant un qüestionari implementat amb un software desenvolupat ex professo per recollir i presentar visualment les dades. Es van revisar i assemblar les entrevistes i qüestionaris realitzats a Catalunya i a Estats Units (Miami i Nova York, especialment). Fins al moment s’han revisat i analitzat uns 450 casos. Un cop depurada i analitzada la informació obtinguda s’ha pogut disposar per primer cop de mesures globals pels diferents col•lectius estudiats. L'objectiu global del projecte és entendre les implicacions que les estructures de les xarxes personals tenen en relació a un conjunt de conductes (de salut, d'ús de la llengua, etx) i les autoconcepcions. En aquest sentit era necessari desenvolupar un seguit de mesures que permetessin comparar i documentar la variació de les estructures de les xarxes personals a diferents cultures, nivells socioeconòmics, gènere, religió, etc. i incorporar-les com a variables independents als models explicatius.En aquest moments s’està desenvolupant un índex basat en variables estructurals (número de components de la xarxa, densitat, grau d’intermediació, etc.) i variables de composició (proporció de persones diferents del país d’origen, entre d'altres). La idea és disposar d’un índex d’heterogeneïtat de la xarxa social comparable entre els diferents col•lectius. Malgrat que el treball continua, la principal conclusió a la que s’ha arribat és que al menys a Espanya a mida que passa el temps augmenta el nivell d’heterogeneïtat de les xarxes personals. És a dir, que desprès d’un ràpid procés de canvi i una fase de transnacionalitat la tendència és a reduir aquest nivell (pels costos socials i econòmics que comporta) depenent, naturalment, de factors com l’origen temporal (primera onada o successives), el tipus de col•lectiu i el sexe.

Repercusión social de la mejora de accesibilidad en los edificios de uso privado y demanda de viviendas adaptables: un estudio económico

El trabajo que aquí presentamos se planteó precisamente para cuantificar la repercusión económica y social de la accesibilidad en las viviendas, con una perspectiva de mercado orientada hacia la cuantificación de la demanda y la valoración de los beneficios monetarios que de ella se derivan. El objetivo de esta cuantificación es triple: social, económico y político. Social, porque permite dar a conocer la importancia que está adquiriendo el deseo de eliminación de barreras, tanto para el colectivo de personas con movilidad reducida como para las demás. Económico, porque ofrece a las administraciones responsables y al sector de construcción y promoción de viviendas una cuantificación del incremento de coste en la edificación que el mercado estaría dispuesto a asumir a cambio de la incorporación de soluciones accesibles y adaptables en el diseño y adaptación de espacios. Político, porque puede orientar a la Administración e instituciones en general, sobre el grado de exigencia en la supresión de barreras que el conjunto de ciudadanos demanda, especialmente aquellos afectados por problemas de movilidad, así como estimar el cambio de bienestar asociado con el cumplimiento de la legislación o justificar la adopción de políticas de difusión y promoción.

Collaborations and alliances: social intelligence applied to academic libraries

This article analyzes the different forms of library cooperation and the different types of relations that can be established for collaboration among libraries.

Entrepreneurial intention, cognitive social capital and culture: empirical anaylisis for Spain and Taiwan

The main purpose of this paper is building a research model to integrate the socioeconomic concept of social capital within intentional models of new firm creation. Nevertheless, some researchers have found cultural differences between countries and regions to have an effect on economic development. Therefore, a second objective of this study is exploring whether those cultural differences affect entrepreneurial cognitions. Research design and methodology: Two samples of last year university students from Spain and Taiwan are studied through an Entrepreneurial Intention Questionnaire (EIQ). Structural equation models (Partial Least Squares) are used to test the hypotheses. The possible existence of differences between both sub-samples is also empirically explored through a multigroup analysis. Main outcomes and results: The proposed model explains 54.5% of the variance in entrepreneurial intention. Besides, there are some significant differences between both subsamples that could be attributed to cultural diversity. Conclusions: This paper has shown the relevance of cognitive social capital in shaping individuals’ entrepreneurial intentions across different countries. Furthermore, it suggests that national culture could be shaping entrepreneurial perceptions, but not cognitive social capital. Therefore, both cognitive social capital and culture (made up essentially of values and beliefs), may act together to reinforce the entrepreneurial intention.

La responsabilidad social corporativa en las empresas del IBEX-35

La responsabilitat social corporativa és un concepte molt genèric i, en moltes ocasions, bastant abstracte i desconegut que no significa que no estigui molt present i citat avui en dia. El treball de la responsabilitat social corporativa en les empreses de l’IBEX-35 té per objectiu ensenyar i educar al lector sobre què consisteix exactament aquest concepte i conèixer més profundament les raons per les quals és imprescindible incorporar-lo en el món empresarial, sota un context de globalització i de competència permanent. Tanmateix, una vegada interioritzat aquesta matèria és molt important per als clients, proveïdors i membres afectats per les activitats de l’empresa rebre la informació de forma detallada sobre quina metodologia, accions i missió que pren l’empresa per aconseguir complir amb els reptes i objectius que se li plantegen i es marca sobre RSC cosa que fa necessari per a assolir una bona conducta, coordinació i feed-back positiu entre l’empresa i els diferents grups d’interès una bona comunicació amb aquests grups d’interès. Això es possible gràcies a l’elaboració d’un informe de RSC. Per dur-lo a terme amb coherència, claredat i, sobretot, perquè pugui arribar a ser útil per a la gestió i govern de l’organització, serà necessari definir-lo i emmarcar-lo en els àmbits i temàtiques que té que contenir i el procediment per elaborar-lo. Tot informe precisa d’anàlisis per a avaluar la qualitat de la informació reflexada i, d’aquesta manera, poder realitzar accions correctores oportunes. Mitjançant la definició d’una sèrie d’indicadors de desenvolupament i altres, intentarem aproximar-nos a l’anàlisi dels continguts de les memòries de les empreses que componen l’IBEX-35 de l’any 2006, ja que podem considerar-les com les més representatives i més influents d’Espanya. Amb tot això sabrem quina és la situació en l’àmbit general dels informes que presenten aquestes empreses i podrem recomanar per a que les empreses puguin completar-lo i respondre més eficientment les necessitats dels futurs lectors d’aquest informe i obtenir millor imatge corporativa.

La función social de los microcréditos

Estudi sobre els microcrèdits centrat no en la seva base econòmica sinó en la funicó que realitzen dins la societat, profunditzant en la situació actual a Espanya tant des d'un punt de vista legal com social, així com en l'anàlisi dels col·lectius més beneficiats per les microfinances: les dones i els immigrants.

Costes y beneficios de los inmigrantes a la Seguridad Social

El present treball de final de carrera pretén poder arribar a la conclusió de si els immigrants són per a Espanya un benefici o al contrari un cost. Per a això utilitzarem les diverses fonts estadístiques de què disposem, que ens ajudaran a ponderar si amb la immigració hi ha un benefici net o no. Aquest treball també pretén donar resposta a diverses creences populars que hi ha sobre el col.lectiu d’immigrants, tals com que “els immigrants ens treuen llocs de treball” o que “els immigrants no contribueixen a la Seguretat Social” entre d’altres. Dedicarem un apartat per parlar dels sectors i activitats laborals en els quals s’insereix la población immigrant. També ens referirem a un tema important com és l’economia submergida i el tràfic de persones. I per finalitzar el treball analitzarem l’actual crisis financiera i les seves repercusions en la migració. Dedicarem un apartat per parlar del retorn dels immigrants als seus països d’origen i donarem resposta a si el retorn és una opció positiva o més aviat negativa per sortir de la crisis financiera, i les repercusions que té l’esmentat retorn tant a curt termini com a llarg termini.

Model de Pràcticum Integrador (MPI) i ECTS : consolidació i conciliació de models

Aquest projecte es va iniciar amb la finalitat d’extendre i consolidar l’aplicació del Model de Pràcticum Integrador (MPI) a la majoria dels pràcticums de les titulacions de pedagogia, psicopedagogia i educació social de la Facultat de Ciències de l’Educació de la nostra universitat. Aquest Model s’havia iniciat en els darrers anys i ja s’havia comprovat la seva l’eficiència. L’MPI es fonamenta en el convenciment que l’assoliment de les competències professionals és bàsic i que aquestes es poden desenvolupar durant el pràcticum. En aquest nou model de pràctiques, els estudiants treballen en equips interdisciplinars per projectes, els tutors/es de la facultat conformen un equip de treball amb els tutors/es dels centres, dissenyen els plans d’acollida i de seguiment, i es fan les tutories de seguiment i treball en el centre entre totes les parts implicades. Els objectius plantejats en els dos anys de durada de l’MQD2006 eren: 1)Eliminar les dificultats tecnicoadministratives de la facultat que dificulten l’ampliació i consolidació del model MPI. 2)Comunicar i prestigiar el model MPI i la xarxa de centres d’excel·lència entre els estudiants, el professorat de la facultat i els propis centres. 3)Promoure la col·laboració, l’intercanvi de coneixement i els projectes d’innovació i recerca facultat-centres posant en contacte els grups de treball de la facultat i els centres, i mostrant els seus potencials. 4)Estructurar el nou model segons el model ECTs. 5)Analitzar i aprofundir en l’aplicació del treball per competències del nou model.

Linear Aggregation In The Social Accounting Matrix Framework

In economic literature, information deficiencies and computational complexities have traditionally been solved through the aggregation of agents and institutions. In inputoutput modelling, researchers have been interested in the aggregation problem since the beginning of 1950s. Extending the conventional input-output aggregation approach to the social accounting matrix (SAM) models may help to identify the effects caused by the information problems and data deficiencies that usually appear in the SAM framework. This paper develops the theory of aggregation and applies it to the social accounting matrix model of multipliers. First, we define the concept of linear aggregation in a SAM database context. Second, we define the aggregated partitioned matrices of multipliers which are characteristic of the SAM approach. Third, we extend the analysis to other related concepts, such as aggregation bias and consistency in aggregation. Finally, we provide an illustrative example that shows the effects of aggregating a social accounting matrix model.

The longitudinal association between social functioning and theory of mind in first episode psychosis

Introduction. There is some cross-sectional evidence that theory of mind ability is associated with social functioning in those with psychosis but the direction of this relationship is unknown. This study investigates the longitudinal association between both theory of mind and psychotic symptoms and social functioning outcome in first-episode psychosis. Methods. Fifty-four people with first-episode psychosis were followed up at 6 and 12 months. Random effects regression models were used to estimate the stability of theory of mind over time and the association between baseline theory of mind and psychotic symptoms and social functioning outcome. Results. Neither baseline theory of mind ability (regression coefficients: Hinting test 1.07 95% CI 0.74, 2.88; Visual Cartoon test 2.91 95% CI 7.32, 1.51) nor baseline symptoms (regression coefficients: positive symptoms 0.04 95% CI 1.24, 1.16; selected negative symptoms 0.15 95% CI 2.63, 2.32) were associated with social functioning outcome. There was evidence that theory of mind ability was stable over time, (regression coefficients: Hinting test 5.92 95% CI 6.66, 8.92; Visual Cartoon test score 0.13 95% CI 0.17, 0.44). Conclusions. Neither baseline theory of mind ability nor psychotic symptoms are associated with social functioning outcome. Further longitudinal work is needed to understand the origin of social functioning deficits in psychosis.

Socioeconomic status, structural and functional measures of social support, and mortality: The British Whitehall II Cohort Study, 1985-2009.

The authors examined the associations of social support with socioeconomic status (SES) and with mortality, as well as how SES differences in social support might account for SES differences in mortality. Analyses were based on 9,333 participants from the British Whitehall II Study cohort, a longitudinal cohort established in 1985 among London-based civil servants who were 35-55 years of age at baseline. SES was assessed using participant's employment grades at baseline. Social support was assessed 3 times in the 24.4-year period during which participants were monitored for death. In men, marital status, and to a lesser extent network score (but not low perceived support or high negative aspects of close relationships), predicted both all-cause and cardiovascular mortality. Measures of social support were not associated with cancer mortality. Men in the lowest SES category had an increased risk of death compared with those in the highest category (for all-cause mortality, hazard ratio = 1.59, 95% confidence interval: 1.21, 2.08; for cardiovascular mortality, hazard ratio = 2.48, 95% confidence interval: 1.55, 3.92). Network score and marital status combined explained 27% (95% confidence interval: 14, 43) and 29% (95% confidence interval: 17, 52) of the associations between SES and all-cause and cardiovascular mortality, respectively. In women, there was no consistent association between social support indicators and mortality. The present study suggests that in men, social isolation is not only an important risk factor for mortality but is also likely to contribute to differences in mortality by SES.

Ser de donde no soy: identidades en conflicto en el ámbito social y educativo

La incorporación de los adolescentes inmigrados latinoamericanos al sistema educativo español se da en un escenario complejo en el que se presentan diversos componentes. Un ámbito específico corresponde al impacto de la experiencia migratoria en adolescentes y niños inmigrados; enfrentar un sistema educativo desconocido –cuyas reglas han de irse descubriendo paulatina y, a veces, traumáticamente– pone a prueba las bases de la seguridad emocional e intelectual. En este trabajo se presenta algunos hallazgos de un estudio acerca de las formas que adopta la inserción de los adolescentes latinoamericanos en la sociedad española, llevado a cabo con adolescentes entre los 12 y 17 años de edad que asistían a la Educación Secundaria Obligatoria, en el curso 2005-2006, en centros educativos públicos y concertados en Madrid, Murcia y Valladolid. El trabajo muestra, primero, algunos elementos del contexto migratorio en el que ocurren las vivencias de los adolescentes, constituidos en inmigrantes involuntarios; y, en segundo lugar, examina algunas de las experiencias a las que los adolescentes se hallan expuestos en el ámbito educativo y social, que asignan rasgos particulares al proceso de construcción de la identidad. Integrarse en el sistema educativo es uno de los primeros retos que enfrentan chicos y chicas latinos que asisten a la ESO, dado que la escuela constituye para ellos el espacio en el cual se sientan las bases para determinada socialización en la vida española. En esta cobran expresión las dificultades que, en parte provenientes de su origen nacional y familiar, encaran los adolescentes latinoamericanos durante el proceso de inserción social y educativa. Todas las dificultades afloran a través de las formas que adoptan los intercambios con la sociedad de acogida. Y dentro de esos intercambios importan significativamente las condiciones que el alumnado de origen extranjero encuentra en la sociedad y en las escuelas españolas. De una parte, la sociedad española vive con particular sensibilidad la irrupción migratoria y, en algunos sectores de ella, el fenómeno es respondido con manifestaciones de racismo y xenofobia que, en cierta medida, repercuten en la escuela. De otra parte, en el sistema educativo se experimentan desafíos no resueltos, provenientes del intenso cambio social de las últimas décadas, a los que se suma la llegada del contingente de jóvenes inmigrados, para quienes no se ha desarrollado mecanismos de adaptación específicos. Desde una y otra vertiente proceden tensiones que recaen en el proceso de construcción del joven latinoamericano inmigrado, que este trabajo esboza.