El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

Evaluaton of a genetic marker within the organ of Corti of transgenic mice

This paper reviews a study to evaluate a genetic marker within the organ of Corti in transgenic mice for potential use in cell lineage studies.

Phylloxera and the grapevine: a sense of common purpose?

The purpose of life is its continuation: survival is the reason things live. Here we explore this 'basic' of biology, by reference to the extraordinary life-cycle of the aphid-like pest phylloxera, and the complexity of its relationship with its host the grapevine. The effort and ingenuity that phylloxera employs to continue itself leads to a doubt that survival alone is sufficient reason. It has frequently been suggested that the reduction of life to a catalogue of facts (by science) creates this doubt, because it robs existence of its essence (which is something other than its mechanics). The part that science is said to steal is what Robert Pirsig calls Quality-the harmonious balance of things. Pirsig seems to imply that this is something inherent in things-and independent from us. A more mundane explanation is that the difference between facts and the complete reality is us-the tendency of mind to connect freely between different kinds of information. This possibility is briefly illustrated here by a myth based on the facts of phylloxera.

Identification of a serine protease involved with the regulation of adrenal growth

The adrenal cortex is a dynamic organ in which the cells of the outer cortex continually divide. It is well known that this cellular proliferation is dependent on constant stimulation from peptides derived from the ACTH precursor pro-opiomelanocortin (POMC) because disruption of pituitary corticotroph function results in rapid atrophy of the gland. Previous results from our laboratory have suggested that the adrenal mitogen is a fragment derived from the N-terminal of POMC not containing the gamma-MSH sequence. Because such a peptide is not generated during processing of POMC in the pituitary, we proposed that the mitogen is generated from circulating pro-gamma-MSH by an adrenal protease. Using degenerate oligonucleotides, we identified a secreted serine protease expressed by the adrenal gland that we named adrenal secretory protease (ASP). In the adrenal cortex, expression of ASP is limited to the outer zona glomerulosa/fasciculata, the region where cortical cells are believed to be derived, and is significantly up-regulated during compensatory growth. Y1 adrenocortical cells transfected with a vector expressing an antisense RNA (and thus having reduced levels of endogenous ASP) were found to grow slower than sense controls while also losing their ability to utilize exogenous pro-gamma-MSH in the media supporting a role for ASP in adrenal growth. Digestion of an N-POMC peptide substrate encompassing the residues around the dibasic cleavage site at positions 49/50 with affinity-purified ASP showed cleavage not to occur at the dibasic site but two residues downstream leading us to propose the identity of the adrenal mitogen to be N-POMC (1-52).

The poliovirus 2C cis-acting replication element-mediated uridylylation of VPg is not required for synthesis of negative-sense genomes

Nucleotides in the terminal loop of the poliovirus 2C cis-acting replication element (2C(CRE)), a 61 nt structured RNA, function as the template for the addition of two uridylate (U) residues to the viral protein VPg. This uridylylation reaction leads to the formation of VPgpUpU, which is used by the viral RNA polymerase as a nucleotide-peptide primer for genome replication. Although VPg primes both positive- and negative-strand replication, the specific requirement for 2C(CRE)-mediated uridylylation for one or both events has not been demonstrated. We have used a cell-free in vitro translation and replication reaction to demonstrate that 2C(CRE) is not required for the initiation of the negative-sense strand, which is synthesized in the absence of 2C(CRE)-mediated VPgpUpU formation. We propose that the 3' poly(A) tail could serve as the template for the formation of a VPg-poly(U) primer that functions in the initiation of negative-sense strands.

Making sense of supply chain management: acomparative study of aerospace and construction

Current recipes for learning across business sectors too often fail to recognize the embedded and contextual nature of management practice. The existing literature gives little emphasis to the symbiotic relationship between supply chain management and the broader dynamics of context. The aerospace and construction sectors are selected for comparison on the basis that they are so different. The UK aerospace sector has undergone extensive consolidation as a result of the imperatives of global competitive pressures. In contrast, the construction industry has experienced decades of fragmentation and remains highly localized. An increasing proportion of output in the aerospace sector occurs within a small number of large, globally orientated firms. In contrast, construction output is dominated by a plethora of small firms with high levels of subcontracting and a widespread reliance on self-employment. These differences have fundamental implications for the way that supply chain management is understood and implemented in the two sectors. Semi-structured interviews with practitioners from both sectors support the contention that supply chain management is more established in aerospace than construction. The introduction of prime contracting and the increasing use of framework agreements within the construction sector potentially provide a much more supportive climate for supply chain management than has traditionally prevailed. However, progress depends upon an improved continuity of workload under such arrangements.

Place attachment and sense of belonging in the offices

Examines the concept of “place attachment” as defined in various disciplines and develops an effective conceptual approach that can be applied to facilities management. Describes the development of a model-matchmaking process adapted from Passini's model of cognitive mapping. Findings that the emergence of the new economy is undermining our ability to form attachments with people, places and companies. However, one of the unintended effects of this is that it has strengthened the value of place and aroused a longing for community. Moreover, loyalty to an organisation is increasingly determined by social and place attachment. Proposes that further research needs to be undertaken to “engineer out” the negative impacts of flexibility associated with loss of place. States that place attachment presents a challenging view of the world that is contrary to all the received wisdom in facilities management, where flexibility has always assumed an unchallenged position in relation to buildings and people. Concludes that this research area presents many pragmatic design and operational questions for facilities managers.

Making sense of research quality assessment

Purpose – For many academics in UK universities the nature and orientation of their research is overwhelmingly determined by considerations of how that work will be graded in research assessment exercises (RAEs). The grades awarded to work in a particular subject area can have a considerable impact on the individual and their university. There is a need to better understand those factors which may influence these grades. The paper seeks to address this issue. Design/methodology/approach – The paper considers relationships between the grades awarded and the quantitative information provided to the assessment panels for the 1996 and 2001 RAEs for two subject areas, built environment and town and country planning, and for three other subject areas, civil engineering, geography and archaeology, in the 2001 RAE. Findings – A simple model demonstrating strong and consistent relationships is established. RAE performance relates to numbers of research active staff, the production of books and journal papers, numbers of research studentships and graduations, and research income. Important differences between subject areas are identified. Research limitations/implications – Important issues are raised about the extent to which the new assessment methodology to be adopted for the 2008 RAE will capture the essence of good quality research in architecture and built environment. Originality/value – The findings provide a developmental perspective of RAEs and show how, despite a changed methodology, various research activities might be valued in the 2008 RAE. The basis for a methodology for reviewing the credibility of the judgements of panels is proposed.

HAWAIIAN SKIRT: an F-box gene that regulates organ fusion and growth in arabidopsis

A fast neutron-mutagenized population of Arabidopsis ( Arabidopsis thaliana) Columbia-0 wild-type plants was screened for floral phenotypes and a novel mutant, termed hawaiian skirt ( hws), was identified that failed to shed its reproductive organs. The mutation is the consequence of a 28 bp deletion that introduces a premature amber termination codon into the open reading frame of a putative F-box protein ( At3g61590). The most striking anatomical characteristic of hws plants is seen in flowers where individual sepals are fused along the lower part of their margins. Crossing of the abscission marker, Pro(PGAZAT):beta-glucuronidase, into the mutant reveals that while floral organs are retained it is not the consequence of a failure of abscission zone cells to differentiate. Anatomical analysis indicates that the fusion of sepal margins precludes shedding even though abscission, albeit delayed, does occur. Spatial and temporal characterization, using Pro(HWS):beta-glucuronidase or Pro(HWS):green fluorescent protein fusions, has identified HWS expression to be restricted to the stele and lateral root cap, cotyledonary margins, tip of the stigma, pollen, abscission zones, and developing seeds. Comparative phenotypic analyses performed on the hws mutant, Columbia-0 wild type, and Pro(35S):HWS ectopically expressing lines has revealed that loss of HWS results in greater growth of both aerial and below-ground organs while overexpressing the gene brings about a converse effect. These observations are consistent with HWS playing an important role in regulating plant growth and development.

Response of porcine intestinal in vitro organ culture tissues following exposure to Lactobacillus plantarum JC1 and Salmonella Typhimurium SL1344.

The development of novel intervention strategies for the control of zoonoses caused by bacteria such as Salmonella spp. in livestock requires appropriate experimental models to assess their suitability. Here, a novel porcine intestinal in vitro organ culture (IVOC) model utilizing cell crown (CC) technology (CCIVOC) (Scaffdex) was developed. The CCIVOC model was employed to investigate the characteristics of association of S. enterica serovar Typhimurium strain SL1344 with porcine intestinal tissue following exposure to a Lactobacillus plantarum strain. The association of bacteria to host cells was examined by light microscopy and electron microscopy (EM) after appropriate treatments and staining, while changes in the proteome of porcine jejunal tissues were investigated using quantitative label-free proteomics. Exposure of porcine intestinal mucosal tissues to L. plantarum JC1 did not reduce the numbers of S. Typhimurium bacteria associating to the tissues but was associated with significant (P < 0.005) reductions in the percentages of areas of intestinal IVOC tissues giving positive staining results for acidic mucins. Conversely, the quantity of neutrally charged mucins present within the goblet cells of the IVOC tissues increased significantly (P < 0.05). In addition, tubulin- was expressed at high levels following inoculation of jejunal IVOC tissues with L. plantarum. Although L. plantarum JC1 did not reduce the association of S. Typhimurium strain SL1344 to the jejunal IVOC tissues, detection of increased acidic mucin secretion, host cytoskeletal rearrangements, and proteins involved in the porcine immune response demonstrated that this strain of L. plantarum may contribute to protecting the pig from infections by S. Typhimurium or other pathogens.