Dell'influenza del commercio sopra i talenti e i costumi,

In Scrittori classici italiani di economia politica. Milano, 1804. 22 cm. [v. 38] Parte moderna, p. [5]-106.

Jacin a Boaz: neu grynodeb o'r Athrawiaeth a'r Ddysgyblaeth a sefydlwyd gan Grist yn Eglwysi y Testament Newydd. Weid ei adael del cymmun-rodd i'r ffyddloniaid; yn fwyaf neillduol i'w gyfeillion yn ngogledd lloegr.

Mode of access: Internet.

Il socialismo contemporaneo; lineamenti storici. Con un'appendice: La dittatura del proletariato ed i problemi economici del socialismo.

Bibliographical footnotes.

Valutazione e gestione del rischio per i Beni Culturali: strumenti e metodologie

Il patrimonio culturale sopravvissuto fino ai giorni nostri nonostante calamità naturali ed eventi catastrofici è oggi sempre più in pericolo: gli eventi naturali, accelerati e resi ancora più distruttivi dagli effetti del cambiamento climatico, lo scoppio continuo di nuovi conflitti armati e l’inconsapevolezza con cui gli uomini sfruttano il territorio comportano un aumento dei rischi e dei possibili danni ad un patrimonio che, tuttavia, è di importanza vitale per la crescita dell’umanità. Per evitare che il patrimonio culturale venga disperso o distrutto, è necessario applicare misure di prevenzione e protezione mirate, utilizzando in maniera efficiente gli strumenti disponibili; lo scopo ultimo della prevenzione e della protezione deve essere la resilienza, che va costruita attraverso la conoscenza e l’attenta pianificazione della gestione del patrimonio. Il presente lavoro di ricerca si propone dunque di analizzare i metodi e le strategie utilizzabili per la valutazione e la gestione del rischio applicati ai beni culturali, verificando a quale livello di consapevolezza si è giunti a livello sia nazionale che internazionale, passando in rassegna le tecnologie che permettono di proteggere il patrimonio agevolando il lavoro di mitigazione del rischio e applicando un prototipo di calcolo e analisi del rischio al caso studio del Museo di Nonantola, in provincia di Modena.

Agustí Bartra: de Xabola a Crist de 200.000 braços. La recerca de la veu

El poeta Agustí Bartra va publicar la novel•la Xabola (Mèxic, 1943), la qual narra l'estada de quatre comapnys al camp de concentració francès d'Argelers. El 1958 un editor li'n demanà una traducció castellana, però Bartra optà per reescriure de dalt a baix la narració i en resultà la novel•la Cristo de 200.000 brazos, que es publicà en català el 1968 i, en una edicó definitiva, el 1974. El procés de revisió i de redacció (supressió de fragments, incoporació de textos, altereació de capítols, revisions estilístiques) que Bartra aplica al text són notables i permeten analitzar l'evolució literària de l'autor.

Anàlisi de la controvèrsia L'Hôpital - Bernoulli

El 1696 el Marquès de L'Hôpital publicà el primer tractat sistemàtic sobre càlcul diferencial, l'"Analyse des infiniments petits", que es basava en les "Lectiones de calculo differentialium" de Johann Bernoulli. Però podem parlar d'aportacions originals per part de L'Hôpital? L'objectiu d'aquest treball de recerca és comparar el contingut i la forma de l'Analyse i de les Lectiones i detectar possibles influències d'altres autors per intentar, finalment, donar una resposta a aquesta qüestió.

“Identidad en crisis y estética de la fragmentariedad en la novela de Roberto Bolaño”

Este trabajo analiza las formas que adopta la crisis de la identidad, elemento esencial de la literatura posmoderna, en las principales novelas de Roberto Bolaño (La literatura nazi en América, Estrella distante, Los detectives salvajes, Amuleto, Nocturno de Chile y 2666), tanto a nivel temático como estructural. Dicha crisis se convierte en el eje vertebrador de motivos como el doble, el viaje o la locura, y de una concepción novelística que cuestiona sus propios mecanismos, dando lugar a una “estética de la fragmentariedad”, a relatos polifónicos y múltiples que a partir de las simetrías se integran en una estructura globalizadora.

Fonaments per a una pedagogia de la lectura en l'obra de Marc-Alain Ouaknin: 1991-2000

L'objectiu és revelar la potència pedagògica de l'obra d'Ouaknin (segle XX): 1991-2000. En conseqüència, la hipòtesi conjectura que un seguiment atent dels textos ouakninians pot derivar vers una pedagogia lectora. El mètode, conreat per la filosofia i adient al fenomen lector, és l'hermenèutica de Gadamer. Bàsicament, tres autories influencien el nostre rabí quant a lectura: Arendt (acció), Ricoeur (triple mimesi) i Levinas (fecunditat). Aquesta pedagogia lectora, espaciotemporalitat que facilita una antropologia on l'humà avé qüestionament (quoibilité), situa les modalitats lectores (intencional i vivencial), vehicula els protagonistes (deixeble, mestre i text) i mostra els moviments concomitants (carícia, bibliofarmacologia i ètica)

Maria-Antònia Oliver, traductora

Maria-Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) és una de les poques traductores al català que han aprofundit en la teoria de la traducció i que han plasmat els seus pensaments sobre paper. Coneixem a bastament el seu vessant literari gràcies a un bon grapat d’estudis que s’han dut a terme des de diverses universitats dels Països Catalans i també des d’algunes de fora de les nostres fronteres. Amb tot, la faceta de torsimany sovint ha estat esmentada de passada, malgrat hagi portat al català autors i autores de renom com ara Virginia Woolf, Herman Melville, Italo Calvino o Mark Twain. Maria-Antònia Oliver, traductora situa l’autora en el moment en què ha traduït, se centra en la seva idea sobre la traducció, cataloga les seves traduccions i visibilitza la figura d’una traductora prolífica.

La busca de Jorge Luis Borges: metáfora, metafísica y misticismo

El presente trabajo se propone analizar el influjo de la cultura islámica y, muy especialmente, de su vertiente mística, en tres relatos de la ‘serie árabe’ de Jorge Luis Borges: El Zahir, La busca de Averroes y El acercamiento a Almotásim, analizados en torno a los conceptos básicos de metáfora, metafísica y misticismo, respectivamente. El objeto de este estudio es clarificar las fuentes empleadas en dichos textos para desentrañar las actitudes ideológicas de raigambre árabe que comprenden y la particular interpretación que el autor hace de éstas, dando así una idea más completa y global de la poética borgesiana