Sauropterygia from the Middle Triassic of Makhtesh Ramon, Negev, Israel / Olivier Rieppel --, Jean-Michel Mazin --, Eitan Tchernov --.

n.s. no.40(1999)

Redescription of the type-material of creptotrema creptotrema travassos, Artigas & Pereira, 1928 (Digenea, Allocreadiidae)

Creptotrema creptotrema Travassos, Artigas & Pereira, 1928, a digenetic trematode parasite of Leporinus elongatus, is redescribed from the type-material with additional morphological data and original figures.

Redescription of Teratotrema dubium, Travassos, Artigas & Pereira, 1928 (Callodistomidae: Digenea)

Teratotrema dubium Travassos, Artigas & Pereira, 1928, a digenetic trematode parasite of Pseudocurimata plumbea (Curimatidae: Pisces) is redescribed with additional morphological data, confirming the presence of a single testis.

Culex saltanensis Dyar, 1928: natural vector of Plasmodium juxtanucleare in Rio de Janeiro, Brazil

Searching for the natural vector of Plasmodium juxtanucleare in an enzootic locality: Granjas Calábria (33% of the chickens infected), Jacarepaguá, in Rio de Janeiro, Brazil, 13 comparative captures of mosquitoes were carried out, simultaneously on man (out-doors) and on chiken (in a poultry-yard), between 6 and 9 p.m., from September to March 1989. Culex saltanensis was the most frequent species in captures on chicken, accounting for 41.7% of the mosquitoes collected on this bait, showing to be highly ornithophilic (90% captured on chicken versus 10% on man). Seven specimens of Cx. saltanensis were found naturally infected in granjas Calábria: five with mature pedunculate oocysts and two with sporozoites (on in the haemocoele and one in the salivary glands). These sporozoites porudced an infection by P. juxtanucleare in a chick, which had parasitemia on day 41 after inoculation. One Cx. coronator was found with mature pedunculate oocysts. Culex saltanensis was regarded as primary vector of P. juxtanucleare in Rio de Janeiro for being highly ornithophilic and in enough density to maintain the transmission, having been found with infective sporozoites in its salivary glands, and being susceptible to the parasite and able to transmit experimentally it by the bite.

La "source des signes" existe-t-elle ? Réception des récits de miracle dans l'évangile de Jean.

(Résumé de l'ouvrage) A travers l'étude d'un corpus littéraire, constitué par le quatrième Evangile et les trois épîtres de Jean, il est possible de retracer l'histoire d'une tradition théologique originale et du groupe social qui en fut le porteur, la communauté johannique.

L'évangile de Jean et son lecteur

(Résumé de l'ouvrage) La Bible est un texte à lire. Mais qu'est-ce que lire, et comment lire ? Depuis une trentaine d'années, à l'initiative de biblistes tels que Jean Delorme à qui ce livre rend hommage, sont apparues des méthodes de lecture issues de la linguistique : on parle maintenant d'analyse structurale, ou de lecture sémiotique.

Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El present treball és un estudi de la personalitat humana, literària i filosòfica de Jaume Brossa així com un anàlisi del medi sociohistòric que li va tocar viure. El mètode utilitzat ha estat, en primer lloc, un rastreig de material original, articles publicats entre els anys 1892 i 1902 en diversos òrgans de premsa de Barcelona i Madrid. Una vegada obtingut el material requerit, s’ha sondejat per dins de les seves línies fins a trobar quin era el seu pensament en molts aspectes, a saber: el seu posicionament entorn els grans centres d’atenció del seu temps: el nacionalisme, el moviment obrer, l’estètica modernista en les seves parcel•les de música, literatura, teatre etc., tots aquests camps, tractats des de la base de la seva actitud regeneracionista i revolucionària. L’estudi s’ha realitzat des d’un enfocament crític: intentar esbrinar quines han estat les causes per les quals un autor certament notable de les nostres lletres ha estat marginat o, si més no, minimitzat en el seu abast intel•lectual. I, tal com es planteja al començament del treball, aquest consta d’una recerca de causes, implicacions, contextos etc. que ens permetin esbrinar per què Jaume Brossa ha estat desacreditat.