1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
El Centre d'Innovaci i Formaci en Educaci (CIFE) de la Universitat de Vic (UVic) promou la creaci, a l'inici del curs 2010-2011, de dos grups dInnovaci. Un dells s el grup CIFE-GI Incorporaci de les TIC a la docncia, que est treballant en lestudi i la utilitzaci deines digitals en la docncia, que integrin els vessants tecnolgic, didctic, metodolgic i formatiu. Durant el curs 2010-2011, el grup ha treballat en la creaci dun Dipsit Digital dActivitats Docents (DDAD) amb la intenci que sigui un espai dintercanvi entre els professors, i de transferncia de les experincies portades a terme a les aules amb el suport de les TIC. Aquesta comunicaci mostra els resultats de lanlisi de les dades registrades en el DDAD fins al juny del 2011, amb lobjectiu didentificar la tipologia daquestes activitats.
Resumo:
Laugment de la utilitzaci de les noves tecnologies a la nostra societat permet a les empreses arribar al client duna forma ms rapida i facilitant la informaci de manera gil i ordenada. Amb aquest objectiu sha creat una botiga virtual que ser la part visible als usuaris i clients de lempresa PRINTONER S.L , dedicada al sector dels consumibles, especialment els reciclats. Per lempresa un dels objectius principals s oferir al client la possibilitat de comprar els seus productes de manera cmode a travs dInternet, ja que accedint amb un nom dusuari i una contrasenya podr obtenir totes les referncies de les que es disposa, podr tramitar les comandes i controlar-ne lestat fins el moment de lentrega. A part de les seccions destinades a usuaris i clients sha creat una zona dadministraci, on els responsables de lempresa podran gestionar tots els productes, modificar i visualitzar les comandes. A ms aprofitant que aquestes quedaran guardades a una base de dades juntament amb els productes venuts, sintegrar el sistema de facturaci de lempresa, cosa que fins el moment es feia de manera manual i maldestre. Tamb es programar una part on els responsables podran insertar reparacions i vendes informtiques que shagin de facturar o per fer-ne un us estadstic en un futur. Tot aix ens portar a implementar un sistema dusuaris registrats amb diferents permisos i diferents nivells daccs a laplicaci, fins a un total de 5. Sha intentat fer de laplicaci, un sistema a mida i que compleixi tots els requisits que lempresa ens ha demanat, amb la previsi que ms endavant shi pugui implementar un sistema de gesti destocs i altres millores per oferir als seus clients un servei inigualable. Per tal de portar a terme tot aquest treball sha utilitzat una tecnologia de lliure distribuci com s el llenguatge PHP i la base de dades MySQL, aquesta opci a part duna filosofia es produeix per intentar minimitzar els costos de laplicatiu. La finalitat de lempresa amb aquest projecte s oferir millor imatge i servei, efectivitat i rapidesa en tot el procs de vendes, aix com reduir costos de facturaci i tamb de publicitat, ja que es podr potenciar molt ms la pgina web via internet.
Resumo:
Objectiu: Aquest estudi pretn aportar coneixement sobre el model datenci que reben les persones de ms de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa s dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilitzaci daquest. Mtode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La poblaci destudi sn aquelles persones de 80 i ms anys de Vic que van sollicitar la valoraci de dependncia entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependncia reconegut i un Pla Individual dAtenci validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de lrea dAfers Socials i Ciutadania de lAjuntament de Vic. Les variables dependents sn la utilitzaci de recursos formals (teleassitncia, servei datenci domiciliria pblic i privat- , centre de dia, residncia i prestacions econmiques derivades de la llei de la dependncia). El grau de dependncia, el gnere, ledat, lestat civil, la convivncia, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model datenci majoritari s el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). Ls de recursos formals t un paper subsidiari (37.7%). La variable convivncia influeix de forma significativa amb ls de serveis formals (p&0.001 en ls de TAS, el SAD pblic i el SAD privat) . Conclusi: Els disseny de programes i criteris de provisi de serveis haurien de contemplar no noms el grau de dependncia sin tamb variables ms dentorn com la convivncia. No obstant, existeix encara poca evidncia cientfica en aquesta lnia, per aix shauria de potenciar l investigaci que permets analitzar les variables de la funci social de forma ms acurada. Paraules clau: Dependncia, suport formal, suport informal.
Resumo:
Ladolescncia s una etapa per la qual tot sser hum ha de passar. Desperta un inters diferent a la resta perqu s en ella on es produeixen els canvis ms significatius en la persona, ja sigui a nivell fsic com racional. Tamb, pels joves que es troben en aquesta etapa, t gran importncia la presa de decisions, ja que s quan sels hi comena a demanar ms responsabilitats i maduresa envers les decisions. En lmbit de salut cal tenir una especial atenci perqu existeixen moltes decisions que poden influir i fer minvar la salut del jove en un futur prxim o lluny. En salut sn majors dedat i tenen dret de decisi sobre tots els temes relacionats amb la salut, tot i que hi ha unes excepcions on els pares o tutors tenen lliure dret a decidir per a ells. Per no tot s tan fcil, els adolescents es troben amb obstacles, tant interns com externs, que els impedeixen o dificulten la presa de decisions coherents i racionals. s important saber quins sn per ajudar a millorar la predisposici del jove i ensenyar tcniques per no trobar-se en situacions que impedeixin la presa de decisions. Els professionals que es trobin davant dun adolescent han de ser conscients daix i adaptar-se a ells; han destar predisposats a oferir el temps que ladolescent requereixi per obrir-se i confiar, i ser important demostrar i crear un ambient relaxat i confident.
Resumo:
L'article analitza la celebraci de l'Id-al-adha o "festa del sacrifici", ritual protagonitzat per la comunitat de musulmans el des dia del mes de dhu-al-hijja. Es parteix d'exemples etnogrfics procedents del context de la dispora musulmana al Tarragons i de la societat emiral mauritana. El fenomen s'analitza des dels rols que els actors exerceixen en el ritual. L'argumentaci vol subratllar la idea que tot ritual s'inscriu en un context social especfic del qual n's producte alhora que modulador, per mitj del que Roy Rappaport anomena "missatges autoreferencials". Aix no exclou l'existncia d'un conjunt de denominadors comuns o "missatges cannics" entre les diverses prctiques rituals referides.
Resumo:
Es descriu el servei de biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. En primer lloc es fa una breu explicaci de l'organitzaci del centre penitenciari per unitats de convivncia, aix com de les principals caracterstiques dels seus interns (edat, medi sociocultural, nivell cultural, estudis en curs, etc.). Posteriorment es descriu prpiament el servei de biblioteca del centre des de diferents punts de vista: administraci, serveis, pressupost, personal, localitzaci i condicionament, fons, catleg i promoci i difusi. Per ltim, es comparen i valoren les principals dades d'aquest servei amb les que estableixen les recomanacions de l'IFLA per a biblioteques de pres.
Resumo:
La societat de la informaci ofereix noves vies d'experimentaci en el camp dels materials formatius. D'una banda, les tecnologies de la informaci proporcionen maneres ms interactives i adients de presentar el material i, de l'altra, apareixen nous conceptes en el camp de la formaci i de l'educaci, com ara la necessitat d'una formaci continuada, la concepci de nous entorns educatius virtuals i, en definitiva, la necessitat d'elaborar nous materials didctics que s'adaptin a aquestes situacions. El present estudi defineix una srie d'indicadors formals i d'aprenentatge que ajuden a avaluar i millorar els tutorials sobre la recuperaci de la informaci i els aplica, de manera comparativa, a dos tutorials de bases de dades bibliogrfiques: ERIC i PubMed. Els indicadors de contingut s'obtenen d'aspectes relacionats amb la didctica i el model instructiu, mentre que els indicadors formals s'extreuen dels conceptes d'usabilitat i disseny de pgines web. La finalitat d'aquest estudi s la sistematitzaci d'uns criteris que permetin avaluar i millorar el disseny de tutorials sobre recuperaci de la informaci.
Resumo:
L'objecte del plet sn els requisits necessaris per a la installaci duna xemeneia per a l'evacuaci dels fums del local situat en els baixos d'un edifici en rgim de propietat horitzontal. La matria no s nova, per la STSJC de 31 de mar de 2008 suposa un canvi de criteri jurisprudencial en relaci amb la STSJC de 15 de gener de 2005, que la Sala ha de justificar per evitar la infracci del principi digualtat en laplicaci de la llei.
Resumo:
The purpose of this article is to treat a currently much debated issue, the effects of age on second language learning. To do so, we contrast data collected by our research team from over one thousand seven hundred young and adult learners with four popular beliefs or generalizations, which, while deeply rooted in this society, are not always corroborated by our data.Two of these generalizations about Second Language Acquisition (languages spoken in the social context) seem to be widely accepted: a) older children, adolescents and adults are quicker and more efficient at the first stages of learning than are younger learners; b) in a natural context children with an early start are more liable to attain higher levels of proficiency. However, in the context of Foreign Language Acquisition, the context in which we collect the data, this second generalization is difficult to verify due to the low number of instructional hours (a maximum of some 800 hours) and the lower levels of language exposure time provided. The design of our research project has allowed us to study differences observed with respect to the age of onset (ranging from 2 to 18+), but in this article we focus on students who began English instruction at the age of 8 (LOGSE Educational System) and those who began at the age of 11 (EGB). We have collected data from both groups after a period of 200 (Time 1) and 416 instructional hours (Time 2), and we are currently collecting data after a period of 726 instructional hours (Time 3). We have designed and administered a variety of tests: tests on English production and reception, both oral and written, and within both academic and communicative oriented approaches, on the learners' L1 (Spanish and Catalan), as well as a questionnaire eliciting personal and sociolinguistic information. The questions we address and the relevant empirical evidence are as follows: 1. "For young children, learning languages is a game. They enjoy it more than adults."Our data demonstrate that the situation is not quite so. Firstly, both at the levels of Primary and Secondary education (ranging from 70.5% in 11-year-olds to 89% in 14-year-olds) students have a positive attitude towards learning English. Secondly, there is a difference between the two groups with respect to the factors they cite as responsible for their motivation to learn English: the younger students cite intrinsic factors, such as the games they play, the methodology used and the teacher, whereas the older students cite extrinsic factors, such as the role of their knowledge of English in the achievement of their future professional goals. 2 ."Young children have more resources to learn languages." Here our data suggest just the opposite. The ability to employ learning strategies (actions or steps used) increases with age. Older learners' strategies are more varied and cognitively more complex. In contrast, younger learners depend more on their interlocutor and external resources and therefore have a lower level of autonomy in their learning. 3. "Young children don't talk much but understand a lot"This third generalization does seem to be confirmed, at least to a certain extent, by our data in relation to the analysis of differences due to the age factor and productive use of the target language. As seen above, the comparably slower progress of the younger learners is confirmed. Our analysis of interpersonal receptive abilities demonstrates as well the advantage of the older learners. Nevertheless, with respect to passive receptive activities (for example, simple recognition of words or sentences) no great differences are observed. Statistical analyses suggest that in this test, in contrast to the others analyzed, the dominance of the subjects' L1s (reflecting a cognitive capacity that grows with age) has no significant influence on the learning process. 4. "The sooner they begin, the better their results will be in written language"This is not either completely confirmed in our research. First of all, we perceive that certain compensatory strategies disappear only with age, but not with the number of instructional hours. Secondly, given an identical number of instructional hours, the older subjects obtain better results. With respect to our analysis of data from subjects of the same age (12 years old) but with a different number of instructional hours (200 and 416 respectively, as they began at the ages of 11 and 8), we observe that those who began earlier excel only in the area of lexical fluency. In conclusion, the superior rate of older learners appears to be due to their higher level of cognitive development, a factor which allows them to benefit more from formal or explicit instruction in the school context. Younger learners, however, do not benefit from the quantity and quality of linguistic exposure typical of a natural acquisition context in which they would be allowed to make use of implicit learning abilities. It seems clear, then, that the initiative in this country to begin foreign language instruction earlier will have positive effects only if it occurs in combination with either higher levels of exposure time to the foreign language, or, alternatively, with its use as the language of instruction in other areas of the curriculum.
Resumo:
L'autor exposa aqu el seu treball fruit de l'estudi dels arxius parroquials de dites localitats del Maresme. En concret, el seu estudi est fet sobre els llibres de Naixements, bits i Matrimonis. D'aqu n'extreu la informaci de carcter sanitari per tamb informaci sobre la societat de l'poca, la demografia i dades estadstiques.
Resumo:
[cat] Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracs escolar a partir del desenvolupament de deu histries de joves - set nois i tres noies- de Catalunya en situaci d'exclusi escolar. Dins d'aquest marc la recerca s'ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realitzaci d'un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn l'anomenat fracs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les histries biogrfiques d'un grup de joves per explorar alternatives a l'actual crisi internacional de l'escola secundria que es reflecteix, entre d'altres fenmens, en els elevats ndexs d'abandonament d'aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una srie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor duna escola inclusiva per a l'educaci secundria que tingui en compte les experincies i sabers d'aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educaci bsica.
Resumo:
La recerca formativa que es presenta a continuaci s'ha dut a terme durant els cursos acadmics 2008-2009 i 2009-2010, en l'mbit de la formaci de mestres, amb grups d'estudiants de primer i en el marc de les assignatures de Didctica i Organitzaci Educativa del nou grau d'Educaci Infantil. Per dur-la a terme s'ha disposat de la collaboraci de mestres en actiu de l'etapa d'educaci infantil de diferents escoles de Barcelona. Aquesta recerca ha facilitat la incorporaci d'estratgies de prctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d'aprenentatge propis de l'exercici docent: les aules d'educaci infantil. La intervenci dels estudiants ha estat possible grcies a l'organitzaci i la planificaci curricular de les escoles en diferents espais i ambients d'aprenentatge, que han perms un treball collaboratiu entre mestres, estudiants i professorat. Els resultats d'aquesta recerca han estat la implementaci de metodologies de formaci de prctica reflexiva (millora personal i professional), la relaci entre l'ensenyament universitari i el mn laboral (teoria i prctica) i ladquisici d'habilitats i competncies dels estudiants i professionals (novells i experts), resultats que contribueixen a millorar l'acci docent a travs de la participació conjunta de dos collectius: universitat i escola.
Resumo:
[cat] Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracs escolar a partir del desenvolupament de deu histries de joves - set nois i tres noies- de Catalunya en situaci d'exclusi escolar. Dins d'aquest marc la recerca s'ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realitzaci d'un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn l'anomenat fracs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les histries biogrfiques d'un grup de joves per explorar alternatives a l'actual crisi internacional de l'escola secundria que es reflecteix, entre d'altres fenmens, en els elevats ndexs d'abandonament d'aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una srie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor duna escola inclusiva per a l'educaci secundria que tingui en compte les experincies i sabers d'aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educaci bsica.
Resumo:
The purpose of this article is to treat a currently much debated issue, the effects of age on second language learning. To do so, we contrast data collected by our research team from over one thousand seven hundred young and adult learners with four popular beliefs or generalizations, which, while deeply rooted in this society, are not always corroborated by our data.Two of these generalizations about Second Language Acquisition (languages spoken in the social context) seem to be widely accepted: a) older children, adolescents and adults are quicker and more efficient at the first stages of learning than are younger learners; b) in a natural context children with an early start are more liable to attain higher levels of proficiency. However, in the context of Foreign Language Acquisition, the context in which we collect the data, this second generalization is difficult to verify due to the low number of instructional hours (a maximum of some 800 hours) and the lower levels of language exposure time provided. The design of our research project has allowed us to study differences observed with respect to the age of onset (ranging from 2 to 18+), but in this article we focus on students who began English instruction at the age of 8 (LOGSE Educational System) and those who began at the age of 11 (EGB). We have collected data from both groups after a period of 200 (Time 1) and 416 instructional hours (Time 2), and we are currently collecting data after a period of 726 instructional hours (Time 3). We have designed and administered a variety of tests: tests on English production and reception, both oral and written, and within both academic and communicative oriented approaches, on the learners' L1 (Spanish and Catalan), as well as a questionnaire eliciting personal and sociolinguistic information. The questions we address and the relevant empirical evidence are as follows: 1. "For young children, learning languages is a game. They enjoy it more than adults."Our data demonstrate that the situation is not quite so. Firstly, both at the levels of Primary and Secondary education (ranging from 70.5% in 11-year-olds to 89% in 14-year-olds) students have a positive attitude towards learning English. Secondly, there is a difference between the two groups with respect to the factors they cite as responsible for their motivation to learn English: the younger students cite intrinsic factors, such as the games they play, the methodology used and the teacher, whereas the older students cite extrinsic factors, such as the role of their knowledge of English in the achievement of their future professional goals. 2 ."Young children have more resources to learn languages." Here our data suggest just the opposite. The ability to employ learning strategies (actions or steps used) increases with age. Older learners' strategies are more varied and cognitively more complex. In contrast, younger learners depend more on their interlocutor and external resources and therefore have a lower level of autonomy in their learning. 3. "Young children don't talk much but understand a lot"This third generalization does seem to be confirmed, at least to a certain extent, by our data in relation to the analysis of differences due to the age factor and productive use of the target language. As seen above, the comparably slower progress of the younger learners is confirmed. Our analysis of interpersonal receptive abilities demonstrates as well the advantage of the older learners. Nevertheless, with respect to passive receptive activities (for example, simple recognition of words or sentences) no great differences are observed. Statistical analyses suggest that in this test, in contrast to the others analyzed, the dominance of the subjects' L1s (reflecting a cognitive capacity that grows with age) has no significant influence on the learning process. 4. "The sooner they begin, the better their results will be in written language"This is not either completely confirmed in our research. First of all, we perceive that certain compensatory strategies disappear only with age, but not with the number of instructional hours. Secondly, given an identical number of instructional hours, the older subjects obtain better results. With respect to our analysis of data from subjects of the same age (12 years old) but with a different number of instructional hours (200 and 416 respectively, as they began at the ages of 11 and 8), we observe that those who began earlier excel only in the area of lexical fluency. In conclusion, the superior rate of older learners appears to be due to their higher level of cognitive development, a factor which allows them to benefit more from formal or explicit instruction in the school context. Younger learners, however, do not benefit from the quantity and quality of linguistic exposure typical of a natural acquisition context in which they would be allowed to make use of implicit learning abilities. It seems clear, then, that the initiative in this country to begin foreign language instruction earlier will have positive effects only if it occurs in combination with either higher levels of exposure time to the foreign language, or, alternatively, with its use as the language of instruction in other areas of the curriculum.
