DNA barcodes for soil animal taxonomy

The biodiversity of soil communities remains very poorly known and understood. Soil biological sciences are strongly affected by the taxonomic crisis, and most groups of animals in that biota suffer from a strong taxonomic impediment. The objective of this work was to investigate how DNA barcoding - a novel method using a microgenomic tag for species identification and discrimination - permits better evaluation of the taxonomy of soil biota. A total of 1,152 barcode sequences were analyzed for two major groups of animals, collembolans and earthworms, which presented broad taxonomic and geographic sampling. Besides strongly reflecting the taxonomic impediment for both groups, with a large number of species-level divergent lineages remaining unnamed so far, the results also highlight a high level (15%) of cryptic diversity within known species of both earthworms and collembolans. These results are supportive of recent local studies using a similar approach. Within an impeded taxonomic system for soil animals, DNA-assisted identification tools can facilitate and improve biodiversity exploration and description. DNA-barcoding campaigns are rapidly developing in soil animals and the community of soil biologists is urged to embrace these methods.

Determinants of the essential one-carbon metabolism metabolites, homocysteine, S-adenosylmethionine, S-adenosylhomocysteine and folate, in cerebrospinal fluid.

BACKGROUND: Disturbances in the levels of one-carbon (1C) metabolism metabolites have been associated with a wide variety of neuropsychiatric diseases. Cerebrospinal fluid (CSF) levels of homocysteine (Hcy) and the other 1C metabolites, nor their interrelatedness and putative determinants, have been studied extensively in a healthy population. METHODS: Plasma and CSF samples from 100 individuals free from neuropsychiatric diseases were analyzed (55 male, 45 female; age 50±17 years). In blood, we measured plasma Hcy, serum folate and serum vitamin B12. In CSF, we measured total Hcy, S-adenosylmethionine (SAM), S-adenosylhomocysteine (SAH) and 5-methyltetrahydrofolate (5-methylTHF). Highly selective analytical methods like liquid chromatography combined with either mass spectrometry or fluorescence detection were used. RESULTS: CSF Hcy was inversely correlated with CSF 5-methylTHF and positively with plasma Hcy, independent of serum folate status. CSF SAH correlated with age, lower CSF 5-methylTHF and higher CSF Hcy. CSF 5-methylTHF showed independent negative correlations with age and positive correlations with serum folate. CSF SAM did not correlate with any of the 1C metabolites. CONCLUSIONS: Aging is characterized by a reduction in CSF 5-methylTHF levels and increased CSF levels of the potentially neurotoxic transmethylation inhibitor SAH. CSF 5-methylTHF, which is itself determined in part by systemic folate status, is a powerful independent determinant of CSF levels of Hcy and SAH.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Alcoholisme: un cas clínic d'abordatge multidisciplinar a la Facultat de Farmàcia

A la Facultat de Farmàcia de la UB hem iniciat un projecte plurianual i multidisciplinar que té com a finalitat el desenvolupament de casos clínics transversals. En l’actualitat, l’equip docent està format per 49 professors implicats en 14 assignatures del Grau de Farmàcia. L’objectiu del grup és reforçar la transversalitat al llarg del grau, de manera que els alumnes adquireixin la percepció de que els coneixements apresos en una assignatura són la base per a les altres. Per fomentar-ho, proposem la realització de casos clínics que es vagin resolent progressivament en el context de diverses assignatures del grau. El primer cas clínic que hem dissenyat és sobre l’alcoholisme, ja que és un tema d’interès sanitari, abordable des de diferents disciplines. El grup ha desenvolupat la història d’un personatge, en Sam, que s’inicia en el consum d’alcohol des de molt jove, de manera que els alumnes a mida que cursin les diferents assignatures coneixeran la seva evolució i conseqüències (des d’un coma etílic, consum de risc, deshabituació,…), tot en l’entorn de la vida familiar i social del personatge, per aconseguir una proximitat d’en Sam amb l’estudiant. El cas va ser elaborat amb l’ajut de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic.

Investigating the relationship between pollination strategies and the size-advantage model in zoophilous plants using the reproductive biology of Arum cylindraceum and other European Arum species as case studies

The size-advantage model (SAM) explains the temporal variation of energetic investment on reproductive structures (i.e. male and female gametes and reproductive organs) in long-lived hermaphroditic plants and animals. It proposes that an increase in the resources available to an organism induces a higher relative investment on the most energetically costly sexual structures. In plants, pollination interactions are known to play an important role in the evolution of floral features. Because the SAM directly concerns flower characters, pollinators are expected to have a strong influence on the application of the model. This hypothesis, however, has never been tested. Here, we investigate whether the identity and diversity of pollinators can be used as a proxy to predict the application of the SAM in exclusive zoophilous plants. We present a new approach to unravel the dynamics of the model and test it on several widespread Arum (Araceae) species. By identifying the species composition, abundance and spatial variation of arthropods trapped in inflorescences, we show that some species (i.e. A. cylindraceum and A. italicum) display a generalist reproductive strategy, relying on the exploitation of a low number of dipterans, in contrast to the pattern seen in the specialist A. maculatum (pollinated specifically by two fly species only). Based on the model presented here, the application of the SAM is predicted for the first two and not expected in the latter species, those predictions being further confirmed by allometric measures. We here demonstrate that while an increase in the female zone occurs in larger inflorescences of generalist species, this does not happen in species demonstrating specific pollinators. This is the first time that this theory is both proposed and empirically tested in zoophilous plants. Its overall biological importance is discussed through its application in other non-Arum systems.

Multispectral remote sensing for site-specific nitrogen fertilizer management

The objective of this work was to evaluate the use of multispectral remote sensing for site-specific nitrogen fertilizer management. Satellite imagery from the advanced spaceborne thermal emission and reflection radiometer (Aster) was acquired in a 23 ha corn-planted area in Iran. For the collection of field samples, a total of 53 pixels were selected by systematic randomized sampling. The total nitrogen content in corn leaf tissues in these pixels was evaluated. To predict corn canopy nitrogen content, different vegetation indices, such as normalized difference vegetation index (NDVI), soil-adjusted vegetation index (Savi), optimized soil-adjusted vegetation index (Osavi), modified chlorophyll absorption ratio index 2 (MCARI2), and modified triangle vegetation index 2 (MTVI2), were investigated. The supervised classification technique using the spectral angle mapper classifier (SAM) was performed to generate a nitrogen fertilization map. The MTVI2 presented the highest correlation (R²=0.87) and is a good predictor of corn canopy nitrogen content in the V13 stage, at 60 days after cultivating. Aster imagery can be used to predict nitrogen status in corn canopy. Classification results indicate three levels of required nitrogen per pixel: low (0-2.5 kg), medium (2.5-3 kg), and high (3-3.3 kg).

Validação de marcadores moleculares para resistência à giberela em genótipos brasileiros de trigo

O objetivo deste trabalho foi validar 19 marcadores microssatélites para resistência do trigo à giberela, em uma população não estruturada. Foram utilizados marcadores moleculares descritos na literatura como flanqueando QTLs de resistência à giberela em trigo, nos cromossomos 3B, 5A e 6B. Foram avaliadas 96 linhagens e cultivares de trigo quanto à severidade da infecção por giberela, em dois anos de avaliação. As linhagens e as cultivares foram genotipadas com 19 marcadores microssatélites. Os dados obtidos foram analisados pelo teste de Tukey e pelas análises de correlação, regressão linear simples e regressão múltipla; também foi estimada a eficiência de seleção dos marcadores moleculares. A severidade da doença variou de 1,95 a 41,3%, na média dos dois anos. Foram validados os QTLs nos três cromossomos avaliados. Os marcadores Xgwm389, Xgwm533, Xbarc180, Xbarc24, Wmc397, Xbarc101 e Wmc398 foram associados significativamente à resistência do trigo à giberela, tendo sido identificados alelos de resistência e de suscetibilidade. Os marcadores Wmc397, Xbarc101 (cromossomo 6B) e Xbarc180 (cromossomo 5A) têm potencial para uso na seleção assistida por marcadores moleculares, para resistência do trigo à giberela.

Functional independence within the self-memory system: new insights from two cases of developmental amnesia.

Neuropsychological and neuroimaging data suggest that the self-memory system can be fractionated into three functionally independent systems processing personal information at several levels of abstraction, including episodic memories of one's life (episodic autobiographical memory, EAM), semantic knowledge of facts about one's life (semantic autobiographical memory, SAM), and semantic knowledge of one's personality [conceptual self, (CS)]. Through the study of two developmental amnesic patients suffering of neonatal brain injuries, we explored how the different facets of the self-memory system develop when growing up with bilateral hippocampal atrophy. Neuropsychological evaluations showed that both of them suffered from dramatic episodic learning disability with no sense of recollection (Remember/Know procedure), whereas their semantic abilities differed, being completely preserved (Valentine) or not (Jocelyn). Magnetic resonance imaging, including quantitative volumetric measurements of the hippocampus and adjacent (entorhinal, perirhinal, and temporopolar) cortex, showed severe bilateral atrophy of the hippocampus in both patients, with additional atrophy of adjacent cortex in Jocelyn. Exploration of EAM and SAM according to lifetime periods covering the entire lifespan (TEMPAu task, Piolino et al., 2009) showed that both patients had marked impairments in EAM, as they lacked specificity, details and sense of recollection, whereas SAM was completely normal in Valentine, but impaired in Jocelyn. Finally, measures of patients' CS (Tennessee Self-Concept Scale, Fitts and Warren, 1996), checked by their mothers, were generally within normal range, but both patients showed a more positive self-concept than healthy controls. These two new cases support a modular account of the medial-temporal lobe with episodic memory and recollection depending on the hippocampus, and semantic memory and familiarity on adjacent cortices. Furthermore, they highlight developmental episodic and semantic functional independence within the self-memory system suggesting that SAM and CS may be acquired without episodic memories.