994 resultados para Loschi, Antonio, d. 1441.
Resumo:
El projecte consisteix en la creació d'una base de dades per controlar la despesa pública dels parlaments europeus
Resumo:
Aquest llibre recull l'exposició homònima que hi va haver al Museu BÃblic Tarraconense el maig del 2011 en motiu del festival Tà rraco Viva. La van coorganitzar l’Associació Cultural Sant Fructuós, el CapÃtol Catedralici, l’Institut Català d’Arqueologia Clà ssica, l’Ajuntament de Tarragona i el Museu BÃblic Tarraconense. La mostra va rebre el premi Musa de la revista de divulgació del món clà ssic Auriga. L'obra explica els resultats de les excavacions arqueològiques dutes a terme a la Catedral durant els anys 2010 i 2011 i i l’evolució urbanÃstica de l’espai catedralici des dels inicis de l’ocupació romana fins a l’actualitat. Inclou una interessant mostra de fotografies i dibuixos, a més del catà leg de les peces més significatives aparegudes a les esmentades intervencions arqueològiques.
Resumo:
El projecte consisteix en la creació d'una base de dades per controlar la despesa pública dels parlaments europeus.
Realismos contra la hegemonÃa: El compromiso del autor a través de Antonio Ferres y Belén Gopegui
Resumo:
Nos encontramos en un momento de transformación estructural de la sociedad. Mientras desde elpoder se lleva a cabo una transición hacia un lugar que nos ha traÃdo a un contexto de crisis, desdela calle se plantean transiciones hacia nuevas fórmulas de relacionarse, de hacer polÃtica, de trabajar,de pensar la economÃa.La literatura no puede ser ajena a este contexto, como tampoco lo ha sido en otros momentos en losque el pueblo trataba de generar cambios profundos en la sociedad. En este momento esespecialmente interesante preguntarse por el compromiso del autor en la literatura.
Resumo:
Implantació d'un sistema OpenERP en una empresa de fabricació de peces d'alumini.
Resumo:
Es presenta un projecte de millora de la qualitat docent, iniciat durant el curs acadèmic 2009-2010, en el qual es desenvolupà un treball conjunt amb les assignatures de Psicodiagnòstic, Psicologia ClÃnica Infantil i Neuropsicologia per tal de dissenyar un mòdul adreçat als alumnes de tercer de Grau en Psicologia, posant en comú les aportacions més recents en l’à mbit de l’avaluació i el diagnòstic psicològic, amb la finalitat d’afavorir la formació clÃnica dels estudiants. La finalitat d’aquest projecte era l’elaboració d’una proposta de Pla Docent del mòdul d’Avaluació i Diagnòstic Psicològic II, integrant els resultats de la metodologia plantejada en els seminaris i en coherència amb el plantejament del mateix mòdul, que s’imparteix, prèviament, durant el primer quadrimestre, tot intentant establir connexions entre les tres matèries. L’objectiu final és oferir als estudiants un plantejament modular integrador que els permeti assolir les competències previstes en el pla d’estudis de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Entre les propostes per a aquest mòdul es presenta el treball d’un cas interdisciplinari des de les franges de petit grup, com també un plantejament de les matèries de forma conjunta i coordinada. En aquest projecte també s’ha volgut tenir en compte la valoració dels mateixos estudiants, que han estat partÃcips del procés.
Resumo:
Référence bibliographique : Weigert, 316
Resumo:
Els autors, un grup de professorat que imparteix docència al 3r curs de la Llicenciatura en Psicologia, reflexionen sobre el procés d’ensenyament- aprenentatge i les competències a assolir pels estudiants dins el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Considerant la rellevà ncia de l’avaluació psicològica i de l’entrevista com a eina fonamental per a dur-la a terme, es centren en l’objectivació, definició i operacionalització de les competències necessà ries per desenvolupar un procés diagnòstic de qualitat en el nou pla d’estudis. S’exposen diferents experiències pilot de treball amb grups reduïts d’estudiants. La reflexió sobre la tasca docent genera la creació de la Plantilla d’Observació i Avaluació de Competències (POAC 33), i de la seva versió abreujada (la POAC 14). Es clou l’article constatant que ambdós instruments es mostren útils i prà ctics tan per a l’ensenyament de les competències com per a la seva avaluació.
Resumo:
L’objectiu principal d’aquest projecte és concretar la manera de desenvolupar les competències transversals del futur psicòleg de grau en el seminari de 4rt curs, tenint present les matèries a les que està vinculat i la coherència de tot el curriculum de grau. Els objectius especÃfics són tres: 1) integrar l’experiència de més de quinze anys al seminari de 4rt curs al nou pla d’estudis, 2) definir les estratègies d'ensenyament-aprenentatge i els instruments didà ctics que afavoreixin l'assoliment dels objectius establerts i, 3) reflexionar sobre l’avaluació del seminari tot establint criteris compartits. El mètode ha estat el del treball cooperatiu, partint de les competències transversals a treballar al seminari. El resultat és una guia de treball comú que estableix unes bases mÃnimes per garantir un nivell d’assoliment de competències transversals, especialment les relacionades amb la intervenció psicològica, amb respecte per a totes les orientacions teòriques i perfils professionals. Les competències bà siques les hem relacionat amb els eixos identitaris de Blanquerna com són: Saber (conèixer les principals orientacions teòriques), Saber Ser (gestió de les emocions) i Saber Fer (treballar en equip, comunicar, intervenir). Les diferents activitats s’han integrat en els eixos de les competències bà siques i en els diferents moments temporals del seminari (inici, desenvolupament i finalització).
Resumo:
El present treball, implementat durant els dos primers cursos de Grau de Psicologia en dos semestres consecutius, es focalitza en l’aplicació de diferents tècniques participatives, al voltant de la competència de treball en equip que figura en el pla docent dels mòduls d’ambdós cursos, i en la ubicació de l’espai docent, que anomenarem grup mitjà (petit grup en els plans d’estudis). Concretament, l’activitat del primer curs s’ha desenvolupat dins la matèria Psicologia Social i la de segon curs dins la matèria Psicologia dels Grups. El treball s’ha centrat tant en aspectes metodològics com en aspectes d’autoavaluació i heteroavaluació de les persones participants en els equips de treball formats en el grup mitjà . S’han analitzat competències relacionals procedents del model de Chaves (2007). La comprensió de l’activitat per part dels alumnes i la reflexió com a forma d’aprenentatge i millora del rendiment han estat cabdals en el procés. La coincidència en les valoracions de l’autoavaluació i de l’heteroavaluació, tant en el primer curs com en el segon curs, ens permet donar crèdit a l’evolució favorable experimentada en una gran part de les dimensions competencials estudiades al llarg dels dos semestres. Aquests resultats podran ser confirmats empÃricament amb la recerca, encara en curs, que compara aquest grup focal (els mateixos subjectes de primer i segon curs de grau de Psicologia) amb un grup control de tercer curs de la llicenciatura de Psicologia.
Resumo:
Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta polÃtica com si fos un veritable deure personal. Grà cies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.
Resumo:
Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta polÃtica com si fos un veritable deure personal. Grà cies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.
Resumo:
L'abast d'aquest projecte es centrarà en el disseny d'una eina de gestió d'un planificador d'execucions batch, que intentarà donar una solució independent de l'entorn on s'executen aquests processos i que servirà com a eina de suport a un equip d'analistes i dissenyadors que creïn o mantinguin aquests processos.
Resumo:
[Traditions. Europe. Espagne]