La Crisi i el petit comerç alimentari : els queviures vs. els supermercats

Els queviures són petits comerços d’alimentació on el tractament personal amb els clients es la clau de l’èxit ja que això provoca una conscienciació per part d’aquests i així es mantenen fidels a aquest establiment. En canvi, el supermercats tracten de explotar al màxim la seva reducció dels costos sense tenir tant en compte el tracte amb el client i donant-li més importància al preu de producte. Com podem observar, són dos tipus de comerços molt diferenciats tot i que al cap i a la fi, són competidors directes.La idea d’aquest treball es veure com afecta la crisi actual en aquests petits comerços i comparar-los amb el grans supermercats per arribar a una sèrie de conclusions.Hem escollit aquest tema ja que ens ha semblat interessant tractar de demostrar com el queviures tradicionals segueixen sent un negoci de profit, tot i la forta expansió que han patit les grans superfícies comercials. Un exemple d’aquest fort creixement podrien ser les dades que ens ha facilitat l’Ajuntament de Barcelona on es reflexa que el consum d’aliments es solen donar en primer lloc al supermercat (47,3%), seguit pel mercat municipal (29,3%) i en tercer lloc en la botiga de barri (16,2%).Un dels grans problemes amb que es troben els queviures és el canvi en el ritme de vida de la societat actual, sempre amb presses i estressada, que busca més, la comoditat i l’estalvi, tant de temps com de diners, a l’hora d’anar a comprar. Peraquest motiu, hem volgut investigar sobre quin es el factor que facilita la supervivència dels queviures.Degut a que el tema dels comerços estrangers va ser un tema que va provocar molta controvèrsia a la presentació del nostre treball, hem cregut convenient estudiar-lo una mica més a fons, únicament a Poble Sec. Per fer-ho hem estudiat el punt de vista que tenen els comerços estrangers sobre els comerços nacionals i també la situació actual del nombre de queviures regentats per uns i altres a través de informació extreta de la associació de comerciants de Poble Sec.Per crear el nostre treball hem realitzar diferents enquestes i entrevistes, tant a consumidors com a propietaris, per poder extreure informació amb la qual poder treballar. En total hem realitzar 100 enquestes a clients, una enquesta a cadapropietari i dues entrevistes: una a un propietari estranger i una altra a Pedro de Diego ( fundador de la associació de comerciants del Poble Sec i primer tresorer del barri)Cal destacar que ens hem trobat amb moltes dificultats per trobar o aconseguir dades econòmiques i financeres sobre aquests establiments i per això hem realitzat una aproximació a la proporció de beneficis sobre ingressos per veure quina proporció dels ingressos es poden considerar beneficis.També hem recopilat diverses notícies de diaris que tracten sobre temes relacionats amb la crisi del petit comerç i sobre l’augment en el nombre de nous queviures regentats per gent estrangera, i a partir d’aquestes hem realitzat una breu crítica sobre la situació actual.

La Gestió econòmico-empresarial d'un club de futbol

Hi ha records que perduraran sempre; el gol d’Iniesta contra el Chelsea, la boleia de Zidane a Hampden Park… Aquests moments memorables que queden gravats a les retines de tots nosaltres i produeixen una immensa felicitat a l’ésser humà, que l’emocionen, que el fan casi plorar. Tot això es produeix gràcies a un esport de masses molt present en les nostres vides, el futbol. Una activitat merament esportiva que s’ha convertit, amb el pas dels anys, en quelcom més que un esport, ha travessat l’àmbit purament sentimental d’una regió fins a assolir nivells d’autèntica globalització arreu del món. I és precisament el fet que el futbol porta una immensa passió a tots els racons de la societat, el que fa plantejar-nos el funcionament d’aquesta gran indústria de l’entreteniment.La realitat, tanmateix, revela l’existència de tot un món econòmico-empresarial que s’amaga darrere aquest espectacle, del qual, els veritables protagonistes són els clubs de futbol. Sense ells no es produiria mai l’espectacle. És per aquest motiu, que centrarem el nostre anàlisi sobre aquestes entitats esportives: veure el seu funcionament en la seva vessant més econòmica (1).En el present estudi s’analitzarà tot el funcionament intern d’un club, des del seu marc legal fins a l’econòmic, parant molta atenció en el que és el mercat futbolístic, el qual, al cap i a la fi, acaba relacionant la part més esportiva amb l’empresarial. A partir d’aquí intentarem extrapolar aquest entramat al que és el món futbolístic en general.Amb això, intentarem qüestionar-nos el perquè del gran moviment de divises existent, actualment, en aquest esport. Com pot ser que un club inverteixi més de 30 milions d’euros (2) només en el que seria contractar un nou treballador? Com es podengenerar tants recursos per després gastar-los en nòmines astronòmiques pels jugadors?Doncs aquest seguit de qüestions es el que pretenem respondre en aquest treball, de la forma més amena i clara possible, amb els gràfics i taules més adients.(1) Com que de clubs de futbol n’hi ha molts i no els podem analitzar tots un per un, partirem de la based’agafar-ne un com a model, en aquest cas, per la seva proximitat i facilitat d’obtenció de dades hemescollit el FC Barcelona.(2) Quantitat que equival, ni més ni menys, a 500 vegades el sou d’un treballador mitjà al llarg de tota la seva vida

Colònies Febrer 2010

Actualment l’educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. Qualsevol modificació que es produeix sobre algun aspecte educatiu sempre comporta tot tipus d’opinions perquè tota la població, d’una manera o d’una altra, hi està implicada.La proximitat del tema i la implicació de tots els ciutadans, doncs, són alguns dels motius que ens ha portat a escollir el tema del nostre treball en l’assignatura d’Economia Aplicada II.L’11 de febrer de l’any 2009 el conseller d’Educació, Ernest Maragall, va fer pública una proposta de modificació del calendari escolar a Catalunya. Aquesta reforma implica, a grans trets, una redistribució de les vacances al llarg del curs.La distribució actual de les vacances durant el curs (excloent l’estiu) no sembla la més adequada per a optimitzar el rendiment dels alumnes. Per altra banda, les 11 setmanes de vacances d’estiu actuals mantenen massa temps els alumnes deslligats de l'activitat escolar.És per això que la proposta de modificació preveu una reducció del període devacances d’estiu que es veu compensat amb increments equivalents en altres èpoques de l’any. És important destacar que aquest fet comportaria una homogeneïtzació dels períodes de vacances amb la majoria de països de la resta d’Europa.Les dates de Setmana Santa varien cada any, la qual cosa provoca que durant alguns cursos el segon trimestre sigui excessivament llarg. Així doncs, la solució que inclou la proposta és establir una setmana de vacances al mes de febrer o principis de març.Avui en dia, però, el fet d’implantar una setmana de vacances al febrer és sinònim de problemes en termes de la conciliació laboral i familiar.És per tot això que hem decidit elaborar un treball basat en la creació, organització i desenvolupament d’unes colònies dirigides als infants durant la setmana de vacances que el departament d’educació preveu implantar durant el mes de febrer o març.1La nostra intenció en aquest treball, doncs, és estudiar la rendibilitat d’aquest projecte, és a dir, realitzar un estudi cost-benefici a partir d’una anàlisi de mercat.Per això, hem cregut interessant comparar dues alternatives: l’estada a les colònies i la contractació dels serveis d’un/a “cangur” a la ciutat de Barcelona.A continuació podem llegir les observacions que ha elaborat el Departament d’Educació.“Introducció de setmanes de descans al llarg del curs.Si bé es poden considerar diferents combinacions (finals d’octubre, finals de febrer, una setmana afegida a Setmana Santa…) aquesta opció implicaria, en general:- Canviar l’organització social de les vacances. Es considera imprescindible un pacte amb el món laboral per a la conciliació dels horaris familiars i laborals.- Preveure els costos d’oferir activitats generalitzades d’escoles obertes durant les setmanes de descans intercalades al llarg del curs.- Explorar la resposta de les entitats de lleure, per tal de veure si podrien oferir activitats en les setmanes esmentades.- Acordar amb les universitats calendaris semblants per a facilitar la contractació de monitors de lleure educatiu.Es considera fonamental no incrementar el nombre de dies lectius previstos al Pacte Nacional per l’Educació (entre 175 i 178).”2Així doncs, l’organització de les colònies és una de les alternatives reals proposades des del Departament d’Educació. Amb aquest treball podrem extreure conclusions sobre el cost que podrien suposar a nivell particular i també a nivell macroeconòmic, és a dir, tenint en compte tots els escolars de Catalunya afectats per la reforma del calendari de vacances.1 Veure calendari proposat pel Departament d’Educació a l’annex 1.2 Informació extreta de www.gencat.cat/educacio

Rep Sol el Morell?

L’objecte del treball és analitzar com afecta la instal·lació d’una gran empresa en un poble relativament petit, més concretament com va afectar la implantació d’unarefineria al 1975, que ara pertany a Repsol YPF, a la vida del Morell (Tarragonès).Per veure les diferències més clarament s’ha decidit fer una comparació amb un altrepoble similar, Vilallonga del Camp, que fa frontera amb el Morell. L’elecció d’aquestpoble és un dels passos més importants del treball.L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’evolució d’un poble del Tarragonès, el Morell,després de la instal·lació d’una refineria de la Respol. Com que la implantació va ser famés de trenta anys, hem considerat convenient avaluar les diferències i similituds ambels canvis d’un altre poble. Creiem que aquesta elecció és un pas fonamental del treball,i per això, ha estat, probablement, la part més difícil.Hem pensat en molts candidats, per exemple La Pobla de Montornès, Salomó, laSecuita (Tarragonès), Riudoms (Baix Camp), etc.Però finalment ens vam decantar per Vilallonga del Camp, també situat al Tarragonès;ja que reuneix les condicions necessàries per realitzar l’anàlisi que volíem fer. Si bé notenia ni la mateixa extensió ni el mateix nombre d’habitants quan es va implantar larefineria (uns dels objectius desitjats a l’hora d’escollir el poble a comparar), sí quecompleix el requisit que la indústria estava localitzada només en el terme municipal delMorell i no de Vilallonga del Camp. Addicionalment, hem considerat que les similitudsamb el Morell eren més importants que aquestes discrepàncies. És a dir, ambdós pobleses dedicaven al mateix sector productiu en el moment de la implantació de la indústria,l’agricultura, a més, els nuclis urbans estan separats per només un quilòmetre, això voldir que la climatologia és la mateixa i que les diferències de comunicacions no són gaireimportants; per tant partien d’una situació similar i amb les mateixes expectatives defutur. A partir d’aquí preteníem estudiar l’evolució dels dos pobles, i com tots aquestsfactors han anat variant al llarg del temps.

Crème Noisette. What else?

Segurament us sonarà aquest eslògan: Nespresso, What else? Café, cuerpo y alma. Segurament, si us mencionem a l’actor George Clooney, ja no només l’identifiqueu amb una de les seves pel·lícules, sinó que directament us ve laimatge de l’anunci que protagonitza per Nespresso. I fins i tot, segurament, molts dels que esteu llegint aquest text, no us heu pogut resistir a la temptació i ja disposeu d’una màquina Nespresso a casa vostra. Nespresso s’ha convertiten un fenomen de masses i en una de les empreses que més està creixent en aquests últims anys. Per tots aquests motius, a l’hora de triar quin seria l’eix fonamental del nostre treball, vam decantar-nos per aquesta empresa.El que pretenem amb aquest treball és esbrinar tots els passos que s’han de seguir per a llençar un nou producte al mercat i analitzar la importància que té el marketing per a les empreses d’avui dia. Hem emmarcat aquests dos objectius dins de l’empresa Nespresso, i és per això que portarem a terme el llançament d’una nova càpsula d’un gust original, analitzarem com serà el seu procés productiu i dissenyarem les possibles tècniques de promoció per tal que tingui èxit. Pel que fa al segon objectiu, comprovarem mitjançant un experiment el grau d’influència que té el marketing sobre els clients.Referent a les conclusions que hem extret amb el nostre treball, aquestes són, per una part, la creació de Crème Noisette, una nova càpsula que no us deixarà indiferents; i per l’altra, que Nespresso basa el seu èxit en la qualitat, però sempre acompanyada d’una gran campanya de marketing.Voleu continuar descobrint els secrets que amaga el llançament d’una nova càpsula? Voleu saber si la gent aprecia realment totes les varietats que ofereix Nespresso? Per a descobrir-ho, us convidem a llegir el nostre treball.

Ens falla la intuïció?

Aquest treball pretén analitzar l’ús dels procediments heurístics i els seus biaixos. Per això, hemrealitzat un estudi entre dues poblacions: 4rt d’Humanitats i 4rt d’ECO/ADE. Per dur a termeaquesta comparació hem realitzat una enquesta que pretenia detectar els biaixos. Amb elsresultats hem pogut comprovar que efectivament hi ha diferències significatives entre els dosgrups. Concretament, els estudiants d’ECO/ADE cometen menys biaixos.

Propostes de polítiques laborals

Us preocupa el problema de l’atur? Us heu preguntat mai per què Espanya té unes taxes d’atur superiors als països de referència en polítiques laborals? Creieu que el mercat laboral espanyol té moltes mancances? Penseu que el model productiu actual, basat en la construcció i el turisme, és sostenible a llarg termini? Aquestes preguntes, juntament amb la gran destrucció d’ocupació arran de la crisi, -durant l’últim trimestre del 2008 a l’economia espanyola li correspon el 70% (1) de la destrucció de llocs de treball a Europa- ens ha portat a reflexionar sobre els determinants i lesconseqüències de l’atur espanyol. Seguint aquesta línia, ens preguntàvem si,mitjançant un seguit de propostes laborals, Espanya podria arribar a reduir les sevestaxes d’atur a llarg termini i equiparar-les a nivells europeus.Si voleu saber més sobre les possibles solucions, en aquest treball exposemun seguit de mesures originals i d’altres basades en idees d’economistes experts queintenten millorar el capital humà de l’economia, el model productiu, els valors imentalitat de la societat, les institucions laborals i la legislació laboral existent , amb laqual cosa es pretén, com a fi últim, augmentar els nivells d’ocupació de l’economia.Algunes d’aquestes són:· Un nou contracte únic i flexibilització laboral· Canvis en la negociació col·lectiva, fiscalitat empresarial i programes formatius· Model original en les prestacions d’atur· Impuls a un nou model productiuAplicant aquestes propostes creiem que és possible reduir la temporalitat almercat laboral espanyol així com també lluitar per aconseguir la plena ocupaciópromocionant el treball estable i de qualitat. Tot i que el problema de l’atur genera moltdebat social entre els diferents agents socials, les propostes han intentat cercar elconsens i, sobretot, la millora econòmica de la societat.

Habitatges convencionals vs. habitatges sostenibles

Actualment a la nostra societat estan molt de moda els grans temes. Ens agrada parlar i criticar sobre grans esdeveniments, sobre fets que ens commouen encara que sigui per un període de temps determinat i de curta durada. Això sí, no sempre la magnitud de la importància que li donem (a través sobretot dels mitjans de comunicació) és la importància real. Grans temes com el futbol, els personatges mediàtics que mouen el dia a dia de la nostra societat... i, des de fa no gaire, el canvi climàtic. Des de fa ja molt de temps, petits grups socials ens han estat alertant sobre un possible canvi en les temperatures de la Terra que tindrien efectes en molts aspectes de la nostra vida diària en un futur no gaire llunyà. Però no ha estat fins que les persones realment influents en el planeta s’han preocupat per, aparentment, donar una cobertura especialment mediàtica al tema que la gent ha començat a despertar. Tot i així, la frivolitat amb la que es tracta fa pensar que és una altra d’aquelles modes que comentàvem abans: tal vegada quan la gent se’n cansi, tot tornarà a ser com abans. I en aquesta onada d’impulsos que ens mouen avui dia, cal destacar altres aspectes socials, com ara la immigració, la seguretat, el treball...i l’habitatge. Aquest últim és un dels temes dels darrers anys que més preocupen a la gent del carrer. I no es tracta precisament d’una moda passatgera. Tant és així que la classe política actual centra bona part dels seus discursos en aquest aspecte. És a dir, si fem convergir dos dels grans temes que avui dia estan a primera línia d’actualitat, ens dóna com a resultat el tema del nostre treball: els habitatges sostenibles. No pretenem donar cap solució a l’encariment dels preus dels pisos, ja que no és l’objecte del nostre estudi. Les nostres motivacions inicials són completament diferents: com que no podem incidir en el principal problema que és el preu, intentem disminuir el consum i fomentar l’estalvi en energies que permetin una reducció de la despesa en els subministraments de les famílies.

La Responsabilitat social de l'empresa en temps de crisi

Crisi. Financera, de confiança, global, definitiva, apocalíptica (...) s’ha definit de mil maneres aquesta crisi. Milions de persones afectades. Rendes disminuïdes. Atur. Manca de finançament. Pèrdues. EROs. Enmig de tot l’enrenou, les empreses han de defensar-se, buscar noves estratègies, nous plans de negoci i com a conseqüència replantejar-se la validesa del concepte de Responsabilitat Social i la forma d’integrar-lo dins del context empresarial. En un món en que la demanda agregada de pràcticament tots els béns i serveis ha disminuït com poques vegades abans ho havia fet, on trobar algú que financi un projecte es cada cop més complicat, on els costos segueixen a nivells massa alts, és imprescindible trobar la manera de reconduir el negoci, de recuperar la confiança dels clients així com de tots els agents vinculats a l’empresa. Al llarg del treball exposem tres casos pràctics representatius de la Responsabilitat Social en el món empresarial: MRW, “La Caixa” i Esteve; així com el d’una entitat receptora: El Casal d’Infants del Raval. Com a resultat de l’estudi hem pogut determinar que sempre i quan la Responsabilitat Social formi part del pla estratègic de l’empresa mai no serà una despesa sinó una inversió. Per tant, tot i que l’RSE no sigui la solució a la crisi si que pot ser considerada una eina clau per atenuar-ne els efectes.

Del ciberespai al paper

El món editorial més tradicional tendeix cada vegada més a apostar per medis electrònics com a base per a la difusió del seu contingut o com a complement de l’edició en paper. És pràcticament un pas natural que han fet o estant fent la majoriade publicacions en paper.El creixement d’Internet, tant en nombre d’usuaris com en inversió publicitària, juntament amb la poca necessitat d’inversió per a la creació de revistes online, ha propiciat el sorgiment de revistes exclusivament virtuals que han esdevingut les mésimportants d’Internet, per sobre de publicacions virtuals de revistes amb edició en paper.Però tot i que Internet es el futur, el medi en paper és i serà un mercat molt important a mitjà termini. El mercat publicitari es paga força millor que en les pàgines web, on els models s’esgoten molt ràpidament i s’ha d’innovar constantment per tal de mantenir el click-rate dels usuaris. L’atenció que l’usuari presta a la publicitat en paper és molt més alta que en les pàgines web i menys molesta per l’usuari.El nostre treball es centrarà en fer el pas contrari a l’habitual, és a dir, en convertir una revista exclusivament virtual en una revista que publiqui també en paper. Analitzarem els possibles beneficis d’aquest pas així com els costos que suposaria adaptar un medi virtual al paper.El repte estarà en investigar quin és el model de revista idoni per completar el pas del medi virtual al paper, aconseguint maximitzar els beneficis.

Estudi d'un càmping ecològic

El present projecte té per motiu l’anàlisi d’un hipotètic càmping ecològic i pel qual hem seguit la següent metodologia:Una assessoria ens ha contractat per tal de realitzar un estudi sobre el mercat del càmping al Solsonès ja que un assessor turístic està interessat en instal·lar-hi un càmping. Nosaltres hem decidit estudiar el mercat català del càmping i partint de lacompetència que hem localitzat fer un tipus de càmping amb quelcom d’especial. En aquest cas, hem proposat un càmping destinat per a joves (la majoria de càmpings de la zona són per famílies) i ecològic per tal d’intentar reduir el màxim els costos i fomentar l’ecologisme i la protecció del medi ambient, conceptes molt necessaris avui en dia. Des d’aquí, és on parteix tot el nostre treball.Tanmateix, degut a la dificultat de trobar tota la informació complerta de les diferents variables que componen un càmping com també del temps que hem tingut en fer el treball, nosaltres realitzem un estudi de mercat i també incloem els beneficisestimats (partint de preus hipotètics) que sorgirien dels ingressos dels consumidors com també els costos d’instal·lar els recursos ecològics en els tres principals camps del consum d’un càmping: l’aigua, l’energia i els residus. Així, doncs, no realitzem un anàlisi cost-benefici complet sinó que mostrem quan costa convertir-se en un càmping ecològic i mirem en quan de temps s’amortitzaria tenint en compte que, evidentment, en els anys posteriors el consum seria molt menor degut a l’aprofitament dels recursos que ens ofereix el medi ambient. Pel que fa a la metodologia del treball, hem analitzat dades que hem obtingut a través de diferents fonts; des d’Internet fins a empreses reals que esmentarem a la bibliografia. També hem cregut convenient buscar el terreny (una zona adequada perfonamentar el descans i el temps d’oci) i fer-ne una petita distribució com també estudiar alguns punts de la legislació espanyola i aspectes necessaris per tal d’obtenir la marca ecològica. Hem de destacar també que les dades de costos les hem fet com més reals possibles tenint en compte la mida del càmping com també tots els costos relatius encara que és hipotètic ja que no hem inclòs el consum exacte degut que depèn de moltes variables com quan gasta la gent, quanta gent vindria...I finalment els objectius que volíem concebre a partir d’aquest treball han sigut els següents: materialitzar els alts costos d’instal·lar recursos ecològics encara que també observar com a llarg termini acabava sent més viable, veure el mercat delcàmping a una zona que creiem que encara s’ha de descobrir com és el Solsonès, fomentar els joves a anar més de càmping i altres objectius no tan importants com, per exemple, una major compenetració entre els components del grup i una millora de síntesi i expressió escrita i oral.

Els Colors : estratègia i imatge empresarial

L’estudi presentat en aquest informe correspon a la investigació al voltant del paper del color al màrqueting empresarial. La seva influència, ja sigui com a eina comunicativa o identificadora d’un producte o empresa, es torna molt superior a la qualse li podria atribuir en un primer moment (fins al punt de convertir-se en un aspecte clau) quan s’observa la reacció dels consumidors davant les seves variacions i l’aplicació que en fan les companyies.La primera idea a confirmar pel treball és el caràcter inconscient de les reaccions generades per la percepció visual i les motivacions existents per explotarles.Un estudi sobre els precursors i les teories actuals de la psicologia del color condueix a una comparació entre allò que reflecteixen els estudis amb la realitat empresarial actual, mostrant una correlació evident entre valors de les organitzacions iles seves expressions pictòriques i exemplificant situacions de coincidència entre canvi de color i canvi d’estratègia corporativa. Aquest procés dóna lloc a la hipòtesi principal: el color és un element indispensable del procés de comercialització.Per tal de contrastar-la, inicialment s’acudirà a l’evidència recaptada mitjançant un qüestionari d’elaboració pròpia. A partir dels seus resultats, observarem com els consumidors no creuen estar tan influenciats per l’estètica i el color dels productes que compren com efectivament ho estan, i podrem seguir reafirmant la teoria exposada a la primera part amb paral·lelismes respecte les opinions mostrades.A continuació, es reflexionarà sobre quatre funcions del color aplicades a l’empresa de les quals aquestes es poden beneficiar: segmentador de mercats, indicador de canvi de tendència, identificador nacional i element associatiu immediat.Les determinacions preses a cada apartat a partir de reflexions teòriques i exemples formaran un entramat de conclusions que posarà fi al projecte en un apartat en el quals’ordenen les bases per a la correcta aplicació del color al món empresarial, en funció del rol de la companyia dins del seu mercat, els valors a transmetre, el tipus de producte a comerciar, etc.Finalment, els nombrosos fonaments que se li poden atribuir a favor fan que lahipòtesi inicial quedi ratificada com a certa, ja que es demostrarà una permanent voluntat per part de les empreses d’influir sobre el comportament dels destinataris del seu procés publicitari mitjançant aquest recurs, ja sigui de manera directa o indirecta.

Proyecto Kimbi : Márketing viral. Pásalo o no

“Un reciente estudio de la consultora Nielsen estima en 49.650 millones de € las pérdidas anuales procedentes de la inversión en publicidad no efectiva en el mundo”.Esta noticia refleja un hecho que causa alarmismo en la sociedad. Semejante gasto desbaratado en llevar a cabo un proyecto que no causa ningún beneficio es motivo de preocupación entre economistas y profesionales del Marketing. Ciertamente, entenderíamos que multitud de personas se llevasen las manos a la cabeza ante la evidencia de semejante despilfarro. Llegados a este punto, hay que comunicar dos hechos. En primer lugar, hemos de aclarar que este es un titular ficticio y los datos que se aportan son irreales.Lamentablemente, en segundo lugar se ha de exponer que las cifras estimadas reales duplican –siendo optimistas‐ las anteriormente citadas (1 “Advertising expenditure forecast 2008” ZenithOptimedia – Nielsen Facts 2008).Actualmente los expertos en Marketing están en medio de un proceso de búsqueda de nuevas fórmulas que aumenten la eficacia y reduzcan el gasto de sus campañas publicitarias, y ése es el terreno en donde se mueve el Marketing viral, fenómeno en plena expansión gracias a la creciente importancia de Internet en nuestras vidas.Este hecho fue lo que nos ha empujado a investigar sobre la disciplina y sus métodos.Descubrir qué se ocultaba detrás de la categoría “viral” y darnos cuenta de su imparable desarrollo, descubriendo cómo habíamos sido a la vez verdugos y mártires en la propagación de mensajes publicitarios.En nuestro trabajo queremos darle un nuevo sentido al concepto de ahorro en el Marketing viral, intentado descubrir si es posible llevar a cabo una transformación low‐cost del concepto de Marketing viral y aplicarla con éxito a un sector de lapoblación en el que podamos controlar los efectos de una campaña de dichas características, por lo cual escogimos a los estudiantes del campus de Ciutadella de la Universidad Pompeu Fabra como target de nuestra campaña.Además, nos planteamos analizar el ahorro de nuestra campaña mediante el análisis y comparación coste‐resultado de otras vías de Marketing tradicionales con un concepto novedoso y a la vez preciso como es el de “eficacia real publicitaria”, en el cual nos servimos de estudios sociopsicológicos de consumidores para establecer unosbaremos más cercanos a la realidad que los métodos más comunes de medición de resultados publicitarios.Para ello, es necesario crear una identidad completamente nueva. Es aquí donde surge la marca, franquicia, empresa, organización y filosofía –ficticias‐ Kimbi. Y el reto exige un esfuerzo notable: dar a conocer una identidad –comercial y empresarial‐ ficticia que no ofrece ningún servicio ni producto a un sector poblacional y crear expectativas en elobjetivo, llamar su atención, grabar en sus mentes nuestros identificativos y esperar que el virus del “movimiento Kimbi” se propague entre ellos con éxito. Es decir, competir en el saturado panorama publicitario contra multitud de multinacionales que ya tienen unos usuarios fieles y una reputación labrada, que ofrecen productos y servicios de manera gratuita en bastantes ocasiones y que disponen de ingentes cantidades de recursos y capital para publicitar su identidad comercial en multitud de medios mainstream con el objetivo de atraerles y causarles un impacto publicitario. Esperamos haber conseguido, al menos, que el lector sienta el deseo de ver el trabajo. ¿Queréis descubrir el resultado?

Cost del tractament del SIDA i d'Hepatitis C per a l'Estat : Comparació de la despesa d'una persona en llibertat vs. un pres

Un dels principals motius que ens va impulsar en l’elecció del tema és que es tracta d’untema que pot despertar curiositat entre la població.Un altre motiu, es que varem trobar que està íntimament relacionat amb els estudis queestem cursant, donat que afecta als pressupostos de l’estat i a la seva restricciópressupostària, i per tant, està directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostrecas, reduirem l’àmbit d’estudi al territori català, de manera que estudiarem aquestes duesmalalties dins la despesa en sanitat pública catalana. A demés, estan finançades amb elsnostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricció pressupostària delsciutadans.L’elecció d’aquestes malalties no ha estat feta a l’atzar. Inicialment, varem pensar enestudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que laSIDA i d’hepatitis C són les malalties més freqüents dins la presó, i les que tenen unscostos més característics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar queserien prou representatives.No obstant, a mesura que ens anàvem endinsant en el tema, ens varem adonar que tambéseria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, iesbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. És per això que varem decidir analitzaraquestes dues malalties tant dins com fora.Un altre factor que ens ha impulsat en l’elecció del tema és el fet que el nombre d’interns ales presons té un ritme de creixement constant que s’ha accelerat en els últims anys,sobretot degut a l’augment de la immigració. Això implica un augment progressiu de ladespesa, que es tradueix en una necessitat d’ingressos majors per tal de poder equilibrar larestricció de la qual parlàvem abans.També varem voler anar una mica més lluny i analitzar el pes d’aquestes malalties dins dela despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pública. Com les dues son MDO (malalties de declaració obligatòria ) estan finançades completament pel sector públic.L’objectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensàvem.OBJECTIUS DEL TREBALL:· Demostrar l’elevat cost que suposen certes malalties per l’estat.· Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb l’evolució delstractaments.· Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons.· Destacar l’augment accelerat del nombre d’interns i l’augment del cost sanitarique això suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar l’estudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costosde les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de lesconsultes externes,etc. A més, per a calcular el cost del tractament dins la presó, ens hemhagut d’informar dels aspectes més generals que envolten a un pres, per poder veure sirealment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a l’exterior. Per obtenir aquestesdiverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa ala presó que hem pres com a model d’estudi.Així, podem dividir les nostres fonts d’informació en 3 categories:• Obtenció d’informació directament amb el personal de la presó:– Entrevista amb la directora d’infermeria de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil– Entrevista amb la Cap d’infermeria del Centre Quatre Camins.• Informació a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la presó• Informació a partir d’estudis sobre el tema i de dades oficials, concretament lesdades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat.

Recollida selectiva porta a porta

Sap la gent quin és el model de recollida selectiva porta a porta? Ajuda aquest sistema a la preservació del medi ambient o es tracta simplement d’un mite? Això és el que ens vam preguntar nosaltres a l’inici del treball. Aquest model s’aplica des del mes de novembre del 2008 a Palau-solità i Plegamans, un municipi del Vallès Occidental. A partir de l’estudi d’aquest cas pràctic hem volgut analitzar la viabilitat d’aquest sistema i la seva acceptació social. Comprovarem que aquest sistema és deficitari i que els impostos juguen un paper molt important en el finançament del sistema actual.Un altre objectiu és comparar el sistema porta a porta que hi ha actualment amb el que es va proposar en l’anterior legislatura, basat en la divisió del poble en dues zones amb models de recollida diferents. Concretament, ens interessa saber si va ser una bona idea canviar de sistema i, tal com veurem més endavant, la resposta és afirmativa.També volem saber si aquest model es podria aplicar a altres municipis amb densitat i poblacions diferents. A través d’aquest treball, veurem que la densitat de la població és un dels factors més importants, malgrat que influeixen altres elements (per exemple, l’acceptació social).