1000 resultados para H Al
Resumo:
El present treball est estructurat al voltant de dos marcs terics: lenoturisme i el turisme accessible, els quals es fusionen en una proposta dintroducci de laccessibilitat al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Estudi de les iniciatives denoturisme a Catalunya, la idonetat de la DO Peneds per a desenvolupar un producte daquest tipus i el cas destudi de desenvolupament local a les regions franceses dAlscia i Borgonya. El turisme accessible, a partir de la discapacitat, laccessibilitat, el disseny universal i les xifres relatives. El projecte denoturisme al Peneds. Els agents implicats. El cas prctic daccessibilitat al Museu
Resumo:
Els espais periurbans juguen un paper important en la configuraci del territori i del medi ambient, ja que contenen valors i acullen funcions diverses (ecolgiques i ambientals, socials i ldiques, productives etc.). Si b s cert que a la comarca del Valls Occidental aquests espais sn tamb- producte de la relaci amb un context geogrfic molt humanitzat, tamb ho s que actualment i en aquest context, es donen circumstncies damenaa a lequilibri que fou origen dels valors i funcions esmentats (tendncies urbanitzadores i metropolitzaci). Aquest escenari de complexitat demana una ptima ordenaci del territori que garanteixi la preservaci dels valors i funcions anomenats. El marc i les eines dels quals la societat sha dotat per a fer-ho les aporta el planejament del territori, la legislaci sectorial etc. Tot i que aquest marc presenta oportunitats per a l'ordenaci despais de sl no urbanitzable periurb, a la realitat prctica sobserven pocs resultats daquesta favorable avinentesa. Aquesta s la paradoxa principal que planteja lestudi de la temtica escollida.
Resumo:
Aquest treball analitza el concepte desponsoritzaci en l'esport actual, i ms concretament en el bsquet catal. Es pretn crear un model d'actuaci per a poder fer front a les despeses que comporta tenir un equip de bsquet en la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona, en la categoria Primera Catalana. Per a obtenir aquesta quantitat, es realitzar un pla desponsoritzaci real, analitzant les diferents fases i caracterstiques de cadascuna d'elles. L'objectiu del present treball s desenvolupar un projecte on s'estudien i expliquen totes les premisses que cal complir per dur a terme amb xit aquest pla d'actuaci.
Resumo:
Per tal de reconstruir i obtenir una evoluci climtica a partir de les temperatures superficials marines dels ltims dos milions danys al Corrent de Benguela (costa oest sud-africana) shan analitzat 60 mostres del testimoni amb ODP 175-1084. Per fer-ho, sha utilitzat la nova calibraci de lndex TEX86 (Kim et al., 2007) i shan representat els resultats juntament amb els valors obtinguts amb altres ndexs referents a les temperatures mitjanes anuals de laire (MAAT) i el grau daportaci sedimentria dorigen continental als sediments marins (BIT). Tamb shan comparat amb els registres de temperatura daltres estudis en la mateixa rea obtinguts a partir de proxies diferents. Els resultats del TEX86 mostren certa concordana amb alguns dels valors obtinguts en altres estudis i proposen hiptesis que relacionen de manera directa els tres ndexs calculats.
Resumo:
Durant les ltimes dcades, el paper dels horts familiars en la conservaci de la agrobiodiversitat ha adquirit cada vegada ms importncia a nivell mundial. Les varietats locals que es cultiven en aquests horts tenen propietats intrnseques que les fan superiors a les comercials en molts aspectes, com han demostrat alguns dels estudis sobre aquests agroecosistemes duts a terme als Trpics, i que posen en evidncia l'actual sistema agrcola, alhora que representen una oportunitat per al desenvolupament sostenible de lagricultura. En aquest treball d'investigaci, dut a terme a la Vall Fosca (Pirineus Catal d'Espanya) s'ha estudiat el paper les varietats locals dels horts familiars com a mecanisme de millora i manteniment d'aquests agroecosistemes, analitzant quins sn els possibles factors sociodemogrfics i ecolgics que condicionen el desenvolupament d'aquestes varietats als horts familiars.
Resumo:
Els incendis forestals sn una pertorbaci amb un paper decisiu en lestructura i dinmica dels ecosistemes mediterranis. La majoria de les seves espcies vegetals presenten mecanismes de resposta al foc, com la germinaci de llavors i la rebrotada dindividus cremats. Les masses forestals regenerades a partir de rebrots assoleixen densitats massa altes i una baixa producci, i, per tant, s fonamental dur a terme una gesti mitjanant tractaments silvcoles. El principal objectiu daquest projecte s quantificar lefecte de la selecci de rebrots i la selecci de rebrots ms la desbrossada sobre el creixement de lArbutus unedo. Shan estudiat 12 parcelles en regeneraci desprs dels incendis de 1985, 1986 i 1994 al terme municipal dEsparreguera. Els resultats mostren que els dos tractaments afavoreixen de la mateixa manera el creixement dels peus dArbutus unedo, a causa de la disminuci de la competncia intraespecfica i interespecfica. La desbrossada (a nivell de parcella, no dindividu), no obstant, provoca un increment probablement perjudicial de lalada dels rebrots, per la major disponibilitat de llum. Per tal de proposar un model de gesti forestal, sha realitzat una anlisi multicriterial dels diferents escenaris, on shan considerat altres criteris, com sn el model de combustible, la possibilitat de pastura i el cost econmic. Lalternativa preferida en els boscos dArbutus unedo s la selecci de rebrots i la desbrossada.
Resumo:
En aquest article es resumeixen els resultats ms destacats del projecte dut a terme pel grup Projecte Biomassa. Aquest estudi t per objectiu lavaluaci de la viabilitat energtica, econmica i ambiental de laprofitament de la biomassa forestal com a recurs energtic a les forests dArestui, Baiasca, Montenartr i Virs situades dins el Parc Natural de lAlt Pirineu (PNAP). En el projecte sha fet una revisi dels Plans dOrdenaci Forestal (POFs) de les esmentades forests per tal dadequar-les als requeriments del PNAP i aix obtenir resultats sobre el potencial de biomassa sosteniblement extrable, sobre el seu potencial energtic i plantejar un escenari daprofitament a mode de cas prctic. A ms a ms, shan realitzat tamb un balan socioeconmic, un balan demissions de CO2 i una avaluaci dimpacte ambiental per tal de determinar la viabilitat de ls de biomassa al PNAP com a recurs energtic. Com a resultat final sha obtingut que el procs daprofitament de la biomassa per a la producci denergia calorfica esdev una opci de futur viable i positiva ja que la implantaci del nou procs comporta beneficis a nivell social, econmic i ambiental.
Resumo:
Las capas de acoplamiento son un elemento clave en los dispositivos BAW CRF. El factor de acoplamiento K de estas capas permite el diseo de una determinada respuesta. Debido al limitado nmero de materiales con las que implementarlas, las soluciones que utilizan capas de /4 ofrecen un rango discreto de K. Por otra parte, el reflector de Bragg es un mecanismo de aislamiento mecnico entre el sustrato y la estructura BAW que est formado por capas alternas de alta y baja impedancia acstica de /4. El problema que presenta es la reduccin del factor de calidad asociado a las prdidas producida por las ondas shear. Este proyecto presenta un mtodo para la obtencin de un rango continuo de factores de acoplamiento y estudia la mejora del factor de calidad de las estructuras BAW con reflector de Bragg partiendo de dos materiales con alta y baja impedancia acstica.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Primerament, es vol analitzar la situaci de Sesgueioles en els anys trenta i recobrar-ne els carcters materials (economia, treball, estructura de la poblaci, etc.) i socials (grau danalfabetisme, espais de sociabilitat, etc.). La segona intenci t la finalitat dexplicar per qu els esdeveniments de Sesgueioles es produeixen duna manera determinada i no duna altra. Tamb sintentar comprendre els nexes que existeixen entre els esdeveniments concrets i el context general. Finalment, es debatr sobre la importncia o no de la metodologia oral en lmbit local.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Lobjectiu principal ha estat fer una reproducci a escala dun frontal del romnic bergued emprant pigments minerals. Sobre la base duna recerca bibliogrfica exhaustiva, sha realitzat primer una aproximaci terica amb lobjectiu de poder estudiar els pigments minerals des de diversos punts de vista: el cientfic, explicant la fsica, qumica i geologia del color; i lartstic, explicant levoluci dels pigments al llarg de la histria de lart especialment en el Romnic catal -. Parallelament, els estudis experimentals es van estructurar en quatre apartats: localitzaci i recollecci de minerals, obtenci del pigment, elaboraci de la pintura i reproducci del frontal romnic de Sant Andreu de Sags. Per tal de comprendre millor el procediment delaboraci del frontal sen va confeccionar un altre que es va dividir en quatre parts, corresponents als diferents passos que shavien de seguir. El treball realitzat mostra que les dues grans branques del saber, lart i la cincia, es troben ntimament relacionades. A ms ha demostrat que gran part dels pigments que sutilitzaven per elaborar les pintures romniques del Bergued provenien de lentorn ms directe, per en cas necessari sutilitzaven minerals importats de terres llunyanes, com el cinabri. Les pintures elaborades amb pigments minerals tenen un alt valor afegit, ja que requereixen tot un procs de preparaci molt llarg i laboris.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La pressi social viscuda actualment imposa insistentment un model nic de cos ideal prim, amb el conseqent rebuig de lobesitat. Maldar per aconseguir aquest ideal s el que sanomena culte al cos, qualificat per molts especialistes depidmia que afecta totes les capes socials. Els objectius del treball han estat: saber quines sn les dificultats que hi ha per a moltes persones per arribar o mantenir lideal; corroborar el model dimatge corporal que transmeten les revistes femenines; i demostrar que la informaci dels anuncis publicitaris relacionats amb els productes de bellesa ometen informaci imprescindible per a la salut o falsegen leficcia dels productes en qesti.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La cronobiologia s la cincia que sencarrega destudiar els mecanismes que permeten als ssers vius anticipar-se a les condicions ccliques de lambient i assolir la major eficcia possible: mxim rendiment i mnima despesa energtica. Sha estudiat aquesta disciplina posant en prctica una recerca dels els processos dalteraci dels ritmes biolgics en persones sotmeses a canvis dhorari motivats pel treball nocturn i per tandes. Desprs duna recerca bibliogrfica sobre el tema, es va dissenyar una enquesta per valorar en els afectats les condicions de treball, els ritmes ms alterats, els trastorns fsics i psquics de ms incidncia, les pertorbacions en la vida social, familiar, cultural i doci... Lenquesta es va passar a una mplia mostra corresponent al mn sanitari, industrial i de serveis. La recerca es va completar amb entrevistes a tres experts de lmbit medicofarmacutic en cronobiologia i alimentaci, membres del grup de recerca internacional de cronobiologia vinculats a la UB. Si es modifiquen els ritmes circadiaris, sinicia un procs dencarrilament al nou horari, i sha pogut comprovar que mai no es pot assolir completament. Les tandes setmanals i mensuals provoquen un desordre intern ms gran que les diries i permanents, i incideixen en la salut del treballador, en el grau dadaptaci, de cansament, etc. Les persones que malgrat les tandes segueixen hbits alimentaris regulars pateixen menys trastorns fsics i psquics i gaudeixen de ms bona salut. Els trastorns de ms incidncia sn els relacionats amb el son, gaireb la meitat dels enquestats, destacant linsomni.
Resumo:
La base de este trabajo se sustenta en que la Sociedad tiene unos requerimientos fisiolgicos y psicolgicos que satisface con materia y energa. Esta materia y energa, recursos, se hacen escasos en relacin a las necesidades y deseos subjetivos de los agentes, que dependen en gran medida de los valores asociados a los mismos. Desde la Economa se trata de buscar la mejor forma de distribuir esos recursos entre aquellos deseos o necesidades y, en su evolucin cientfica, ha desarrollado el anlisis de la naturaleza fsica de los procesos econmicos que ha sido, hasta hace relativamente poco tiempo, un objeto escasamente estudiado por los economistas, centrndose stos en los estudios de las valoraciones monetarias ms que en las valoraciones fsicas. La aportacin de este trabajo, se podra sintetizar en tres ideas. En primer lugar, la introduccin de un concepto (creemos que no utilizado an por la literatura) que hemos denominado Metabolismo Hdrico, y la idea derivada de la Contabilidad de los Flujos de Agua, como parte importante del Metabolismo Socioeconmico. En segundo lugar, el trabajo se separa de la lnea reduccionista complementando el anlisis fsico con un anlisis monetario para tratar de entender las causas de la escasez de agua. En nuestra opinin, el anlisis monetario complementa al fsico y no al revs, como ms adelante explicaremos. En tercer lugar, el trabajo aporta la idea de la territorialidad, estimando no slo el volumen de los flujos sino tambin su procedencia y destino.
Resumo:
A member of the Lutzomyia flaviscutellata complex from Rondnia and southern Amazonas States, Brazil, is so close to the Venezuelan Lutzomyia olmeca recuta Feliciangeli et al., 1988, that it is regarded as belonging to the same species. Since this phlebotomine co-extis with L. olmeca nociva in Brazil, the subspecific status of the former is untenable and is rased to specific rank, as Lutzomyia reducta. The Brazilian material is described and illustrated, and compared with specimens of L. o. nociva and L. flaviscutellata from the same area. Keys to the known taxa of the flaviscutellata complex are presented. Leishmania amazonensis was isolated from one heavily infected specimen of L. reducta, making this the third species of the flaviscutellata complex to be implicated as a vector of this parasite in Brazil. The relative abundance of the three sympatric flaviscutellata complex species varies locally and appears to be related to soil drainage. L. reducta constituted about 25% if all phlebotomines captured in Disney traps at poorly drained and well drained site, but appears not to coloniza areas subject to periodic flooding. L. olmeca nociva was restricted to poorly drained areas not subject to flooding, whereas L. flaviscutellata was ubiquitous L. reducta has never been detected north of the Amazon river in Brazil, but absence of recosrds from western and northwestern Amazonas State may reflect lack of collecting in these areas.
