1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
La present recerca semmarca doncs, a leix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigraci (PNI), sobre la integraci de la nova poblaci catalana i de la societat dacollida en una cultura pblica comuna, mantenint la cohesi social. Entenem la integraci com un procs dinmic dapropament i empatia recprocs entre la persona migrada i la societat dacollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferncia i en la seva igualtat per tal d enriquir al conjunt social. Apostem per la integraci des dun enfocament intercultural de dileg i intercanvi, on el reconeixement de la condici de ciutadania, s indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integraci: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martnez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcci de la ciutadania des de la diversitat tnica i cultural avanant aix cap a una autntica interculturalitat. Es parteix dun concepte dintegraci bidireccional, dinmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat daquesta recerca s identificar els elements clau de lestat actual de la integraci dels joves migrats a Catalunya, per aix cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procs de la integraci daquesta joventut al context catal. La metodologia ser un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. Lestudi descriptiu es complementar amb grups de discussi de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en lacompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funci de lobjecte a valorar, sota una lgica de complementarietat (Bericat, 1998). En lestudi per enquesta, saplicar el Qestionari de cohesi social entre joves elaborat per Palou (2009). Per laproximaci qualitativa, es faran grups de discussi amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodolgic permetr que aquesta anlisi en profunditat tingui per fruit lnies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivncia i la cohesi social.La integraci a una cultura pblica comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigraci 2009-2012) passa per l'Administraci ms propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a travs de les poltiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes dactuaci en aquest nivell, b sigui en clau dacollida i coneixement de la llengua i lentorn com dintegraci al teixit social i associatiu del barri o municipi.Ms enll de la poltica pblica local, laplicabilitat del projecte que es presenta tamb troba un altre encaix en les poltiques educatives de Catalunya i, ms concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesi social. Educaci i convivncia intercultural (Departament dEducaci, 2007), Dins de les seves lnies estratgiques, aquest Pla contempla el refor de la xarxa estable de lentorn escolar amb la collaboraci dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'mbit social, cultural o esportiu), a travs diniciatives com els Plans Educatius dEntorn (PEE).
Resumo:
El llibre es centra en l'episodi de pesta que va afectar Catalunya i altres territoris de parla catalana l'any 1648. Per a redactar-lo, els autors han fet servir sobretot escrits de metges i sacerdots en un intent de recollir uns testimonis ms propers i no tan freds com les xifres.
Resumo:
Aquesta publicaci s un primer pas de cara a recuperar les memries guardades a la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya i que suposen un fons molt til per a conixer la realitat de la prctica mdica durant la primera meitat del segle XIX. Aqu es proporciona un catleg que recull les referncies de les 339 memries manuscrites que es guarden a l'acadmia corresponents a aquest perode.
Resumo:
En aquesta publicaci el doctor Vallribera enumera part del fons no catalogat de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya, en concret 145 memries trameses a lAcadmia per tal doptar als premis de Topografies Mdiques. Lautor nenumera les caracterstiques i afegeix una valoraci personal.El valor dels treballs recollits rau en la diversitat denfocaments dintre de la temtica sanitria i en el seu considerable inters sociolgic i per a la petita histria local, doncs fora daquestes memries es refereixen a poblacions catalanes per tamb a algunes espanyoles i fins i tot de les filipines.
Resumo:
Aquesta publicaci la formen les transcripcions d'unes disposicions legals establertes entre 1717 i 1752 pels guanyadors de la guerra de Successi (1702-1714). Es tracta doncs de legislaci sanitria dictada especficament per al litoral martim catal. Tamb trobem un estudi previ de l'autor sobre la situaci poltica i social de la Catalunya i especialment de Barcelona desprs de la derrota de mans de les tropes de Felip V.
Resumo:
Amb posterioritat a la cellebraci a la biblioteca de medicina de la UB (Hospital Clnic) de l'exposici "Aiges curatives: font i balnearis a Catalunya", es va decidir aprofitar la feina de recerca feta i publicar aquest volum. Aqu trobem una histria de la prctica de la hidroterpia a Catalunya tot reseguint els punts geogrfics on es va desenvolupar ms. Tamb inclou una bibliografia extensa de les obres publicades sobre aquest tema tant al nostre pas com a fora i disponibles a la biblioteca de la facultad de medicina de la UB.
Resumo:
En aquest llibre el doctor Calbet i Camarasa ofereix una histria de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears el seu orgen encara com a "Societat Mdica el Laboratori" al segle XIX fins l'poca ms actual. Recull ell ttols i autors dels discursos de totes les sessions inaugurals i inclou tamb un annex amb transcricpions de documents originals.
Resumo:
L'article analitza la situaci en el mercat laboral dels treballadors immigrants en els sectors del servei domstic, la construcci i l'hostaleria a Catalunya, i posa l'mfasi en el seu nivell de qualificaci i en les necessitats de formaci que se'n deriven. Des de mitjan anys noranta fins a final de 2007, el cicle expansiu de l'economia catalana va requerir m d'obra estrangera per tal de sostenir un creixement molt intensiu en ocupaci. Les dificultats del sistema educatiu en proveir la m d'obra qualificada que requeria el sistema productiu i l'escassa exigncia de qualificaci de les empreses dels sectors ms intensius en treball han generat un alentiment en el procs de consolidaci del model qualificat de gesti de la m d'obra. Aquesta situaci pot ser superada amb un gran acord social i econmic que impulsi la formaci de la poblaci activa i una major exigncia de qualificaci per part del sistema productiu.
Resumo:
L'actual crisi econmica, del model de producci i les greus conseqncies que est tenint en el teixit industrial, productiu, econmic, de consum, de diferents sectors, aix com la prdua de competitivitat i el descens de la nostra productivitat com quasi la ms baixa d'Europa, ens porta a cercar solucions i alternatives en la gesti empresarial i a la direcci de les organitzacions pbliques i privades,com un dels factors estratgics que podrien ajudar a collaborar a la sortida de la crisi.
Resumo:
Giovanni C. Cattini is a young historian who offers an itemized study on Berneri's Guerra di Classe: he refers the first moments and also the definitive crisis of this newspaper after Berneris assassination in May 1937. This is not the first work devoted to this militant platform has been annalysed but Cattini's approach observes not only the ideological and political contest maintained with other sectors of the libertarian movement but the contrived militant tools that have allowed its existance during the Spanish Civil War.
Resumo:
Giovanni C. Cattini is a young historian who offers an itemized study on Berneri's Guerra di Classe: he refers the first moments and also the definitive crisis of this newspaper after Berneris assassination in May 1937. This is not the first work devoted to this militant platform has been annalysed but Cattini's approach observes not only the ideological and political contest maintained with other sectors of the libertarian movement but the contrived militant tools that have allowed its existance during the Spanish Civil War.
