1000 resultados para Corominas, Josep Maria
Resumo:
En los últimos años hemos venido definiendo las grandes líneas de la circulación monetaria en Hispania durante el largo período imperial,! Trazos que por el momentó debemos dar como buenos a la espera de la aparición de estudios sobre nuevos materiales que cambien el panorama o confirmen lo expuesto hasta el momento. En espera de estos nuevos trabajos debemos comenzar a pensar en un estudio más profundo de la circulación, para poder completar estas líneas generales que parecen bastante claras, pero que nos dejan vislumbrar toda una serie de problemas cuya solución tan sólo podemos obtenerla mediante una especialización superior en los distintos trabajos a realizar.
Resumo:
Antes de dar principio a nuestro trabajo, no podemos por menos que señalar, y al mismo tiempo agradecer, la ayuda prestada, tanto en forma de sugerencia como en material, por el director de las excavaciones P. de Palol, y asimismo agradecer al director del Museo de Soria, J. L. Argente, las facilidades dadas en el momento de estudiar las monedas de las antiguas excavaciones de B. Taracena, depositadas en dicho museo. Hemos, pues, intentado realizar un estudio sobre las monedas de Claudio I, halladas en la ciudad de Clunia. Para ello han sido utilizadas las anteriormente citadas de las viejas excavaciones de B. Taracenal y las de las actuales excavaciones, de las cuales las pertenecientes a las primeras campañas -1958-1964- fueron ya publicadas por R. Martín Valls,2 siendo el resto -1965-1975 - inéditas. Disponemos, pues, de un total de sesenta y ocho monedas, sin contar una gran cantidad de ejemplares, que por su desgaste nos es imposible identificar con seguridad la figura de Claudio, y que, por tanto, las excluimos del estudio.
Resumo:
Dentro de la serie de excavaciones que este Seminario de Arqueología ha llevado a cabo en colaboración con la Dirección del Museo Arqueológico, cabe destacar por la importancia y cantidad de los materiales encontrados la realizada el pasado año 1978 en Tarragona capital. Se trata de la excavación de una cisterna de época romana aparecida con motivo de las obras de construcción de un bloque de viviendas en una zona situada en las cercanías del Foro Romano, entre las calles del Dr. Zamenhoff y prolongación de Capuchinos. La cisterna estaba excavada en la roca natural, aprovechando, en parte, una cavidad de la misma. Sus dimensiones eran 4,6 X 4,20 X 2,40 m., y apareció en parte destruida por la acción de las máquinas excavadoras que la pusieron al descubierto. El suelo de la misma tiene un grosor de 10 cm., aproximadamente, y es de opus testaceum. El revoque de las paredes laterales es de opus signinum, con una capa de aislamiento a base de ceniza y cal. Cabe destacar la ausencia del medio toro característico de las construcciones romanas destinadas a contener líquidos. En sus tres cuartas partes apareció rellena de tierra y escombros. De entre los materiales procedentes de su excavación adelantamos el estudio de los fragmentos escultóricos y del monetario.
Resumo:
En el presente trabajo se ha realizado un estudio del catastro romano del Ager de Illici (Elche), analizando su incidencia en el paisaje, su importancia histórica así como en que medida se ha conservado hasta nuestros días. Además este estudio ha permitido experimentar una metodología de trabajo dirigida al análisis rápido y sistemático de la morfología histórica del territorio en relación a otros elementos del paisaje, que ha permitido evaluar el potencial arqueológico de la zona. El análisis arqueomorfológico del Llano de Elche, junto al estudio metrológico y a la red viaria, han demostrado la existencia en esta zona de una ordenación de carácter ortogonal que presenta una orientación de 7,50 respecto al N geográfico y que responde a un módulo de 710 metros de lado, que es compatible a una centuriatio romana.
Resumo:
Mitjançant la intervenció d'Oriol Mercadal, responsable del Museu Cerda de Puigcerda, han arribat a les nostres mans tres eines lítiques treballades per 1'home, procedents d'un jaciment cereta. La nostra intenció és tan soIs publicar els materials i reflexionar arran de la possible cronologia d'aquestes eines per paral-lels amb altres materials semblants i propers geograficament parlant.
Resumo:
Dins d'aquest volum de merescut homenatge a la memoria del meu mestre, el Dr. Joan Maluquer de Motes i Nicolau, m'ha correspost glossar les seves esporadiques incursions en els moments més antics de la Prehistoria i 1'Epipaleolítico Eren les fases que més s'allunyaven del seu veritable interes professional i vocacional: la Protohistoria.
Resumo:
El present treball ofereix una revisió de les pintures murals de la basílica de «Es Cap des Port» (Fornells, Menorca), així com un estudi de caracterització arqueometrica deIs materials i tecniques per microscopia optica, tant amb lupa binocular com amb micro scopi petrografic mitjanliant ¡¡lmina prima, difracció de raigs X i microscopia electronica de rastreig. Els resultats han permes identificar els pigments emprats, així com la seva tecnica d'aplicació. Igua!ment, han permes caracteritzar els morters i han desvelat l' existencia de dos tipus diferents de suporto Malgrat aquestes diferencies en els morters, els pigments són sempre els mateixos per a tots els conjunts pictorics caracteritzats.
Resumo:
An in situ energy budget of the hydropolyp Eudendrium racemosum (Cavolini, 1785) is presented. Ingestion and respiration rates and ammonium excretion were studied over two 24 h cycles, with two-hour sample intervals. The species ingested as much as 25.9% of its own biomass per day (minimum rate). Respiration was 1.62 ml O2 g-1 d w h-1 while excretion was 13.6 mM NH4 g-1dw h-1. We estimated that the species increased its biomass at a rate of 9.6% per day (Growth + Reproduction). This value is higher than those previously reported for other cnidarians. We can assume that the capacity of E. racemosum to survive - albeit for a limited period of the year - in the highly-competitive shallow-water communities is based on its high growth rate.
Resumo:
Halecium petrosum and Halecium pusillum on the alga Halimeda tuna from Tossa de Mar, northeastern Spain, were studied. Asexual reproduction of H. petrosum, by stolonisation, occurred throughout the year except for July and August. Asexual reproduction of H. pusillum, by planktonic propagules, occurred throughout the year. Sexual reproduction was limited to the autumn in H. petrosum and spring in H. pusillum. The growth rates of colonies of both species were rapid but declined with increased size. Mean colony size over two consecutive two week periods increased approximately five-fold and three-fold for H. petrosum, and six-fold and four-fold for H. pusillum. Mortality was estimated to be high for both species, especially in summer. The maximum life span of colonies (ramets) of both species was estimated to be only eight weeks. Consequently most colonies do not reproduce sexually. The absence of reproduction of H. petrosum in summer, when the turnover of algal thalli was greatest, probably contributed to the summer decline in its abundance. In both species the genet (clone) survives for unknown, possibly very long, periods by asexual reproduction which facilites colonisation of other substrata.
Resumo:
La gran cantidad de libros y papeles escritos alrededor de la guerra civil aspañola 1936-1939 han prestado relativamente poca atención al examen de la evolución económica de esapaña durante aquellos años y, más en particular, al desarrollo de la actividad económica y de los modos de producción industrial en Cataluña durante el mismo período, que, así pues, por un conjunto de circunstancias han quedado, en algunos aspectos, marginados de dichos estudios. [. . .]
Resumo:
In recent years, contradictory reports about whether or not an unconformity exists at the base of the Upper Ordovician succession of the Pyrenees have been made. In the Cerdanya area (Central Pyrenees), good outcrop evidence for this unconformity is displayed at the base of the Rabassa conglomerates. In this area, the Upper Ordovician rocks overlie a tilted Cambro-Ordovician sequence, displaying an angular unconformity and indicating a break in the stratigraphic series. Moreover, the existence of such an unconformity is supported by the distribution of Variscan minor structures, suggesting that the Cambro-Ordovician and the Upper Ordovician strata initially had different orientations before the main Variscan folding.
Resumo:
An example of the relationship that exist between the preferred crystaliografic orientation of quartz grains and the attitude of the mylonite foliation of quartz-feldspar mylonites is described. These rocks are the result of the inhomogeneous deformation under low-grade metamorphic conditions of a late Hercynian granodiorite, intruded into the gneisses of the slopes of the Canig massif (Eastern Pyrenees). The Costabona mylonites have a quartz c-axis fabric in pseudo-twogirdles symmetrical with respect to the mylonite foliation and perpendicular to the shearband systems which produce an extensional crenulation of the mylonite foliation.
Resumo:
Els materials pre-hercinians i el granit de Costabona estan travessats per un conjunt de filons de quars de fins a 15 km de longitud, coneguts com a 'Esquerdes de Roja'. Aquests filons estan localment afectats per un sistema de bandes milonítiques i per un altre posterior de fractures. A partir de l'anilisi microtermometrica de les inclusions fluides primàries en quars, ha estat obtinguda una temperatura de formació de l'ordre de + 280 C per la major part del quars, i una temperatura de + 250 C per als monocristalls que omplen esquerdes i cavitats. Els filons s'haurien format a partir de solucions mineralitzants que contenien ~ a + C, a++, K+ i, en menor proporció, ~ g + + .fins una salinitat total de l'ordre del 20/@ en pes de la Na CI.
Resumo:
The Upper Cretaceous volcanic succession of Hannah Point is the best exposure of the Antarctic Peninsula Volcanic Group on L ivingston Island. The aim of the present paper is to contribute to the characterisation of the stratigr a p hy and petrogr a p hy of this little studied succession, and briefly discuss some aspects of the eru p t ive style of its volcanism. The succession is about 470 m thick and is here subdivided into five lithostratigraphic units (A to E from base to top). Unit A, approximately 120 m thick, is mainly composed of polymict clast-supported volcaniclastic breccias and also includes a dacitic lava laye r. Interstratified in the breccias of this unit, there is a thin laminated devitrified layer which shows some degree of welding. Unit B, approx imately 70 m thick, is almost entirely composed of volcaniclastic breccias, and includes a volcaniclastic conglomerate laye r. Breccias in this unit can be subdivided into two distinct types; polymict clast-supported breccias, and monomict matrix-supported breccias rich in juvenile components and displaying incipient welding. Unit C, about 65 m thick, is mainly composed of basaltic lavas, which are interlayered with minor vo lcaniclastic breccias. Unit D, approximately 65 m thick, is lithologically similar to unit B, composed of an alternation of polymict clasts upported breccias and matrix-supported breccias, and includes a volcaniclastic conglomerate laye r. Unit E, about 150 m thick, is mainly formed of thick andesitic lava layers. Minor basaltic dykes and a few normal faults cut the succession, and the contact betwe e n units A and B can be interpreted both as an unconformity or a fault. The matrix-supported breccias included in the succession of Hannah Point have high contents of juvenile components and incipient welding, which suggest that part of the succession is the result of pyroclastic fragmentation and emplacement from pyroclastic flows. In contrast, the polymict clast-supported breccias suggest reworking of previous deposits and deposition from cool mass flows. The lavas indicate eff u s ive volcanic eruptions, and the absence of features indicative of subaqueous volcanism suggests that at least these portions of the succession were emplaced in a subaerial environment .
Resumo:
En el presente trabajo se proponen cuatro cambios nomenclatures: Verbascum erosun Cav. (= V. laciniatum (Poiret) O. Kuntze); V. masguindali (Pau) comb, nov.; V. pseudocreticurn nom. nov. y V. fontqueri nom. nov. Se adjuntan dos nuevas ilustraciones, una clave dicotómica de las ocho especies ibéricas y baleáricas con cuatro estambres (Celsia L.) y una relación de los ejemplares de herbario estudiados. Verbascum masguindali se indica por primera vez en la Península Ibérica.