988 resultados para Art 7 Ley 527 de 1999
Resumo:
Aquest projecte de recerca té com a objecte l'anàlisi de les línies bàsiques de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i, més concretament, de la regulació de la tutela cautelar de les víctimes d'aquest tipus de violència. Quant a la regulació de les mesures de protecció que podrà adoptar el Jutge de violència de gènere, s'ha optat per la seva inclusió expressa, ja que no es troben recollides com a mesures cautelars a la Llei d'enjudiciament criminal, que només regula la prohibició de residència i la de poder anar a un determinat lloc pels delictes recollits a l'art. 57 del Codi penal (article 544 bis LECrim, introduït per la Llei orgànica 14/1999). Malgrat els dubtes envers la naturalesa jurídica d'aquestes mesures, és clar que també persegueixen el fi típic de les mesures cautelars clàssiques, encara que de forma tangencial: assegurar el desenvolupament amb èxit del judici oral, mantenint allunyada a la víctima tan de nous actes violents com d'amenaces dirigides a assolir una retractació del seu inicial testimoni. Es tracta, doncs, de "mesures cautelars" (personals) que incideixen sobre la llibertat de l'imputat (restringint la seva llibertat de circulació i de residència), que tenen com a pressupostos tant el fumus boni iuris (judici de probabilitat del jutge), com el periculum in mora (entès més aviat com a periculum libertatis o periculum in damno), i que responen a les característiques d'instrumentalitat, provisionalitat, jurisdiccionalitat, oficialitat, revocabilitat i homogeneïtat (però no identitat) amb les mesures executives. D'altra banda, també s'afegeix la possibilitat que qualsevol d'aquestes mesures de protecció pugui ser utilitzada com a mesura de seguretat, des del principi o al llarg de l'execució de la sentència, incrementant-se així la llista de l'art. 105 del Codi penal, i possibilitant al jutge la garantia de protecció de les víctimes més enllà de la finalització del procés.
Resumo:
BACKGROUND: Alcohol consumption may affect the course of HIV infection and/or antiretroviral therapy (ART). The authors investigated the association between self-reported alcohol consumption and HIV surrogate markers in both treated and untreated individuals. DESIGN: Prospective cohort study. METHODS: Over a 7-year period, the authors analyzed 2 groups of individuals in the Swiss HIV Cohort Study: (1) ART-naïve individuals remaining off ART and (2) individuals initiating first ART. For individuals initiating first ART, time-dependent Cox proportional hazards models were used to assess the association between alcohol consumption, virological failure, and ART interruption. For both groups, trajectories of log-transformed CD4 cell counts were analyzed using linear mixed models with repeated measures. RESULTS: The authors included 2982 individuals initiating first ART and 2085 ART naives. In individuals initiating first ART, 241 (8%) experienced virological failure. Alcohol consumption was not associated with virological failure. ART interruption was noted in 449 (15%) individuals and was more prevalent in severe compared with none/light health risk drinkers [hazard ratio: 2.24, 95% confidence interval: 1.42 to 3.52]. The association remained significant even after adjusting for nonadherence. The authors did not find an association between alcohol consumption and change in CD4 cell count over time in either group. CONCLUSIONS: No effect of alcohol consumption on either virological failure or CD4 cell count in both groups of ART-initiating and ART-naive individuals was found. However, severe drinkers were more likely to interrupt ART. Efforts on ART continuation should be especially implemented in individuals reporting high alcohol consumption.
Resumo:
Le Programme vaudois de dépistage du cancer du sein promeut, organise et mène depuis 1999 une action de prévention auprès de la population féminine du canton âgée de 50 à 69 ans. Premier programme organisé de dépistage du cancer en Suisse, et généralisation d'un projet pilote (1993-1998), le Programme vaudois a grandement contribué au développement d'initiatives similaires dans d'autres cantons. Il demeure aujourd'hui, notamment par son bassin populationnel, le programme suisse qui génère le plus important volume annuel de mammographies de dépistage. Des évaluations indépendantes et régulières permettent de s'assurer que la qualité et l'efficacité d'un programme de dépistage répondent à des normes internationalement admises et périodiquement révisées. Le présent rapport évalue, après 15 ans d'activité (1999-2013), l'évolution temporelle de l'activité de dépistage (chapitre 2), de l'utilisation (chapitre 3) et des performances du programme vaudois de dépistage du cancer du sein (chapitre 4). Couvrant 240'000 mammographies et près de 80'000 femmes, ce rapport s'intéresse aussi, au-delà des indicateurs classiques de performance, à mieux évaluer certains effets indésirables du dépistage comme les résultats faussement positifs ou les cancers survenant entre 2 examens de dépistage (dits cancers d'intervalle), auxquels une section entière est dédiée (chapitre 5). Enfin, la compilation (en annexe) des publications récentes ou les plus significatives liées au programme vaudois et à ses résultats souligne sa visibilité et son implication dans le contexte international, ainsi que son rôle phare en Suisse dans la recherche « evidence-based » sur le dépistage du cancer du sein. [...] [Auteurs, p. 7]
Resumo:
OBJECTIVE: To assess age- and nationality-specific trends in abortion rates over the last decade, and to describe women's characteristics, identifying risk factors for repeated abortion. METHODS: From 1990-1999, the Health Department of Canton Vaud (Switzerland) received 13'857 abortion requests from residents aged 14-49. Population data were obtained to compute rates. RESULTS: Both the number of abortions (1400 annually) as well as their rate (8.9 per thousand women [95% confidence interval (CI) 7.3-10.5]) were stable over the decade in question. The rate of abortion for foreign women, especially from ex-Yugoslavia and Africa, was twice that for Swiss women. Half of the requests came from single women, 43% had a low education level, and half were childless. The main reason for requesting termination of pregnancy was psychosocial (93%). The mean gestational age was 7.7 weeks (SD +/- 2.3), but 96% of requests were submitted before 12 weeks. Sixty-three percent of women reported that they had used no contraception, 36% the condom and 17% the pill. Among requests, the adjusted risk of repeated abortion (22% of abortion candidates) was greater among divorced/separated/widowed women (odds ratio [OR] 1.9 [95% CI 1.5-2.4]), unemployed women (OR 1.8 [95% CI 1.5-2.1]), and those who had not attended university (OR 1.6 [95% CI 1.1-2.2]). CONCLUSIONS: Although Swiss law only permitted abortion under strict conditions, this procedure was widely available in Vaud, which nevertheless has one of the lowest rates worldwide. Efforts must be intensified to ensure universal access to family planning services, especially for foreign women and adolescents. Professionals should also target "repeaters" to provide personalised counselling.
Resumo:
BACKGROUND: There are no time trends in prevalence, unawareness, treatment, and control of hypertension in Switzerland. The objective of this study was to analyze these trends and to determine the associated factors. METHODS/FINDINGS: Population-based study conducted in the Canton of Geneva, Switzerland, between 1999 and 2009. Blood pressure was measured thrice using a standard protocol. Hypertension was defined as mean systolic or diastolic blood pressure ≥140/90 mmHg or self-reported hypertension or anti-hypertensive medication. Unawareness, untreated and uncontrolled hypertension was determined by questionnaires/blood pressure measurements. Yearly age-standardized prevalences and adjusted associations for the 1999-2003 and 2004-2009 survey periods were reported. The 10-year survey included 9,215 participants aged 35 to 74 years. Hypertension remained stable (34.4%). Hypertension unawareness decreased from 35.9% to 17.7% (P<0.001). The decrease in hypertension unawareness was not paralleled by a concomitant absolute increase in hypertension treatment, which remained low (38.2%). A larger proportion of all hypertensive participants were aware but not treated in 2004-2009 (43.7%) compared to 1999-2003 (33.1%). Uncontrolled hypertension improved from 62.2% to 40.6% between 1999 and 2009 (P = 0.02). In 1999-2003 period, factors associated with hypertension unawareness were current smoking (OR = 1.27, 95%CI, 1.02-1.59), male gender (OR = 1.56, 1.27-1.92), hypercholesterolemia (OR = 1.31, 1.20-1.44), and older age (OR 65-74yrs vs 35-49yrs = 1.56, 1.21-2.02). In 1999-2003 and 2004-2009, obesity and diabetes were negatively associated with hypertension unawareness, high education was associated with untreated hypertension (OR = 1.45, 1.12-1.88 and 1.42, 1.02-1.99, respectively), and male gender with uncontrolled hypertension (OR = 1.49, 1.03-2.17 and 1.65, 1.08-2.50, respectively). Sedentarity was associated with higher risk of hypertension and uncontrolled hypertension in 1999-2003. CONCLUSIONS: Hypertension prevalence remained stable since 1999 in the canton of Geneva. Although hypertension unawareness substantially decreased, more than half of hypertensive subjects still remained untreated or uncontrolled in 2004-2009. This study identified determinants that should guide interventions aimed at improving hypertension treatment and control.
Resumo:
Pese a ser un género discursivo importante en el ámbito académico y en el profesionalbiomédico, el caso clínico ha sido muy poco estudiado en español. En Medicina, resaltanlos estudios sobre atenuación y crítica retórica de Salager-Meyer y su equipo. EnOdontología, en cambio, no encontramos investigaciones sobre este género, pese a serpublicado, presentado en congresos y utilizado en las facultades de Odontología para la enseñanza de las distintas especialidades. En vista de esto, realizamos el presente trabajo, de carácter descriptivo y exploratorio, empleando un enfoque metodológico cualitativocuantitativo.Tiene un doble propósito: por un lado, identificar y analizar algunos rasgosretóricos y discursivos del caso clínico y las secciones retóricas que lo constituyen; por el otro, describir y analizar las estrategias de atenuación utilizadas.Seleccionamos al azar un corpus de 40 casos clínicos publicados entre 1999 y 2005 de entre las publicaciones odontológicas hispanoamericanas disponibles en las bases de datos más consultadas y de mayor aceptación en el ámbito odontológico. Empleamos el análisis de género para el estudio de las secciones y movimientos retóricos. Asimismo, identificamoslas estrategias de atenuación empleadas en las secciones retóricas por medio de un análisis textual. En ambos casos, consideramos el contexto y el testimonio de informantes especialistas. Para el análisis de los atenuantes, en cambio, utilizamos cinco categorías, adaptadas de estudios previos: construcciones impersonales, aproximadores, escudos, deícticos temporales y atenuantes compuestos.Los resultados muestran que predomina la siguiente estructura: introducción, presentación del caso, discusión/conclusión, siendo la segunda la sección distintiva. Identificamos 20 movimientos: 5 en la introducción, 8 en la presentación del caso y 7 en la discusión/conclusión. Prevalecen las secuencias de tipo narrativo y descriptivo en todas las secciones. Además, hay muy pocas citas, aparecen esencialmente en la introducción y en la discusión. En relación con el segundo objetivo, encontramos abundantes y variadasestrategias de atenuación, usadas con frecuencias muy similares en las tres secciones retóricas. Predominaron las construcciones impersonales, los aproximadores y los escudos –entre éstos últimos resalta el modal epistémico “poder”-, usados para expresar honestidad, variabilidad, imposibilidad de precisión y varios niveles de certidumbre de lasproposiciones. Los deícticos y los atenuantes compuestos se emplean principalmente en la introducción y la discusión, para enfatizar la provisionalidad del saber científico odontológico y para proyectar falta de compromiso con la verdad de la proposición expresada.Se concluye que, pese a la variabilidad retórica discursiva, el caso clínico constituye un género discursivo particular, de tipo descriptivo, narrativo y atenuado. La alta frecuencia de atenuación puede estar relacionada con la posición de los autores en la comunidad científica, con las características del género y su función comunicativa.El caso clínico es un género importante para las distintas sub-especialidades ontológicas;por lo tanto, los resultados tienen aplicaciones didácticas para la educación de odontólogos.Incorporar el estudio de este género al currículum de Odontología permitiría al estudiantado desarrollar las competencias para producir, comprender y publicar este género, lo cual puede favorecer su incorporación a la comunidad científica.