1000 resultados para violência psicológica conjugal
Resumo:
Aquesta recerca consisteix en lavaluaci de la motivaci al canvi en un grup de 116 agressors que realitzen un programa formatiu en matria de violncia domstica (VIDO) com a mesura penal alternativa. Lobjectiu principal daquesta recerca s determinar en quin grau es produeix un canvi motivacional com a conseqncia de la participaci en el programa formatiu. Amb aquest propsit, savalua el risc dels individus (mitjanant lavaluaci de risc realitzada pels delegats judicials), les seves necessitats criminogniques (mitjanant dades sociodemogrfiques i de carrera criminal), les caracterstiques clniques de personalitat mesurades amb lInventari dAvaluaci de la Personalitat (PAI) i la seva motivaci per al canvi (a travs de lEscala dEstadis de Canvi). Els resultats indiquen que els canvis en el nivell de motivaci dels subjectes no es deuen a lefecte del programa formatiu. No obstant aix, es troben canvis significatius quan la motivaci sanalitza en relaci a les caracterstiques del PAI. Aquests resultats suggereixen lexistncia de diferents perfils de maltractadors de parella que shan de tenir en compte a lhora de planificar el programa formatiu per aconseguir la mxima eficcia de les intervencions i el canvi teraputic dels individus.
Resumo:
La violncia vers les dones est tan arrelada a la societat que ha estat prcticament invisible durant molts anys. Lany 1979, lONU va reconixer que s el crim encobert ms freqent del mn i, lOMS, lany 1996, va declarar que la prevenci de la violncia especialment contra les dones i els infants s una prioritat de Salut Pblica. Aix s degut a la important prevalena de la violncia i les greus repercussions que comporta en la salut de les dones i famlies que la pateixen. A ms de constituir una violaci dels drets humans i datemptar contra la seguretat, la llibertat i la dignitat de les persones, aquestes formes de violncia deterioren el benestar fsic, sexual, reproductiu, psquic, mental i social de les persones i les famlies que la pateixen ja que afecta a totes les esferes de la salut. Les conseqncies immediates i a llarg termini que shan vinculat amb aquest tipus de violncia inclouen: les lesions fsiques, lembars no desitjat, lavortament, les complicacions ginecolgiques, les infeccions de transmissi sexual (inclosa la infecci pel VIH), el trastorn destrs posttraumtic i la depressi, entre daltres.
Resumo:
Es presenta un projecte de millora de la qualitat docent, iniciat durant el curs acadmic 2009-2010, en el qual es desenvolup un treball conjunt amb les assignatures de Psicodiagnstic, Psicologia Clnica Infantil i Neuropsicologia per tal de dissenyar un mdul adreat als alumnes de tercer de Grau en Psicologia, posant en com les aportacions ms recents en lmbit de lavaluaci i el diagnstic psicolgic, amb la finalitat dafavorir la formaci clnica dels estudiants. La finalitat daquest projecte era lelaboraci duna proposta de Pla Docent del mdul dAvaluaci i Diagnstic Psicolgic II, integrant els resultats de la metodologia plantejada en els seminaris i en coherncia amb el plantejament del mateix mdul, que simparteix, prviament, durant el primer quadrimestre, tot intentant establir connexions entre les tres matries. Lobjectiu final s oferir als estudiants un plantejament modular integrador que els permeti assolir les competncies previstes en el pla destudis de lEspai Europeu dEducaci Superior. Entre les propostes per a aquest mdul es presenta el treball dun cas interdisciplinari des de les franges de petit grup, com tamb un plantejament de les matries de forma conjunta i coordinada. En aquest projecte tamb sha volgut tenir en compte la valoraci dels mateixos estudiants, que han estat partcips del procs.
Resumo:
Els autors, un grup de professorat que imparteix docncia al 3r curs de la Llicenciatura en Psicologia, reflexionen sobre el procs densenyament- aprenentatge i les competncies a assolir pels estudiants dins el marc de lEspai Europeu dEducaci Superior. Considerant la rellevncia de lavaluaci psicolgica i de lentrevista com a eina fonamental per a dur-la a terme, es centren en lobjectivaci, definici i operacionalitzaci de les competncies necessries per desenvolupar un procs diagnstic de qualitat en el nou pla destudis. Sexposen diferents experincies pilot de treball amb grups reduts destudiants. La reflexi sobre la tasca docent genera la creaci de la Plantilla dObservaci i Avaluaci de Competncies (POAC 33), i de la seva versi abreujada (la POAC 14). Es clou larticle constatant que ambds instruments es mostren tils i prctics tan per a lensenyament de les competncies com per a la seva avaluaci.
Resumo:
Las Tecnologas de la Informacin y la Comunicacin pueden ser un medio altamente eficaz para el desarrollo de investigaciones en general y la recoleccin, anlisis e intercambio de datos en particular. La relativa facilidad y bajo coste del uso de aplicaciones a distancia, as como la potencial accesibilidad a grandes muestras, pueden marcar la estandarizacin de una nueva metodologa de investigacin en auge. Pero no todo son ventajas, tambin surgen nuevas dificultades y casusticas que deben considerarse, principalmente relacionadas con la seguridad de la gestin de datos. Por ello el presente trabajo repasa la mayora de preguntas, analiza el estado de la cuestin en todas sus vertientes, ya sean tcnicas, ticas o, principalmente, de validez con el fin de arrojar luz y aportar soluciones prcticas sobre un tema que en nuestro pas ha sido hasta ahora tratado de forma parcial o incluso marginal.
Resumo:
Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Cincies de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352
Resumo:
L'objectiu d"aquest article s qestionar el lligam que, sovint, s'estableix entre violncia i religi, per tal d'oposar-les a la racionalitat poltica com a condici de la democrcia. Amb l"objectiu de mostrar les dificultats que sotgen aquest tipus d"arguments, analitzar alguns aspectes del pensament eticopoltic de ZiZek i Derrida, aix com la referncia dels dos pensadors al clebre text de Walter Benjamin sobre la violncia. D'aquesta manera, es tractar d"evidenciar que un pensament que esborra les fronteres metafsiques clssiques entre poltica i religi no ha de caure pas en posicions conservadores, sin que, ben al contrari, s capa "articular un concepte de democrcia molt ms exigent i rigors.
