Valor de la PET FDG en la estadificación mediastínica del carcinoma pulmonar no microcítico

La tomografia per emissió de positrons amb 18fluorodesoxiglucosa (PET-FDG) s'ha implantat com a tècnica d'estudi i estadificació d'elecció als pacients amb diagnòstic de carcinoma pulmonar no microcrític (CPNM) susceptibles de tractament quirúrgic. Mètodes: Per valorar l'eficàcia de la PET FDG realitzem un estudi retrospectiu incloent els pacients intervinguts al nostre centre entre setembre del 2007 i abril del 2009. Resultats: La PET-FDG va mostrar una sensibilitat i especificitat de 56% i 75% respectivament. Conclusions: El rendiment diagnòstic de la PET-FDG a la població estudiada ha estat baix. Aquest resultat pot estar condicionat per una mostra poc representativa.

A recyclable assay to analyze the NH(2)-terminal trimming of antigenic peptide precursors.

The proteasome plays an essential role in the production of MHC class I-restricted antigenic peptides. Recent results have indicated that several peptidases, including tripeptidyl peptidase II and puromycin-sensitive aminopeptidase, could act downstream of the proteasome by trimming NH(2)-terminal extensions of antigenic peptide precursors liberated by the proteasome. In this study, we have developed a solid-phase peptidase assay that allowed us to efficiently purify and immobilize proteasome, tripeptidyl peptidase II, and puromycin-sensitive aminopeptidase. Whereas the first peptidase was active against small fluorogenic peptides, the latter two could also digest antigenic peptide precursors and could be used repeatedly with different precursors. Using three distinct antigenic peptide precursors, we found that tripeptidyl peptidase II never cleaved within the antigenic peptide sequence, suggesting that, aside from its proteolytic activities, it may also play a role in protecting antigenic peptides from complete hydrolysis in the cytosol. This method should be valuable for high throughput screenings of substrate specificity and potential inhibitors.

Valor de la seqüència de difusió de la ressonància magnètica en la predicció histològica del càncer de mama

Paper del Coeficient de Difusió Aparent (ADC), obtingut mitjançant la seqüència de difusió, com a predictor histològic del carcinoma de mama. Es realitza una RM a 42 pacients amb càncer de mama prèviament al tractament quimioteràpic. S’observen diferències estadísticament no significatives entre les mitges d’ADC pels diferents estirps tumorals. S’intueix una tendència dels valors d’ADC del CLI a ser majors respecte la resta d’histologies, podent determinar un llindar d’ADC que discrimini el CLI de la resta d’estirps. L’ADC podria tenir un paper clau per millorar l’eficàcia del circuit oncològic en el càncer de mama, tant en la detecció i com en el tractament.

D-JNKi, a peptide inhibitor of c-Jun N-terminal kinase, promotes functional recovery after transient focal cerebral ischemia in rats

The c-Jun-N-terminal kinase (JNK) pathway has been shown to play an important role in excitotoxic neuronal death and several studies have demonstrated a neuroprotective effect of D-JNKi, a peptide inhibitor of JNK, in various models of cerebral ischemia. We have now investigated the effect of D-JNKi in a model of transient focal cerebral ischemia (90 min) induced by middle cerebral artery occlusion (MCAo) in adult male rats. D-JNKi (0.1 mg/kg), significantly decreased the volume of infarct, 3 days after cerebral ischemia. Sensorimotor and cognitive deficits were then evaluated over a period of 6 or 10 days after ischemia and infarct volumes were measured after behavioral testing. In behavioral studies, D-JNKi improved the general state of the animals as demonstrated by the attenuation of body weight loss and improvement in neurological score, as compared with animals receiving the vehicle. Moreover, D-JNKi decreased sensorimotor deficits in the adhesive removal test and improved cognitive function in the object recognition test. In contrast, D-JNKi did not significantly affect the infarct volume at day 6 and at day 10. This study shows that D-JNKi can improve functional recovery after transient focal cerebral ischemia in the rat and therefore supports the use of this molecule as a potential therapy for stroke.

Valor pronóstico de la densidad microvascular y de la expresión del VEGF, EGFR y HIF-1 en pacientes con cáncer de cérvix localmente avanzado tratados con quimioradiación

Introducción: Colombia cuenta con poca información sobre el comportamiento del cáncer, no obstante, el carcinoma de cuello uterino representa la segunda causa de muerte por la enfermedad entre las mujeres de nuestro entorno. El patrón epidemiológico de la enfermedad es preocupante porque los estados localmente avanzados constituyen el estado más frecuente al momento del diagnóstico y la mortalidad siendo bastante alta a pesar de la presencia de un programa de cribado organizado. Objetivo: Describir el valor pronóstico de la densidad microvascular (DMV) y de la expresión proteica de varios genes relacionados con la supervivencia y proliferación del cáncer de cérvix localmente avanzado en un grupo de mujeres tratadas con quimioradiación y braquiterapia intracavitaria. Se estimaron la tasa de respuesta global (TRG), la supervivencia libre de progresión (SLP) y la supervivencia global (SG). Resultados: Se incluyeron 61 mujeres con una edad media de 52 ± 10 años; todas tenían diagnóstico de cáncer de cérvix localmente avanzado (IIA 2.3%/IIB 47.5%/IIIA 4.9%/IIIB 37.7%/IVA 3.3%/no definido 3.3%), con un volumen tumoral promedio de 6.4cm (DE ± 1.8cm) e infección por VPH en 46% de los casos; 58 sujetos (95%) tenían un patrón escamoso, dos fueron adenocarcinomas y &50% presentaba neoplasias moderada o pobremente diferenciadas. Todas fueron tratadas con quimioradiación (interrupción transitoria en teleterapia por toxicidad y otras causas en 19% y 21.4%, respectivamente/media de ciclos de platino concomitante 4.8 series ± 1.0) y braquiterapia (77% completaron el tratamiento intracavitario). La mediana para la SLP y global fue de 6.6 meses (r, 4.0-9.1) y 30 meses (r, 11-48), respectivamente. Ninguna de las variables tuvo un efecto positivo sobre la SLP, mientras el análisis multivariado demostró que los niveles de expresión del VEGF (P=0.026), EGFR (P=0.030), y el volumen tumoral menor de 6 cm (P=0.02) influyeron positivamente sobre éste desenlace. Conclusión: Existe una influencia positiva sobre el pronóstico, de la tipificación en el cáncer de cérvix localmente avanzado tratado con quimioradiación basada en platino.

Estudi citogenètic de líquid amniòtic i vellositats corials: valor de la implementació del cribatge combinat de primer trimestre de gestació en el diagnòstic prenatal d’anomalies cromosòmiques

La implementació del cribatge combinat de primer trimestre de gestació ha repercutit en els estudis citogenètics, disminuïnt el nombre de proves invasives i augmentant la taxa de detecció d’anomalies cromosòmiques. Es presenten els resultats citogenètics de mostres de líquid amniòtic i de vellositats corials realitzats del 1999 al 2010 al servei laboratori d’Hematologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol per valorar la implementació d’aquest cribatge.

Caracterización de biomarcadores en la recurrencia postquirúrgica de la enfermedad de Crohn: valor predictivo y/o implicación patogénica de los mismos

La recurrència postquirúrgica en els pacients amb malaltia de Crohn intervinguts és molt freqüent i, al seu torn, té implicacions terapèutiques importants. No s'han caracteritzat fins ara marcadors biològics que, pel seu valor predictiu, poguessin ser d'utilitat en el maneig postquirúrgic d'aquests pacients. En aquest estudi s'analitza el perfil evolutiu després de la cirurgia de diverses citocines (IL-2, IL-6, IL-10, IL1B, IFN-g i TNF-a), marcadors fecals (calprotectina) i paràmetres serològics (proteïna C reactiva, fibrinogen), per determinar la seva possible utilitat com a marcadors predictius de recurrència després de la cirurgia resectiva.

Regulation of the DNA-binding and transcriptional activities of Xenopus laevis NFI-X by a novel C-terminal domain.

The nuclear factor I (NFI) family consists of sequence-specific DNA-binding proteins that activate both transcription and adenovirus DNA replication. We have characterized three new members of the NFI family that belong to the Xenopus laevis NFI-X subtype and differ in their C-termini. We show that these polypeptides can activate transcription in HeLa and Drosophila Schneider line 2 cells, using an activation domain that is subdivided into adjacent variable and subtype-specific domains each having independent activation properties in chimeric proteins. Together, these two domains constitute the full NFI-X transactivation potential. In addition, we find that the X. laevis NFI-X proteins are capable of activating adenovirus DNA replication through their conserved N-terminal DNA-binding domains. Surprisingly, their in vitro DNA-binding activities are specifically inhibited by a novel repressor domain contained within the C-terminal part, while the dimerization and replication functions per se are not affected. However, inhibition of DNA-binding activity in vitro is relieved within the cell, as transcriptional activation occurs irrespective of the presence of the repressor domain. Moreover, the region comprising the repressor domain participates in transactivation. Mechanisms that may allow the relief of DNA-binding inhibition in vivo and trigger transcriptional activation are discussed.

Relació i valor pronòstic de la metilació del promotor MGMT , amplificació del EGFR i mutació de l’ EGFRvIII en una sèrie de pacients amb glioblastoma.

Introducció. La metilació de l’enzim MGMT és un factor predictiu de resposta en pacients amb glioblastoma tractats amb alquilants, però el seu valor pronòstic s’està estudiant . Tanmateix, en el cas de l’amplificació de l ‘EGFR i la mutació EGFRvIII no se s’ha demostrat cap mena de valor pronòstic ni predictiu. Objetius. Determinar la distribució de la metilació de l’enzim MGMT , amplificació de l’ EGFR i mutació EGFR vIII , l’asociació entre ells i avaluar la supervivència global i supervivència lliure de progresió en relació amb l’estat de metilació del MGMT , amplificació de l ‘EGFR mutació EGFR vIII . Material i mètodes. S’hi han determinat les variacions genètiques en una població de 70 pacients amb glioblastoma i s’han relacionat, a més, amb la supervivènciia global i temps a la progressió. Resultats. La metilació del MGMT , amplificació de l’ EGFR i detecció de ’l EGFR vIII foren detectats en un 38,6 % , 50% y 25,7% DELS pacients , respectivament. No es va demostrar pas cap relació entre l’estat de metilació del MGMT i l’estat de l’ EGFR , a diferència de la relació entre l’amplificació de l’ EGFR i la mutació EGFRvIII. En l’anàlisi multivariant de supervivència global i temps a la progressió, els factors edat , radioteràpia i metilació del MGMT foren significatius. . Conclusions. L’estat de metilació del MGMT és, doncs, un factor pronòstic de supervivència en pacients diagnosticats de glioblastoma tractats amb radioteràpia i quimioteràpia basada en alquilants , a diferencia de l’amplificació de l’ EGFR i mutació EGFRvIII.

Valor del ADN-VPH en el cribado de la población oportunista en el departamento 6 de Valencia

La infecció pel Virus del Papil.loma Humà (VPH) és la causa principal de gairebé tots els casos de càncer cervical. En països on s'apliquen de manera programada tècniques de detecció, hi ha una disminució de la incidència i la mortalitat del càncer cervical. La detecció del VPH és un avenç important per a la prevenció del càncer en permetre un diagnòstic precoç de lesions cancerígenes. És per això que, es va decidir estudiar durant un any a la població de pacients que acudien a les consultes de ginecologia i aplicar si estava indicat el protocol de detecció de l'ADN-VPH segons les indicacions de l’Asociació Espanyola de Patologia Cervical i Colposcopia (AEPCC) per després traure conclusions.

Valor diagnòstic de les lesions medul·lars a les síndromes neurològiques aïllades.

L’objectiu del treball és determinar la prevalença de lesions desmielinitzants a la medul·la espinal a les síndromes neurològiques aïllades i el valor afegit de la ressonància magnètica medul·lar. Es van incloure 113 pacients amb síndromes neurològiques aïllades a l’estudi. Els criteris diagnòstics d’esclerosi múltiple de McDonald 2005 es complien en un 43% dels pacients quan només eren valorades les lesions cerebrals, incrementant-se fins el 46% quan les lesions medul·lars eren també valorades. Aquests percentatges, en pacients amb síndromes neurològiques aïllades variaven del 47% al 53%. Com a conclusió considerem que la realització d’RM medul·lar als pacients amb síndromes neurològiques aïllades té una escassa contribució en la demostració de disseminació en l’espai, suggerint que no caldria realitzar una RM medul·lar als pacients amb síndrome neurològica aïllada no medul·lar, però es podria considerar quan les troballes cerebrals per RM no siguin concluents per a establir el diagnòstic d’Esclerosi Múltiple segons els criteris de McDonald 2005.

Glucose and leptin induce apoptosis in human beta-cells and impair glucose-stimulated insulin secretion through activation of c-Jun N-terminal kinases.

c-Jun N-terminal kinases (SAPK/JNKs) are activated by inflammatory cytokines, and JNK signaling is involved in insulin resistance and beta-cell secretory function and survival. Chronic high glucose concentrations and leptin induce interleukin-1beta (IL-1beta) secretion from pancreatic islets, an event that is possibly causal in promoting beta-cell dysfunction and death. The present study provides evidence that chronically elevated concentrations of leptin and glucose induce beta-cell apoptosis through activation of the JNK pathway in human islets and in insulinoma (INS 832/13) cells. JNK inhibition by the dominant inhibitor JNK-binding domain of IB1/JIP-1 (JNKi) reduced JNK activity and apoptosis induced by leptin and glucose. Exposure of human islets to leptin and high glucose concentrations leads to a decrease of glucose-induced insulin secretion, which was partly restored by JNKi. We detected an interplay between the JNK cascade and the caspase 1/IL-1beta-converting enzyme in human islets. The caspase 1 gene, which contains a potential activating protein-1 binding site, was up-regulated in pancreatic sections and in isolated islets from type 2 diabetic patients. Similarly, cultured human islets exposed to high glucose- and leptin-induced caspase 1 and JNK inhibition prevented this up-regulation. Therefore, JNK inhibition may protect beta-cells from the deleterious effects of high glucose and leptin in diabetes.

Genetic polymorphism of the serine rich antigen N-terminal region in Plasmodium falciparum field isolates from Brazil

In this work we investigated the frequency of polymorphism in exon II of the gene encoding most of the amino-terminal region of the serine rich antigen (SERA) in Plasmodium falciparum field samples. The blood samples were colleted from P. falciparum infected individuals in three areas of the Brazilian Amazon. Two fragments have been characterized by polymerase chain reaction: one of 175 bp corresponding to the repeat region with 5 octamer units and one other of 199 bp related to the 6 repeat octamer units of SERA protein. The 199 bp fragment was the predominant one in all the studied areas. The higher frequency of this fragment has not been described before and could be explained by an immunological selection of the plasmodial population in the infected individuals under study. Since repeat motifs in the amino-terminal region of SERA contain epitopes recognized by parasite-inhibitor antibodies, data reported here suggest that the analysis of the polymorphism of P. falciparum isolates in different geographical areas is a preliminary stage before the final drawing of an universal vaccine against malaria can be reached.

N-Terminal Modifications Improve the Receptor Affinity and Pharmacokinetics of Radiolabeled Peptidic Gastrin-Releasing Peptide Receptor Antagonists: Examples of 68Ga- and 64Cu-Labeled Peptides for PET Imaging.

Gastrin-releasing peptide receptors (GRPrs) are overexpressed on a variety of human cancers, providing the opportunity for peptide receptor targeting via radiolabeled bombesin-based peptides. As part of our ongoing investigations into the development of improved GRPr antagonists, this study aimed at verifying whether and how N-terminal modulations improve the affinity and pharmacokinetics of radiolabeled GRPr antagonists. METHODS: The potent GRPr antagonist MJ9, Pip-d-Phe-Gln-Trp-Ala-Val-Gly-His-Sta-Leu-NH2 (Pip, 4-amino-1-carboxymethyl-piperidine), was conjugated to 1,4,7-triazacyclononane, 1-glutaric acid-4,7 acetic acid (NODAGA), and 1,4,7-triazacyclononane-1,4,7-triacetic acid (NOTA) and radiolabeled with (68)Ga and (64)Cu. The GRPr affinity of the corresponding metalloconjugates was determined using (125)I-Tyr(4)-BN as a radioligand. The labeling efficiency of (68)Ga(3+) was compared between NODAGA-MJ9 and NOTA-MJ9 in acetate buffer, at room temperature and at 95°C. The (68)Ga and (64)Cu conjugates were further evaluated in vivo in PC3 tumor xenografts by biodistribution and PET imaging studies. RESULTS: The half maximum inhibitory concentrations of all the metalloconjugates are in the high picomolar-low nanomolar range, and these are the most affine-radiolabeled GRPr antagonists we have studied so far in our laboratory. NODAGA-MJ9 incorporates (68)Ga(3+) nearly quantitatively (>98%) at room temperature within 10 min and at much lower peptide concentrations (1.4 × 10(-6) M) than NOTA-MJ9, for which the labeling yield was approximately 45% under the same conditions and increased to 75% at 95°C for 5 min. Biodistribution studies showed high and specific tumor uptake, with a maximum of 23.3 ± 2.0 percentage injected activity per gram of tissue (%IA/g) for (68)Ga-NOTA-MJ9 and 16.7 ± 2.0 %IA/g for (68)Ga-NODAGA-MJ9 at 1 h after injection. The acquisition of PET images with the (64)Cu-MJ9 conjugates at later time points clearly showed the efficient clearance of the accumulated activity from the background already at 4 h after injection, whereas tumor uptake still remained high. The high pancreas uptake for all radiotracers at 1 h after injection was rapidly washed out, resulting in an increased tumor-to-pancreas ratio at later time points. CONCLUSION: We have developed 2 GRPr antagonistic radioligands, which are improved in terms of binding affinity and overall biodistribution profile. Their promising in vivo pharmacokinetic performance may contribute to the improvement of the diagnostic imaging of tumors overexpressing GRPr.