961 resultados para sigma-delta modulation
Resumo:
A mediados del siglo XIX con la construcción del Canal de la Derecha del Ebro se expande el cultivo del arroz al hemidelta derecho y no llega hasta el 1912 al hemidelta izquierdo cuando se inauguró el Canal de la Izquierda. En este momento el delta del Ebro llegó a ser la segunda zona estatal de producción de arroz, por detrás de la tradicional zona valenciana. La fuerza que tomó este cultivo, por ser el que se adaptaba mejor a las condiciones deltaicas fue mejorado mucho después con la mecanización y la investigación química a nivel de insecticidas, herbicidas y fertilizantes que sobre el 1970 dio un empujón a la economía i a la producción de este cultivo (Ribas,1991). Hoy en día el cultivo del arroz al Delta del Ebro es la actividad predominante, ocupando aproximadamente el 80 % de la superficie agraria útil (Bartual, 1992). Las variedades de arroz cultivadas han ido variando en los últimos años, mediante una gradual renovación de las más antiguas, en función de las mejores características. Las nuevas variedades ofrecen mejores rendimientos, una mayor resistencia a plagas y enfermedades, altura más baja (mayor resistencia al “encamado”), mejor calidad de grano o bien una mayor producción (Franquet et al., 2004). La evolución de las variedades cultivadas al delta durante estos últimos 20 años es lo que pretende dar a conocer este artículo, ya que más de 70 variedades han sido cultivadas en el Delta del Ebro y la información sobre este tema es casi inexistente.
Resumo:
Se ha realizado un estudio sobre los efectos de la temperatura en el crecimiento de O. vulgaris en tanque en tierra, con el fin de trasladar esta información a un posible futuro cultivo de esta especie en la bahía dels Alfacs. Se incide en los efectos que las temperaturas extremas tienen sobre las tasas de ingestión relativa, el crecimiento absoluto y relativo y la supervivencia. Los resultados indican como rango óptimo de alimentación y crecimiento el comprendido entre 15-24ºC.
Resumo:
Les zones humides han sofert durant anys les velles concepcions de gestió de l'aigua, promovent la seva dessecació fins els anys 60. Com a resposta han sorgit un seguit de directives europees i lleis estatals i autonòmiques per intentar recuperar i restaurar aquests hàbitats amenaçats.
Resumo:
We have developed an in vitro model of granuloma formation for the purpose of studying the immunological components of delayed type hypersensitivity granuloma formation in patients infected with Schistosoma mansoni. Our data show that 1) granulomatous hypersensitivity can be studied by examining the cellular reactivity manifested as multiple cell layers surrounding the antigen conjugated beads; 2) this reactivity is a CD4 cell dependent, macrophage dependent, B cell independent response and 3) the in vitro granuloma response is antigenically specific for parasite egg antigens. Studies designed to investigate the immune regulation of granulomatous hypersensitivity using purified populations of either CD4 or CD8 T cells have demonstrated the complexity of cellular interactions in the suppression of granulomatous hypersensitivity. The anti-S. mansoni egg immune responses of individual patients with chronic intestinal schistosomiasis can be classified either as soluble egg antigen (SEA) hypersensitive with maximal granulomatous hypersensitivity or SEA suppressive with activation of the T cell suppressor pathway with effective SEA granuloma modulation. Our data suggest that T cell network interactions are active in the generation of effective granuloma modulation in chronic intestinal schistosomiasis patients.
Resumo:
Advances in wound care are of great importance in clinical injury management. In this respect, the nuclear receptor peroxisome proliferator-activated receptor (PPAR)beta/delta occupies a unique position at the intersection of diverse inflammatory or anti-inflammatory signals that influence wound repair. This study shows how changes in PPARbeta/delta expression have a profound effect on wound healing. Using two different in vivo models based on topical application of recombinant transforming growth factor (TGF)-beta1 and ablation of the Smad3 gene, we show that prolonged expression and activity of PPARbeta/delta accelerate wound closure. The results reveal a dual role of TGF-beta1 as a chemoattractant of inflammatory cells and repressor of inflammation-induced PPARbeta/delta expression. Also, they provide insight into the so far reported paradoxical effects of the application of exogenous TGF-beta1 at wound sites.
Resumo:
Epidermal changes from 32 cutaneous and 3 mucosal American leishmaniasis (ACL) active lesions were studied for HLA-DR, -DP expression, Lanerhans cells and lymphocyte infiltration. In addition to a DR and DQ positivity at the surface of the cells of the inflammatory infiltrate, a strong reaction for DR antigens was detected on keratinocytes. Hyperplasia of Langerhans cells was present in al cutaneous lesions and epidermis was infiltrated by T lymphocytes. When healed lesions of 14 of these subjects were re-biopsied 1 to 12 months after the end of pentavalent antimonial therapy, MHC class antigens could no longer be seen on keratinocytes. Our data represrn evidence for hhe reversibility of the abnormal HLA-DR expression by keratinocytes in ACL after Glucantime therapy or spontaneous scar formation, demonstrating that this expresion is restricted to the period of active lesions. The present findings can be regarded as an indirect evidence that keratinocytes may be involved in the immunopathology of ACL.
Resumo:
El Delta del Ebro se halla situado en el Mediterráneo, en NE de la Península Ibérica (sur de Cataluña). Su formación ha sido resultado de la interacción del mar y del Ebro, un río que con sus 910 km de longitud drena una cuenca de unos 85.362 km2. Sus características dependen de los diferentes regímenes climáticos de su extensa cuenca, lo que explica la complejidad de su régimen. A lo largo del periodo estudiado el Delta fue siempre una realidad geológica aunque experimentó importantes cambios en su morfología. En consecuencia, sus recursos naturales siempre pudieron ser explotados, aunque estas actividades se hubieron de adaptar a su cambiante morfología y a sus peculiares condiciones naturales, diferentes de las zonas terrestres más inmediatas.
Resumo:
Commitment of the alpha beta and gamma delta T cell lineages within the thymus has been studied in T cell receptor (TCR)-transgenic and TCR mutant murine strains. TCR gamma delta-transgenic or TCR beta knockout mice, both of which are unable to generate TCR alpha beta-positive T cells, develop phenotypically alpha beta-like thymocytes in significant proportions. We provide evidence that in the absence of functional TCR beta protein, the gamma delta TCR can promote the development of alpha beta-like thymocytes, which, however, do not expand significantly and do not mature into gamma delta T cells. These results show that commitment to the alpha beta lineage can be determined independently of the isotype of the TCR, and suggest that alpha beta versus gamma delta T cell lineage commitment is principally regulated by mechanisms distinct from TCR-mediated selection. To accommodate our data and those reported previously on the effect of TCR gamma and delta gene rearrangements on alpha beta T cell development, we propose a model in which lineage commitment occurs independently of TCR gene rearrangement.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El treball és un estudi de l’evolució, tan tècnica com estètica dels fars paral•lela als avenços tecnològics i prenent com a protagonistes els singulars fars de ferro que es varen construir durant la segona meitat del segle XIX i varen funcionar durant un llarguíssim període en el delta de l’Ebre. L’estructura de ferro, ancorada directament sobre les sorres del delta va donar un caràcter especial a aquestes construccions que, d’altra banda, constituïen una tipologia única a Catalunya i a Espanya. Aquests fars van rebre el nom del lloc on foren ubicats estratègicament. De sud a nord: far de la Banya, far de Buda i far del Fangar. Els van projectar conjuntament, es van encendre per primera vegada el mateix dia, van ser l’habitatge dels seus faroners, van anar evolucionant tècnicament tots tres però el final de cadascun d’ells va ser molt diferent. La història dels fars de ferro ha anat lligada al paisatge i la vida d’aquestes singulars terres del Delta i després de més d’un segle de servei foren substituïts per altres que estèticament i tècnicament res tenen a veure amb els seus antecessors.