A qualitative case study of the processes of peer education in a young adult tobacco control initiative, Leave the Pack Behind

Peer education involves peers offering credible and reliable information about sensitive life issues through the means of an informal peer group setting (Topping & Ehly, 1998). The purpose of this instrumental case study was to examine the processes of peer education through the exploration of two teams within a young adult tobacco control initiative, Leave the Pack Behind (LTPB). This qualitative case study examined two peer education teams over an eight-month period. Interviews, focus groups and observations were conducted with 12 participants across two peer education teams. Findings show the complexities of the processes of peer education including a connection between the stages of change and the changing role of the peer educator across stages of the empowerment process. Peer education teams and factors in the macro environment were also found to impact the process of peer education. This study provides a new definition for the process of peer education: peer education is a fluid process of knowledge exchange in which peer educators adopt different styles of facilitation as people move through stages of empowerment and change. This study contributes to the academic hterature upon the processes of peer education by providing a definition, a model and an overall understanding through an ecological and empowerment framework. The findings from this study suggest peer educators can be further trained to: use specific peer educational approaches that fit with student smoker's stage of change; better understand their position as a peer educator on the LTPB team; understand the reciprocal relationship between the macro environment and the peer education teams having an effect on one another.

Decision analysis of the effectiveness of lung cancer screening using autofluorescence bronchoscopy and computed tomography

Background: Lung cancer (LC) is the leading cause of cancer death in the developed world. Most cancers are associated with tobacco smoking. A primary hope for reducing lung cancer has been prevention of smoking and successful smoking cessation programs. To date, these programs have not been as successful as anticipated. Objective: The aim of the current study was to evaluate whether lung cancer screening combining low dose computed tomography with autofluorescence bronchoscopy (combined CT & AFB) is superior to CT or AFB screening alone in improving lung cancer specific survival. In addition, the extent of improvement and ideal conditions for combined CT & AFB screening were evaluated. Methods: We applied decision analysis and Monte Carlo simulation modeling using TreeAge Software to evaluate our study aims. Histology- and stage specific probabilities of lung cancer 5-year survival proportions were taken from Surveillance and Epidemiologic End Results (SEER) Registry data. Screeningassociated data was taken from the US NCI Prostate, Lung, Colorectal and Ovarian Cancer Screening Trial (PLCO), National Lung Screening Trial (NLST), and US NCI Lung Screening Study (LSS), other relevant published data and expert opinion. Results: Decision Analysis - Combined CT and AFB was the best approach at Improving 5-year survival (Overall Expected Survival (OES) in the entire screened population was 0.9863) and in lung cancer patients only (Lung Cancer Specific Expected Survival (LOSES) was 0.3256). Combined screening was slightly better than CT screening alone (OES = 0.9859; LCSES = 0.2966), and substantially better than AFB screening alone (OES = 0.9842; LCSES = 0.2124), which was considerably better than no screening (OES = 0.9829; LCSES = 0.1445). Monte Carlo simulation modeling revealed that expected survival in the screened population and lung cancer patients is highest when screened using CT and combined CT and AFB. CT alone and combined screening was substantially better than AFB screening alone or no screening. For LCSES, combined CT and AFB screening is significantly better than CT alone (0.3126 vs. 0.2938, p< 0.0001). Conclusions: Overall, these analyses suggest that combined CT and AFB is slightly better than CT alone at improving lung cancer survival, and both approaches are substantially better than AFB screening alone or no screening.

Facteurs de risque de calcifications vasculaires en insuffisance rénale constituant une contre-indication à la greffe rénale

On estime que des calcifications vasculaires (CVs) sont présentes chez 60% des patients avec insuffisance rénale terminale (IRT) et que ces CVs contribuent à l’augmentation de la maladie cardiovasculaire chez ces patients. La maladie cardiovasculaire est la première cause de mortalité chez les patients en IRT. La transplantation rénale est le traitement de choix en IRT mais peut être contre-indiquée pour des raisons chirurgicales liées au CVs ou en raison d’un risque de complications cardiovasculaires postopératoires trop élevé associé à la présence de CVs sévères. Il est donc primordial de déterminer quels facteurs sont associés à la présence de CVs qui rendraient le patient non-éligible pour une greffe rénale. En particulier il serait intéressant de vérifier si un produit phosphocalcique élevé est un facteur de risque de non-éligibilité pour une greffe rénale en raison de CVs. L’étude actuelle utilise la base de données de transplantation du CHUM. C’est une étude de type cas-témoins avec une cohorte de 1472 patients de 1992 à 2009. Les cas sont les patients jugés non-éligibles pour une transplantation rénale en raison de la présence de CVs sévères. Les contrôles sont les patients jugés éligibles: 80 cas et 80 contrôles ont été inclus. Les facteurs de risque qui ont été identifiés pour la non-éligibilité en raison de CVs sont le diabète (adjusted Odds Ratio (OR): 5.55 (1.98 - 15.59)), l’âge (OR: 1.14 (1.09 – 1.2)), le tabagisme (OR: 9.51 (2.55 – 35.51)) et la dialyse (OR: 6.83 (2.33 – 20.05)). La durée de la dialyse a aussi été identifiée comme facteur de risque (OR : 8.61 (2.34-31.68) pour une durée de dialyse de 8 mois et plus, OR : 4.57 (1.42-14.65) pour une durée de dialyse de 1 à 7 mois. Bien que significatif en univarié, le produit phosphocalcique n’a pas été identifié comme facteur de risque significatif dans les analyses multivariées. En conclusion, cette étude montre que le produit phosphocalcique pourrait être un marqueur d’une insuffisance rénale prolongée et moins bien contrôlée plutôt qu’un facteur de risque de calcifications rendant le patient non-éligible à la greffe. De plus cette étude met de l’emphase sur la notion qu’il est primordial 1) de référer précocement les patients à haut risque de CVs vers un centre de transplantation pour une évaluation et 2) de prendre en charge agressivement l’arrêt du tabac chez tous les patients qui sont potentiellement éligibles pour une transplantation.

«Vers un monde sans fumée» : analyse sociologique du dispositif anti-tabac au Québec

Symbole de modernité pendant la majeure partie du XXe siècle, la cigarette est depuis une trentaine d’années la cible d’interventions croissantes visant à réduire sa consommation. La lutte contre le tabac bénéficie d’un dispositif sans précédent qui fait office de cas d’école en santé publique, par son ampleur et par l’adhésion qu’il suscite. L’intérêt d’étudier cet objet réside ainsi dans la propriété essentielle de la lutte anti-tabac de relier un dispositif institutionnel et des motivations subjectives. Le dispositif anti-tabac (DAT) a en effet vocation à faire converger les prescriptions normatives d’un ensemble d’institutions et les désirs individuels, et y parvient manifestement dans une certaine mesure. Il permet dès lors d’aborder à la fois un travail sur les sociétés et un travail sur soi. Cette thèse entreprend une analyse sociologique du dispositif anti-tabac au Québec et vise à interroger les modalités et les fins de ce contrôle public de la consommation de tabac, en mettant au jour ses dimensions culturelles, symboliques et politiques. La santé publique apparaissant de nos jours comme lieu central de l’espace politique et social dans les sociétés contemporaines (Fassin et Dozon, 2001 :7), l’utopie d’un « monde sans fumée » se révèle selon nous tout à fait typique des enjeux qui caractérisent la modernité avancée ou « société du risque » (Beck, 2001, [1986]). Après avoir présenté le rapport historiquement ambivalent des pays occidentaux au tabac et ses enjeux, puis problématisé la question de la consommation de substances psychotropes dans le cadre d’une production et d’une construction sociale et culturelle (Fassin, 2005a), nous inscrivons le DAT dans le cadre d’une biopolitique de la population (Foucault, 1976; 1997; 2004b). À l’aune des enseignements de Michel Foucault, cette thèse consiste ainsi en l’analyse de discours croisée du dispositif institutionnel anti-tabac et de témoignages d’individus désirant arrêter de fumer, au regard du contexte social et politique de la société moderne avancée. Le DAT illustre les transformations à l’œuvre dans le champ de la santé publique, elles-mêmes caractéristiques d’une reconfiguration des modes de gouvernement des sociétés modernes avancées. La nouvelle biopolitique s’adresse en effet à des sujets libres et entreprend de produire des citoyens responsables de leur devenir biologique, des sujets de l’optimisation de leurs conditions biologiques. Elle s’appuie sur une culpabilité de type « néo-chrétien » (Quéval, 2008) qui caractérise notamment un des leviers fondamentaux du DAT. Ce dernier se caractérise par une lutte contre les fumeurs plus que contre le tabac. Il construit la figure du non-fumeur comme celle d’un individu autonome, proactif et performant et fait simultanément de l’arrêt du tabac une obligation morale. Par ce biais, il engage son public à se subjectiver comme citoyen biologique, entrepreneur de sa santé. L’analyse du DAT au Québec révèle ainsi une (re)moralisation intensive des questions de santé, par le biais d’une biomédicalisation des risques (Clarke et al., 2003; 2010), particulièrement représentative d’un nouveau mode d’exercice de l’autorité et de régulation des conduites dans les sociétés contemporaines, assimilée à une gouvernementalité néolibérale. Enfin, l’analyse de témoignages d’individus engagés dans une démarche d’arrêt du tabac révèle la centralité de la santé dans le processus contemporain d’individuation. La santé publique apparait alors comme une institution socialisatrice produisant un certain « type d’homme » centré sur sa santé et adapté aux exigences de performance et d’autonomie prévalant, ces éléments constituant désormais de manière croissante des clés d’intégration et de reconnaissance sociale.

Percepción de las consecuencias del consumo de tabaco en fumadores adictos al juego

En una muestra de 34 adictos al juego en tratamiento, se examinan las características de consumo de tabaco de los sujetos fumadores y la influencia de las consecuencias percibidas de la conducta de fumar en función de las etapas de cambio (Prochaska, DiClemente y Norcross, 1992). Los resultados muestran que, aunque los porcentajes de fumadores doblan a los existentes en la población general, las personas fumadoras adictas al juego están representadas en las diferentes etapas de cambio con porcentajes parecidos a los de dicha población. Por otra parte, no se ha encontrado relación entre el nivel de dependencia medido con el Test de Fagerström y la etapa de cambio. En cuanto a la influencia de las consecuencias percibidas del consumo de tabaco, en general los sujetos tienden a conceder mayor importancia a los perjuicios que a los beneficios de fumar. En los análisis en función de las etapas de cambio, se encuentran diferencias significativas entre el grupo de los que piensan dejar de fumar en los próximos seis meses, (contempladores y preparados) y el grupo de los que no fuman (exfumadores y no fumadores) en el beneficio “fumar ayuda a relajarse” que es más valorado por los primeros. También se encuentran dichas diferencias entre los precontempladores y los que no fuman en dos perjuicios: “fumar produce a veces dolor de cabeza” y “fumar a veces provoca taquicardia” que son más valorados por los segundos. Estos resultados sugieren la conveniencia de realizar las intervenciones más adecuadas para cada etapa de cambio, a fin de que las personas adictas al juego puedan también tener éxito en el abandono de la adicción al tabaco

Comparación de la severidad y extensión de la enfermedad coronaria multivaso por Syntax Score en una poblaciòn de las Antillas Holandesas vs controles nacionales

En la Enfermedad Coronaria (EC) existen factores genéticos, socioculturales, medioambientales y raciales adicionales a los factores de riesgo cardiovascular mayores que podrían influir en su presentación. Se desconoce el impacto de la raza en la severidad de la enfermedad coronaria en los pacientes extranjeros que son enviados a nuestro Servicio. Objetivos: Comparar la severidad de la EC multivaso en una población de pacientes de las Antillas y Nacionales, pareados por la escala Framingham. Metodología: Realizamos un estudio de corte transversal, comparando pacientes colombianos contra pacientes provenientes de las Antillas holandesas con similares factores de riesgo según escala de Framingham, catalogándolos por grupos de riesgo bajo, intermedio, alto y muy alto. Todos con EC severa multivaso documentada por angiografía coronaria desde enero del 2009 hasta Junio de 2011. Se excluyeron pacientes con antecedentes de intervención percutánea o quirúrgica previa. Resultados: Ingresaron 115 pacientes internacionales y 115 pacientes nacionales. La relación hombres/mujeres 3:1. La proporción de grupos de riesgo fue de bajo riesgo 2.5%, intermedio 15%, alto 19.3%, y muy alto 63.4%. El Syntax Score en pacientes nacionales fue 14.3+/-7.4 y en internacionales 22.2+/-10.5 p: 0.002. Conclusiones: En pacientes provenientes de las Antillas Holandesas, valorados en nuestra institución, se observó una mayor severidad de la enfermedad coronaria comparada con una población nacional con factores de riesgo similares. Estos hallazgos sugieren la influencia de la raza y factores genéticos en la severidad y extensión de la EC

Enfermedad tiroidea autoinmune en pacientes colombianos con lupus eritematoso sistémico

Objetivos: Determinar la prevalencia y los factores asociados con el desarrollo de hipotiroidismo autoinmune (HA) en una cohorte de pacientes con lupus eritematoso sistémico (LES), y analizar la información actual en cuanto a la prevalencia e impacto de la enfermedad tiroidea autoinmune y la autoinmunidad tiroidea en pacientes con LES. Métodos: Este fue un estudio realizado en dos pasos. Primero, un total de 376 pacientes con LES fueron evaluados sistemáticamente por la presencia de: 1) HA confirmado, 2) positividad para anticuerpos tiroperoxidasa/tiroglobulina (TPOAb/TgAb) sin hipotiroidismo, 3) hipotiroidismo no autoinmune, y 4) pacientes con LES sin hipotiroidismo ni positividad para TPOAb/TgAb. Se construyeron modelos multivariados y árboles de regresión y clasificación para analizar los datos. Segundo, la información actual fue evaluada a través de una revisión sistemática de la literatura (RLS). Se siguieron las guías PRISMA para la búsqueda en las bases de datos PubMed, Scopus, SciELO y Librería Virtual en Salud. Resultados: En nuestra cohorte, la prevalencia de HA confirmado fue de 12% (Grupo 1). Sin embargo, la frecuencia de positividad para TPOAb y TgAb fue de 21% y 10%, respectivamente (Grupo 2). Los pacientes con LES sin HA, hipotiroidismo no autoinmune ni positividad para TPOAb/TgAb constituyeron el 40% de la corhorte. Los pacientes con HA confirmada fueron estadísticamente significativo de mayor edad y tuvieron un inicio tardío de la enfermedad. El tabaquismo (ORA 6.93, IC 95% 1.98-28.54, p= 0.004), la presencia de Síndrome de Sjögren (SS) (ORA 23.2, IC 95% 1.89-359.53, p= 0.015) y la positividad para anticuerpos anti-péptido cíclico citrulinado (anti-CCP) (ORA 10.35, IC 95% 1.04-121.26, p= 0.047) se asociaron con la coexistencia de LES-HA, ajustado por género y duración de la enfermedad. El tabaquismo y el SS fueron confirmados como factores predictivos para LES-HA (AUC del modelo CART = 0.72). En la RSL, la prevalencia de ETA en LES varío entre 1% al 60%. Los factores asociados con esta poliautoinmunidad fueron el género femenino, edad avanzada, tabaquismo, positividad para algunos anticuerpos, SS y el compromiso articular y cutáneo. Conclusiones: La ETA es frecuente en pacientes con LES, y no afecta la severidad del LES. Los factores de riesgo identificados ayudarán a los clínicos en la búsqueda de ETA. Nuestros resultados deben estimular políticas para la suspensión del tabaquismo en pacientes con LES.

L'autocontrol en el procés d'abandonament de la conducta de fumar

En el marc del model transteòric de canvi (Prochaska, DiClemente i Norcross, 1992) i del model de l'autocontrol (Rachlin, 1989), s'examinen les característiques de la conducta de fumar així com la percepció de la magnitud i la demora de les conseqüències positives i negatives d'aquest consum, a fi de conèixer la seva relació amb l'etapa de canvi en la cessació tabàquica. Amb aquest objectiu s'entrevista a una mostra representativa de 281 membres (54,8% homes i 45,2% dones; mitjana d'edat = 37,26 anys, DT = 8,77; 48,8% no fumadors, 27,4% fumadors i 23,8% exfumadors) del personal acadèmic i d'administració i serveis de la Universitat de Girona. Els resultats mostren que més de la meitat dels fumadors es troben a l'etapa de Precontemplació (sense intenció ferma d'abandonar el consum de tabac en els propers 6 mesos) i la majoria d'exfumadors se situen a l'etapa de Manteniment (mínim de sis mesos sense fumar). També s'observen diferències en algunes de les variables examinades segons l'etapa de canvi de manera que els fumadors en Contemplació-Preparació (amb intenció ferma d'abandonar el consum de tabac en els propers 6 mesos) presenten un elevat índex de perjudicis percebuts, informen d'haver rebut més consell mèdic i realitzen amb major freqüència inhalacions a cada cigarreta. En canvi, els fumadors en Precontemplació són els qui més responen consumir tabac baix en nicotina mentre que els exfumadors en Acció o Manteniment són els qui més tendeixen a relacionar de manera immediata fumar i les seves conseqüències negatives a curt i mitjà termini, i els qui presenten major puntuació en l'índex de beneficis percebuts. Aquestes dades corroboren la importància de les intervencions clíniques específiques en les diferents etapes de l'abandonament del consum de tabac, suggereixen que les campanyes preventives s'haurien de focalitzar preferentment en les conseqüències negatives immediates de fumar i apunten a la conveniència de tenir en compte la notable valoració positiva dels beneficis de fumar per part dels exfumadors en els programes de prevenció de recaigudes. Així mateix, la constatació del poder explicatiu de la variable demora en la diferenciació dels subjectes en funció de l'etapa de canvi, planteja la conveniència d'incloure aquesta variable en les avaluacions dels pros i contres de fumar a fi de conèixer amb major precisió els seus pesos relatius.

Cessació de l'hàbit tabàquic en pacients afectats de malaltia vascular cerebral aguda

S'han estudiat 1003 pacients amb el diagnòstic de Malaltia Vascular Cerebral (MVC) aguda ingressats a la unitat de neurologia de l'Hospital Josep Trueta de Girona en el període de gener de 2005 a juliol de 2007. S'ha realitzat un estudi de cohorts prospectiu d'un any en 110 pacients que eren fumadors en el moment de l'ictus. Un elevat percentatge dels pacients afectats de MVC aguda presenten factors de risc vascular que es poden evitar com el consum de tabac o d'alcohol, i factors de risc vascular que cal controlar com la hipertensió, la dislipèmia, la diabetis o la cardiopatia. Només 4 de cada 10 pacients fumadors diagnosticats d'ictus havien abandonat l'hàbit un any després de presentar la MVC aguda. Les variables que millor prediuen la cessació tabàquica en aquests pacients són la localització de la lesió a l'ínsula cerebral i la intenció de deixar de fumar prèvia a l'ictus.

High density lipoprotein: guardian of the vascular system?

The role of low-density lipoprotein in the development of coronary heart disease (CHD) is well recognised. There is also growing evidence that high-density lipoprotein cholesterol (HDL-C) is a powerful inverse predictor for premature CHD and that maintaining a high HDL-C level may guard against atherosclerosis. Patients with low HDL-C levels often also have central obesity, insulin resistance and other features of the metabolic syndrome. This syndrome is both increasingly common and strongly implicated in the growing worldwide epidemic of type 2 diabetes. HDL-C may be increased by lifestyle changes, e.g. weight loss, physical activity and smoking cessation. Pharmacological agents such as fibrates, niacin and statins have also been shown significantly to elevate HDL-C. Although current guidelines are beginning to recognise the protective role of HDL-C level in preventing coronary events, HDL-C should be adopted soon as a target for intervention in its own right.

Kan egenvårdsutbildning ge kunskaper som leder till ökad livskvalitet och att fler patienter slutar röka? : En jämförelse av två olika omhändertagandenav KOL patienter i primärvården.En kvasiexperimentell studie

Syftet med studien var att jämföra livskvalitet, kunskap om KOL och antal patienter som inlett ett rökstopp där en grupp erhöll standard vård och en annan grupp förutom standard vård även fick ett strukturerat omhändertagande på en distriktssköterskeledd KOL- mottagning med undervisning i egenvård.Studien genomfördes med kvasiexperimentell design. Urvalet var 52 patienter från primärvården med diagnosen KOL. Patienterna matchades utifrån kön, sjukdomens svårighetsgrad och slumpades sen till två grupper, en interventionsgrupp och en jämförandegrupp. Jämförandegruppen erhöll standardvård medan interventionsgruppen utöver standardvård erhöll två utbildningsbesök i egenvård hos astma KOL-sjuksköterskan på en vårdcentral i mellansverige.Som datainsamlingsmetod har två enkäter använts. En enkät som innehöll frågor om kön, ålder, civilstånd, utbildning, upplevd kunskap om KOL och rökstatus samt en enkät som hade till syfte att ge information om hur andningsbesvären påverkar patientens livskvalitet. Båda grupperna har svarat på enkäterna vid två tillfällen, vid det första besöket och vid det sista besöket efter tre månader. Interventionsgruppen har däremellan fått två utbildningsbesök.Resultaten visade statistiskt säkerställda skillnader mellan grupperna gällande livskvalitet, rökstopp och kunskaper om KOL. Interventionsgruppen hade fått minskade andningsbesvär, hade ökat sin fysiska aktivitet och fått en bättre psykosocial hälsa. Medan jämförande gruppen hade försämrats något i alla dessa avseenden. I interventionsgruppen hade sex av sexton rökande patienter slutat att röka, medan ingen hade slutat av de fjorton rökande patienterna i jämförandegruppen. Patienterna i interventions- gruppen hade också väsentligen större kunskaper om sin sjukdom jämfört med patienterna i jämförandegruppen.

Hur sjuksköterskor kan stödja patienter att sluta med cigarettrökning inför en elektiv operation : En litteraturöversikt

Syfte: Syftet var att beskriva hur sjukvårdspersonal kan hjälpa vuxna patienter att sluta röka, en kortare eller längre tid, inför en elektiv operation.Metod: Studien genomfördes som en litteraturöversikt. Genom sökning i databaserna Pubmed och Cinahl erhölls 10 vetenskapliga artiklar. Sökningar genomfördes med både MeSH-termer och fritextsökning. Artiklarna kvalitetsgranskades, analyserades och samanställdes. Resultat: Metoder som kan användas för att hjälpa patienter att sluta röka är olika former av rådgivning och utbildning: hälsoutbildning, program för livsstilsförändringar, sluta-röka-linje. Att erbjuda rådgivning och stöd i kombination nikotinersättningspreparat är fungerande metoder: motiverande samtal och nikotinersättning, regelbunden rådgivning och nikotinersättning, rökavvänjning med hjälp av interaktivt dataprogram, information och hjälp med planering, nikotinersättning och uppmuntrande telefonsamtal. Effekten av nikotinplåster, läkemedel och akupunktstimulering som ensamma metoder var begränsad. Slutsatser: Olika former av rådgivning eller utbildning kan användas när patienter behöver sluta röka inför en elektiv operation. Metoder som kombinerar nikotinersättning och rådgivning eller stöd var mest effektiva. Använder sig sjukvårdspersonal av detta kan lidande minskas, undvika förlängd vårdtid och pengar sparas.

Mudanças no hábito de fumar e ganho de peso gestacional : um estudo de coorte em capitais brasileiras

Objetivo: Avaliar a influência de mudanças no hábito de fumar sobre o ganho de peso gravídico materno. Métodos: Foram entrevistadas 5.564 gestantes com 20 anos ou mais, sem diabetes mellitus prévio em serviços de pré-natal geral de seis capitais brasileiras, entre 1991 e 1995, e acompanhamos, através de revisão de prontuários, as gestações até o parto, identificando 4.000 gestantes com peso pré-gravídico relatado, peso medido no terceiro trimestre, hábito de fumar e época de sua eventual modificação, quando disponíveis. Resultados: Entre as gestantes ex-fumantes (915, 23% do total), 240 (26%) pararam de fumar durante a gravidez. A mediana de cigarros/dia das que continuaram fumantes (717, 18%) foi reduzida de 10 para 5 após o início da gravidez. Após ajustar para idade, escolaridade, cor da pele, IMC pré-gravídico, paridade e centro clínico, as ex-fumantes ganharam 1.030 g (IC95% 590 a 1.460) a mais que as nunca fumantes, sendo maior a diferença (1.540, IC95% 780 a 2.300 g) nas que pararam após a concepção. O ganho do peso na gravidez se correlacionou, tanto em fumantes quanto em ex-fumantes, com o número de cigarros diminuídos na gravidez. Conclusão: Diminuir ou parar de fumar na gravidez, embora importante para uma gestação saudável, é fator de risco para ganho de peso materno.

Efeito imediato e a curto prazo do cigarro sobre o transporte mucociliar nasal de fumadores

Background and objectives: The efficiency of mucociliary transport may vary in different conditions, such as in exposure to harmful particles of the cigarette smoke. The present study evaluated the acute and short term effects of smoking on nasal mucociliary clearance in current smokers by the quantification of the Saccharin Transit Time (STT), and to investigate its correlation with the history of tobacco consumption.Methods: Nineteen current smokers (11 men, 51 +/- 16 years; BMI 23 +/- 9 kg/m(2), 27 +/- 11 cigarettes per day, 44 +/- 25 pack-years), entering a smoking cessation intervention program, responded to a questionnaire concerning smoking history and were submitted to lung function assessment (spirometry) and the STT test. STT was assessed immediately after smoking and 8 hours after smoking. The STT test was also performed in nineteen matched healthy non-smokers' who served as control group.Results: When compared to STT in non-smokers' (10 +/- 4 min; mean +/- standard deviation), smokers presented similar STT immediately after smoking (11 +/- 6 min; p = 0.87) and slower SIT 8 hours after smoking (16 +/- 6 min; p = 0.005 versus non-smokers' and p = 0.003 versus immediately after smoking). STT 8 hours after smoking correlated positively with age (r = 0.59; p = 0.007), cigarettes per day (r = 0.53; p = 0.02) and pack-years index (r = 0.74; p = 0.0003).Conclusions: In smokers, although the mucociliary clearance immediately after smoking is similar to non-smokers', eight hours after smoking it is reduced, and this reduction is closely related to the smoking habits. (C) 2010 Sociedade Portuguesa de Pneumologia. Published by Elsevier Espana, S.L. All rights reserved.

Diretrizes para cessação do tabagismo - 2008

Estas diretrizes constituem uma ferramenta atualizada e abrangente para auxiliar o profissional de saúde na abordagem do tabagista, recomendando atitudes baseadas em evidências clínicas como a melhor forma de conduzir cada caso. de forma reduzida e mais objetiva possível, o texto final foi agrupado em dois grandes itens: Avaliação e Tratamento. Os dois itens apresentam comentários e níveis de recomendação das referências utilizadas, bem como algumas propostas de abordagem, como por exemplo, redução de danos, em situações específicas ainda pouco exploradas, como recaídas, tabagismo passivo, tabagismo na categoria médica e uso de tabaco em ambientes específicos.