967 resultados para Zn(II) complexes
Resumo:
Department of Applied Chemistry, Cochin University of Science and Technology
Resumo:
The current work deals with the synthesis and characterization of metal complexes derived from some substituted acylhydrazones. The hydrazones under investigation were characterized by IR, UV, NMR spectral studies and the molecular structure of one of the hydrazones was solved by single crystal XRD studies. In the present work dioxovanadium(V), manganese(II), cobalt(II/III), nickel(II), copper(II), zinc(II) and cadmium(II) complexes were synthesized and characterized by various spectroscopic techniques, molar conductance measurements, magnetic susceptibility measurements and cyclic voltammetry. Single crystals of some of the complexes were isolated and characterized by single crystal X-ray diffraction.The thesis is divided into eight chapters. Chapter 1 gives an introduction on hydrazones, diversity in their chelating behavior and their application in various fields. This chapter also describes different analytical techniques employed for the characterization of hydrazones and their metal complexes. Chapter 2 includes the synthesis and characterization of two substituted acylhydrazones. This chapter also discusses how the coordination behavior of hydrazones under investigation is interesting. Chapters 3-8 discuss the synthesis and characterization of some transition metal complexes derived from the acylhydrazones under study.The hydrazones synthesized were found to exist in the amido form. Various characterization techniques were carried out to explore the structure of the synthesized complexes. The results indicate that both the hydrazones coordinate through the pyridyl and azomethine nitrogens and amide oxygen either in enolate or neutral form. Out of synthesized complexes V(V), Zn/Cd(II) and one of the cobalt complex was found to diamagnetic. We could isolate single crystals of some of the complexes and most of the complexes crystallized were found to have a distorted octahedral geometry. Thus X-ray crystallographic study which was used as major tool in the structure determination revealed that the hydrazones undergo a rotation about the azomethine bond on complexation. We hope the work presented in the thesis would be helpful for those who are working in the field of metal complexes and can further they can be utilized for various applications.
Resumo:
Metallo-organic chemistry,incorporating the frontiers of both inorganic and organic chemical aspects,is a topic of utility concern.The first exploration of coordinated metal complexes dates back to the ninettenth century,during the days of Alfred Werner.Thereafter,inorganic chemistry witnessed a great outflow of coordination compounds,with unique structural characteristics and diverse applicatons.The diversity in structures exhibited by the coordination complexes of multidentate ligands have led to their usage as sensors,models for enzyme mimetic centers,medicines etc.The liganda chosen are of prime importance in determining the properties of coordination compounds.Schiff bases are compounds obtained by the condensation of an aidehyde or ketone with an amine.The chemical properties of Schiff bases and their complexes are widely explored in recent years owing to their pharmacological activity,their catalytic activities and so on.On the other hand pseudohalides like azide and thiocyanate are versatile candidates for the construction of dimeric or polymeric complexes having excellent properties and diverse applications.So a combination of the Schiff bases and the pseudohalogens for the synthesis of metal complexes can bring about interesting results.An attempt into this area is the besis of this Ph.D theis.
Resumo:
Schiff base complexes of transition metal ions have played a significant role in coordination chemistry.In the present study we have synthesized some new Mn(II),Co(II) and Cu(II) complexes of Schiff bases derived from 1,8-diaminonaphthalene.Even though we could not isolate theses Schiff bases (as they readily cyclise to form the perimidine compounds),we were able to characterize unequivacally the complexes synthesized from these compounds as complexes of Schiff Bases. We Synthesized three perimidine derivatives ,2-(quinoxalin-2-yl)-2,3-dihydro-1H-perimidine,2-(2,3-dihydro-1H-perimidin-2-yl)-6-methoxyphenol and 4-(2,3-dihyro-1H-perimidin-2-yl)-2-methoxyphenol by the condensation of 1,8-diaminonaphthalene with quinoxaline-2-carboxaldehyde,2- hydroxy-3-methoxybenzaldehyde or 4-hydroxy-3-methoxybenzaldehyde respectively.Theses compounds were used as precursor ligands for the preparation of Schiff base complexes.The complexes were characterized by using elemental analysis ,conductance and magnetic susceptibility measuremets ,infrared and UV-Visible spectroscopy ,thermogravimetric analysis and EPR spectroscopy .We also encapsulated the complexes in zeolite Y matrix and these encapsulated complexes were also characterized. We have also tried theses complexes as catalysts in the oxidation of cyclohexanol and decomposition of hydrogen peroxide.
Resumo:
In the present work,the chelating behaviour of thiosemicarbazones of a heterocyclic diketone, 2,6-diacetylpyridine is studied,with the aim of investigating the influence coordination exerts on their conformation and /or configuration, in connection with the nature of the metal and of the counter ion.The various possibilities like unsubstitution,ring incorporation at terminal nitrogen and condensation of one of the ketone group alone have been tried for ligand selection.Mainly first row transition metals like manganese,iron,nickel,copper,zinc and cadmium are studied.Metals like cobalt also were studied but could not result in fruitful isolation of the compound due to solubility problems.Different spectroscopic and characterization techniques have been utilized to reveal the nature of the metal and the ligands in coordinated metal complex.
Resumo:
The present work deals with the complexation of Schiff bases of aroylhydrazines with various transition metal ions. The hydrazone systems selected for study have long 7I:-delocalized chain in the ligand molecule itself, which get intensified due to metal-to-ligand or ligand-to-metal charge transfer excitations upon coordination. Complexation with metal ions like copper, nickel, cobalt, manganese, iron, zinc and cadmium are tried. Various spectral techniques are employed for characterization. The structures of some complexes have been well established by single crystal X-ray diffraction studies. The nonIinaer optical studies of the ligands and complexes synthesized have been studied by hyper-Rayleigh scattering technique.The work is presented in seven chapters and the last one deals with summary and conclusion. One of the hydrazone system selected for study proved that it could give rise to polymeric metal complexes. Some of the copper, nickel, zinc and cadmium complexes showed non-linear optical activity. The NLO studies of manganese and iron showed negative result, may be due to the inversion centre of symmetry within the molecular lattice.
Resumo:
This thesis is mainly concerned with the synthesis and characterisation of new simple and zeolite encapsulated transition metal (manganese(II),nickel(II),and copper(II)complexes of quinoxaline based double Schiff base ligands.Theses ligands are N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)hydrazine,N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,2-diaminoethane,N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,3-diamonopropane,N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,4-diaminobutane,N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,2-diaminocyclohexane and N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,2-diaminobenzene.The Schiff base ligands have been characterised by spectral and single crystal XRD studies.Theses ligands provide great structural diversity during complexation.Mn(II) and Ni(II) form octahedral with these Schiff bases,whereas Cu(II) forms both octahedral and tetrahedral complexes.Studies on the biological and Catalytic activity of the copper(ll) complexes are also presented in this thesis.
Resumo:
The thesis is an introduction to evaluate the coordination behaviour of a few compounds of our interest. The crucial aim of these investigations was to synthesize and characterize some transition metal complexes using the ligands benzaldehyde, 2-hydroxybenzaldehyde and 4-methoxybenzaldehyde N(4)-ring incorporated thiosemicarbazones.The study involves a brief foreword of the metal complexes of thiosemicarbazones including their bonding, stereochemistry and biological activities.The different analytical and spectroscopic techniques used for the analysis of the ligands and their complexes are discussed.It also deals with the synthesis and spectral characterization of the thiosemicarbazones and single crystal X-ray diffraction study of one of them.Chapter 3 describes the synthesis, spectral characterization, single crystal X-ray diffraction studies of copper(ll) complexes with ONS/NS donor thiosemicarbazones. Chapter 4 deals with the synthesis, spectral characterization and single crystal X-ray diffraction studies of nickel(II) complexes. Chapter 5 contains the synthesis, structural and spectral characterization of the cobalt(III) complexes. Chapters 6 and 7 include the synthesis, structural and spectral characterization of zinc(II) and cadmium(ll) complexes with ONS/NS donor thiosemicarbazones.
Resumo:
Six new copper complexes of di-2-pyridyl ketone nicotinoylhydrazone (HDKN) have been synthesized. The complexes have been characterized by a variety of spectroscopic techniques and the structure of [Cu(DKN)2]·H2O has been determined by single crystal X-ray diffraction. The compound [Cu(DKN)2]·H2O crystallized in the monoclinic space group P21 and has a distorted octahedral geometry. The IR spectra revealed the presence of variable modes of chelation for the investigated ligand. The EPR spectra of compounds [Cu2(DKN)2( -N3)2] and [Cu2(DKN)2( -NCS)2] in polycrystalline state suggest a dimeric structure as they exhibited a half field signal, which indicate the presence of a weak interaction between two Cu(II) ions in these complexes
Resumo:
Síntesi de nous complexos de Ruteni amb lligands no quirals que tenen per fórmula [Ru(phen)([9]aneS3)X] (on X = H2O, py i MeCN). Caracterització espectroscòpica electroquímica i estructural d'aquesta família de complexos. Estudi de les seves propietats catalítiques en front a l'oxidació de substrats orgànics com l'alcohol benzílic en reaccions d'electrocatàlisi. Avaluació cinètica dels mecanismes de substitució entre els complexos Ru-py i Ru-MeCN. Generació d'un interruptor molecular foto-induït. Síntesi de nous complexos quirals de Ru atropoisomèricament purs amb lligands oxazolínics que tenen per fórmula [Ru(trpy)(Ph-box-R)X] on (X = Cl, H2O, py, MeCN, 2-OH-py). Caracterització estructural exhaustiva en estat sòlid (Raig-X) en solució (RMN) i en fase gas (càlculs DFT). Avaluació de la seva activitat catalítica en reaccions asimmetriques d'epoxidació de substrats proquirals. Síntesi de nous lligands polipiridílics quirals amb simetria C3. Estudi de la seva química de coordinació i avaluació de la seva activitat catalítica en reaccions asimmetriques d'oxidació i reducció.
Resumo:
El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients. En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2). A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat. Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí. A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic. Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular. L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA. Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA. A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi. Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å.
Resumo:
· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic
Resumo:
El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.
Resumo:
Two novel benzodioxotetraaza macrocycles [2,9-dioxo-1,4,7,10-tetraazabicyclo[10.4.0]1,11-hexadeca-1(11),13,15-triene (H(2)L1) and 2,10-dioxo-1,4,8,11-tetraazabicyclo[11.4.0]1,12-heptadeca-1(12),14,16-triene (H(2)L2)] were synthesized by a [1 + 1] crablike cyclization. The protonation constants of both ligands were determined by H-1 NMR titration and by potentiometry at 25.0 degrees C in 0.10 M ionic strength in KNO3. The latter method was also used to ascertain the stability constants of their copper(II) complexes. These studies showed that the CuL1 complex has a much lower thermodynamic stability than the CuL2, and the H(2)L2 displays an excellent affinity for copper(II), due to the good fit of copper(II) into its cavity. The copper complexes of the novel ligands were characterized by electronic spectroscopy in solution and by crystal X-ray diffraction. These studies indicated that the copper center in the CuL1 complex adopts a square-pyramidal geometry with the four nitrogen atoms of the macrocycle forming the equatorial plane and a water molecule at axial position, and the copper in the CuL2 complex is square-planar. Several labeling conditions were tested, and only H(2)L2 could be labeled with Cu-67 efficiently (> 98%) in mild conditions (39 degrees C, 15 min) to provide a slightly hydrophilic radioligand (log D = -0.19 +/- 0.03 at pH 7.4). The in vitro stability was studied in the presence of different buffers or with an excess of diethylenetriamine-pentaethanoic acid. Very high stability was shown under these conditions for over 5 days. The incubation of the radiocopper complex in human serum showed 6% protein binding.
Resumo:
Reactivities of pyridylthioazophenols (1) with zinc(II) salts have been studied and the complexes isolated in pure form and characterized. Pyridylthioazophenols react with zinc( II)acetate in MeOH/EtOH at room temperature to give a series of pyridylsulfinylazophenols (2)but no zinc( II) complex. The sulfoxides (2) have been characterized by IR and NMR. One of the pyridylsulfinylazophenols (2a) has been subjected to single-crystal X-ray analysis in order to confirm details of its structure. A series of dimeric zinc( II) complexes of tetradentate NSNO pyridylthioazophenolates has been isolated through reaction of zinc nitrate in MeOH followed by in situ reaction with azide ion, which acts as a mu-(1,1) bridge. All complexes have been characterized spectroscopically. The detailed structure of one of the dinuclear zinc( II) complexes has been established by a single-crystal X-ray structure determination. In complex 3a two octahedrally coordinated zinc( II) ions are bridged by two end-on azide ions. No reactions of pyridylthioazophenols with zinc chloride in refluxing EtOH have been observed.